Durant
segles no tenien res per fer les seves necessitats, i hi havia greus
problemes d’higiene.
L’any 1.883 a l’Escola Monge de París van inventar
la tassa del vàter, molt semblant a la que coneixem actualment,
amb una tapa de fusta foradada, que podia aixecar-se i baixar-se.
La tassa era de xapa. Aquest invent va tenir èxit a partir
de l’any 1.886, quan el van associar a un altre invent de
l’anglès Thomas Crapper: la cisterna d’aigua.
Crapper va tenir la idea d’instal·lar sobre la tassa,
a una certa alçada, un dipòsit de 10 litres d’aigua
que per mitjà d’un sistema de palanca alliberava l’aigua
al tirar d’una cadena. En Crapper també va incorporar
a la tassa del vàter un sifó que feia que sempre hi
hagués aigua al fons del vàter.
|
 |