Observem les
nostres cèl.lules
Vídeo La
cèl·lula: una introducció
Clau de
classificació d´arbres
Clau de
classificació d´invertebrats terrestres
Vídeo La
teoria atòmico - molecular
Vídeo El
comportament de la matèria
Model atòmico
- molecular de la matèria
La taula
periòdica dels elements
· Pàgina web de l’Edu365.
Pots utilitzar el laboratori virtual de l’Edu365 (www.edu365.com / ESO / Ciències de la naturalesa / Laboratori virtual) per conèixer els elements més importants que utilitzaràs al laboratori així com les normes de seguretat i la perillositat d’alguns productes.
També és convenient que observis realment al laboratori els diferents objectes i que aprenguis com manipular-los amb correcció.
1. Fes un dibuix i explica la utilitat de cadascun dels següents objectes:
a. Matràs erlenmeyer.
b. Matràs aforat.
c. Vas de precipitats.
d. Tub d’assaig.
e. Gradeta.
f. Proveta.
g. Pipeta.
h. Bureta.
i. Embut.
j. Suport.
k. Nou.
l. Pinces.
m. Trípode.
n. Reixeta.
o. Bec de Bunsen.
p. Flascó rentador.
2. Fes el dibuix (pictograma)que indica les següents propietats d’una substància i escriu el nom d’un parell d’exemples:
a. Tòxic.
b. Inflamable.
c. Corrosiu.
El microscopi és un aparell que permet augmentar la visió d'un objecte molt petit (microscòpic) gràcies a un sistema de dues lents: oculars (per on mirem) i objectius (que situem a la vora de l'objecte).
Sobre la base hi ha el focus de llum que permet il·luminar l'objecte i que normalment també té un sistema per regular la lluminositat (diafragma).
Els elements a observar se situen damunt d'un vidre rectangular (portaobjectes) i es cobreix amb un vidre quadrat molt fi (cobreobjectes), tot plegat ho posarem sobre la platina que té un sistema de desplaçament.
Els objectius (normalment 3 o 4) estan situats damunt d'un sistema rotatori per canviar-los fàcilment (revòlver).
Els oculars (pot ser un de sol) estan situats damunt del capçal que conté alguns elements òptics.
Per enfocar correctament la imatge disposem de dos cargols per pujar i baixar la platina: el macromètric (desplaçament gran) i el micromètric (desplaçament fi).
Finalment, per donar solidesa al conjunt cal disposar d'una bona base i un braç que aguanti els diferents elements.
1. Obre el llum.
2. Escull l'objectiu adequat. Has de començar sempre pel més petit.
3. Posa la preparació sobre la platina amb la mostra al mig de la perforació per deixar passar la llum que ve del focus.
4. Mira a través de l'ocular i enfoca amb el cargol macromètric, separant sempre la preparació de l'objectiu. Acaba d'ajustar l'enfocament amb el cargol micromètric.
5. Regula la lluminositat amb el diafragma per poder distingir millor els detalls.
6. Mou la preparació per torbar allò que vols observar.
7. Per canviar l'augment, gira el rovòlver fins a situar l'objectiu triat sobre la preparació. Ves amb compte: l'objectiu no ha de tocar la preparació!
8. Corregeix l'enfocament amb el cargol micromètric.
1.
Escriu els noms dels elements (paraules amb
negreta) del microscopi al lloc corresponent.
2. Per observar al microscopi s'ha de començar utilitzant el objectiu de més augments. Aquesta frase és certa o és falsa?
3. Per enfocar el que volem observar cal fer-ho primer amb el macromètric i després amb el micromètric. És correcta aquesta frase?
4. Com calcules els augments en una observació amb microscopi?
5. Agafa un tros de paper (molt petit !!!) i escriu-hi el teu nom tan petit com puguis de manera que quasi no es pugui llegir. Posa-ho sobre un porta i observa amb l'objectiu de menys augments. Després d'enfocar-ho correctament, fes el dibuix del que veus per l'ocular. No t'oblidis d'apuntar els augments al costat del dibuix.
6. Dibuixa amb detall i explica com és la vora del paper retallada quan l'observes amb el microscopi.
7. Pots llegir tot el teu nom? Què pots llegir?
8. Com observes (i llegeixes) les coses al microscopi? Té alguna importància això per observar objectes o animals microscòpics?
9. Ara posa-hi un cabell sobre el portaobjectes i observa'l detingudament. Fes-ne un dibuix (recorda els augments !).
· Una ceba.
· Bisturí, pinces i agulla en una safata.
· Portaobjectes i cobreobjectes.
· Colorant: blau de metilè.
· Microscopi.
Ara observarem cèl·lules vegetals de les fulles d'un bulb de ceba.
Ä Separa una capa d'un bulb de ceba.
Ä Extreu-ne l'epidermis amb unes pinces (vigila perquè és molt fina).
Ä Diposita la mostra sobre un portaobjectes, vigilant que no quedi doblegada.
Ä Tira-hi una gota de colorant de blau de metilè i espera un minut.
Ä Amb molt de compte treu l'excés de colorant amb l'aigua de l'aixeta (un raig molt fi).
Ä Col·loca el cobreobjectes damunt la mostra i observa-ho amb el microscopi.
Fes un dibuix senzill, però clar i amb detall, de
l’experiència o del que has observat.
1. Quina forma tenen les cèl·lules vegetals?
2. Què s'observa amb força claredat dins de cada cèl·lula?
3. Per què hem colorat les cèl·lules abans d’observar-les?
Redacta, en 3 o 4, línies les conclusions a les que pots
arribar després de realitzar aquesta experiència i observar amb atenció.
Experiència de la pàgina 17 del llibre Ciències de la naturalesa de 1r d'ESO, ed. Santillana.
· Llanceta, portaobjectes i cobreobjectes.
· Colorant: blau de metilè.
· Microscopi.
A continuació et proposem que facis una experiència senzilla al laboratori que et permetrà observar un dels tipus de cèl·lules que componen el nostre organisme: les que formen la mucosa bucal, és a dir, el revestiment de la cavitat interna de la boca.
Per prendre una mostra d'aquestes cèl·lules, n'hi ha prou que t'introdueixis un dit a la boca i que rasquis suaument amb l'ungla l'interior d'una de les galtes. Després amb una llanceta de laboratori o una simple agulla, pren el raspament que ha quedat a l'ungla i posa'l en un portaobjectes amb una gota d'aigua.
Amb la mateixa llanceta o agulla, barreja la mostra amb l'aigua i estén-la sobre el portaobjectes. A continuació, deixa que s'assequi a l'aire lliure (també es pot escalfar suaument amb un encenedor de laboratori).
Per poder observar bé les cèl·lules, cal tenyir-les. En aquest cas, farem servir un col·lorant molt habitual al laboratori, el blau de metilè. Posa una o dues gotes de blau de metilè sobre la mostra seca que tens al portaobjectes. Espera un minut i després neteja el colorant tirant-hi aigua amb una comptagotes.
Finalment, posa una gota d'aigua sobre la mostra, tapa la preparació amb un cobreobjectes i observa-la amb el microscopi.
Fes un dibuix senzill, però clar i amb detall, de les
cèl·lules que has observat (recorda els augments). Intenta retolar-ne les
parts.
1. Dibuixa amb detall com són les cèl·lules de la mostra (recorda els augments). Intenta retolar-ne les parts.
2. Explica com són les cèl·lules. Tenen forma regular? Són esfèriques, cilíndriques o més aviat prismàtiques?
3. S'ha tenyit homogèniament tot l'interior de les cèl·lules? Què hi pots distingir d'un color blau una mica més fosc?
Redacta, en 3 o 4, línies les conclusions a les que pots
arribar després de realitzar aquesta experiència i observar amb atenció.
· Mostra d'aigua de riu o de bassa.
· Llanceta, portaobjectes i cobreobjectes.
· Microscopi.
Agafa una gota d'aigua de la mostra que hagis recollit i col·loca-la sobre el portaobjectes. Tot seguit la cobreixes amb el cobreobjectes.
Observa detingudament amb el microscopi intentant descobrir els organismes unicel·lulars presents a la mostra.
Fes dibuixos senzills, però clars i amb detall, dels
diferents microorganismes que has observat.
1. Fes un llistat dels diferents sistemes de desplaçament que has pogut observar i explica’ls breument.
Redacta, en 3 o 4, línies les conclusions a les que pots
arribar després de realitzar aquesta experiència i observar amb atenció.
(Col·lecció Fundació Serveis de Cultura Popular. IES
Montilivi CN060 / 0:00)
Abans de veure el vídeo llegeix atentament les preguntes i
així després podràs parar més atenció per trobar-ne les respostes.
1. Quines són les característiques comunes a totes les cèl·lules?
2. Dibuixa tres formes curioses i diferents de cèl·lules que hagis pogut veure al vídeo.
3. De quin color és la clorofil·la? Per a què serveix?
4. La fotosíntesi necessita la llum solar i dues substàncies (...................... i ..........................) per elaborar dues noves substàncies (.......................... i .............................).
5. Explica, anomena i dibuixa dues formes de desplaçar-se les cèl·lules que hagis pogut observar.
(Col·lecció Fundació Serveis de Cultura Popular. IES
Montilivi CN060 / 37:10)
Abans de veure el vídeo llegeix atentament les preguntes i
així després podràs parar més atenció per trobar-ne les respostes.
1. Què són i/o contenen els grànuls que s’observen dintre les amebes?
2. Explica com es desplaça l’ameba.
3. Dibuixa una ameba, remarcant clarament la seva forma.
4. Hem pogut observar que el vacuol es contrau i expulsa .................... de dintre de la cèl·lula per evitar...
5. Explica i, si cal, dibuixa com s’alimenta l’ameba.
6. Com es reprodueix l’ameba?
7. Has pogut observar com es desplaça un parameci. Ho pots explicar?
8. Les algues es diferencien perquè...
· Mostres d’aliments florits.
· Llanceta i portaobjectes.
· Lupa binocular.
Agafa la mostra de floridura i col·loca-la sobre el portaobjectes.
Observa detingudament amb la lupa, intenta descobrir les semblances amb el que hem explicat o llegit a l’aula.
Fes un dibuix senzill, però clar i amb detall, de les
floridures que hagis observat.
1. En el dibuix que has fet assenyala amb fletxes les paraules: hifes, micel·li, esporangis i espores.
2. Per què creus que les floridures només apareixen damunt de la matèria orgànica i mai damunt d’un mineral o d’un metall?
3. Les floridures són bolets? Són fongs? Explica-ho.
4. Dintre de quin regne classifiques les floridures? Explica les característiques principals d’aquest regne.
Redacta, en 3 o 4, línies les conclusions a les que pots
arribar després de realitzar aquesta experiència i observar amb atenció.
· Un xampinyó.
· Ganivet, llanceta i safata.
Agafa el xampinyó i parteix-lo per la meitat. Observa amb detall totes les seves parts.
Fes un dibuix senzill, però clar i amb detall, de la secció
del xampinyó. Retola’l amb el nom de cadascuna de les parts.
1. Has pogut observar les espores? Per què?
2. On estan situades les espores?
3. Has pogut observar clarament el miceli? Per què?
4. Les hifes, es podien veure?
5. El xampinyó és un fong? És un bolet? Explica-ho.
6. Quina és la definició de bolet?
Redacta, en 3 o 4, línies les conclusions a les que pots
arribar després de realitzar aquesta experiència i observar amb atenció.
(Col·lecció Fundació Serveis de Cultura Popular. CN060 /
1:21:10)
Abans de veure el vídeo llegeix atentament les preguntes i
així després podràs parar més atenció per trobar-ne les respostes.
1. Un bolet és...
2. Els filaments que hem pogut observar s’anomenen ................... i el seu conjunt .................................
3. La paret dels fongs és de ...................... a diferència de la paret cel·lular dels vegetals que són de ............................
4. Els bolets es reprodueixen per ..........................
5. Un bolet quan madura llença a l’aire unes ................. espores cada hora durant ........... dies (en total unes ................................ d’espores).
6. Explica una forma curiosa que hagis pogut veure d’escampar les espores.
7. Dibuixa unes quantes hifes formant el miceli d’un fong.
8. Els llevats són un grup de fongs que es reprodueixen per ...................................... Dibuixa-ho.
9. Els fongs són molt importants pel medi ambient perquè realitzen la ............................. de la matèria orgànica.
Durant aquesta sortida veurem alguns exemples de les plantes representatives del regne vegetal, des de les més senzilles a les més complexes (plantes superiors).
1. Fes un quadre semblant a la llibreta i posa-hi el nom de totes les plantes que has pogut observar, ordenant-les segons el grup al que corresponen:
Briòfits |
Pteridòfits |
Gimnospermes |
Angiospermes |
2. Descriu algunes curiositats (o aspectes nous) que has après durant la sortida.
3. Quines eren les característiques dels llocs on has pogut trobar les molses i també les falgueres?
4. La característica comuna de totes les plantes que hem pogut observar és...
5. Tant les molses com les falgueres es reprodueixen per... Explica on les hem pogut observar.
6. Els glans de les alzines i dels roures són ... i per tant aquestes plantes es reprodueixen per ...
7. Les pinyes són... dels pins i contenen els pinyons que són... Per tant els pins pertanyen al grup de... dins del regne vegetal.
8. Finalment, fes una fitxa de l’alzina, del roure i de la falguera. Per fer el dibuix posa la fulla sota la pàgina i ratlla amb un llapis de mina tova (HB) o, millor encara, un plastidecor (o similar). Si cal ressegueix després el contorn de la fulla. Aquí sota tens un exemple (inventat!) de com t’ha de quedar, més o menys, un cop acabada la fitxa.
|
Nom comú: Raulzi |
Espècie: Raulzerius soripe |
|
Lloc: Bosc de Palau
(ombrívol) |
|
Característiques: Fulla blanca d’una
cara i verda de l’altra, amb pocs nervis i dentada. El tronc té un color
marró amb línies grogues. L’alçada de l’arbre és d’uns 2 o 3 metres. |
Redacta, en 3 o 4, línies les conclusions a les que pots
arribar després de realitzar aquesta experiència i observar amb atenció.
Ara aprendrem[T1] a classificar un arbre segons les seves fulles utilitzant una clau de classificació dicotòmica que pot ser en format de llibre (les més complicades), de fotocòpies (senzilles) o de pàgina web o similar.
En el nostre cas utilitzarem una senzilla aplicació informàtica basada en el programa Clic i dissenyada per un professor del País Basc: Árboles, identificación por las hojas.
· Branques amb fulles procedents de diferents arbres.
· Programari Árboles, identificación por las hojas, o bé una clau de classificació senzilla fotocopiada.
1. El professor et donarà una branca d'arbre amb les corresponents fulles. Segueix pas a pas la clau de classificació fins arribar a conèixer el nom de l'arbre corresponent.
2. Fes una fitxa a la llibreta, dibuixa (aproximadament) la fulla, escriu el nom comú i el nom científic de l'arbre i escriu les característiques que t'han permès classificar-lo des del principi fins al final.
3. Repeteix els apartats 1 i 2 amb almenys un parell més de fulles procedents d'arbres diferents. Aquí sota tens el model que has de seguir per elaborar cada fitxa.
|
Nom comú: Faig |
Espècie: Fagus silvàtica |
|
Lloc: Fajeda d’en Jordà
(Olot) |
|
Característiques: Fulla caduca. Fulla
simple. Vora sencera i amb pèls. |
Extreta de “El Gironès a poc a poc”, CD-ROM editat pel
Consell Comarcal del Gironès.
1 - Fulles amb el
limbe foliar de menys de 5 mm d'amplada................................................... GRUP A
- Fulles amb el
limbe foliar de més de 5 mm d’amplada................................................................. 2
2 - Fulles simples
amb un sol nervi principal................................................................................... 3
- Fulles simples amb
tres o més nervis principals.............................................................. GRUP C
- Fulles compostes......................................................................................................... GRUP C
3 - Fulles enteres............................................................................................................... GRUP D
- Fulles
lleugerament dividides...................................................................................................
4
- Fulles
profundament dividides......................................................................................... GRUP E
4 - Fulles amb
l'anvers pelut i/o fulles amb dents rígides i espinoses....................................... GRUP F
- Fulles sense
aquests caràcters...............................................................................................
5
5 - Fulles
lanceolades.......................................................................................................
GRUP G
- Fulles
triangulars o rombals..........................................................................................
GRUP H
- Fulles ni
lanceolades ni triangulars ni rombals...........................................................................
6
6 - Fulles de limbe
asimètric a la base ................................................................................. GRUP I
- Fulles de limbe
simètric .......................................................................................................... 7
7 - Fulles de limbe
tan ample com llarg o més ample que llarg..............................................
GRUP J
- Fulles de limbe
oval o el.líptic, fulles persistents ............................................................. GRUP K
GRUP A
- Fulles unides
formant grups de 2 en 2 ................................................................................ PINS
- Fulles separades
d’una en una, l’anvers amb una banda blanca ...................................... GINEBRE
GRUP B
- Fulles peludes i
aspres al tacte; lòbuls de punta arrodonida...........................................
FIGUERA
- Fulles només
peludes durant el seu creixement, depilades a la fi, lòbuls amb dents agudes;
pecíol llarg amb la base en forma de pipa ................................................................................................................ PLÀTAN
GRUP C
- Foliols amb
dents ......................................................................................................... FREIXE
- Foliols sense
dents i branques joves amb espines..........................................................
ACÀCIA
GRUP D
1 - Fulles
aromàtiques amb revestiment d'escates o completament sense pèls ................................. 2
- Fulles més o
menys peludes ................................................................................................... 3
2 - Fulles de dues
menes: les que predominen, peciolades, estretes, allargades i torçades en forma
de falç; les altres, només en branques joves, sense pecíol, molt més amples i
arrodonides que les primeres i no torçades
EUCALIPTUS
- Fulles d'una sola
mena; limbe sense pics translúcids, fruit de la
grandària i forma d'una oliva LLORER
3 - Capçada força regular, de fullatge
espès; tronc d'un gris ennegrit
amb l'escorça sense suro ALZINA
- Capçada
irregular, de fullatge esclarissat; tronc tortuós d'un gris clar amb un revestiment
gruixut de suro SURERA
GRUP E
1 - Arbre espinós,
sovint de forma arbustiva ................................................................ ARÇ
BLANC
- Arbre no espinós
................................................................................................................... 2
2 - Limbe clarament
pelut, sobretot a la cara inferior ...................................................................... 3
- Limbe sense pèls
o bé amb pilositat poc visible. Fulles amb lòbuls obtusos i a penes o gens
dentats ROURE
DE FULLA GRAN i ROURE PÈNOL
3 - Cara inferior del limbe ben blanca; escorça llisa i
blanca amb bandes transversals negroses ÀLBER
- Cara inferior
del limbe verda o grisosa; escorça rugosa i mai blanca. Limbe suau al tacte,
lòbuls nombrosos. El fruit és la gla ................................................................................... ROURE
REBROLL i ROURE MARTINENC
GRUP F
1 - Fulles llustroses
sense pèls amb dents espinoses i rígides ........................................... GRÈVOL
- Fulles més o
menys dentades, dents no punxants; cara inferior molt peluda ............................... 2
2 - Arbres que donen
glans com a fruit ......................................................................................... 4
- Arbres que donen
fruits d'una altra mena .................................................................................. 3
3 - Limbe més de dues
vegades més llarg que ample, fulles caduques de menys de 3 cm d'amplada SALZE
- Limbe gairebé
arrodonit o bé poc més llarg que ampla. Marge sinuós o amb dents amples i
obtuses i amb menys de 8 parells de nervis. Revers ben blanc; escorça llisa i
blanca amb bandes transversals negroses ÀLBER
4 - Capçada força regular, de fullatge espès; tronc d'un gris ennegrit amb l'escorça
sense suro ALZINA
- Capçada
irregular, de fullatge esclarissat; tronc tortuós d'un gris clar amb un revestiment
gruixut de suro SURERA
GRUP G
- Fulles rígides,
flors blanques i petites en forma de gerreta, el fruit és la cirera d'arboç ........ ARBOÇ
GRUP H
- Tronc d'un bru
grisenc i clivellat, capçada estreta i llarga com un xiprer .................... POLLANCRE
GRUP I
- Fulles
estretament ovalades de punta aguda i molt allargada ...................................... LLEDONER
- Fulles amb deu o
més nervis secundaris bastant rectes i paral.leles. Marge de la fulla amb dents
de dues grandàries, les grans finament retallades per les petites. Fulla
clarament asimètrica a la base .......................... OM
GRUP J
- Fulles amb forma
de tascó a la base i amb un petit entrant a la part oposada. Fruits reunits en
una espècie de pinya petita que un cop seques persisteixen tot l'hivern a
l'arbre ............................................................. VERN
- Fulles peludes i una mica aspres
al tacte. Punta aguda i
dents del limbe petites i nombroses AVELLANER
GRUP K
- Capçada força regular,
de fullatge espès; tronc d'un
gris ennegrit amb l'escorça
sense suro ALZINA
- Capçada
irregular, de fullatge esclarissat; tronc tortuós d'un gris clar amb un revestiment
gruixut de suro SURERA
· Una o vàries flors.
· Pinces, bisturí i safata.
· Lupa binocular.
Observa la flor i les seves parts amb detall. Observa amb la lupa binocular els estams i també una secció del gineceu.
Fes un dibuix senzill, però clar i amb detall, de la flor
que has observat. Retola-la amb el nom de cadascuna de les parts.
1. Fes una descripció de cadascuna de les parts de la flor, per exemple: “Gineceu: llarg i prim i de color rosa, la punta superior és una mica més ampla i de color verd”.
2. Fes els dibuixos del que has observat amb la lupa binocular. Recorda de posar-hi els augments (x25, x10...).
Redacta, en 3 o 4, línies les conclusions a les que pots
arribar després de realitzar aquesta experiència i observar amb atenció.
En una sortida al bosc de Palau recollirem els animals invertebrats que trobem, per posteriorment a l'aula identificar-los i poder-ne observar les seves característiques.
· Pot de vidre transparent i amb tapa.
· Clau de classificació dicotòmica d'invertebrats terrestres.
Observa les característiques dels animals que hem pogut recollir. Segueix amb atenció la clau de classificació.
Per a cada animal:
· Fes un dibuix el més realista possible.
· Apunta el nom comú i l'espècie.
· Lloc on l'has localitzat.
· Escriu les característiques que t'han permès classificar aquest animal.
Segueix, a la llibreta, el model de la fitxa següent:
|
Nom comú: Cavallet de Sant Martí, libèl·lules,
espiadimonis |
Espècie: Odonats |
|
Lloc: Bosc de Palau. Aturat a una branca. |
|
Característiques: Animal amb potes rudimentàries, poc desenvolupades o ben formades. Amb només 3 o 4 parells de potes. Amb 3 parells de potes. Amb ales. Amb dos parells d’ales. Totes les ales membranoses. Ales no recobertes d’escates. La base de l’abdomen no s’estreny formant una “cintura”. Cos estret i allargat. Abdomen amb prolongacions molt curtes o sense prolongacions. Ales no peludes i amb moltes venes transversals. Ales amb moltes cel·les quadrades. Antenes curtes i poc destacades. |
Redacta, en 3 o 4, línies les conclusions a les que pots arribar
després de realitzar aquesta experiència i observar amb atenció.
· Un musclo, fresc o cuit.
· Llanceta, ganivet, pinces.
· Safata.
Observa amb atenció les característiques externes del musclo.
Introdueix el ganivet entre les dues valves i fes-lo córrer fins a tallar el múscul que les manté unides.
Observa ara amb atenció les diferents parts del cos d'aquest animal.
1. En una fitxa semblant a la d’aquí sota, fes un dibuix de l'exterior del musclo i assenyala'n les parts característiques del llistat.
|
Estries de creixement Cucs Glans de mar Bissus Xarnera |
2. Fes una altra fitxa amb un dibuix de l'interior del musclo i assenyalen les parts que has observat de la llista del costat.
|
Mantell Peu Bissus Glàndules reproductores Múscul Brànquies |
1. Quina és la funció de les brànquies?
2. Per a què serveix el bissus?
3. On està enganxat el múscul? Quina funció té?
Redacta, en 3 o 4, línies les conclusions a les que pots
arribar després de realitzar aquesta experiència i observar amb atenció.
· Un escamarlà.
· Pinces, tisores.
· Safata.
Amb l’ajuda d’unes pinces fines, comença separant els ulls i les antenes per la seva articulació a la base.
Tot seguit ves arrancant amb molta cura els apèndixs bucals desenganxant-los també per la última articulació. Aquests apèndixs els has de separar en l’ordre en què estan col·locats (dels més superficials als més profunds): tercers maxil·lípedes, segons maxil·lípedes, primers maxil·lípedes, segones maxil·les, primeres maxil·les i mandíbules.
A continuació aixeca i desprèn la closca del cefalotòrax i arranca els cinc parells de potes començant pel primer (el més gran en forma de pinça) i seguint cap al darrera procurant respectar les brànquies que hi ha a la part superior de cadascuna d’elles.
A l’abdomen comença desenganxant els petits apèndixs de cadascun dels set anells. Finalment trenca les articulacions d’aquests anells, si és necessari ajuda’t d’unes tisores petites.
A mesura que vagis separant els apèndixs i anells els has d’anar enganxant a una cartolina en el mateix ordre que estan en l’animal (com a la figura adjunta), retolant-los després amb el nom corresponent.
Redacta, en 3 o 4, línies les conclusions a les que pots
arribar després de realitzar aquesta experiència i observar amb atenció.
· Tres líquids: aigua, alcohol i oli.
· Balança.
· Proveta.
Per calcular la densitat d’un líquid només cal que mesuris la massa d’un volum determinat.
Per mesurar la massa del líquid has d’utilitzar la balança però primer has de pesar la proveta buida, després omplir-la amb el líquid i tornar a efectuar la pesada. La diferència entre les dues masses correspondrà a la massa del líquid.
El volum del líquid el pots obtenir fent una lectura directa de la proveta. Ves amb compte que sovint una divisió de la proveta pot correspondre a 2 mL en comptes d’1 mL com normalment esperem!
Fes un dibuix senzill, però clar i amb detall, de
l’experiència o del que has observat.
1. Copia a la llibreta i omple la taula següent:
Líquid |
Massa proveta (g) |
Massa proveta + líquid (g) |
Massa líquid (g) |
Volum líquid (mL o cm3) |
Densitat líquid (g/cm3) |
Aigua |
|
|
|
|
|
Alcohol |
|
|
|
|
|
Oli |
|
|
|
|
|
2. L’oli i l’aigua són immiscibles. Què significa?
3. És possible que un ou de gallina s’enfonsi en aigua i suri en l’oli? Explica-ho.
4. L’alcohol i l’aigua es poden mantenir separats si s’aboquen molt lentament. Amb els resultats que has obtingut, quin dels dos líquids hauríem de tirar a sobre de l’altre per poder mantenir-se separats? Explica’n el perquè.
5. Coneixes algun metall líquid a temperatura ambient? Busca al llibre o a una enciclopèdia la seva densitat?
6. Si tinc una banyera plena de mercuri i hi tiro una biga de ferro, surarà o s’enfonsarà?
7. Explica perquè al Mar Mort és impossible ofegar-te.
8. Si disposes d’aigua, sal i un ou de gallina, com pots fer surar l’ou en aigua?
Redacta, en 3 o 4, línies les conclusions a les que pots
arribar després de realitzar aquesta experiència i observar amb atenció.
· Objectes diversos: cilindre d’alumini, bola de ferro, tap de suro, bola de porexpan...
· Balança.
· Proveta.
Per calcular la densitat d’un sòlid cal que mesuris la massa i el volum d’aquest objecte.
Per mesurar la massa del sòlid has d’utilitzar la balança.
El volum de l’objecte l’obtindràs amb la proveta.
Primer posa a la proveta un volum d’aigua qualsevol (100, 150 o 200 mL o cm3 per exemple), després enfonsa-hi l’objecte (amb molta cura per no trencar la proveta!) i finalment mesura de nou el volum. El volum del sòlid serà lògicament la diferència entre el volum final i l’inicial. Tingues present que si l’objecte sura l’hauràs d’enfonsar totalment per poder mesurar el seu volum.
Amb la massa i el volum ja pots calcular la densitat del material.
Recorda no sempre les divisions de les provetes són les mateixes.
Fes un dibuix senzill, però clar i amb detall, de
l’experiència o del que has observat.
1. Omple la taula següent amb els resultats que obtinguis i els càlculs que realitzis:
Sòlid |
Massa (g) |
Volum aigua (mL o cm3) |
Volum (mL o cm3) |
Volum objecte (mL o cm3) |
Densitat sòlid (g/cm3) |
Ferro |
|
|
|
|
|
Alumini |
|
|
|
|
|
Suro |
|
|
|
|
|
Porexpan |
|
|
|
|
|
2. De les substàncies que has estudiat, quines són les que surarien en aigua? Explica-ho.
3. D’aquestes substàncies, quines surarien en mercuri? Per què?
4. És certa la frase: “Un quilogram de ferro pesa més que un quilogram de suro”? Comenta-ho i en tot cas redacta-la correctament.
5. Per què els avions es fan d’alumini i no de ferro si aquest últim és més resistent?
6. Per què no és correcte dir que el porexpan pesa poc?
Redacta, en 3 o 4, línies les conclusions a les que pots
arribar després de realitzar aquesta experiència i observar amb atenció.
· Vas de precipitats, proveta i vareta de vidre.
· Balança.
· Sulfat de coure.
Amb la balança mesura 20 g de sulfat de coure. Amb la proveta mesura un volum de 200 mL (o cm3) i aboca’ls al vas de precipitats. Tot seguit afegeix el sulfat de coure a l’aigua i remena-ho durant una estona. Observa.
Escalfa ara la dissolució fins 80ºC aproximadament i torna a remenar. Observa.
Mesura de nou 20 g de sulfat de coure i aboca’ls també a la dissolució. Remena-ho i observa.
Pots repetir encara una altra vegada el mateix procés.
Finalment, diposita una mica de la dissolució en un
cristalitzador fins que s’evapori l’aigua (hauràs d’esperar una setmana).
Fes un dibuix senzill, però clar i amb detall, de
l’experiència o del que has observat.
1. En aquestes dissolucions quin és el solut i quin el dissolvent? Explica el perquè.
2. La dissolució que has obtingut amb 20 g de sulfat de coure i 100 mL d’aigua a temperatura ambient era diluïda, concentrada o saturada? Per què?
3. En escalfar la dissolució fins a 80 ºC, què has observat amb el sulfat de coure?
4. A 80 ºC has aconseguit saturar la dissolució?
5. Completa la frase: “La concentració d’una dissolució saturada depèn de...”
6. En acabar l’experiència, quant de solut i quant de dissolvent hi havia al vas de precipitats? Pots calcular la concentració de la dissolució final que has aconseguit?
7. Al cap d’una setmana, quan ja s’ha evaporat l’aigua, què observes? Recorda que la forma dels cristalls depèn de la constitució atòmica o molecular de cada substància.
8. Si vols a casa teva, pots repetir aquesta experiència però amb aigua calenta i afegint-hi sal de cuina fins que la dissolució sigui saturada. Diposites una mica d’aquesta dissolució en un plat i ho deixes evaporar. Observaràs la formació d’uns cristalls quadrats i petits, però molt bonics.
Redacta, en 3 o 4, línies les conclusions a les que pots
arribar després de realitzar aquesta experiència i observar amb atenció.
· Vasos de precipitats.
· Embut i paper de filtre.
·
Flascó rentador.
Disposem d’una barreja de sal i de sorra. Per separar els
components de la mescla primer hi afegirem aigua (la sal es dissoldrà). Després
farem passar la nova barreja a través d’un filtre (en un embut) de manera que
la sorra quedi retinguda. En canvi la sal dissolta en l’aigua quedarà
dipositada al vas de precipitats. Només caldrà després deixar evaporar l’aigua
per obtenir els dos elements inicials de la barreja.
Fes un dibuix senzill, però clar i amb detall, de
l’experiència o del que has observat.
1. Explica, en 5 passos, el procés que hem realitzat per separar aquesta barreja.
2. La barreja inicial és una mescla homogènia o heterogènia? Per què?
3. Explica perquè la sal dissolta a l’aigua pot travessar els porus del filtre i en canvi els grans de sorra no.
4. En el vas de precipitats recollim la dissolució d’aigua i sal, és una mescla homogènia o heterogènia? Per què?
5. Com separaries la barreja si també hi hagués serradures (de fusta) com a tercer element?
6. Quins són els mètodes de separació de mescles que coneixes?
Redacta, en 3 o 4, línies les conclusions a les que pots
arribar després de realitzar aquesta experiència i observar amb atenció.
· Vi.
· Destil·lador.
· Vasos de precipitats.
La destil·lació és un procediment de separació de mescles de líquids que tenen punts d’ebullició diferents.
En el nostre cas destil·larem vi que està compost bàsicament d’aigua i alcohol, els seus punts d’ebullició són de 100 ºC i 80 ºC respectivament.
Fes un dibuix senzill, però clar i amb detall, de
l’experiència o del que has observat.
1. Descriu el procés que hem seguit per fer la destil·lació del vi.
2. Per què sabem que el vi no és una substància pura?
3. El vi és una mescla homogènia o heterogènia? Per què?
4. En el vi, quin és el dissolvent i quin és el solut?
5. La temperatura d’ebullició de l’aigua és...
6. La temperatura d’ebullició de l’alcohol és...
7. Sabem que l’alcohol s’ha acabat per...
8. Cal refredar contínuament amb aigua freda per...
9. Per què no podem separar l’aigua i l’alcohol per decantació com ho faríem, per exemple, amb una mescla d’aigua i oli?
Redacta, en 3 o 4, línies les conclusions a les que pots
arribar després de realitzar aquesta experiència i observar amb atenció.
· Un parell de xeringues.
· Un tub de goma.
Comprova que si tapes la sortida de la xeringa pots comprimir, primer fàcilment i després amb més dificultat, l’aire de dins la xeringa. Comprova que també pots fer el procés contrari, és a dir expansionar l’aire de dins la xeringa perquè ocupi més volum.
Si repeteixes les experiències amb aigua... què observes?
Connecta ara les dues xeringues (amb aire) amb un tub de goma i comprimeix-ne una per observar què passa. Repeteix l’experiència amb aigua.
Fes un dibuix senzill, però clar i amb detall, de
l’experiència o del que has observat.
1. L’aire és una substància pura o és una mescla?
2. Si és una barreja, escriu els seus principals components i els corresponent percentatges.
3. Fes un dibuix aproximat (però respectant els percentatges) de la visió corpuscular que tindríem d’una mica d’aire (dibuixa per exemple 10 partícules).
4. Com que l’aire és un gas té les propietats dels gasos que són les següents...
5. Explica amb la teoria corpuscular perquè l’aire es pot comprimir fàcilment i l’aigua no.
6. Explica perquè el disminuir el volum de la xeringa la pressió que fa l’aire augmenta. Ajuda’t d’un dibuix.
7. Es poden comprimir els líquids? Explica una aplicació en el sector de l’automòbil d’aquesta propietat.
Redacta, en 3 o 4, línies les conclusions a les que pots
arribar després de realitzar aquesta experiència i observar amb atenció.
· Dos vasos de precipitats.
· Tinta.
· Dues pastilles efervescents.
· Aigua.
Aquesta pràctica és molt senzilla, només has d’agafar la mateixa quantitat d’aigua en cada vas i escalfar-ne un fins a una temperatura d’uns 80 ºC.
Tot seguit tira una gota de tinta a cada vas i observa què passa...
Abans que no es refredi l’aigua calenta tira-hi una pastilla i compta el temps que tarda en desfer-se totalment. Fes el mateix amb l’aigua freda.
Fes un dibuix senzill, però clar i amb detall, de
l’experiència o del que has observat.
1. Descriu en un parell de línies el que has observat en tirar la tinta als dos vasos.
2. Explica la diferència entre la dissolució de les pastilles i anota-hi els temps que has mesurat.
3. Si tenim un piló de gra al mig d’una habitació i un conjunt de formigues s’han d’encarregar de repartir-lo, com creus que el piló es desfarà més ràpid si les formigues estan quietes, es mouen lentament o si ho fan amb rapidesa? Explica el perquè.
4. Hem observat que la tinta es dissolt molt més ràpidament en l’aigua calenta. Sabent que la matèria està formada de “boletes” (àtoms o molècules), pots fer alguna hipòtesi que relacioni el moviment de les partícules amb la temperatura de l’aigua. Recorda que l’exemple de les formigues et pot ajudar...
5. La tinta s’ha dissolt molt més ràpid en l’aigua calenta. Raona-ho utilitzant el model corpuscular de la matèria.
6. Com es desfà millor el sucre a la llet, quan és freda o és calenta? Explica el perquè des del punt de vista de la teoria corpuscular de la matèria.
7. Si passem pel costat d’un camp que el pagès acaba d’adobar amb fems, sentirem més la pudor a l’estiu o a l’hivern? Explica el perquè.
8. Explica, utilitzant la teoria corpuscular, perquè la pastilla efervescent es desfà abans en l’aigua calenta que en la freda.
9. Recorda la teoria corpuscular de la matèria es basa en tres punts. Quins són?
Redacta, en 3 o 4, línies les conclusions a les que pots
arribar després de realitzar aquesta experiència i observar amb atenció.
· Vas de precipitats i termòmetre.
Posa 200 mL d’aigua (millor destil·lada) en un vas de
precipitats. Mesura’n la seva temperatura inicial. Comença a escalfar-la
controlant el temps.
Apunta cada minut la temperatura de l'aigua. Observa també
el moment en què l'aigua comença a bullir i continua mesurant la temperatura
almenys 4 minuts més.
Fes un dibuix senzill, però clar i amb detall, de l’experiència.
1. A la llibreta, omple una taula semblant a la de sota amb les dades que vas obtenint cada minut.
t (min) |
0 |
1 |
2 |
3 |
4 |
5 |
6 |
7 |
8 |
9 |
10 |
11 |
12 |
T (ºC) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
2. Dibuixa
amb aquestes dades una gràfica de la temperatura en funció del temps. La temperatura
en ordenades (eix vertical) i el temps en abscisses (eix horitzontal). Recorda
que és molt important que l’escala sigui constant en cada un dels eixos.
3. Fes
un comentari sobre la variació de la temperatura que has observat.
4. L'aigua
només es convertia en vapor (gas) a partir del moment en què ha començat a
bullir? Explica-ho.
5. Explica
els conceptes: vaporització, evaporació i ebullició.
6. L'arròs
tarda 15 minuts en coure's a partir de que l'aigua bull. Si, quan bull, poso el
foc al màxim podré escurçar-ne el temps de cocció a 10 minuts? Explica perquè.
Redacta, en 3 o 4, línies les conclusions a les que pots
arribar després de realitzar aquesta experiència i observar amb atenció.
· Cigrons i arròs.
· Alcohol (de cremar) i aigua.
· Proveta i vas de precipitats.
Amb la balança mesura la massa de la proveta i del vas de precipitats buits.
Mesura amb la proveta un volum de 100 mL d’alcohol. Mesura’n la seva massa, recordant que has de restar-hi la massa de la proveta. Aboca-ho al vas de precipitats.
Repeteix el mateix amb 100 mL d’aigua. Aboca-ho, ara lentament, al vas de precipitats. Mesura el volum, Barreja-ho i torna a mesurar el volum.
Mesura amb la proveta quin és el volum de la barreja. Mesura’n també la massa.
Ara pots repetir l’experiència amb cigrons i arròs... potser t’ajudarà a aclarir alguns dubtes.
Fes un dibuix senzill, però clar i amb detall, de
l’experiència o del que has observat.
1. Omple la taula següent amb les dades que has mesurat:
|
massa |
|||
|
volum (mL) |
substància +
proveta (g) |
proveta (g) |
substància (g) |
Alcohol |
|
|
|
|
Aigua |
|
|
|
|
Junts |
|
|
|
|
Barreja |
|
|
|
|
|
||||
Cigrons |
|
|
|
|
Arròs |
|
|
|
|
Junts |
|
|
|
|
Barreja |
|
|
|
|
2. En ajuntar lentament l’aigua i l’alcohol, es conserven la massa i el volum?
3. En barrejar l’aigua amb l’alcohol es conserven les dues propietats?
4. Una vegada feta l’experiència amb cigrons i arròs, pots explicar perquè es conserva la massa, encara que els barregem?
5. Pots explicar ara perquè, amb els cigrons i l’arròs, no es conserva el volum que ocupa la barreja?
6. Els cigrons i l’arròs són un model (corpuscular) de la matèria que ens permeten explicar (encara que no ho veiem directament) el comportament de l’alcohol i l’aigua. Podem afirmar que l’aigua i l’alcohol estan formades per .................... de diferent ................. Aquest és el model atòmico – molecular de la matèria.
Redacta, en 3 o 4, línies les conclusions a les que pots
arribar després de realitzar aquesta experiència i observar amb atenció.
· Safata i tubs d’assaig.
· Generador elèctric i elèctrodes de carboni.
· Aigua i àcid clorhídric
Per descomposar l’aigua en els seus elements ho podem fer fent circular un corrent elèctric entre dos elèctrodes (de carboni). Com que l’aigua destil·lada no és conductora de l’electricitat necessitem afegir-hi una mica d’àcid perquè el procés es realitzi. Recollirem els gasos en tubs d’assaig invertits que inicialment estaran plens d’aigua.
Fes un dibuix senzill, però clar i amb detall, de
l’experiència o del que has observat.
1. L’aigua és una substància pura o una mescla? Per què?
2. En aquesta pràctica hem pogut comprovar que l’aigua és un compost. Com ho hem fet?
3. Quina és la fórmula química de l’aigua? Què significa? Quins són, per tant, els dos elements que componen l’aigua?
4. Quina hauria d’haver estat la relació entre els dos volums dels gasos obtinguts?
5. Per què creus que hem obtingut menys oxigen del esperat?
6. Com hem comprovat que un dels dos gasos obtinguts era hidrogen?
7. En recollir els gasos en tubs d’assaig invertits hem comprovat que eren més o menys densos que l’aire? Explica-ho.
8. Per què el cotxe ideal seria aquell que funcionés amb hidrogen?
9. Quins problemes té l’hidrogen per utilitzar-lo com a combustible pels cotxes?
10. En un cotxe d’hidrogen quina substància sortiria pel tub d’escapament?
11. Pots escriure la reacció química que tindria lloc dins del motor d’hidrogen?
12. Per què creus que el cotxe d’hidrogen no està encara comercialitzat si els problemes que comporta estan tecnològicament solucionats?
Redacta, en 3 o 4, línies les conclusions a les que pots
arribar després de realitzar aquesta experiència i observar amb atenció.
· Matràs erlenmeyer amb tap de goma i tub de sortida.
· Tub d’assaig.
· Safata amb aigua i sabó.
La manera més senzilla d’obtenir hidrogen al laboratori és fer reaccionar químicament un àcid fort (clorhídric) amb un metall (zinc). Aquesta reacció genera hidrogen i és exotèrmica, és a dir s’escalfa ella sola. Podem recollir l’hidrogen en un tub d’assaig invertit o bé dintre de bombolles (individuals o fent escuma).
Fes un dibuix senzill, però clar i amb detall, de
l’experiència o del que has observat.
1. L’àcid clorhídric és un (element / compost) ............................ i la seva fórmula és...
2. El zinc és un (element / compost) ........................ i la seva fórmula és...
3. El procés que hem observat és una reacció química per...
4. Podem formular la reacció química de la següent manera:
5. Hem pogut comprovar que el gas que es genera en la reacció és hidrogen per...
6. El fet que les bombolles plenes d’hidrogen puguin cap amunt ens indica que...
7. La reacció de combustió de l’hidrogen és...
8. Hem pogut observar que l’hidrogen en cremar (combustió) produeix aigua perquè...
9. L’aigua és un (element / compost) ................... que conté ..... àtoms d’..................... i ..... d’........................... L’aigua està en forma (atòmica / molecular) i la seva fórmula química és ................. que significa que està formada per...
Redacta, en 3 o 4, línies les conclusions a les que pots
arribar després de realitzar aquesta experiència i observar amb atenció.
· Permanganat potàssic.
· Tub d’assaig i pinzes de fusta.
· Cremador bunsen.
· Estella de fusta.
Per obtenir oxigen n’hi ha prou en escalfar el permanganat potàssic de manera que reaccioni químicament alliberant oxigen.
Fes un dibuix senzill, però clar i amb detall, de l’experiència
o del que has observat.
1. La fórmula química del permanganat potàssic és ....................... i és un (element / compost) ................... perquè...
2. L’oxigen que s’allibera té per fórmula ............... i és un (element / compost) perquè...
3. Podries dir quina és la composició atòmica de cadascuna de les substàncies que intervenen en aquesta reacció?
4. Escriu la reacció química que hem observat.
5. Com hem pogut comprovar que es desprenia oxigen en aquesta reacció?
6. Perquè a partir d’un moment determinar ja no s’ha generat més oxigen?
7. Perquè per encendre millor un foc hi bufem a sobre, és a dir hi tirem aire?
Redacta, en 3 o 4, línies les conclusions a les que pots
arribar després de realitzar aquesta experiència i observar amb atenció.
· Sodi.
· Safata amb aigua.
· Paper indicador.
El sodi (Na) és un metall de característiques curioses: és molt tou i reacciona amb facilitat i de forma molt exotèrmica amb l’aigua.
Abans de començar submergeix el paper indicador a l’aigua de la safata. Observa el seu color. Després agafa un tros molt petit de sodi i tira’l a l’aigua. Observa què passa! També pots embolicar el sodi amb un tros de paper i... Per acabar torna a submergir un paper indicador a l’aigua de la safata.
Fes un dibuix senzill, però clar i amb detall, de
l’experiència o del que has observat.
1. El sodi és un metall perquè...
2. Per què cal guardar el sodi dins d’un pot hermètic ple de dissolvent (aigua NO!)?
3. La reacció química que té lloc quan el sodi reacciona amb l’aigua és...
4. En tallar el sodi observem la seva brillantor metàl·lica però ràpidament es recobreix d’una capa blanquinosa. A què és degut aquest fet?
5. Hauràs observat que, en contacte amb l’aigua, el tros de sodi ràpidament agafa la forma de bola esfèrica. Pots explicar-ho?
6. Aquesta boleta de sodi es belluga contínuament (com un avió a reacció). Quin és el gas que desprèn que la fa bellugar?
7. El paper que embolica el sodi es pot arribar a encendre. Per què?
8. La flama que surt de la boleta de sodi correspon a una reacció química, quina és aquesta reacció?
9. Quin són els colors observats en el paper indicador abans i després de l’experiment? Què ens indica això?
10. Escriu totes les substàncies que intervenen en aquesta experiència i digues si són elements o compostos i si estan en forma atòmica o molecular.
Redacta, en 3 o 4, línies les conclusions a les que pots
arribar després de realitzar aquesta experiència i observar amb atenció.
· Magnesi (tira).
El magnesi (Mg) és un metall tou i brillant de color platejat. Té la propietat que reacciona molt exotèrmicament amb l’oxigen, i s’oxida (“es rovella”) alliberant una llum molt blanca i intensa.
Penja una tira de Magnesi i “encén-la” amb un llumí...
Fes un dibuix senzill, però clar i amb detall, de
l’experiència o del que has observat.
1. El magnesi és un metall perquè... i hem pogut observar que és (dur / tou) ............ perquè és (difícil / fàcil) ................... ratllar-lo.
2. La reacció química que té lloc és...
3. La pols blanca que ha aparegut és...
4. El magnesi ha desaparegut? Explica-ho.
5. El magnesi en oxidar-se genera una llum blanca molt intensa. Quines poden ser les seves utilitats?
6. Escriu totes les substàncies que intervenen en aquesta reacció tot indicant si són elements o compostos i si estan en forma atòmica o molecular.
Redacta, en 3 o 4, línies les conclusions a les que pots
arribar després de realitzar aquesta experiència i observar amb atenció.
(Col·lecció Enciclopèdia Britànica. IES Montilivi CN059 /
0:00)
Abans de veure el vídeo llegeix atentament les preguntes i
així després podràs parar més atenció per trobar-ne les respostes.
1. La definició de matèria és...
2. Nosaltres a classe sovint hem parlat de partícules, però realment són ................. que s’agrupen per formar ..............................
3. El vídeo té tres parts clarament diferenciades que comenten...
a.
b.
c.
4. Les partícules que reboten fan una ......................... sobre les parets del recipient.
5. Perquè veiem que les partícules de fum i les de la pols blanca que hem afegit a l’aigua es belluguen contínuament quan les observem al microscopi?
6. Aquest moviment es diu ............................. i demostra que la matèria està formada per partícules (massa petites per ser observades al microscopi) i aquestes sempre ..... ..............................
7. Explica perquè es parteix tan bé el cristall en donar-li un cop.
8. El trencament de la calcita, el sílex i el creixement dels cristalls demostren que els àtoms s’ajunten en el sòlid de forma ............................
9. Al créixer els cristalls de plom no es veuen les partícules que van de dreta a esquerra o al revés. Això és una prova que les partícules (....................... o .......................) que composen la matèria són ............. ........................
(Col·lecció Enciclopèdia Britànica. IES Montilivi CN059 /
14:50)
Abans de veure el vídeo llegeix atentament les preguntes i
així després podràs parar més atenció per trobar-ne les respostes.
1. Explica què és un model.
2. Les molècules estan fetes de .......................
3. El model del sòlid que observem al vídeo és incorrecte. Per què?
4. El model del líquid que hem vist al vídeo té un error, quin és?
5. Les molècules quan es refreden ............................................. i quan s’escalfen .................................
6. Com s’explica que el sucre “desapareix” en l’aigua?
7. Per què s’escampa fàcilment el colorant a l’aigua?
8. Canvi químic (o reacció química) és la reordenació dels ................ de les ........................... per formar-ne de ......................
9. Quins són els tres punts del model atòmico – molecular (o corpuscular) de la matèria?
a.
b.
c.
1. Dibuixa l’àtom d’oxigen i el de fòsfor. Per fer-ho cal que els localitzis primer a la taula periòdica.
2. Digues quants electrons, protons i neutrons té l’àtom de clor i també el de carboni. També necessitaràs observar la taula periòdica.
3. Dibuixa la molècula d’aigua, utilitzant els símbols corresponents.
4. Ara dibuixa com veuries a nivell atòmic – molecular:
a. Un petit tros de gel (aigua sòlida).
b. Una mica d’aigua líquida.
c. El vapor d’aigua.
5. L’àcid sulfúric (H2SO4) és un compost o un element? Explica-ho. Està en forma molecular o atòmica? Dibuixa-ho.
6. L’oxigen (O2) és un compost o un element? Explica-ho. Està en forma molecular o atòmica?
7. El butà (C4H10) és un compost o un element? Explica-ho. Està en forma molecular o atòmica?
8. L’heli (He) és un compost o un element? Explica-ho. Està en forma molecular o en forma atòmica?
9. Dibuixa una barreja de gas metà (CH4) amb gas nitrogen (N2) amb una proporció de 2 a 1.
Nota: Per fer alguns d’aquests exercicis utilitza els símbols següents per representar els àtoms:
a.
Hidrogen
b.
Oxigen
c.
Sofre
d.
Carboni
e.
He
f.
Nitrogen
· Pàgina web accessible des de l’Edu365.com / ESO / Ciències de la naturalesa / Els elements químics (taula periòdica i propietats).
· o bé directament amb l’adreça http://www.ciencianet.com/tabla.html.
La taula periòdica situa tots els elements coneguts (naturals i artificials) amb un ordre que respon a les seves propietats i característiques. Cadascun dels elements té però una història, unes característiques i propietats molt determinades. Amb la taula periòdica podem conèixer millor els elements químics.
Contesta les següents qüestions utilitzant la facilitat de
consulta d’aquesta pàgina web.
Ä Etimologia (el seu nom prové de...) ...
Ä Abundància a la Terra i a l’Univers...
Ä Una propietat...
Ä Nom...
Ä Número atòmic...
Ä Etimologia...
Ä Temperatura de fusió, d’ebullició, densitat...
Ä S’extreu del mineral... a les mines de...
Ä Etimologia...
Ä Una curiositat...
Ä Una utilitat...
Ä A casa en tenim formant part de... i de...
Ä Etimologia...
Ä Densitat...
Ä Una propietat...
Ä Una utilitat...
Ä Etimologia...
Ä Es descobreix a...
Ä S’utilitza per...
Ä Una curiositat...
Ä Es descobreix...
Ä Una utilitat...
Ä Etimologia...
Ä S’assembla a...
Ä Es troba molt a la natura...
Ä Una utilitat...
Ä En medicina s’utilitza...
Ä El trobem bàsicament...
Ä Principalment hi ha dues varietats...
Ä El diamant sintètic es fabrica...
Ä Una molècula curiosa de carboni és...
Ä Etimologia...
Ä Una utilitat...
Ä La seva densitat... i per això...
Ä Escriu tres o quatre informacions...
Redacta, en 3 o 4, línies les conclusions a les que pots
arribar després de realitzar aquesta experiència i observar amb atenció.
[T1] Acàcia, alzina, roure (Mas Abella), Tiler (casa mare Tavi), Castanyer d'Índies (Riudellots), Pi, Om i Pollancre (carrer Puigsacalm i jardí), Olmo (pujada de la Creu de Palau al costat de l'escola).