El Victòria
Aerostat
utilitzat pels viatgers de Cinc setmanes en globus. Concebut pel doctor
Samuel Ferguson, protagonista de la novel·la. Es tracta d'un globus
aerostàtic inflat amb gas hidrogen, que és catorze vegades i
mitja més lleuger que l'aire. La producció d'aquest gas és
senzilla i és el que a l'època de la novel·la donava
els millors resultats en les expedicions aerostàtiques.
La forma de l'enginy era oblonga, com la d'una pera. El diàmetre horitzontal
era de cinquanta peus (A la França del segle XIX un peu era l'equivalent
a 33cm) i el diàmetre vertical de setanta-cinc, se n'obté així
un esferoide la capacitat del qual s'eleva en xifres rodones a noranta mil
peus cúbics (1661m3).
Fergusson
va idear per a la seva nau una disposició enginyosa. Va construir dos
globus de grandària desigual i els va ficar l'un dins de l'altre. El
globus exterior, per al qual va mantenir les dimensions que acabem d'esmentar,
contenia doncs un de més petit, de la mateixa forma, que va tenir només
quaranta-cinc peus de diàmetre horitzontal i seixanta-vuit peus de
diàmetre vertical. La capacitat d'aquest globus interior era, doncs,
només de seixanta-set mil peus cúbics; havia de flotar en el
fluid que l'envoltava. Una vàlvula s'obria d'un globus a l'altre i
permetia, en cas de necessitat, de fer-los comunicar entre ells.
Aquesta disposició presentava l'avantatge que, si calia deixar anar
gas per descendre, es deixaria escapar primerament el del globus gran; si
calia buidar-lo tot sencer, el petit quedaria encara inflat. Llavors seria
fàcil desfer-se de l'embolcall exterior, com d'un pes sobrer. A més
a més, en el cas d'un accident, d'una esquinçada al globus exterior,
l'altre tenia l'avantatge de ser preservat.
Tots dos globus van ser construïts amb un tafetà encreuat fabricat
a Lió recobert de gutaperxa. Aquesta substància gomosa i resinosa
presenta una impermeabilitat absoluta i és resistent als atacs dels
àcids i els gasos. El tafetà va ser aplicat en quantitat doble
al pol superior del globus, on es fa gairebé tot l'esforç.
La xarxa destinada a subjectar la barqueta va ser feta de corda de cànem,
d'una gran solidesa La barqueta, de forma circular i d'un diàmetre
de quinze peus, va ser construïda amb vímet, reforçada
amb una lleugera armadura de ferro i revestida a la part inferior de ressorts
elàstics destinats a esmorteir els xocs.
El dispositiu per a fabricar l'hidrogen estava constituït per quatre
caixes de palastre de dues línies d'espessor que estaven unides entre
elles per tubs proveïts d'aixetes. També hi havia un serpentí
de dues polzades de diàmetre aproximadament que acabava en dues branques
rectes de longitud desigual, la més gran de les quals mesurava vint-i-cinc
peus d'altura i la més curta, quinze peus solament.
Els instruments destinats per al viatge eren dos baròmetres, dos termòmetres,
dues brúixoles, un sextant, dos cronòmetres, un horitzó
artificial i un altazimut per observar els objectes llunyans i inaccessibles.
L'aerostat comptava amb tres àncores de ferro i una escala de seda
lleugera i resistent, d'una longitud d'una cinquantena de peus.