PARCIAL DE MÀRQUETING

Les quatre estratègies del màrqueting, conegudes com , són , , i .

Una drogueria pot tenir diverses (per exemple, pintures i detergents) i moltes referències per cada línia (per exemple, pintures de molts colors, de molts tipus, de marques diferents i de tamanys diferents i amb els detergents també). En aquest cas, la cartera o de productes d’aquesta empresa és ampla però amb línies profundes.

El o públic objectiu és el tipus de client a qui dirigeixes tota la campanya de màrqueting i per a qui s’orienta l’empresa sencera.

Les empreses van començar orientant-se a la producció, però en augmentar la competència, van passar a orientar-se al i actualment s’orienten en el .

Producte /diferenciat: aquell que els consumidors no/sí són capaços de distingir els productes que fan diferents empreses.

Producte: Tot allò que satisfà alguna . Està format per un conjunt d' (característiques), com l', la , el i el .


Hi ha bàsicament dues estratègies de preus:

1) Estratègia de preus : L’empresa posa preus elevats des del principi per donar una imatge de qualitat i exclusivitat al seu producte.

2) Estratègia de : L’empresa posa preus baixos per augmentar ràpidament les vendes.


Cicle de vida d’un producte: Tot producte té un cicle de vida (més o menys llarg) i passa per les etapes següents:

- Introducció o llançament: Les vendes són i els beneficis .

- Creixement: Les vendes i els beneficis també .

- : Les vendes i els beneficis són .

- o saturació: Les vendes comencen a baixar fins que el producte passa a no ser rendible. Pot ser perquè ha sortit algun producte que el superi tècnicament (per exemple, els models d’ordinadors nous acaben amb els antics) o perquè el producte passa de moda (per exemple, un disseny determinat de roba).

El és la variable de màrqueting que més ràpidament influencia sobre les decisions del comprador.


A part, totes intenten posar “preus ” (9,95 €, 0,99 €, etc., que el consumidor percep com “menys de 10 €”, o bé “9 i escatx”).

Dintre de l’estratègia de de l’empresa, hi ha bàsicament quatre instruments diferents:

1.- : Acció de transmetre un determinat missatge utilitzant un mitjà de comunicació de masses (TV, ràdio, revistes, diaris, pancartes, etc.) amb la intenció d’influir sobre el comportament del consumidor. La fórmula “AIDA” (Atenció, Interès, i ) és imprescindible.

2.- de les vendes (pròpiament dita): Conjunt d’activitats que fa l’empresa amb l’objectiu d’augmentar les vendes del producte durant un període curt de temps. Per exemple, ofertes, obsequis, 2 x 1, 3 x 2, més quantitat al mateix preu, sorteigs, concursos, degustacions, mostres gratuïtes, etc.

3.- Venda : Suposa una relació directa entre el venedor i el client.

4.- : Conjunt d’accions encaminades a millorar les relacions o la imatge de l’empresa. Per exemple, l’esponsorització d’equips esportius, la cursa de El Corte Inglés, la retransmissió de pel•lícules sense interrupcions (Nestlé), etc.

: Conjunt de tècniques o instruments encaminats a deixar a disposició dels clients el producte de l’empresa en la quantitat, lloc i moment adequats.

La distribució pot ser directa o amb . És directa quan el producte passa a mans del comprador des de l’empresa productora. És indirecta si entre el productor i el client hi intervénen intermediaris, que són empreses comercials que es dediquen a la compra-venda de mercaderies.

Hi ha dos tipus d’intermediaris: els (que venen només a empreses, com el MAKRO o Mercabarna) i els (que venen als clients finals).

Canal de : És el camí o circuit que segueix un producte des que es produeix fins que arriba a mans del consumidor final. Pot ser llarg (quan hi intervénen molts ) o curt (quan n’hi ha pocs). També es pot classificar en (quan l’empresa productora és propietària de tot el canal de distribució) o (quan l’empresa productora ven els seus productes a intermediaris que no són de la seva propietat).