FINALITAT

1- Finalitat del projecte

La finalitat del projecte és la de treballar una sèrie de mancances que detecto en la pràctica docent diària. Considero necessari tenir en compte la dimensió humana, i social dels nois i noies. Els seus comportaments distorsionadorssón, molts cops, conseqüència d’una manca d’orientació o de treball personal tutoritzat. També em preocupa la manca d’il·lusió en vers l’aprenentatge, per aquest motiu he cregut que la via científica és la més idònia, que siguin ells mateixos el que creïn el seu propi coneixement.

La finalitat del projecte es pot desglossar en els àmbits següents:

Millorar la pràctica docent atenent als alumnes des de la via personal, emocional, intel·lectual i social.

Plantejar l’aprenentatge de continguts curriculars des de la via científica, es a dir, de la pròpia descoberta. Potenciar doncs l’aprenentatge actiu, l’alumne com a protagonista del seu propi procés d’aprenentatge.

Entrar en contacte amb el món de la recerca científica que, en el nostre cas, versarà molt concretament sobre el monestir de Vallbona, el qual ens ha de conduir a estudiar elements de la història medieval de les comarques properes: l’Urgell, la Segarra, la Conca de Barberà, les Garrigues i l’Alt Camp; per irradiar cap als països catalans, cap a Europa i cap a la Mediterrània. Es tractarà doncs de conèixer, en primer lloc, la història propera en l’espai i llunyana en el temps per conduir-nos a territoris més amplis i llunyans.

Aprofundir i ampliar els coneixements històrics i artístic del monestir i les comarques properes, per poder crear nous materials, recursos i situacions que permetin als nostres alumnes assolir els propòsits del projecte abans esmentats.

2- Antecedents i estat actual dels coneixements científico-tècnics. 

En aquests moments som dos els historiadors que estem fent recerca sobre el monestir de Vallbona, Josep Maria Sans i Travé i jo. Per la meva banda he publicat diversos articles, el darrer, que versa sobre els orígens, fundació i construcció del monestir, està en premsa i sortirà aquesta primavera. També n’estic realitzant la tesi doctoral, dirigida per Francesca Español.

Pel que fa a l’adaptació dels coneixements científico-tècnics a l’aprenentatge, tenim la interessant tasca que du a terme el camp d’aprenentatge del Cister. Tant des de l’equip docent del camp d’aprenentatge com de la meva part s’ha valorat molt positivament la futura col·laboració. L’objectiu seria doncs, fer un treball complementari, tot i posant al seu abast el treball de recerca, d’aquesta manera ells en podrien fer difusió arreu de les escoles de Catalunya.

Pel que fa al treball humà amb les noies i els nois, m’interessa aconseguir el seu compromís, despertar la il·lusió per l’aprenentatge més que l’activitat en si mateixa. El projecte que plantejo està en la mateixa línia de la tasca desenvolupada per la fundació Carme Vidal i el seu model de diagnòstic-intervenció humanista, l’equip està treballant dia a dia en col·laboració amb les escoles i compta amb una llarga experiència, tant en el camp del la formació de mestres, com en l’acció directa en les escoles. És per aquest motiu que he considerat interessant que el projecte comptés amb el consell, suport i tutoria de Carme Timoneda la qual va crear aquest model juntament amb Frederic Pérez el 1993.

3- Explicació del treball previ personal.

Pel que fa al treball de recerca científica ja he comentat abans que he publicat tres articles sobre el monestir de Vallbona, i que n’estic elaborant la tesi doctoral donant-li un caire pedagògic i didàctic.

Pel que fa al treball humà i la dinàmica de grup, ha estat aquest curs que, empeses per la necessitat, hem prioritzat la construcció personal i la convivència per damunt d’aspectes acadèmics. L’experiència ens ha ensenyat que quan aquests passen a ser objectius prioritaris aconseguim una millora important, mentre que si ens els plantegem com un destorb, que no ens permet realitzar la pràctica docent diària, ens trobem davant un mur infranquejable. A posteriori, quan els aspectes personals i socials milloren, el rendiment acadèmic és més alt.

4- Explicació del lligam entre el treball proposat i d’altres desenvolupats en anteriors llicències d’estudi.

El projecte que presento és innovador perquè planteja, la construcció de la pròpia personalitat i de les relacions amb els altres, a partir de continguts curriculars de ciències socials. Crear lligams entre dues de les cares d’una realitat polièdrica, nosaltres i el nostre passat, per a que una enriqueixi a l’altra.

Tot i així, hi ha diversos projectes realitzats en anteriors llicències d’estudi directament relacionats amb la meva proposta, el de Carme Carpena Casajuana: Habilitats socialsi educació de valors des de l’acció tutorial, planteja tot un seguit d’activitats tutorials en una línia molt propera, o el de Juana Gallardo Diaz: La tutoria com a eina d’alfabetització emocional, que també treballa la intel·ligència emocional i va dirigit al professorat, o el de José Miguel Garcia Labiano: L’autoconeixement, la convivència i l’orientació en el marc de l’acció tutorial, que es centra en els aspectes guia del meu projecte.

Hi ha doncs, una sèrie de lligams entre aquestes llicències i el meu projecte pel que fa als objectius, però la via utilitzada és diferent, en el meu cas es planteja la utilització d’un eix transversal, el monestir de Vallbona, per treballar els objectius esmentats, mentre els altres projectes ho treballen com un bloc aïllat.

Pel que a les llicències d’estudi de ciències socials es poden establir lligams amb la d’Eloi Biosca Frontera: Castells de Catalunya, que tracta el mateix període històric i aporta molta informació visual. Amb la d’Àngel Bosch Lloret: La casa al llarg del temps a Catalunya, que tracta la vida quotidiana. O la de Josep Planas GamundiPreparació d’activitats clic de socials per alumnes dels cicles mitjà i superior de primària que aporta tota una sèrie d’activitats clic molt pràctiques. I, pel que fa a la coeducació, la de JúliaCabaleiro Manzanedo: L’educació per a la igualtat d’oportunitats entre els gèneres, que aborda la història de les dones, un tema rellevant en el meu projecte, doncs s’estudiarà el paper històric de diferents personatges femenins; o el de Esther Cortada Andreu: La igualtat d’oportunitats entre els nens i les nenes a l’escola, que treballa la coeducació dins l’àmbit escolar.

5- Bibliografia més rellevant

Pel que fa l’estudi del monestir de Vallbona són rellevants les obres següents:

ALTISENT, A., L’Espluga de Francolí de 1079 a 1200, un poble de la Catalunya Nova, els segles XI-XII,

ALTISENT, A., Diplomatari de Santa Maria de Poblet. Volum I, Anys960-1177.

DUBY, G., San Bernardo i el arte cisterciense, ed. Taurus, Madrid, 1981 ( 1979 )

DUBY, G, La época de las catedrales, 980-1420, ed. Catedra, 2002 ( 1993)

ESPAÑOL, F. Guillem Seguer de Montblanc, un mestre trescentista escultor, pintor i arquitecte. 1994.

FORT I COGUL, E., L’eremitisme a la Catalunya nova, a Studia monastica, VII,

1965, 63-126.

GONZALVO I BOU, G., Breu Història del monestir de Vallbona, ed. Rafael Dalmau, 2003

LLADONOSA, J, Centros eremíticos en tierras de Lérida,a España eremítica. Actas de la VI Semana de Estudios Monásticos. Abadia de San Salvador de Leyre, septiembre 1963. Pamplona 1970, ed. Aranzadi.

PETIT , N., Estudi de les fonts documentals queinformen sobre els orígens, la fundació i els primers temps del monestir cistercenc de Vallbona, a URTXnº 14, 2001, pp.83-116.

PETIT, N., Les etapes constructives del reial monestir de Santa Maria de Vallbona, fins el 1392, a URTX, nº 18, 2005, PP. 64-92.

PIQUER, J.J., Abaciologi de Vallbona, 1153-1990, Fundació d’Història i Art de Belfort, Santes Creus, 1990.

SANS I TRAVÉ, J.M., El Llibre verd del pare Jaume Pasqual, ed. Fundació Noguera, Barcelona, 2002.

I, pel que fa a l’àmbit que he anomenat: aprendre a ser, a conèixer, a viure i conviure, en destaco les següents:

BRANDEL, N., El respeto hacia uno mismo. Paidós

CODINA, P., CORTADA, E., ROSET, M., Educació no sexista. Graó editorial.

GOLEMAN, D., Inteligencia emocional. Kairós

GOLEMAN, D., El punto ciego. Psicologia del autoenganyo. Plaza i Janés Editores. 1997

LERITZ, L., Negociación infalible. Paidós.

MARINA, J.A, Aprender a vivir. Ariel

MARINA, J.A, El laberinto sentimental. Anagrama. 1996.

MINUCHIN, S., Families and family Theraphy. Cambrige.

PÉREZ ÁLBAREZF., TIMONEDA C. : NeuroPsicoPedagogia. Cognición, emoción y conducta. Universitat de Girona, 2000.

ROGERS C., El proceso de convertirse en persona, Paidós. 1994.

ROJAS MARCOS, L., Las semillas de la violencia. Espasa Calpe. 1997.

TIMONEDA, C., PÉREZ ÁLBAREZ, F., CASADEVALL, R., FABREGAS, M., Un modelo educativo: El modelo Humanista-Estratégico . Revista de investigación educativa, 17 (nº 2)

WAZLAWICH, P., El arte de amargarse. Herder. 1995.