Química 2n de Batxillerat, Crèdit 3, Unitat 1

4.- L'entalpia: definicions i utilització.

Com s'ha estudiat a l'apartat anterior l'entalpia és una funció d'estat que es defineix a partir de l'energia interna i del producte P·V:

H = U + P·V 

i com que s'ha definit a partir dels processos isobàrics (P=ct.) on DH = Qp ens resulta una expressió general com aquesta:

DH = DU + P·DV 

Considerant que els sòlids i líquids tenen variacions molt petites de volum, que en general són negligibles, l'increment de volum vindrà indicat, segons la llei dels gasos ideals, per la variació del nombre de mols (Dn) obtenint una expressió per l'entalpia com la que segueix:

DH = DU + Dn·R·T 

on R és la constant dels gasos ideals (8.314 J·K^-1 o 0.082 atm·L·K^-1) i T la temperatura absoluta del sistema.

Hi ha diferents definicions d'entalpies que a continuació es defineixen:

	Entalpia estàndard de formació d'una substància, DH0f , és la variació d'entalpia corresponent a la formació d'un mol de substància en el seu estat estàndard (P=1 atm i T=298.15 K) a partir dels seus elements en el mateix estat estàndard, als quals s'assigna el valor d'entalpia zero.
	Entalpia estàndard de reacció, DH0, és la variació d'entalpia en una reacció en què els reactius en estat estàndard es transformen en productes en estat estàndard.
	Entalpia estàndard de combustió, DH0c, o calor de combustió d'una substància és la variació d'entalpia que es produeix al cremar un mol de la substància en condicions estàndard.
	Entalpia d'enllaç, DH0e, d'una molècula és la variació d'entalpia que es produeix quan és dissocia un mol de molècules en estat gasós en àtoms en estat gasos.

Aquestes definicions ens són útils per determinar entalpies estàndard desconegudes de certes substàncies a partir de les entalpies estàndard conegudes, ja siguin de formació, de reacció, de combustió o d'enllaç, utilitzant per fer-ho la llei de Hess que a continuació veurem.

^{Autor: O. Castell}