La construcció de l’imperi cristià dels francs i la marca hispànica

Carlemany, el rei dels franc, 1 per frenar l’avanç dels musulmans, creà la marca hispànic. El procés de formació de la marca durà del 780 i al 801, quan cau Barcelona en mans dels francs. Era un territori que exercia la funció de frontera i límit entre els dos grans imperis medievals el qual havia d'estar sempre vigilant i punt per la guerra. La marca hispànica arriba des de els Pirineus fins: el riu Llobregat, el riu Cardener i la serra del Montsec. El que s’anomena la Catalunya vella: de parla oriental.

La construcció de l’imperi dels francs:

El reis francs i el papat forgen el que serà l’imperi cristià d’occident les estructures perviuen encara en el món occidental. L ’imperi de Carlemany representa la unió de l’Església amb Monarquia i l'intent de reconstruir l’Imperi romà d’Occident. 

El pare de Carlemany Pipino el Breu2 ,educat en l’abadia de Sant Denís3, és el primer rei franc que rep l’oli sagrat, a partir d’ara el caràcter sagrat li ve per la unció, és sobirà “Dei Gratia” per la gràcia del Déu de la Bíblia4, el bisbe, delegat del Papa, és el que li dóna la legitimitat. A partir d’aquest moment el rei està dins de les jerarquies sobrenaturals.

L’Església assumeix el paper de successora de l’imperi Romà d’occident el qual havia caigut feia més de tres-cents anys5.

El Papa Esteve II ( 752-757) al·lega un document fals en el que l’emperador Constantí el gran 6 havia donat als papes la ciutat de Roma a resultes d'això es crea l’Estat Pontifici (756) a Roma gràcies al suport de la monarquia franca. L'Església doncs adquireix poder territorial, el ducat de Roma7el que era la seu de l’antic l’Imperi romà, la ciutat més resplendent, culta i carismàtica d’occident, la qual cosa li donarà superioritat ideològica per damunt dels altres territoris.

El papat amb seu a Roma controla la religió a través d’una estructura fortament jerarquitzada heretada de l’imperi romà: les diòcesis amb els bisbes com a caps. Veurem com el papa, els bisbes i els sacerdots es vesteixen a la manera dels magistrats romans.8

L’any 800 el Papa Lleó III corona emperador a Carlemany, amb la fórmula: Governador de l’Imperi romà, nou August, successor de Cessar, queda doncs restituït l’imperi romà d’occident,9 però amb una peculiaritat important, ara és el Papa qui dóna el poder absolut a l’emperador, només el papa té el poder d’atorgar la dignitat imperial, ell autoritza els traspàs dinàstic. 

A partir d’ara l’Església i la monarquia formaran un tot indissoluble, per la seva supervivència es necessiten mútuament. L’Església es dota d’un braç executiu: la monarquia.

La monarquia franca, gràcies al poder diví que li atorga el papa, es converteix en successora de l’Imperi romà d’Occident. El canceller, un clergue instruït, és qui dirigirà els assumptes religiosos i civils de l’Imperi dels francs.  

L’emperador assumeix el lideratge de tota la cristiandat: rep el bastó i l’anell igual que el papa. Presideix les reunions de bisbes per a tractar d’assumptes religiosos: els sínodes. Es reserva la potestat de nomenar bisbes i abats. I crea el delme eclesiàstic, un impost que han de pagar els habitants de l'imperi, amb aquestes aportacions les catedrals i els monestirs és convertiran en rics i poderosos senyors feudals.

L’Església es dota d’un estructura organitzativa jerarquitzada, es creen: les circumcisions metropolitanes i les parròquies.

Els palaus, monestirs i catedrals es converteixen en centres de cultura: 

Es crea l’escola palatina: savis portats d’Anglaterra, Irlanda, Espanya, Llombardia i Itàlia. Molts d’ells posteriorment anomenats bisbes i abats per Carlemany.

Es creen les escoles catedralícies a imitació de l’escola palatina.

Els monestirs es converteixen en institucions docents que cultivin les ciències i recullen el llegat literari pagà i paleocristià. Els monjos: copien còdex i es dediquen a l’educació, el trivium: gramàtica, retòrica, i dialèctica, i el quatrívium: aritmètica, geometria, astronomia i música. 

En l’Imperi cristià occidental s’uneixen la cultura clàssica passada pel filtre de l’Església cristiana: els clàssics grecs i llatins, la Bíblia i la macroestructura imperial amb els pagesos i artesans obligats a pagar tributs i a aportar homes per l’exèrcit.

Però també la cultura germànica dels francs: la família i l’estirp, el clan 10, successió hereditària per dret de sang, el domini del senyor sobre el territori, les persones i els bens. 

A partir d’ara l’Església té el control:

De la religió: En les seves mans està el poder de salvar les ànimes, de garantitzar el cel etern. La seva macroestructura, successora de l’Imperi romà, s’estén a tota la cristiandat És tracta d'una estructura fortament jerarquitzada: el papa, les seus metropolitanes amb els arquebisbes, les diòcesis amb els bisbes, les parròquies amb els sacerdots i els monestirs amb els abats.

De la cultura: les escoles catedralícies i els monestirs. El cristianisme és una religió rebel·lada en el llibre, han de saber llegir des de Papa als sacerdots i des de l’abat o abadessa al frare o monja.

De la monarquia, a través de la unció del rei i la coronació del l’emperador

Dels pagesos i treballadors a través del delme, la dècima part de les collites i dels beneficis.

I del territori amb els Estats Pontificis.

L’església es converteix en el poder més fort i total del món occidental.

Els carolingis inicien la conquesta de territoris per a convertir-los al cristianisme per eixamplar els límits de l’ imperi cristià: El mòbil ideològic de la conquesta i de la guerra és el cristianisme, les terres conquerides no solament es donen sinó que es concedeixen, s’atorguen, com a mostra de generositat als homes i dones religioses, doncs les han conquerit en nom de la religió cristiana.

Així ho veiem en la marca hispànica, lluites amb els musulmans.11

1 La marca hispànica s’havia creat entre el 780-801:

El 780 domini de les altes valls dels Pallars i la Ribagorça pels francs vinguts des de Tolosa .

Abans del 790 els habitants de la Cerdanya i l’Alt Urgell accepten la protecció franca.

785 La ciutat de Girona es lliura als francs i amb ella els territoris de Girona, Besalú, Vallespir, Peralada i Empúries.

801 Lluís el Piadós força la caiguda de Barcelona.

Cap al 900 els comtats inicien la independència dels francs a l’esdevenir hereditaris després de Guifré I el Pelós, i s’inicia el protagonisme del comtat de Barcelona que culminarà amb Ramon Berenguer IV a l’annexionar-se el regne d’Aragó el 1137, ja que es casa amb Peronella filla del rei d’Aragó Ramir II, L'annexió del regne d'Aragó fou gràcies a la intervenció de l’Església.

2 Fundador de la nova dinàstia dels francs, els carolingis. La primera dinastia fou la dels merovingis. El seu germà es retirà a la vida monacal.

3Necròpolis dels reis francs de Cales Martel, Pipí, Carlemany. Després de la consagració els reis de França col·locaven allí la corona i els emblemes de Poder. A principis del segle XII la seva riquesa no deixava de créixer. Es considera que l’abat Suger, seguint el fast de l’ordre cluniacenca, va ser els creador dels principis de l’art gòtic, l'art de la llum. Possiblement inspirat amb els textos de Dionís Areopagita, patró de l’abadia, Theologia Mystica, el Déu de la llum : “la llum que emana del Ser suprem col·loca a cada un dels éssers creats en un lloc immutable. Però la llum tot ho uneix: v íncle de l’amor que irriga el món sencer gràcies a una cadena contínua de reflexos”. Duby 105.

4 Ja no li ve del dret de sang germànic i pagà en el que llinatge dels reis era descendent dels deus.

5 El 486 Clodoveu, el primer rei dels francs que aconsegueix la unió dels caps tribals, guanya al duc galoromà Sagrio. El 497 es converteix al cristianisme i es batejat a Reims, es fonen galoromans i francs.

El 455 conquesta de Roma pels vàndals situats a Tunísia.

6 Emperador de romà 306-337. Promulga l’edicte de Milà pel qual el cristianisme deixa de ser perseguit i es permet el seu culte. Convoca i presideix el concili de Nicea amb el qual es condemna l’arrianisme. El document fals és la Donatio Constantini

7 I a més a més Exarcado i Pentàpolis.

8 Els magistrats eren un cos de funcionaris format pels cònsols, encarregats de conduir la guerra, la direcció de les finances públiques i administrar justícia; els pretors encarregats específicament de la justícia; els censors vigilaven les costums i elaboraven del cens; els edils eren la policía de vigilància dels mercats, espectacles i festes i també eren responsables de la conservació dels temples i els cuestors, els administradors de la Hisenda Pública.

9 El 812 pel tractat d’Aquisgrà l’emperador bizantí Miquel I reconeix a Carlemay com a emperador d’occident. Cal destacar que el emperadors bizantins es coronaven ells mateixos, no es sotmetien a la supremacia de l’Església.

10 Successió hereditària per dret de sang

11 A l’est: es sotmet als saxons i se’ls obliga a convertir-se ; i s’evangelitza la resta de pobles eslaus.