Segons podem extreure dels documents, els trets que caracteritzaven la religiositat de mitjans i finals del segle XII són els següents:

Trinitat indivisible, això és : Pare, Fill i Esperit Sant una mateixa cosa.

Misteri de la religió catòlica que l’home no pot entendre ni desxifrar, només acceptar mitjançant la fe. Dicotomia fe-raó.

Déu omnipotent, totpoderós. Tot els homes són súbdits de Déu,

Maria benaurada: bona, compassiva; una mare. És la mare de Déu ja que Déu, Jesús i l’esperit són una mateixa cosa, per tant Maria també és la mare de Déu.

Verge:no va tenir relacions sexuals. Miracle: oposició fe-raó. Va ser una Mare verge, les divinitats no tenen relacions sexuals.Certa visió negativa d’aquestes, justificació del vot de castedat. 

Les divinitats pare, mare, fill i esperit sant formen una família, és més fàcil sentir-s'hi identificat.

Les esglésies són dedicades a la Mare de Déu, al voltat de les quals hi conviuen els germans i germanes . Les divinitat femenines, eren comuns tant en les religions mediterrànies, com en les germàniques, la Marededéu arrela en el culte popular.

Preocupació per la mort. La remissió dels pecats i la redempció de l’ànima mitjançant ofrenes. Assegurar-se un lloc en el regne del cel.

La por al que hi ha després de la mort, l’interrogant del que hi ha després, la por a la incertesa.

S’uneix la tradició franca i germànica: les ofrenes als Deus i Deesses, amb la cristiana mediterrània la Bíblia i les Escriptures.

L'institució eclesiàstica es converteix amb l'única hereva l’imperi romà d’occident, del que preserva el tipus d’organització, les diòcesis; la llengua, el llatí; i la cultura clàssica, els textos.

Barreja de cultures i religions diferents:

Oriental, jueva: la bíblia

La mediterrània: la forma d’organització de la jerarquia eclesiàstica, les diòcesis.

Els bàrbars del nord: les ofrenes als Déus i la concepció de les deïtats com una família1

La religió es presenta en diferents àmbits

• La institució eclesiàstica:
• El Papa, els bisbes i els sacerdots que es centren en la vida terrenal, immersos en la societat: pobles i ciutats. Formen una estructura de poder estretament lligada amb la monarquia i l’oligarquia nobiliària. Institució exclusiva masculina, les dones hi tenen el pas barrat.
• Els abats, abadesses, monjos i monges, viuen aïllats de la societat, en els monestirs unitats autosuficients. Es centren en la vida espiritual, en el món ultraterrenal.

• Les comunitats religioses liderades per Ramon eremita

Ramon Berenguer IV fa la donació de Cérvoles a l’humil eremita i als altres venerables del lloc, per la remissió dels seus pecats i la redempció de la seva ànima.

És l’època en que en oposició al fast, el luxe i el plaer s’admiren els models de pobresa, soledat, treball i humilitat. Per a salvar-se es confiava en els ascetes, es veneraven als ermitans que se n’anaven als boscos i vivien d’herbes i arrels.

Els germans i germanes dedicats al servei permanent de Déu, viuen apartats de la realitat quotidiana, reclosos en les ermites o esglésies, situades en els boscos i terres despoblades; es centren en la vida espiritual, al món ultraterrenal. Són tractats de venerables, persones capaces d’intercedir per aconseguir el perdó i la vida eterna.

A diferència dels monjos i monges que viuen en els monestirs, les comunitat liderades per l'humil eremita Ramon de Vallbona no formen part de les estructures de poder: Església i monarquia aristocràtica.

Durant el segle XII la institució eclesiàstica no acapara tots els àmbits religiosos hi ha espais per altres formes de vida religiosa. Més endavant l’església es dota de la Inquisició, poder totalitari.

1Els comptes eren francs, germànics. Un dels déus germànic més important era Wotan déu dels morts, de la màgia i de la guerra. Els germànics tenien llocs sagrats i l'autoritat política i religiosa estaven unides, també hi havia deesses.

Poc a poc es van unint l'aritocràcia germànica i franca amb l'església. Clodoveo es converteix al cristianisme el 497. El 745 el Papa rep de Pepino el ducat de Roma per a que constitueixi els Etats Pontificis. El 754 Pipino el Breu es nomenat pel Papa protector dels romans. El 800 Carlemany es coronat emperador pel Papa Lleó XII, la Cancilleria òrgan de govern de l’imperi franc era dirigida pel canciller, un clergue instruït.