De l'article: "Aportacions a l'estudi del monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallbona"

Núria Petit: Revista de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, volum XXII, 2005

1- L'abadessa Blanca d’Anglesola (1294-1328)

Amb Blanca d’Anglesola el monestir de Vallbona entra de ple en les noves corrents culturals, artístiques i religioses. Ella representa especialment el canvi de mentalitat que suposà l’incipient humanisme de principis del s.XIV que desembocarà en l’art gòtic.

Segons ens consta Blanca fou la primera abadessa que tingué inquietuds intel·lectuals i culturals, durant el seu abadiat s’escrigué el tantes vegades anomenat còdex de Blanca d’Anglesola, la part més important del qual cal datar-lo entre el 1308 i el 1312. El còdex desaparegué durant la guerra civil (1936-1939), però Jaume Pasqual va poder consultar-lo i el va copiar el 1800 en el Llibre verd. L’estudiós també va descriure les característiques del còdex1es sobre hojas de pergamino de piel entera, ó de cerca tres palmos de alto, y dos de ancho. Empieza por las constituciones primitivas del órden cisterciense, ó a lo menos antiquísimas, precisamente las que son propias y peculiares de las monjas del mismo orden. Sigue después un estracto de la vida y milagros del ermitaño Sn Ramon de Anglesola ó de Vallbona....A la vida del Sto. Sigue una copia exacta de su testamento. Inmediatamente una resolucion capitular del año 1312 en que Dna Blanca de Anglesola abadesa y sus monjas de Vallbona hacen un solemne estatuto , á fin de mostrarse perpetuamente agradecidas á tantos caballeros y señoras como habían favorecido con sus donaciones y limosnas al monasterio desde su erección hasta entonces,...Luego después del estatuto capitular sigue en el códice el abaciologio ó catálogo de las Sras. Abadesas que ha tenido el monasterio de Vallbona desde la primera que fue dna. Oria de Ramiro ó Ramírez hasta Dna Leocadia de Ricart y de Cardona, .. fuit electa per vota secreta á “ 6 serie de las primeras abadesas es uniforme, y la misma desde las constituciones hasta la eleccion de la noble Sra. Dna. Geralda de Queralt que fuit electa anno Domini MCCLXXXII, de modo que la nota de la eleccion de la inmediata sucesora Dna. Blanca d’Anglesola ( que se celebró en el 1294 ) ya es de otra letra, igualmente que todas las demás que siguen sin interrupción hasta el expresado año 1631; siendo palpable la diferencia de carácteres en cada una de las elecciones notadas; de cuya no regular circumstáncia puede inferirse fundadamente, que se continuarían las tales notas en el tiempo mismo de celebrarse las elecciones desde el año 1294, y que las anteriores á este año que son todas de una misma pluma y carácter, propio del siglo XIII y principios del XIV . He consultat en l’abaciologi el que va ser la darrera anotació feta amb la mateix lletra gòtica, i exactament diu el següent: Decima abbatissa fuit nobilis domina Geralda de Queral et dimisit, et obiit VIIº idus aprilis anno Domini MºCCCº VIIIº. Fuit electa III idus iulii anno Domine MCCLXXXII, et dimisit abbaciam anno Domini MCCXCIIII,Vikalendas novembris2. Adonem-nos doncs que quan es va escriure el còdex l’abadessa Geralda de Queral ja era morta, ja que la data de la seva mort, el 1308, és escrita amb la mateixa cal·ligrafia que la part més antiga del còdex; per la qual cosa hem de concloure que va ser Blanca qui feu escriure el còdex o que fou ella mateixa qui l’escrigué,posteriorment s’anirien afegint les dates d’elecció, de dimissió i de la mort de les successores fins el 1631. Pasqual havia apuntat la possibilitat que la part més antiga del còdex fos escrita durant el govern de Geralda de Queralt doncs la darrera data escrita amb la mateixa cal·ligrafia fou la de la seva elecció, fixem-nos però que, en el text original, immediatament abans de la data de l’elecció 1282, hi ha la de la seva mort 1308.

En Lo Aransel de Leocadia de Ricard escrit el 16333 , quan parla de l’abadessa Blanca d’Anglesola diu:Mes tingé dita seniora tanta curiositat i vigilancia en les escritures del Arxiu hi en fer sercar la fundació del monestir i ses antecesores que diu en lo libre féu escriure lo Martirologi i la Regla que no obstant que ab molta diligència i cuidado ha procurat en saber les antiguitats de la casa hi que no ha pugut alcansar major claricia estan en lo dit llibre posades les abadesses ab lo modo present i continuat en est llibre. En aquest fragment l’autor ens dóna quatre informacions importants, que el còdex de 1308 fou redactat per l’abadessa Blanca d’Anglesola, tal i com pensem nosaltres, que l’abadessa feu cercar en l’arxiu les dades necessàries per a esbrinar els orígens, la fundació i la història del monestir, que aquestes dades varen ser recollides en el llibre, cal pensar que està parlant del còdex de Blanca, escrupolosament i diligentment i, segons ell, en el 1663 no existia un estudi més ben fet en l’arxiu de tal manera que Lo Aransel va seguir l’abaciologi del còdex de Blanca,i finalment ens informa que, segons diu en el llibre, l’abadessa féu escriure el Martirologi i la Regla. Sabem que Blanca també feu escriure un gradual amb decoració cal·ligrafia que es guarda encara avui en l’arxiu del monestir, en el mateix manuscrit hi ha l’anotació següent: Domina Blancha de Angularia, abbatissa Vallis bone, fecit fieri istud officiarium4. Adonem-nos com l’abadessa va enriquir l’Arxiu considerablement.

El còdex de Blanca d’Anglesola és el primer recull històric del monestir de Vallbona, l’abadessa Blanca fou una dóna imbuïda dins la corrent humanista, conscient del paper protagonista de les dones i els homes que varen fer possible la fundació i l’aixecament del monestir de Vallbona, s’interessa per aquelles persones que varen conduir la comunitat i el monestir des dels seus orígens, prenent doncs protagonisme la individualitat davant el col·lectiu, els homes i les dones se sentiren capaços de fer una aprehensió personal del món natural, social i històric. A Vallbona l’abadessa Blanca d’Anglesola que governà del 1294 al 1328 és doncs un clar exemple de l’incipient humanisme en les nostres contrades, ella directament consultà l’arxiu tal i com ho deixa escrit en el decret que dicta el 1312 a fi que el monestir agraís perpètuament els favors i donacions que havien fet al monestir des de la fundació: jo dona Blanca de Anglesola...llegint la història de alguns instruments antics, he trobat entre altres coses que el nostre monestir...rebé gras beneficis, castells, pobles, rèdits, censals perpetuos i moltes altresespècies de donacions que li concediren ja algunes nobles senyores que vestiren en ell l’hàbit de la nostra religió, ja d’altres persones seculars, quedant nosaltres en la obligació de tenir alguns sacerdots per oferir al senyor acceptables sacrificis de misses per la salut de les seves ànimes.5 Així doncs l’estudi dels documents de l’arxiu varen portar a l’abadessa a reunir el capítol de monges i dictar el decret per tal d’agrair als benefactors del passat i a les abadesses, especialment a les fundadores, que amb tants treballs havien fet possible l’aixecament del monestir i la continuïtat de la comunitat; amb tots ells es sentia amb deute per la qual cosa dictà que se celebressin misses i es fessin pregàries periòdicament des de aquell moment.

Aquest decret es trobava en el mateix còdex de Blanca,després de la constitucions antigues de les monges cistercenques, de la vida i miracles de Ramon de Vallbona i del seu testament; immediatament després del decret hi havia l’abaciologi. El còdex fou escrit doncs per l’abadessa Blanca d’Anglesola als voltants del 1308, data de la mort de l’abadessa Geralda de Queralt i, el 1312 quan s’escrigué el decret del capítol de les monges, la part més important del còdex havia d’estar escrita.

L’abadessa Blanca va estudiar els documents de l’arxiu, entre els que trobà el testament de Ramon de Vallbona que també inclogué en el còdex; degué trobar igualment la informació suficient per fer a Berenguera de Cervera la fundadora del monestir, doncs l’abaciologi del còdex, tal i com hem dit varies vegades comença dient: prima nobilis domina que fuit in monasterio Vallisbona, fuit domina Berengaria de Cervera, que fecit incorporare monasterium in ordine et ivit apud Tolobres6 et adduxit secum domnam Oriam , que fuit prima abbatissa Vallisbone et obbiit II idus aprilis.

La abadessa Blanca mostrà inquietuds culturals, històriques i religioses, sabem que deixà escrit un directori espiritual7, que féu enriquir l’arxiu amb llibres religiosos, un Martirologi, una Regal i un Gradual,i el dotà amb el primer llibre sobre la història del monestir, l’anomenat còdex de Blanca d’Anglesola. Així mateix és preocupa del bon govern i feu escriure el capbreu dels censos que percebia el monestir de la ciutat de Lleida, el més antic de l’abadiat, que s’inicià el 1308 i s’acabà el 1314.8

Sabem que l’abadessa també s’encarregà de fer aixecar algunes obres arquitectòniques, així l’Índex vell9 ( 1713) de l’arxiu de Vallbona ens informa que el 20 de novembre de 1309 s’inaugurà la capella i l’altar de Sant Joan Evangelista, que feu obrar l’abadessa Blanca sota ...lo caragol.10 Malauradament no ens han quedat restes d’aquesta obra, cal pensar però que va ser construïda segons la tipologia gòtica, Piquer creu que la capella estaria situada al claustre sota l’escala de caragol que conduïa al terrat.11

2- les abadesses de l’obra gòtica (1294- 1392)

Les obre gòtiques més emblemàtiques del monestir de Vallbona són la nau nord del claustre, la porta de la sala capitular, el campanar de la nau i la capella del Corpus Christi.

Segons ens indica l’heràldica que hi trobem esculpida la nau nord del claustre i la porta de la sala capitular es construïren sota el govern de les abadesses d’Anglesola. És possible que durant el govern de l’abadessa Blanca (1294-1328) ja s’iniciés l’obra gòtica, si tenim en compte que el campanar de la nau l’acabà l’abadessa Elisenda de Copons (1340-1348) , és provable que l’obra de la nau nord del claustre i la porta de la sala capitular s’iniciés durant el seu llarg govern i que l’acabessin les properes abadesses d’aquest casal, Berenguera d’Anglesola ( 1348-1377), Sibil·lad’Anglesola (1377-1379) o Saurena d’Anglesola ( 1379-1392).

Per l’obra gòtica del monestir de Vallbona cal tenir en compte les dates següents: com hem dit abans, el campanar gòtic de la nau s’acabà durant l’abadiat d’Elisenda de Copons ( 1340 –1348); la Marededéu del cor gòtica és atribuïda a Guillem Seguer que va treballar a Nalec el 1343; el finestral gòtic que s’obrí en el santuari era acabat el 1367 i el benefici de la capella gòtica del corpus Christi l’instituí Berenguera d’Anglesola el 1348 quan encara era bossera tot i que el 1390 el renova l’abadessa Saurena d’Anglesola.

Les dificultats econòmiques que va passar el monestir durant el segon quart del segle XIV ( 1334- 1350) serien un indicatiu més que a Vallbona s’estaven duent a terme la costosa obra gòtica, vegem-ho:

El 1334 la comunitat devia més de 50.000 sous12, el 1330 havia intervingut la reina Elionor13 per tal de millorar la gestió econòmica del monestir, així dictà una provisió per a administrar les rendes14. Sabem que al 1334 hi havia l’abat de Fuente Clara15 com administrador de Vallbona16 ,aquest mateix any per tal de guarir els deutes es pren la decisió d’arrendar per quatre anys el castell i terme de Montesquiu, per 6.000 sous, a Jaume Gener i Pere Escuder17. Del 27 de gener de 1344, durant el govern d’Elisenda de Copons, hi ha una súplica adreçada al Capítol general del Cister, per tal de sol·licitar l’alienació d’alguns bens, destinant llur import al pagament de deutes concrets; les monges seleccionen les terres estèrils i incultes, les gravades per impostos o les situades lluny del monestir.18 Durant el govern de Berenguera d’Anglesola ( 1348-1377) al 26 de juliol de 1350 Pere III dóna llicència per vendre la més important possessió de la baronia, l’Espluga Calva, a Pere de Carcassona, ciutadà de Lleida per 115.000 sous barcelonins.19

Per altra banda entre 1353-1375 són registrats una vintena d’assentaments sobre terres incultes i vinyes de termes de Montblanc, Nalec, Rocallaura, Rubió i Vilet; això seria amb l’objectiu d’enriquir les rendes del monestir, demostrant que les abadesses encara continuen amb la política repobladora que tants bons resultats ha donat a l’ordre del Cister .20

Possiblement el 1380 l’obra gòtica era acabada ja que sembla que els problemes financers s’havien reduït, el 10 de març d’aquest any el monestir compra la jurisdicció civil i criminal a Pere III el Cerimoniós21, mer i mixt imperi, alta i baixa de tots el habitants de la baronia de Vallbona22 pel preu de 22.000 sous23. El mateix any l’abadessa compra el bovatge, retrobobatge, tragí, herbatge i altres servituds dels llocs que pertanyen a la seva baronia, per 110 sous24. L’abadessa es convertiria en el centre del poder polític, religiós i cultural de la contrada. Vallbona és un “estat” dins un altre estat, així ens ho explica l’historiador Gener Gonzalvo i Bou quan ens parla de la configuració jurídica de la baronia de Vallbona.25 Tots els habitants i bens de la baronia depenien del monestir i especialment de l’abadessa, això havia de suposar la creació d’un poder públic més o menys organitzat i d’un òrgan de govern.

Quan a la intervenció de la reina Elionor en l’administració de les rendes del monestir l’any 1330 hem de dir que la reina es sentia estretament lligada a Vallbona, així ens ho testimonia un document que del 1329 en el que el rei Alfons III havia redactat una súplica a favor de les monges de Vallbona en la que referint-se a la seva esposa, la reina Elionor, diu:” ...la qual tenia tant particular compte ab dita casa, que nos feia elecció de Abbadessa ni cosa alguna en dit monestir, que nos donàs de tot particular compte a ella, segons apar amb moltes lletres sues, les quals tenen guardades en lo Arxiu de dit monestir, encarregant contínuament lo bon govern de dita casa y assó fahia per lo gran amor y devoció que aportave a dites devotes religioses, y en sa companyia tenia una o dos religioses de dita casa per a ajudarli a dit offici...”26 Es confirma doncs que el monestir de Vallbona era un monestir reial , el de les reines de la corona d’Aragó : el 1178 la reina Sanxa havia comprat el lloc de Vallbona per que s’hi edifiqués el monestir, el 1251 la reina Violant l’elegeix com a lloc de sepultura, el 1275 Violant casada amb el rei Alfons X de Castella i filla de Violant d’Hongria i Jaume I, escriu que, quan arribi el moment, vol ser enterrada a Vallbona, i ara ens assabentem que el 1330 la reina Elionor intervé directament en el bon govern del monestir i, segons ens informa el text anterior, ho feia periòdicament, essent informada de tot el que succeïa en el monestir. Per altra banda la reina, segons ens indica el text, es sent identificada amb l’espiritualitat cistercenca de tal manera que tenia sempre dues monges del monestir de Vallbona per a que l’ajudessin en l’ofici religiós. El monestir de Vallbona gaudia doncs, encara en aquestes dates, del suport directe de les reines i els reis de la corona d’Aragó.

Pel que fa a la irrupció de l’estètica gòtica en el monestir de Vallbona hem de dir que si des de la nostra perspectiva històrica veiem una certa evolució, més o menys lògica que ens porta de l’art romànic cistercenc a l’art gòtic, els principis cistercencs que van representar una depuració de les formes poc a poc ens conduiran a la lucidesa del gòtic; els seus contemporanis havien de viure la nova estètica gòtica com una revolució, unes noves dimensions sobrehumanes, una nova llum celestial, simbòlica. Efectivament l’art gòtic representa tota una revolució tant estètica, com religiosa, com ideològica i social. L’home es situa en el món des de una nova perspectiva.

Aquesta eufòria que representa l’art gòtic entrarà amb conflicte amb l’art cistercenc, amb la seva austeritat i el seu misticisme. A Vallbona en tenim la prova evident, durant la primera meitat del XIV veurem com l’edifici romànic cistercenc sofreix una sèrie transformacions per tal d’adaptar-lo al nou l’estil gòtic.

Durant aquest període les abadesses decideixen dur a terme unes obres costoses que comportaran a la comunitat una gran incomoditat pel fet d’estar en obres l’espai on es desenvolupava la seva vida quotidiana. Avui les mostres de l’art gòtic que ens queden es situen l’església, la galeria nord del claustre (foto 31) i la porta de la sala capitular (foto 28), tres llocs essencials dins del funcionament del monestir cistercenc.

Gairebé doncs acabada la construcció romànica cistercenca, la comunitat es decideix a aixecar l’obra gòtica i a reconstruir part del monestir. El decret del 1313 de Blanca d’Anglesola on vol mostrar l’agraïment a perpetuïtat a les abadesses i als benefactors des de la fundació del monestir prometent dedicar-los hi misses periòdicament, 27 en certa manera sembla demanar “permís” per iniciar la reestructuració arquitectònica de l’edifici per tal d’adaptar-lo a la nova estètica gòtica, la qual cosa suposaria enderrocar o adaptar certes edificacions que havien costat tan d’esforç a la comunitat i als benefactors.

Damunt el tercer tram de la nau es construí el gran i atrevit, potser temerari, campanar gòtic que esdevindrà el tret d’identitat de Vallbona (foto 31), aquest s’acaba durant el govern de l’abadessa Elisenda de Copons ( 1340-1348 )28 . Recordem que els finestrals de la part inferior dels murs laterals de la nau es van haver de tapiar per tal de què aquests poguessin sostenir l’empenta enorme del nou campanar, que tal com hem explicat amb anterioritat no estava projectat en l’obra original.

És construeix també la galeria nord del claustre amb grans finestrals d’estil purament gòtic on es repeteixen els escuts de la casa d’Anglesola en els capitells. En l’angle nord-est del claustre hi trobem la porta de la sala capitular que es construí en la mateixa època que la nau nord, segons ens indiquen els escuts de les abadesses d’Anglesola que trobem esculpits en la porta, i també l’estil tant similar de l’obra. (foto 28)

Durant el període gòtic, a part d’aquestes tres grans obres, es du a terme l’operació de“maquillatge” de l’obra d’estil romànic de transició del segle XIII. Així es transformen les obertures originals del braç dret del creuer i de l’absis central (fot 8 i 17), aquest darrer havia d’estar acabat abans del 1367 quan es paga el vitrall a Guillem Daví de l’Espluga29. En el mur nord de la nau es transforma el porta d’arc de mig punt que comunicava amb el cementiri per convertir-lo en un arc apuntat gòtic (foto 13) i en la marededéu del claustre de factura romànica s’introdueixen elements gòtics ( foto 30).

Foto 31 Nau nord del claustre i campanar

Durant el govern de les abadesses del casal d’Anglesola és construeix la capella del Corpus Christi30, oberta en el primer tram del mur sud de la nau (foto 32). Pel que fa a aquesta obra sabem que abans del 1348 es fundà el benefici i la capella quan l’abadessa Berenguera d’Anglesola ( 1348-1377) encara era bossera, Saurena d’Anglesola (1379-1392) va refundar el benefici i feu noves aportacions i al 1427 encara trobem donacions per al construcció de la capella de dona Francisquina d’Òdena.31 Francesca Español recentment ha atribuït a Guillem Seguer32 la seva excel·lent escultura arquitectònica amb caps femenins i masculins, ornamentació vegetali emblemes heràldics (foto 33), en les mènsules de la dreta hi trobem l’heràldica dels Anglesola mentre que a l’esquerra hi consten les d’Òdena, les de Fortià i les de Sant Just. La capella avui ostenta la Marededéu del cor, una excel·lent mostra de l’art trescentista també atribuïda a Guillem Seguer, és possible que la imatge formés part d’un retaule de pedra que desaparegué33 el qual s’ubicaria a l’altar major34. Això explicaria que al 1393 es creés el benefici de la Mare de Déu del claustre35 per tal de rendir culte a la marededéu romànica (foto 30) que havia acompanyat a la comunitat des de els seus llunyans orígens i que ara es trobaria desplaçada de l’altar major pel retaule gòtic de pedra. Avui encara existeix la capella de la Maredéu del claustre però es tracta d’una construcció neogòtica del segle XIX en la qual s’hi venera la imatge romànica.

Pel que fa a Guillem Seguer, l’escultor a qui s’ha atribuït aquestes obres de gran qualitat,hem de dir que està documentat l’any 1343 a Nalec com artífex d’una Marededéu i dos àngels36.

De l’originari mobiliari litúrgic de la capella es conserven dues taules pintades amb la iconografia del Corpus Christi37 d’una gran riquesa i originalitat iconogràfica on hi destaquen les escenes antijudaiques . Francesca Español38que les ha estudiades creu que una de les taules feia de retaule i l’altra de frontal. La que aniria sobre l’altar funcionat com a retaule està presidida per un tabernacle eucarístic sobre el que es situa la Trinitat, en els dotze espais que envolten aquesta escena central destaquem el Sant Sopar, l’elevació de l’Hòstia consagrada i el seguici processional amb el bisbe que sosté el copó sota el pal·li, una al·lusió directa al ritual més espectacular de la festa del Corpus. Les altres escenes fan referència a una sèrie de miracles que tenen com a centre el sacrament de l’Altar (foto 34).

En la que degué funcionar com a frontal l’espai central està presidit per la Marededéu amb el Nen. En deu dels dotze compartiments laterals també hi trobem escenes de tipus eucarístic, i en els altres dos, al peus de l’escena central, l’epifania a l’esquerra i l’Anunciació a la dreta.(foto 35)

F. Español ha atribuït les taules de Vallbona al primer tres-cents i les ha vinculades a Guillem Seguer, tot hi que admet que hi ha una certa evolució des de la tradició gòtica lineal francesa de les seves escultures cap a un cert italianisme en aquestes pintures. Així observem en elles un interès pel volum i les ombres i un major naturalisme en els rostres que Francesca Espanyol explica per la influència de l’obra pictòrica de Ferrer Bassa destinada a Sant Marçal de Montblanc.

L’escultura de Santa Caterina, avui al Museu Victòria d’Austràlia, també pertanyia a Vallbona39 no coneixem però quina era la seva ubicació original. La peça ha estat atribuïda a Jaume Cascalls40, a Bartomeu de Robió41 i finalment a Guillem Seguer42. La figura de la Santa es representada dreta amb el mantell recollit a la banda esquerra, com és habitual en les obres de Guillem Seguer, però en aquesta hi trobem a faltar la típica contracorba de les marededéus trescentistes que tant va utilitzar Guillem Seguer, en la figura de Santa Caterina hi observem un cert hieratisme el qual hauríem d’atribuir a que tractant-se d’una santa utilitza un model iconogràfic diferent, la contracorba de les marededéus s’explicaria pel fet de repenjar-se el nen damunt en el maluc. Santa Caterina està coronada i du el cabell totalment deslligat només retingut per la corona que li fa de diadema, li cauen dues clenxes de cabell damunt el pit deixant descobertes les orelles; en una mà sosté la típica roda del martiri i amb l’altra la palma. ( foto 36)

Fins aquí hem pogut estudiar l’important llegat gòtic que ens resta de Vallbona d’aquest segon període constructiu 1294-1379 i hem de dir que respecte al primer hi ha un canvi estilístic realment important, així les obres del que anomenem segon període adquireixen un to sumptuós, vegem-ho sobretot en l’atrevit campanar de la nau que les abadesses es decideixen a construir tot hi deixar l’edifici en un greu equilibri arquitectònic i haver de tapiar els finestrals inferiors de la nau que li donaven llum; vegem-ho també en la nau nord del claustre i la porta de la Sala Capitular. La intervenció però va més enllà es fan algunes retocs en la part antiga per tal de que s’adapti al nou estil gòtic, així hem vist com es transformen els finestrals de la capçalera i el braç dret del creuer i també els rostres i mans de la marededéu romànica.

Foto 32 Capella del Corpus Christi

Foto 33 Escultura de la capella del corpus Christi

Foto 34 Retaule pintat de Vallbona

Foto 35 Frontal pintat de Vallbona

Foto 36 Santa Caterina

Com hem dit abans aquest canvi l’hem pogut detectar en l’anomenat Còdex de Blanca d’Anglesola de 1308en ell la comunitat manifesta una voluntat d’ésser conscient d’ella mateixa, tot i seguint la corrent humanista del moment es decideix a escriure la seva història i la del monestir, el còdex recull una sèrie de documents i dates que constitueixen els seus trets d’identitat. Un fet que ens indica que a partir de Blanca d’Anglesola hi ha un canvi extraordinari en la manera de fer del monestir és que les monges comencen a tenir propietat particular43, un indicatiu més de la preponderància de la individualitat per damunt de la comunitat.

A mena de cloenda hem de dir que l’obra del monestir presenta dues etapes constructives molt clares una del romànic tardà documentada entre 1178-1254 i l’altra gòtica aixecada durant el període en que van predominar les abadesses de la casa d’Anglesola (1294-1393), no sabent dir quina fou més important, estructuralment segurament la primera però estèticament potser la segona, sobretot pel que fa al bell i espectacular campanar gòtic de la nau que representa el tret d’identitat del monestir de Vallbona. Amb tot, l’equilibri entre les dues parts sempre ha estat difícil a Vallbona, les construccions gòtiques han representat una dura càrrega per les més antigues, així els murs de la nau han hagut de suportar el pes enorme del cimbori fent a la vegada que la nau es quedi mig a les fosques al ser cegades part de les originals obertures, per altra banda algunes de les obertures de la capçalera i el creuer van ser transformades perden d’aquesta manera la seva genuïtat.

1PASQUAL, J., Carta al Marqués de Capmany, ed. Valentin Torres, Barcelona, 1837, pp 11-14 .

2 SANS I TRAVE, J.M., El llibre verd...., p. 181.

3Un manuscrit de l’arxiu que representa el primer intent de fer una abciologi, Manuscrit del monestir de Vallbona, sigla : Lo Aransel

4 Janini, Manuscritos, nº 19, f. 1.

5 SANS I TRAVE, J.M., El llibre verd...., p.193-195.

6 Creiem que Pasqual deuria errar al transcriure el document que avui malauradament s’ha perdut, i en lloc de Tolobres tal comes coneixia el monestir de Tolobres en l’àrea catalana va escriure Colobres, la diferència només és d’una lletra la C per la T. Vegeu PETIT , N., Estudi de les fonts documentals que informen sobre els orígens, la fundació i els primers temps del monestir cistercenc de Vallbona, pp.95-97.

7Abaciologi, p. 101.

8Abaciologi, p. 115.

9 J.J. Piquer ens informa que aquest inventari fet per Marià Boneu supleix en gran part la manca de documents originals de l’arxiu, que durant la segona meitat del s.XIX foren amagats en una sitja de casa dels seus avis, on es varen materialment podrir les dues terceres parts dels lligalls. Abaciologi, p. 17

10 Índex Vell, ff. 71 v-72.

11Abaciologi, p. 114

12 BERGADÀ, Datos, pp. 9-10

13 La reina Elionor de Castella , filla de Ferran IV, havia contret noces amb Alfons III el Benigne el febrer de 1329.

14 Segons la qual ajudarien a la priora, dues religioses elegides pel Capítol, ajudades per Pere Alenyà, Pere Giner i Pere portell, també decideix que a tots els llocs hi hagi un prohom i en doni compte a les expressades persones,Índex Vell, f. 24-24v.

15Estava cap al sud de la ribera del Cinca, en la província d’Osca.

16BONEU, Marià de, Llibre Major. Arxiu de Vallbona, sigla: Índex Vell, f.24v.

17BERGADÀ, F., Datos referents al monestir de Vallbona de les monges, extrets dels documents inèdits que obren en son riquíssim arxiu, Ms de l’Arxiu de Vallbona, pp. 9 i 10.

18Poc després venen les terres, castells, viles o llocs d’Almenar, Boldú, Bollior, Bonpàs, Castelldasens, Catalada, Espluga Calva, Golmés, Lleida, Malbuc, Miralcamp, la Morana, les Piles, Prades, Reof, Sant Marçal, Talladell, Tamarit ( les salines), Timonal, Tortosa i Vilafranca del Penedès. Vegeu PASQUAL, J., Llibre vert, ms. de l’arxiu de Vallbona, de l’any 1800.

19BONEU, Marià de, Llibre Major. Arxiu de Vallbona, sigla: Índex Vell, f. 24v-25

20PIQUER, J.J., Abaciologi, , p. 127.

21Pere III el Cerimoniós fill d’Alfons IV comença a governar al 1336 fina al 1387, fou el pare de Martí I l’Humà.

22Així com dels “estranys de qualsevol lley, condició, estat y preminència, tant sien christians com jueus o sarracenos..., ab facultat de posar forques, costells i altres signes de mer y mixt imperi en dits llochs, sens que pugan los delinqüents apel.lar, provocar, suplicar o recórrer ni a sa real persona ni a sos hereus y successors, tant dels delictes perpetrats antes de la venda com después, com no hajen passat a cosa judicada...

23 Destinats a socórrer l’illa de Sardenya. En el document es precisa que quan el rei li torni els diners l’abadessa li tornarà la jurisdicció.

24BONEU, Marià de,Llibre Major, 1713, Arxiu de Vallbona, sigla: Índex vell, f. 28v.

25 GONZALVO I BOU, G., Breu Història del monestir de Vallbona,pp. 33-34.

26Abaciologi, p. 118.

27 PASQUAL,J. Llibre vert. El decret formava part de l’avui desaparegut Còdex de Blanca d’Anglesola. Jaume Pasqual al 1837 ens explica com era aquest manuscrit que va poder estudiar abans de la seva desaparició durant la guerra civil. Vegeu PASQUAL. J. Carta al Marques de Capmany, p.26.

28 PIQUER, J.J. Abaciologi, p.123-124. L’autor fa el següent comentari sobre el cimbori: està construït sobre el tercer compartiment de la nau, té forma octogonal i gravita sobre les voltes de la nau, tenint en compte que no és basat sobre columnes ni parets que pugen del terra, ni està sostingut per contraforts suficients, la gran incògnita consisteix en saber com s’aguanta. Els murs de la nau del temple estaven destinats únicament a sostenir la volta, però no la càrrega immensa del gran cimbori.

29ALTISENT, A., Fixes i notes d’arxiu sobre monestirs de monges cistercenques a Catalunya,pp. 7 i 16. L’autor còpia el document original.

30La festivitat del Corpus Christ i fou instituïda per Urbà IV al 1264. Durant el segle XIV la devoció i culte a l’eucaristia experimentaren una gran eufòria, s’explicaven nombrosos prodigis eucarístics que fomentaven el culte arreu d’Europa i, concretament s’ha atribuït a l’ordre del Cister un paper difusor del culte i dels prodigis del Sant Sagrament de l’altar.

31 BONEU, Marià de,Llibre Major, 1713, Arxiu de Vallbona, sigla: Índex vell, ff.115-124v. Aquí es documenta la creació de censals a favor de dona Francisquina d’Òdena amb els quals pot contribuir a la construcció de la capella del Corpus Christi, a les mènsules de l’esquerra de la capella hi veiem les armes d’Òdena.

32 ESPAÑOL, F., Guillem Seguer de Montblanc un mestre trescentista escultor, pintor i arquitecte.

33PIQUER, J.J., Abaciologi, pp. 138-139, aquest autor ho afirma mentre que ESPAÑOL, F. presenta la hipòtesi. Guillem Seguer de Montblanc un mestre trescentista escultor, pintor i arquitecte, p.54.

34Segons sembla la maredéu anomenada del cor i atribuïda a Guillem Seguer ha anat ocupant diferents llocs del temple, en la crònica de F. Bergadà del 1928, ens diu que la Verge estava situada en el centre del cor de Maitines mentre que a la capella del Corpus Christi hi havia un retaule Barroc. Vegeu BERGADÀ F. , El real monasterio cisterciense de Santa Maria de Vallbona de las Monjas, pp.28 i 47.

35BONEU, Marià de,Llibre Major, 1713, Arxiu de Vallbona, sigla: Índex vell, ff. 38-38v.

36 Vegeu DURAN I SANPERE, A. , Els retaules de pedra I,p.55 i 113. I també CAPDEVILA, S., La Seu de Tarragona, Notes històriques sobre la construcció, el tresor, els artistes i els capitulars, p.103.

37El primer en estudiar aquestes taules va ser GUDIOL, J., Els trescentistes. Pintura Mig-Eval catalana, pp.347-351. Avui es troben al Museu d’Art de Catalunya comprades al 1885 per la Comissión de Monumentos. GRAHIT J., Comisión de monumentos Històrico y Artisticos de la provincia de Barcelona, Barcelona 1947, p. 86, l’autor exposa que “ En atención de hallar-se en venta dos frontales, tallas antiguas procedentes del Monasterio de Vallbona de las Monjas, que se juzgavan de interès para el Museo, se resolvió facultar a los Sres. Gebhardt, Elias de Molins y Puggarí para gestionar su adquissición al precio más ventajosso, señalandose el tipo máximo de 1250 pts. A la pàgina 213 és parla de la seva restauració En 1885 se acordó por el restaurador Sr. Bellver fuesen limpiados los retablos adquiridos recientemente del monasterio de Vallbona.

38Recentment han estat estudiades per Francesca Español, i ha atribuït l’autoria a Guillem Seguer. Vegeu ESPAÑOL, F., Guillem Seguer de Montblanc un mestre trescentista escultor, pintor i arquitecte, pp. 99-116.

38Segons ho testimonia la fotografia conservada a l’Arxiu Mas de Barcelona, on es diu que una escultura de Santa Caterina que des del 1952 és al museu Australià, prové del monestir de Vallbona. nº de clitxé 1527.

40 MONREAL AGUSTÍ, L., Inédito: Una escultura gótica de Vallbona de les Monges en Australia, a Destino, 12 de maig de 1973.

41En els catàlegs del Museu Victòria d’Austràlia.

42 ESPAÑOL, F., Guillem Seguer de Montblanc un mestre trescentista escultor, pintor i arquitecte, pp. 58-60.

43PIQUER, J.J. Abaciologi, p. 117.