Els nobles i cavallers fan donacions

a Santa Maria de Vallbona i Ramon eremita

 

Són cavallers i colons de l’Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà. Anomenats pels cronistes de Al-Àndalus: francs o bàrbars de la terra dels castells. S’havien convertit en propietaris gràcies a la conquesta. Tenim documents als següents1:

En els territoris conquerits entre 1050-1153 2

En part de la vall de Vallbona:

- Ramon de Cervera3

- Arnau de Guàrdia

- Berenguer de Guàrdia

- Berenguer de Porta

En el lloc de Vallbona:

- Pere d’Aguda

- Ramon de Conill

En el domini del Vilet:

- Berenguer de Cardona

- Berenguer Arnau d’Anglesola

En l’hort prop de Sant Martí

- Pere d’Aguda

En un territori llindant amb Llorenç:

- Pere d’Aguda

 

Eren gents que habitaven la marca d’Osona 4 es tractava de terres guanyades als musulmans al llarg del segle XI que s’havien repoblat mitjançant les torres de guaita o castells termentats, formaven una xarxa defensiva al voltant de la qual s’aglutinava la població5 :

- Era doncs un territori en estat de guerra

- Les parròquies i esglésies eren missatgeres de la civilització cristiana que forjaven els papes a Roma i els bisbes en les diòcesis.

- Alguns d’aquests territoris van ser reconquerits pels almoràvits:

---Cervera 1114

---Olèrdola 1107

- El 1120 l’alcaid de Lleida Avifel pacta amb Ramon Berenguer III

 

1Les cases nobles del territori relacionades amb Vallbona eren: els Anglesola i els Cervera, els Queralt, els Jorba, els Òdena.

2 Data en la que cau Siurana, darrer reducte musulmà del que serà la Catalunya Nova.

El 31 de desembre de 1148 Ramon Berenguer IV havia pres Tortosa amb l’ajut de les naus de Gènova ( pisans) i els templers. Ramon Berenguer IV comptava amb el suport ideològic del Papa Eugeni III, de l'arquebisbe de Tarragona, el bisbe de Barcelona i els abats de Grassa i de Montflaó. Els ciutadans de Barcelona li donaren suport econòmic.

El 24 d’octubre de 1149 Lleida va capitular després del sege dels comptes d’Urgell i Barcelona. Les rendicions per capitulacions respectaven les ciutat conquerides:

La noblesa feudal desplaça l’aristocràcia militar musulmana.

Es reparteixen les zones incorporades

La població musulmana s'arracona a les vall del Segre i l'Ebre on es mantindrà fins el s. XVII. S’organitza en aljames i rep un tracte jurídic diferenciat.

El 25 d’octubre de 1149 van capitular Fraga i Mequinensa.

1152 es va ocupar el reducte de Miravet

1153 Ramon Berenguer IV ocupa Siurana, darrer reducte dels musulmans independents.

3 Fa el testament el 1172. doc. 441, p.330 Diplomatari.

4 Més o menys les actuals comarques de l’Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà. La funció de la marca era marcar el límit de la frontera, era un territori en estat de guerra.

5Multitud de fortificacions en els territoris conquerits durant els segle XI, cap al 1050, formaven la frontera o marca dels comtats : Anglesola, Tàrrega, Bellpuig, Vilagrassa, Talladell, Verdú, Granyena, Montoliu, Guimerà, Vallfogona, Conesa, Nalec, La Pobla de Ferran, La Sala de Comalats, Belltall, Forés, Montbrió, Solivella, Barberà, l’Espluga, Prenafeta, Lilla, Montferri, Vallmoll. Tots aquests llocs plegats formaven una xarxa defensiva

En els seus inicis eren castell termenats tenien sota el seu domini grans extensions de terra, termes. Al voltant d’ells s’hi aglutinava la població. Cada castell tenia un cavaller que se’n feia càrrec, amb el temps van esdevenir els nobles de la societat medieval. Eren designats pels comtes de Manresa, Osona i Barcelona. En el territori que ens ocupa hi havia quatre grans cases: Els Cervera, els Anglesola, El Jorba i els Queral.