Saragossa era la capital de la frontera superior que incloïa les cores de: Lleida, Calatrava, Tudela amb la ciutat Tarassona, Osca amb la ciutat Tamarit de Llitera, Medinaceli, Calatayud amb la ciutat Molina i Barbastre entre altres.

Saragossa era el centre de les ciutats de la Frontera i constituïa la porta de totes les seves rutes. Una de les rutes conegudes era la que sortia de Tortosa passava per Albarca, 18 milles, cap a Siurana, unes vuit, i cap a Barcelona, 50 milles. Sembla ser que Al-Barca era el nom que tenia la serra del Montsant abans que pertanyés als cristians. El port de Tortosa, s’utilitza per l’aprovisionament naval de les diferents ratzies.

Durant l’emirat i el Califat Lleida serveix als musulmans com a punt estratègic per a organitzar les ràtzies, es a dir incursions en els territoris cristians per a robar, destruir, saquejar i fer esclaus:

Algarades provinent de Córdoba que utilitzen Lleida com a punt estratègic

El 815 i 827 l’emir Al-Hakam contra Barcelona.

El 842 l’emir Abderraman II contra la Cerdanya i el Pirineu oriental.

El 843 l’emir Abderraman II contra els rebels muladís de Lleida i Osca

861 l’emir Muhammad I destrueix els ravals de Barcelona i part de la muralla

870 l’emir Muhammad I ocupa Lleida i sotmet al rebel muladí

882 el futur emiral-Mundir contra els rebels muladís de Lleida i la Cerdanya

978 Almanzor contra el pla de Barcelona

982 Almanzor contra Girona

985 Almanzor assalta Barcelona

1003 El fill d’Almanzor arrasa les fortaleses de Meià, Montmagastre i Castellolí.

Algarades organitzades des de Lleida, Osca i Saragossa

Els senyors de Lleida, muladís Qasi, Tawil i Llop1. Molts cops es veuen enfrontats amb l’emirat de Córdoba i entre ells mateixos.

La família dels Qasi provenia de la regió navarresa de l’Ebre i constituí un regne propi en el territori de la frontera superior de Al- Àndalus, limitant amb els territoris cristians de Pamplona, Castella, Aragó, Sobrarb, Ribagorça, Pallars, Urgell, Osona i Barcelona. Les poblacions importants que estaven sota el seu domini durant el període 852-862, eren: Lleida, Fraga, Monsó, Barbastre, Osca, Sarinyena, Saragossa, Calatayud, Tarassona, Eixea, Tudela, Alfaro, Arnedo, Calahorra, Olite, Grañón, Nàjera, Albelda.

Els seu orígens eren orientals, iemites, a partir del 884 s’emparenten amb els comtes del Pallars. El 929 el darrer membre d’aquesta família Muhammad ibn Llop II foragitat de Lleida i a Balaguer és assassinat pel mateix comte del Pallars.

Diferents algarades provinents dels senyors de Lleida, Osca i Saragossa utilitzen com a punt d’avituallament el lloc de Lleida:

856 El senyor muladí de Lleida Qasi saqueja Terrassa

884 El senyor muladí de Lleida Qasi s’enfronta amb Guifré i el persegueix fins el Llobregat

888 Llop, el senyor muladí de Saragossa conquesta Lleida

889 Tawil, senyor muladí d’Osca conquesta Lleida

909-10 Tawil contra les valls d’Isàbena, de la Noguera Ribagorzana, del Segre i el Pallars

912-13 Tawil contra el Vallès Occidental, lluita contra el comte Sunyer

1006 Al Muzaffar contra Ribagorça.

Durant els regnes de taifes

L’any 1031 fou enderrocat el darrer califa, Hisam I. Després de lluites dinàstiques i de les rivalitats existents entre els partits àrab, berber i eslau, diversos caps territorials erigiren estats autònoms que, amb el temps, assoliren la independència total.

El valí de Lleida ibn Hud, va instituir la taifa de Lleida i s’apoderà de la de Saragossa. El seu fill s’annexionà a més la de Tortosa ( 1061) i Dènia ( 1076).

Durant la segona meitat del s. XI hi va haver un gran nombre de canvi de fronteres. La taifa de Lleida pateix els atacs del Cid.

1090-1102 la taifa de Lleida fou lliurada als almoràvits d’origen berber, que aconseguiren la unificació del territori andalusí fins a mitjans del segle XII. Els almoràvits recuperen part del territori que havia estat en poder dels comtes cristians, territoris de l’Urgell, la Conca de Barberà i la part baixa de la Segarra amb les poblacions de Cervera, Olèrdola (1107)

L' alcaid de Lleida, Avifel, participà el 1114 en la campanya de Martorell contra Ramon Berenguer III en la que fou derrotat Avifel. Reduïda la taifa de Lleida a la vall del Segre Avifel pactà el 1120 amb el comte de Barcelona. El darrer Taifa al Muzaffar, la lliurà a Ramon Berenguer IV i a Ermengol VI d’Urgell el 1149, un any després de la rendició de Tortosa. Comença el domini cristià, els territoris musulmans hauran de pagar impostos als cristians, les paries, i també sofriran saquejos.

Els cronistes del Àndalus parlen de la frontera Superior:

Tortosa:

Ciutat de fruiters

Mines d’alcofoll d’antimoni ( galena: mineral de plom) que s’exporta a tots els països

Suda inexpugnable

Té una enorme muralla sobre el mar

Pi vernet de gran qualitat: fusta rogenca i escorça resinosa inalterable (no l’ataquen els insectes).Tota la fusta de la mesquita aljama de Córdoba prové de Tortosa

Al seu riu s’hi crien esturions2, un sol pot pesar més d’un quintar, i també hi ha castors.

Els boscos de Tortosa3:Els boixos: s’exporten cap al Àndalus, el Magreb i arreu del món. També hi ha arbres enormes: teixos, pins vernet on s'hi poden aixoplugar 1000 genets. S'utilitzen per fer bigues de sostre d’edificis, reials, se’n fa pals i vergues per als vaixells, instruments bèl·lics com torres de fusta o escales.

Mines d’alcofoll, d’antimoni que s’exporta a Orient

Té una fortalesa, el lloc més inaccessible

Al port hi acudeixen comerciants d’arreu

Els seus habitants es dediquen a l’elaboració d’un dolç persa el gudab

Construeix grans vaixells amb la fusta de les seves muntanyes

Té una jurisdicció administrativa àmplia i moltes comarques amb abundosa població

Hi ha molins sobre galeres4 instal·lades com a plataforma, de manera que la roda hidràulica gira a l’exterior de la galera, gràcies a l’aigua fent que el molí es pugui traslladar.

Fraga:

Els habitants són àrabs de nissaga, s’hi establiren des del primer moment de la conquesta tribus del Iemen. Són gent pietosa i de fe ferma.

De la jurisdicció de Lleida

Rica en oliveres, safrà i mel

De bonica edificació

Molta aigua i jardins

Nombrosos abrics sota terra on la gent s’amaga en cas d’atac

Té una fortalesa fortificada.

Moltes alqueries

De la ciutat de Lleida:

De remota fundació

Fèrtil, malgrat la sequedat dels seus voltants

Inclosa dins el clima que anomenen de les oliveres, juntament amb Mequinensa i Fraga

Centre de la cora de Lleida

Nombroses fruites

Jardins

A la vora del riu Segre s’hi troben trossets d’or

Especialitzada en el conreu del lli que s’exporta a tots els territoris de la frontera

Té una suda inexpugnable

Al damunt seu hi ha la mesquita aljama, de formosa edificació reconstruïda el 901. Domina una ampla plana coneguda com la Mascançà. Hi ha un document del 1138 on es dona un alou a la Mascansà, davant de Linyola, limitant amb el terme d’Almanzor, la donació és feta amb la condició que s’hi construeixi un castell.5

Tots els masos compten amb una torre

O un soterrani on els que hi viuen s’amaguen de l’enemic

Cap al nord de Lleida hi ha una alqueria, casa de camp, amb un rierol l’aigua del qual, quan s’espesseix, es converteix en una roca grogosa.

El pla de d’Urgell i l’Urgell:

Hi ha un gran nombre de torres6,conreus i pastures. En les seves rodalies hi ha moltes viles i castells.

Tarragona:

Un dels llocs més antics i meravellosos

S’hi troba més marbre treballat que enlloc

Edificis grans amb altes columnes, que no s’entén com es van poder construir, avui no es podrien construir

Aquí s’hi embosquen tant els musulmans com els cristians en les seves algarades.

Té molins construïts pels antics que molen amb la força del vent o de l’aigua del mar que hi es conduïda amb tècniques i enginy.

Hi ha una estàtua d’Hèrcules

Ciutat jueva

Té muralles de marbre negre i blanc, edificis fortificats i torres inaccessibles

Té port

Les aigües hi son abundants

Sota la ciutat hi amplis soterranis plens de construccions

Produeix gran quantitat de nous, avellanes, castanyes, festucs i raïm

Balaguer:

De la jurisdicció de Lleida, té nombroses fortaleses

Barcelona:

Emmurallada per la part de la costa

Els jueus hi són tant nombrosos com els cristians

Té un raval a les afores

El port té molts esculls, és difícil atracar-hi

Hi viu el rei dels catalans

Té vaixells que comercien

Algaregen ( piratejar)

És rica en blat i altres grans

Té mel

Castelló d’Empúries:

Base de corsaris ( natural de Còrsega), d’on surten amb els seus místics7

Siurana

És a la frontera Oriental de al- Àndalus, prop de Tortosa

Ne’s originari el literat al qual li diuen al Sabrani

Saragossa:

Residència dels valís i alcaids de les Fronteres: allí rebia els delmes de la ciutat de Narbona i Barcelona.

El comerç a la frontera superior:

Del país dels francs s’exporta cap el Magreb:

Esclaus: bizantins, francs i longobards. I esclaves: cristianes i andalusines.

Teles de seda

Pells

Perfums: resina d’estorac

Drogues: el mastec ( una planta)8

Corall

Els comerciants jueus van d'Occident a Orient i d’Orient a Occident. Parlen: àrab, persa, grec, llatí, les llegues franques, l’andalusí i les llengües eslaves.

La ruta cap a orient:

Des de el territori dels francs

Amb vaixells fins al port de Medina,

Amb camell per la península Aràbiga

Amb vaixell pel mar oriental cap a l’Índia i la Xina

També podien seguir una altra ruta:

Des del país dels francs

Amb vaixell fins Antiòquia

Tres dies per terra fins a al riba de l’Eufrates

Naveguen per l’Eufrates fins a Bagdad

Naveguen per Tigris cap a Sind, l’Índia i la Xina

Cap a orient hi porten:

Eunucs: utilitzats com a servents. Tots els del món provenen del Àndalus, perquè són castrats prop d’aquest país, se n’ocupen els comerciants jueus.

esclaves i esclaus

El tràfic de nois i noies francs i gallecs, de Llombardia i Calàbria és un dels productes d’exportació més famosos del Àndalus

brocat

teles de seda

pellisses de castor

espases

D’orient s’enduen cap a Constantinobla i cap el regne dels francs:

Almesc9

Àloes

Càmfora10

Canyella

I altres productes 

Com descriuen als cristians els cronistes de al-Àndalus

Musa que envaí Hispània el 711, explica al califa de Damasc com són els seus habitants:

Un lleó en les seves fortaleses

Una àliga amb la seva cavalleria

Una dona en llur seguici

Per a ells fugir no és cap vergonya

Els francs els més valents

Ben equipats

Territori ampli i amb més ciutats

Els més disciplinats

Els més fidels al seu rei

Els gallecs: els més perillosos per al Àndalus

Els vascons nació poderosa amb reis propis, estan amb guerra amb : els francs i gallecs

Els francs que viuen a prop dels musulmans, els catalans:

Són dèbils, les seves armes són escasses

El seu nombre és reduït

Quan estan sotmesos són obedients i lleials

De moltes qualitats menys sincers que els gallecs

Dels francs de la frontera ( els catalans):

No veuràs gent més bruta que ells només es renten una vegada o dues a l’any i amb aigua freda, no es renten mai els vestits mentre els porten: d’ençà que els estrenen fins que se’ls esquincen. S’afaiten la barba i els creix grollerament i desagradable, diuen que el cabell és una excrescència, quan els àrabs els hi pregunten perquè es tallen la barba els hi diuen: vosaltres us el traieu del cul i nosaltres els hauríem de deixar en els rostres?11

1 Aquest darrers emparentats amb els cristians, els comtes del Pallars

2 41,5 Kg

3 Bramon , p.88

4 Carro gran de quatre rodes, generalment, amb una coberta de tela sostinguda amb arcs de fusta.

5 Bramon, p.86

6 Doc. 86, p. 88

7 Nau de tres pals amb veles llatines.

9 Màstic: resina groguenca, semitransparent, que s’obté per incisió del llentiscle

9 Mesc: substància olorosa, de sabor amargant, de color xocolata, treta d’una bossa situada sota la pell de l’abdomen del mesquer. Mesquer: Mamífer rumiant d’un metre de llarg desproveït de banyes, del qual s’’obté el mesc.

10 Substància sòlida, blanca, cristal·lina, volàtil, d’olor característic, extreta del camforer, emprada com a diaforètic: estimulant i sedant; i diaforètic: que activa la sudació

11 Bramon, p. 102