CASTELL DE MONTSORIU

Situat al sud-est d'Arbúcies, dalt d'un turó a 650 metres d'altitud que separa les aigües de la riera de Breda de la d'Arbúcies. En aquests boscos i dins del castell s'hi amaguen nombroses històries i llegendes.
Una antiga tradició diu que un general francès anomenat Maus es va perdre per aquests boscos després d'una batalla; va arribar dalt del turó i va encendre una foguera molt gran que va ser vista pel seu criat que el va anar a buscar. El general va manar fer un castell; el castell de Montsoriu.

Per sant Joan es diu que al Castell de Montsoriu a tenor de les dotze campanades del rellotge de Breda s'obre la cambra del tresor.

Les nits de lluna clara es projectava l'ombra de la Reina Guilleuma (Guillema de Montcada) i les seves criades estenien la bogada, cantaven i tocaven música. Perquè els veïns de la població de Breda estiguessin tranquils, el rector de Breda va anar a espantar-les i totes van saltar com si volessin del Turó de Montcau al Gorg Negre, un gorg sinistre i de misterioses aigües i llegendes.

Cap a Ponent hi ha una pedra bastant grossa i plana que se l'anomena la 'Seia de la Bruixa'. Aquest nom es deu al fet que una bruixa que va sortir del castell s'hi va asseure abans de seguir el seu trajecte cap el Gorg negre de Gualba, va deixar una empremta de dues natges i quatre petges: una de dona, una de cavall, una de bou i una de gos. Aquestes marques són les quatre transformacions que podia fer la bruixa.

A la nit de sant Joan, al moment de tocar les dotze de la nit, a la torre més alta del castell surt una Dama mig nua amb la cabellera estesa, porta una llanterna a una mà i un corn gros a l'altra. Fa sonar el corn, que es fa sentir per tota la rodalia i al cap d'un moment en sona un altre tocat per un cavaller que es presenta pel Coll Castellar sobre un cavall negre que treu foc per la boca. Es dirigeix cap al castell on la Dama monta sobre el cavall abans que soni l' última campanada de les dotze fins l'any següent que es torna a repetir aquesta escena. El soroll dels corns sempre ha estat sentit per la gent dels pobles de les Guilleries.

CASTELL DEL BRULL

El castell del Brull es troba dins el poble del mateix nom, situat entre Collformic i Seva, en estat bastant ruinós.
Es diu que era un lloc molt freqüentat per les bruixes, ja que hi feien les seves reunions. Tal i com està escrit en un serrat prop del castell, a l'agost de 1616 es van reunir diverses bruixes que ballaven i adoraven al Dimoni, mentre ell estava tocant el flaviol i el tamborí.
L'any 1619 va ser penjada una bruixa entre el terme del castell del Brull i Centelles i que va provocar alguns problemes entre el bisbe de Vic i la Comtessa de Centelles. El renom que se li va donar a la bruixa va ser el de "la Bellesa de les Aigües"

CASTELL DE MONCLÚS

El castell de Montclús, també conegut com a Castell dels Moros, es troba a l'esquerra del riu Tordera en un indret aparentment ensorrat, rodejat d'unes rüines d'un antic poblat ibèric i un pla d'eucaliptus. Es troba dins del terme de Sant Esteve de Palautordera, gairebé tocant en un curiós entrant del terme de Fogars de Montclús.
El castell estava preparat per la defensa en l'època medieval gràcies a l'indret on es troba. El seu origen sembla ser a finals del segle XI però no va tenir cap importància històrica fins el segle XIII quan va ser la residència dels antics senyors de les Agudes-Montseny quan varen abandonar els antics castells de les Agudes i de Miravalls. l primer membre conegut és Oto Acutens, que serà la primera anella del llinatge dels senyors de les Agudes i que més tard tindran el cognom de Montseny i, finalment el de Montclús.
El 1275, Rimbau II de Montclús va cedir els seus béns al seu oncle Ramon de Cabrera, senyor d'Anglès i de Brunyola, que era germà de la seva mare.
El 1721 el senyor del Castell de Montclús va ser aclaparat per un capgirell de fortuna va cridar el Diable i li va vendre l'ànima a canvi que en els següents 7 anys pogués anar tirant de veta. Com que ningú no pot dir que en Llucifer (Satanàs, el Diable) no tingui paraula i la compleixi, el senyor del castell de Montclús va poder viure durant 7 anys sense passar gana.
La nit en què s'acabava el plaç, en Llucifer va trucar a la porta i la senyora l'obrí. Ella va dir-li que s'esperés una mica perqè el senyor estava fent el testament. Mentre s'esperava, la dama va tirar-li al damunt una creueta d'argent que havia posat al foc abans que arribés, i en Llucifer va sortir corrent.