No podem parlar d'aspirina
sense evocar la història de la seva descoberta i la de les plantes
medicinals com ara el salze, regne dels prats (o espirea) i la bruguera
del Canadà, algunes de les quals eren utilitzades des de l’Antiguitat
per les seves virtuts curatives, anàlogues a les de l’aspirina.
Els progressos de la química al segle XIX van permetre aïllar
d’aquestes plantes les substàncies químiques de la família
dels salicilats i transformar-les en àcid salicílic (del
llatí salix, salze). El 1874, l’àcid salicílic és
sintetitzat industrialment i utilitzat com a substància terapèutica,
però els efectes secundaris desagradables que provoca en alguns
casos justifiquen la recerca d’un producte de substitució adequat:
l’àcid acetilsalicílic, àlias l’aspirina. És
important, doncs, destacar que l’aspirina pròpiament dita encara
no ha estat mai trobada a la natura per simple extracció de plantes.
És una substància per tant exclusivament “artificial”.
El 1897, a partir d’intermediaris derivats de l’hulla,
el primer procediment de fabricació de l’aspirina, és posat
a punt per Felix Hoffmann, químic de la fàbrica alemanya
de colorants Bayer i Cia. En la responsabilitat d’aquesta descoberta, sovint
ens oblidem de citar la contribució, com a mínim igualment
important, del farmacòleg Arthur Eichengrün, de la mateixa
societat Bayer que fou el primer en observar les propietats analgèsiques
d’aquest àcid acetilsalicílic. Avui dia l’aspirina és
sintetitzada a partir del fenol, intermediari clau de la indústria
química, ell també sintetitzat a partir de matèries
primeres obtingudes del petroli.
Aspirin®, és el nom de marca de l’àcid acetilsalicílic, donat el 1899 per Bayer i Cia. Aquest nom va ser creat associant el prefix a- per acetil, l’entitat -spir- recordant el nom de la planta Spiraea ulmaria i el sufix -in habitualment utilitzat pels noms de substàncies químiques (cafeïna, quinina, morfina...). Avui dia, i després del conflicte de 1914-1918, “aspirina” ha esdevingut el nom comú de l’àcid acetilsalicílic en les farmacopees americana, europea i japonesa. Des de la seva invenció el 1897, químics i farmacèutics no han parat de fer proves d’imaginació per donar una forma a aquesta capriciosa pols blanca. L’han preparada, maquillada, decorada, disfressada de bombolles... Però com i amb quines finalitats? A França, existeixen vint-i-cinc presentacions farmacèutiques diferents, a base d’aspirina. En tot el món més de dos-cents cinquanta noms de marca estan registrats a l’International Drug Directory (repertori internacional dels medicaments). Per què tantes? Cada presentació té les seves propietats particulars?
Un seguit d’experiències permet descobrir
cinc formes galèniques entre les vuit formes principals. Farmacèutics
i químics les han inventades i posades a punt per respondre a necessitats
terapèutiques específiques o de confort pel malalt, associades
a exigències de seguretat del medicament. Per a quina indicació
terapèutica (inflamació, febre, dolor, accidents vasculars
i cardíacs...)? Per a quin pacient (infant, adult, vell)? Per quina
via d’administració? Per quines dosis?