a)   El problema

  (Tornar a l' índex de l 'apartat)

     En 1968, The Population Bomb advertia sobre un imminent desastre si no es conseguia controlar l'explosió demogràfica... Llavors, es començaren a notar els primers símptomes de l'explosió demogràfica. I des de 1968, més de 200 milions de persones (la majoria nens) han mort innecessàriament a causa de la fam i de malalties relacionades amb aquesta.
     En la actualitat la població humana consta de 5.500 milions d'habitants i continua creixent. Cada hora hi han 11.000 boques més que alimentar; cada any vora els 95 milions més. El món disposa, en canvi, de centenars de mils de milions de tones menys de sòl i centenars de billons de litres d'aigua subterrània menys que en 1968.
     En 1988, per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial els Estats Units van consumir més cereals dels que havien cultivat. I a causa d' una greu sequera, el país perdé a la vora d' un terç de la seva collita de gra, aproximadament la quantitat que normalment exporta.De fet s' ha de saber que més d' un centenar de països depenen dels productes alimenticis importats de nord-amèrica, i només la existència de grans reserves almagatzenades va aconseguir evitar que es produís una greu crisi d'aliments.
    Si ens remontem en la història la producció mundial de cereals arribà als nivells més alts en 1986 i després - per primera vegada en 40 anys - va descendre durant dos anys consecutius i durant aquests dos anys, la població mundial augmentà en una proporció equivalent a la suma total dels habitants el Regne Unit, França i Alemanya; la qual cosa ens mostra la situació actual de l' equilibri aliments - població que no és ni molt menys estable.
     Paral·lelament a això, les previsions d' un clima desfavorable per una agricultura, augmenten a mesura que les poblacions en expansió afegeixen a l' atmosfera més i més quantitat de gasos de l' efecte hivernacle. I com podem comprovar en les nombroses notícies que parlen de la contaminació humana, els medis informatius tan sols s'ocupen continuament del calentament del planeta, del forat de la capa d'ozó de l'atmosfera, de la pluja àcida...
     Encara que aquests problemes puguin semblart aïllats, el cert és que estan units per fets comuns, els quals, al mateix temps, els connecten amb les estadístiques sobre la producció d' aliments que ens parlen de les previsions de més de mil milions de defuncions a causa de la fam i de les malalties i la possible desaparició de la nostra societat. És a dir que, la causa principal dels problemes que es refereixen al nostre planeta no és cap altra que la superpoblació i els seus impactes en els ecosistemes i en les comunitats humanes. Aquests impactes constitueixen els fils que uneixen entre sí els problemes mencionats.
 
 
 
 

  b)   Conseqüències totals - l' ocupació i destrucció del territori

  (Tornar a l' índex de l 'apartat)
 

     Les possiblitats d' un increment substancial en la productivitat mundial, necessaria amb un augment de població, de les terres cultivades són limitades i no són menys les d' augmentar la quantitat de terrenys cultivables. De fet, pràcticament tots els terrenys cultivables es troben actualment en explotació, la qual cosa contribueix a augmentar les estadístiques sobre la degradació de la terra ocasinada per l' erosió del sòl i la desertització.
     Com a coseqüència de la massiva explotació de terrenys productius, la gent ha utilitzat, s'ha apropiat o ha destruit casi el 40% del producte primari net terrestre i, com és natural, l' agricultura i la ramaderia són en gran part responsables d' aquesta immensa desviació d' energia biòtica. Tot això s' ha d' analitzar junt amb les prespectives de que la població humana dupliqui la seva mida a mitjans del pròxim segle.
     La sobreexplotació de dos recursos "renovables" essencials, la capa superficial del sòl i les aigües subterrànies, es deu als nostres esforços per potenciar la producció agrícola a curt termini per alimentar a un nombre de persones creixent. Com no hem aplicat les regles necessàries per preservar el sòl, gran quantitat de la capa superficial ha estat arrossegada per l' aigua o el vent. El sòl és insubstituible en la nostra societat actual; és necessari que passin segles o milenis per produir uns pocs centímetres de sòl. Les pèrdues de terra per l'erosió en els ecosistemes naturals, com les pastures i els boscos, tenen escassa importància i solen ser compensades pels processos naturals de generació del sòl. En els sistemas agrícoles, en canvi, les pèrdues es medeixen en centímetres per dècada o en tones per hectàrea al any.
     Encara que certs mètodes d' arada i sembra reprodueixen notablement la taxa d'erosió, aquests mètodes, a llarg termini, perjudiquen el sòl. Les pèrdues globals del sòl superiors a la formació del nou sòl són entre 24 i 26 mil milions de tones a l'any.
     Segons Lester Brown, president del Worldwatch Institute, potser la civilització pugui sobreviure a l'esgotament de les reserves petrolíferes, però no el de la capa superficial del sòl.
     Un 11% del sòl s' utilitza per sembrar collites; aproximadament un 2% està asfaltat o cobert per ciutats i poblacions; i una quarta part serveix de pastura per la ramaderia, i més del 30% de les regions amb arbres són explotades o han estat transformades en granges forestals. Quasi la totalitat del terç restant de la superfície terrestre es troban les regions àrtiques o antàrtiques o en el desert, o és massa montanyós i inhòspit per resultar d'utilitat. Les poblacions humanes estan substituint a les comunitats de plantes naturals per altres que serveixen a les necessitats humanes competent amb les poblacions d'altres animals per disfrutar de les riqueses que ofereix la Terra, extraient-ne minerals, asfaltant-los, mitjançant la desertització, i destruint les comunitats naturals. De manera que, els ecosistemes naturals dels que depèn totalment l' economia humana sufreixen una degradació a causa del extermini de miríades dels seus components vius.
 
 

  c)   La generació de residus orgànics i no orgànics

  (Tornar a l' índex de l 'apartat)

     En aquest apartat només comentarem els residus sòl·lids ja que són els deguts a l' augment demogràfic i produeixen una acumulació que constitueix un veritable problema. Els no orgànics ja són tractats en la major part en el primer punt.
     La acumulació de residus sòlids constitueix avui en dia un problema agobiant en els països del capitalisme industrial. El augment de la població junt al desenvolupament del procés d' urabnització i la demanda creixent de béns de consum, intensitat de la propaganda i publicitat, etc., determina un augment incessant del pes i volum dels residus produïts.
     Fins al 1945 la producció de residus sòlids en Estats Units oscilava entre 1 i 1.2 kg per habitant i dia. I en 1873 es calcula que el pes mitja dels productes residuals no baixava provablement dels 2 kg per habitant i dia, xifrant-se en un 3% anual l'augment de volum i en un 2% el de pes.
     El problema de la pol·lució del sòl que poden plantejar els residus que produim al assalt del planeta és sens dubte diferent que el plantejat per la contaminació atmosfèrica i de les aigües (explicat anteriorment). Els productes com les escombreries poden ser focus contaminants però també excel·lents per al desenvolupament d'insectes i rosegadors, si no tenim les males olors i els efectes de destrucció del paisatge que són una petitamolèstia pre l' home.
     L' eliminació de residus sòlids planteja greus problemes en numerosos països, ja que el reciclatge, la transformació en adobs orgànics o la incineració d' escombreries, resulta en general antieconòmica i exigeix subvencions. El mètode generalment més utilitzat per eliminar els residus sòlids és el seu amuntegament a l' aire lliure. Amés a més de les seves característiques antiestètiques, això pot plantejar greus problemes d'ordre higiènic. S' atreuen rates, insectes i altres vectors de  malalties, quan plou, contribueixen a contaminar aigües superficials i subterrànies, en particular si es troben situades en terrenys permeables.
       No obstant aquests no són els únics residus existents, també tenim el problema dels residus tòxics; passem docns a analitzar-lo.
 
 
 

  d)  Els residus tòxics

  (Tornar a l' índex de l 'apartat)

     Tots els residus poden ser perjudicials, fins i tot les escombreries domèstiques. Però existeix un tipus de residus particularment perillosos i perjudicials: els residus tòxics.
     De fet, qualsevol residu que resulti verinós per a les persones o per a la vida salvatge es defineix com a tòxic. Tanmateix hem d' excloure del grup alguns residus radioactius produïts per les centrals nuclears que són perjudicials però que es solen considerar a part dels elements químics tòxics i seran tractats després. Els residus tòxics poden ocasionar malalties i fins i tot la mort, enverinant els organismes que entren en contacte directe amb ells o filtrant-se en el medi natural i acumulant-se en la cadena alimentària.
     Per això tenim que mantenir-los lluny dels éssers vius. I existeixen varies formes per a fer-ho, com per exemple enterrant-los, cremant-los o llençant-los a abocadors. Per desgràcia, aquests mètodes no sempre funcionen a la perfecció: els residus tòxics poden continuar sent perjudicials si hi han fugues en els abocadors o si es alliberen gasos verinosos quan són incinerats.
     Depenem de molts processos industrials que originen residus tòxics, com l' obtenció de metalls i plàstics. També utilitzem substàncies tòxiques en les nostres pròpies cases. Tots els anys produim millons de tones de residus perillosos dels que ens no sabem com desfer-nos. I encara més preocupants són tots els llocs en el món a on es tiraven esl productes industrials sobrants sense que sabés els perilsl que suposaven i que ara es van descobrint i en trobem les seves conseqüències...
 

  e)   Els residus radioactius 
 

  (Tornar a l' índex de l 'apartat)

   Finalment tenim la contaminació radioactiva, que pot definir-se com un augment de la radiació natural per la utilització per l' home de substàncies radioactives naturals o produïdes artificialment.
     Amb el descubriment de l' energia nuclear i en especial des de la invenció de la bomba atòmica, s'escamparen per la Terra nombrosos productes residuals de les proves nuclears. En els últims anys la descàrrega en l' atmosfera de matèries radioactives ja és considerable i hem de considerar-ho, per tant, un perill per a la salut pública.
     Dues són les principals fonts responsables de la contaminació per substàncies radioactives:

       1) Proves nuclears
 Les més perilloses són les que tenen lloc a l' atmosfera. La força de l' explosió i el gran augment de temperatures que les acompanya converteixen a les substàncies radioactives en gasos i productes sòlids que són projectats a gran altura en la atmosfera i després arrossegades pel vent. La distància que recorren les partícules radioactives alliberades així depen de l'altura a la que han estat projectades i de la seva mida. Però les partícules més fines poden donar varies vegades la volta a la Terra abans de caure en un determinat punt del planeta i una vegada dipositades al sòl, aquestes poden ser arrossegades per la pluja augmentant la radioactivitat natural de l' aigua.

       2) Manipulació de substàncies radioactives
  Tant en la fase d' obtenció de combustible nuclear com en l' etapa de funcinament dels reactors nuclears (processos de fisió, activació i tèrmics) s' obtenen grans masses se residus radioactius amb greu perill per a la contaminació del medi ambient. En la refrigeració del reactors s' utilitzen grans quantitats d' aigua que després es novament abocada al riu transportant productes perillosos.
  La eliminació dels productes radioactius provinents de les fàbriques atòmiques planteja en l'actualitat greus problemes. Una de les solucions adoptades i que ha ocasionat una gran controvèrsia és la seva eliminació mitjançant recipients hermètics i invulnerables a les radiacions, que són submergits en les grans profunditats de les fosses oceàniques però en el apartat 4 ja hem vist com aquesta no és pas una solució molt eficient.
   Per una altra banda hi han hagut accidents com el de Chernòbil (comentat en les notícies) que han ocasionat també una gran contaminació i que han advertit a la societat sobre els perills de la contaminació radioactiva.
 
Constitució interior d' un reactor nuclear:

  f) La fam al món

  (Tornar a l' índex de l 'apartat)

    Pels ecologistes que estudien els animals, els aliments i la població solen constituir les dues cares de la mateixa moneda. Quan una gran quantitat d' animals consumeix aliments, les reserves d' aquests disminueixen; a mesura que escassegen els aliments, es redueix el nombre d' animals. Les seves reserves limiten necessariament la mida de la població animal menys quant els problemes d' espai, les malalties, les depredadors o algun altre factor imposi límits més severs.
    Degut a la injusta distribució actual dels aliments, mil milions de persones aconsegueixen alimentar-se més que sobradament. La majoria d'aquestes viuen, lògicament, en les països rics. Al voltant d' un terç de la collita mundial de cereals es destina a la ramaderia per que els rics puguin incorporar a la seva dieta carn, ous i productes làctics. Uns altres 3 milions de persones, aproximadament, mengen el suficient, encara que no consumeixen carn amb frecuència.
    Vora mil milions de persones que viuen en la més absoluta misèria, la majoria habitants dels països més pobres del planeta, pateixen fam. La immensa majoria d'aquesta gent que pateixen fam són nens dels quals els seus pares s' alimenten el suficient per subsistir. Això explica l' alta taxa de mortalitat infantil en els països pobres.
    No hi ha dubte que si els pobres puguessin consumir els aliments que sobren als rics estarien millor alimentats; però no quedarien suficients aliments com per donar de menjar a una població en creixement. És cert que al llarg de les últimes quatre dècades la producció alimentaria mundial ha continuat augmentant més ràpidament que la població, i molts experts en agricultura creuen que aquest ritme anual d'augment continuarà; tot i això en les dècades de 1970 i 1980 es plantejaren una sèrie de problemes...    Fins fa mig segle hi havia hagut sempre suficient aliment per a tota la població humana però ara tots els indicis senyalen el contrari.  En la regió al sur del Sahara, a Àfrica, la producció d' aliments és inferior al creixement demogràfic. La producció de cereals per persona ha baixat un 20% des de 1980, i ja en aquella època la dieta mitja en aquella regió resultava lamentablement insuficient. Encara que les elevades importacions d'aliments han servit per compensar les deficiències, la majoria d' aquestes nacions pobres no poden importar tots els aliments que necessiten. La quantitat d' aliments destinats a donacions humanitàries en èpoques de crisi resulta insuficient per cubrir ni tan sols les exigències d' Àfrica i la situació sembla insostenible.
    A partir de 1981 la producció d'aliments per càpita ha baixat també en Latinoamèrica, a on la taxa de creixement no és molt menor que a Àfrica. En resum, l'expansió demogràfica supera la producció alimentària en dos de les regions més extenses del món, en les quals habiten quasi mil milions de persones.
    No deixa de ser alarmant que l' expansió demogràfica dificulti la reposició de les reserves fins i tot en anys bons en la producció alimentària.
 

  g)    Control demogràfic

  (Tornar a l' índex de l 'apartat)

    Quan la nostra societat hagi après a percebre les tendències demogràfiques i del medi natural que amenacen la nostra civilització ¿aleshores què cal fer?. Una possible solució seria, sens dubte, una bona planificació familiar. A Costa Rica per exemple, totes les dones casades estan informades sobre els serveis de planificació familiar i la planificació familiar acostuma a ser el tenir bastants fills però més separats. Però tot i l' existència dels serveis de planificació familiar com a resultat del excel·lent treball realitzat per l'Associació Demogràfica de Costa Rica, la mida mitja de família és de 3.5 fills i la taxa de creixement del païs 2.5% (xifra que d' aquí vint anys probablement es multiplicarà per dos). A Rajastan, que té el promig de creixement més alt de l'Índia,  el 97% de les dones que refusen el control de la natalitat estan perfectament informades sobre la planificació familiar.  I de fet l' inconvenient és que la planificació familiar es centra en les necessitats i desitjos de la parella mentre que el control demogràfic es centra en les exigències de les societats com és el cas de Xina, on aquest control ha exigit una sèrie de lleis que han provocat unes lamentables consequències que atempten sens dubte sobre els drets de l' individu.
    És necessari doblar els actuals esforços per aturar el creixement demogràfic; la superpoblació contribueix directament a tots els problemes ambientals mundials i auquests es reduirien en gran part si la població humana estigués en una proporció raonable amb les riqueses naturals de la terra.
    Analitzem , però, el que passaria si per raons extraordinàries el control de la natalitat s' apliques amb molt d' èxit a l'Índia i aquesta arribés a la reproducció de substitució fins a l' any 2025. La població de l'Índia seguiria creixent quasi fins a finals del pròxim segle i, quan s' aturés l' Índia tindria vora els 2 mil milions d' habitants. Es possible doncs evitar una catàstrofe monzònica?
    Encara que molts governants han acabat per comprendre la necessitat d' aplicar un control, la dificultat de la seva aplicació en el complex món social d' avui en dia resulta molt difícil. A això s' afegeix el fet de que quan més s' aplacen aquestes reformes, més difícil és aplicar-les i es tracta d' un peix que es mossega la cua.
     A més a més i per comencçar la limitació del tamany de la família va en contra de la tendència evolutiva. Som el producte de quatre mil milions d' anys de selecció natural; som descendents de sers humans que, generació darrera generació, durant milers de milions de generacions, s' han esforçat mantenir i augmentar la població per un instint competament biològic. Per sort, avui en dia, la majoria de les parelles dels països més desenvolupats han decidit limitar el seu  nombre de fills i  presten menys atenció al missatge programat en els nostres gens que ens indica la conveniècnia de tenir en principi el màxim de fills possiblee. Aquesta decisió es de fet provocada paral·lelament d' una reducció increïble de la mortalitat causada per les malalties, gràcies a la medecina, que sobretot en els països més avançats protegeix molt eficaçment d' una mort causada per paràsits. Per tant sembla evident que l'evolució cultural pot anular l' evolució biològica que ens condueix cap una explosió demogràfica fins al colapsament de la població i una disminució de les taxes de mortalitat.
     Aquest no ha de perque ésser el destí inevitable de la humanitat però cal realitzar, sens dubte, un gran esforç per fer avançar els països menys desenvolupats que tenen un gran desequilibri entre la natalitat i la mortalitat que en aquests últims anys els ha disminuit verteginosament. Aquests països que anomenem del Tercer Món no han realitzat encara el que s' anomena la transició demogràfica, és a dir, el pas d' una societat amb molta mortalitat i natalitat a un a societat amb molt poca mortalitat i una natalitat també reduida; i actualment existeix un  desequilibri que provoca un excedent de naixements que cal frenar tan aviat com es pugui, per evitar en un futur pròxim una superpoblació insostenible.