El regne cristià visigot de Toledo

Els inicis del cristianisme es troben en les acaballes de l'imperi romà:

El 391 el cristianisme es converteix en religió oficial i es prohibeixen els cultes pagans. Pocs anys després, el 395, Teodosi el Gran divideix l’imperi romà entre els seus dos fills, Arcadi rep l’orient amb seu a Constantinopla i Honori l’occident amb seu a Roma. Però el 476 l’imperi romà d’occident cau en mans dels pobles germànics, que representa la fi de l’imperi d'occident.

El regne visigot:

La institució eclesiàstica ja estava organitzada des d’abans del 314 quan sota el domini de l’emperador romà Constantí1 té lloc el primer concili de l’església hispana.

Entre el 573-586 el rei visigot Leovigildo estableix la seva residència a Toledo. Els visigots però només són una minoria dominant, uns 2002, en canvi els hispanorromans són uns 6 milions.

Són respectades les propietats dels hispanorromans però no tenen privilegis jurídics.3 Tenen un reglament jurídic diferent, menys avantatjós.

El 567 Recaredo es converteix al catolicisme a instàncies del bisbe de Sevilla Leandre.

L’Església esdevé l’òrgan de penetració dels hispanorromans en l’administració, adquireix influència política a través dels concilis. Els bisbes es fan amb el poder, esdevenen la classe dominant.

Els bisbes es fan amb el poder religiós:

En el III Concili de Toledo, el 589, on hi assisteixen 67 bisbes representants de les diòcesis d’Hispània es decideix que el catolicisme serà la religió oficial dels visigots i es manifesta el rebuig als jueus prohibint el matrimonis entre cristians i jueus i prohibint-los els càrrecs públics. Sisibuto, que governà entre el 612-62, promulgà el baptisme obligatori dels jueus sota pena d’expulsió. Els jueus s'havien establert sobre tot en la zona de Llevant i Andalusia.

Els bisbes es fan amb el poder judicial: fan les lleis 

En el IV Concili de Toledo, 633, presidit per Isidre4, bisbe de Sevilla es condemna la presa del poder per la força.

En el VIII Concili de Toledo, 656, es promulga el “Liber Iudiciorum”, més de 500 lleis que recullen en part la doctrina dels concilis. Un canvi important és que es proclama la territorialitat del Dret, es a dir la llei serà aplicable a tots els peninsulars, tant als visigots com als hispanorromans.

Els bisbes es fan amb el poder polític :

Es crea “l’Aula Regia”integrada per bisbes que juntament amb alguns nobles formen “l’Assemblea de Magnats” que s'encarrega de elegeir al rei, i té facultat per legislar i jutjar.

Els bisbes els més cultes del regne.

Un exemple clar és el d’Isidre, bisbe de Sevilla que presidí el IV concili de Toledo del 633. Isidre va escriure el que es considera la primera enciclopèdia: Originum sivi etymolagiarum libri XX que té la voluntat de fusionar tots els sabers de l’època, tracta de les set arts liberals entre les que destaquen la medicina, jurisprudència, història religiosa i el llenguatge. Escriu llibres d ’història dels reis gods, del sueus, dels vandals i dels pares de l’Església. I també llibres filosòfics, de lingüística i de poesia cristiana. Cal destacar les escoles de pedagogia que fundà.

El regne visigot va caure el 716 sota domini dels àrabs, es formà l’emirat depenent del califat Damasc, el Al-Àndalus.

1 Constantí fou el primer emperador que es convertí al cristianisme dictant el 313 l’edicte de Milà pel qual els ciutadans gaudien de llibertat religiosa.

2i sueus uns 100

3583 Leovigildo autoritza els matrimonis mixtes entre hispanorromans i visigots.

4 De saber enciclopèdic, la seva obra històrica recull la cultura de l’Antiguitat.