![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
|
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
|
||||||||||
Ràtios d'equilibri financer Una empresa es troba en equilibri financer si té capacitat per fer front als seus deutes. Existeixen algunes ràtios que estudien de manera específica aquesta circumstància, entre les quals es troben: Ràtio de garantia Pretén verificar la garantia que ofereix l'empresa a tercers
L'Actiu real net no inclou actius ficticis com ara les despeses a distribuir en diversos exercicis, i a més s'hi han restat amortitzacions i provisions.
Un valor inferior a 1 indica una situació de fallida de l'empresa Ràtio de fermesa El seu objectiu és verificar que l'empresa ha destinat el Passiu exigible a llarg termini per a finançar les inversions destinades al funcionament a llarg termini.
És desitjable que el seu valor sigui superior a 1. Així, a llarg termini, l'empresa tindrà inversions que permetran de fer front als seus deutes. Ràtio de solvència Recull el concepte de Fons de Maniobra.
Es considera que el valor adequat es troba entre 1 i 2. Inferior a 1 l'empresa tendeix a la suspensió de pagaments. Ràtio de liquiditat o prova de l'àcid (acid test) Verifica quina és la capacitat de l'empresa per a tornar els seus deutes sota el supòsit que no aconsegueixi de vendre les seves existències, que són la part menys líquida de l'Actiu circulant.
Un valor igual a 1 es podria considerar com a símptoma d'una bona posició de tresoreria. Ràtio de disponibilitat Aquesta ràtio considera només l'Actiu amb una major liquiditat, que s'utiliza per a tornar els deutes a més curt termini.
El seu valor ha de ser menor a 1. Quan més petit més gran serà la possibilitat que l'empresa tingui problemes per afrontar els pagaments.
|