Si ens trobem el símbol "G" davant una unitat vol dir
1. 10 ⁶
2. 10 ^-6
3. 10 ⁹
4. 10 ^-9
Si ens trobem el símbol "M" davant una unitat vol dir
1. 10 ⁶
2. 10 ^-6
3. 10 ⁹
4. 10 ^-9
Si ens trobem el símbol "µ" davant una unitat vol dir
1. 10 ^-3
2. 10 ^-6
3. 10 ^-9
4. 10 ^-12
Si ens trobem el símbol "n" davant una unitat vol dir
1. 10 ^-3
2. 10 ^-6
3. 10 ^-9
4. 10 ^-12
Si ens trobem el símbol "p" davant una unitat vol dir
1. 10 ^-3
2. 10 ^-6
3. 10 ^-9
4. 10 ^-12
La resistència elèctrica d’un conductor és:
1. Proporcional a la seva secció.
2. Proporcional a la seva longitud.
3. Inversament proporcional a la resistivitat.
4. Inversament proporcional a la longitud.
Quina és la unitat en que mesurem l’energia elèctrica?
1. W
2. V
3. kWh
4. kW/h
El kilowatt-hora (kWh) és una unitat de mesura de:
1. La potència elèctrica.
2. El treball elèctric.
3. La potència reactiva.
4. Cap de les anteriors.
El kW/h és una unitat de mesura de:
1. La potència elèctrica.
2. El treball elèctric.
3. La potència reactiva.
4. No és cap unitat de mesura.
Quin és els símbol de la unitat en que mesurem la potencia elèctrica?
1. W
2. V
3. kWh
4. kW/h
Quin és els símbol de la unitat en que mesurem la tensió elèctrica?
1. W
2. V
3. kWh
4. A
Quin és els símbol de la unitat en que mesurem la intensitat elèctrica?
1. W
2. V
3. kWh
4. A
Quin és els símbol de la unitat en que mesurem la carrega elèctrica?
1. A
2. C
3. kWh
4. V
Quin és els símbol de la unitat en que mesurem la capacitat?
1. H
2. S
3. F
4. C
Quin és els símbol de la unitat en que mesurem la conductància?
1. H
2. S
3. F
4. C
Quin és els símbol de la unitat en que mesurem la inductància?
1. H
2. S
3. F
4. C
Tres resistències en paral·lel, dues de 100 Ω i una de 50 Ω, equivalen a una sola de:
1. 200 Ω
2. 25 Ω
3. 250 Ω
4. 50 Ω
Cinc resistències en paral·lel, tres de 60 Ω dos de 40 Ω, equivalen a una sola de:
1. 260 Ω
2. 20 Ω
3. 100 Ω
4. 10 Ω
La resistència equivalent de dues resistències, de 100 Ω amb una tolerància de fabricació del 10%, connectades en sèrie, està compresa entre els valors:
1. 45 Ω i 55 Ω
2. 95 Ω i 105 Ω
3. 180 Ω i 220 Ω
4. 190 Ω i 210 Ω
Una resistència d’un material de coeficient tèrmic 0,002 K^-1 té un valor de 10 Ω a la temperatura de 20 ºC. Quin serà el seu valor si treballa a 120 ºC?
1. 8 Ω
2. 10 Ω
3. 12 Ω
4. 14 Ω
En una resistència per la qual circula un corrent no nul:
1. S’emmagatzema energia en forma de camp magnètic
2. S’emmagatzema energia en forma de camp elèctric
3. Es dissipa sempre energia
4. No hi ha cap relació entre el corrent i la tensió
Com hem de connectar un amperímetre per mesurar el corrent elèctric?
1. Sèrie
2. Paral·lel
3. Mixta
4. Ha d’estar desconnectat del circuit
Com hem de connectar un voltímetre per mesurar el corrent elèctric?
1. Sèrie
2. Paral·lel
3. Mixta
4. Ha d’estar desconnectat del circuit
Com hem de connectar un òhmmetre per mesurar el corrent elèctric?
1. Sèrie
2. Paral·lel
3. Mixta
4. Ha d’estar desconnectat del circuit
Per fabricar una garlanda nadalenca es disposa de bombetes de característiques nominals P = 10 W i U = 20 V. Es vol que la garlanda treballi correctament a 220 V. Quantes bombetes caldrà connectar en sèrie?
1. 44
2. 33
3. 22
4. 11
Per fabricar una garlanda nadalenca es disposa de bombetes de característiques nominals P = 5 W i U = 10 V. Es vol que la garlanda treballi correctament a 220 V. Quantes bombetes caldrà connectar en sèrie?
1. 44
2. 33
3. 22
4. 11
Dues resistències iguals connectades en paral·lel a una tensió de 50 V consumeixen entre les dues 100 W. Si les connectem en sèrie a la mateixa tensió de 50 V, dissiparan entre les dues una potència de:
1. 200 W
2. 100 W
3. 50 W
4. 25 W
Dues resistències iguals connectades en sèrie a una tensió de 50 V consumeixen entre les dues 100 W. Si les connectem en sèrie a la mateixa tensió de 50 V, dissiparan entre les dues una potència de:
1. 400 W
2. 200 W
3. 100 W
4. 50 W
En un generador amb una força electromotriu de 100 V i una resistència interna d’1 Ω, en connectar-hi una resistència exterior d’1 Ω, el voltatge en aquesta serà de:
1. 50 V
2. 100 V
3. 25 V
4. Cap de les altres
En un generador amb una força electromotriu de 100 V i una resistència interna d’1 Ω, en connectar-hi una resistència exterior de 3 Ω, el voltatge en aquesta serà de:
1. 25 V
2. 100 V
3. 75 V
4. 33 V
En un generador amb una força electromotriu de 5 V i una resistència interna d’1 Ω, Quina serà la resistència que connectada al generador dissiparà més potencia?
1. 0,5 Ω
2. 1 Ω
3. 5 Ω
4. 10 Ω
En un generador amb una força electromotriu 1000 V i una resistència interna d’10 Ω, Quina serà la resistència que connectada al generador dissiparà més potencia?
1. 1 Ω
2. 10 Ω
3. 100 Ω
4. 1000 Ω
Quatre bateries idèntiques, de tensió interna (fem) E = 12,6 V i resistència interna Ri = 0,04 Ω es connecten en paral·lel. El seu comportament és equivalent a una bateria de tensió interna Ee i resistència interna Rie de valors:
1. Ee = 12,6 V i Rie = 0,01 Ω
2. Ee = 12,6 V i Rie = 0,16 Ω
3. Ee = 3,15 V i Rie = 0,01 Ω
4. Ee = 3,15 V i Rie = 0,16 Ω
Quatre bateries idèntiques, de tensió interna (fem) E = 12,6 V i resistència interna Ri = 0,04 Ω es connecten en sèrie. El seu comportament és equivalent a una bateria de tensió interna Ee i resistència interna Rie de valors:
1. Ee = 50,4 V i Rie = 0,01 Ω
2. Ee = 50,4 V i Rie = 0,16 Ω
3. Ee = 3,15 V i Rie = 0,01 Ω
4. Ee = 3,15 V i Rie = 0,16 Ω
Per calcular la tensió Thévenin
1. Hem de considerar el circuit sense cap resistència de carrega
2. Hem de considerar el circuit amb un curtcircuit a la sortida
3. Considerarem tots els generadors en circuit obert
4. Cap de les anteriors
Per calcular el corrent Norton
1. Hem de considerar el circuit sense cap resistència de carrega
2. Hem de considerar el circuit amb un curtcircuit a la sortida
3. Considerarem tots els generadors en circuit obert
4. Cap de les anteriors
En un circuit elèctric, un nus és:
1. un punt on és connecten tres o més conductors
2. un punt on és connecten dos o més conductors
3. un circuit tancat
4. un circuit obert
En un circuit elèctric, una branca és:
1. un punt on és connecten tres o més conductors
2. un punt on és connecten dos o més conductors
3. un circuit tancat
4. la part d’un circuit compresa entre dos nusos
En un circuit elèctric, una malla és:
1. un punt on és connecten tres o més conductors
2. un punt on és connecten dos o més conductors
3. un circuit tancat
4. la part d’un circuit compresa entre dos nusos
Els resistors VDR són
1. Resistors variables en raó inversa a la temperatura
2. Resistors variables en raó directa a la temperatura
3. Resistors variables a la tensió
4. Resistors variables a la llum
Els resistors LDR són
1. Resistors variables a la temperatura
2. Resistors variables al camp magnètic
3. Resistors variables a la tensió
4. Resistors variables a la llum
Els resistors PTC són
1. Resistors variables en raó inversa a la temperatura
2. Resistors variables en raó directa a la temperatura
3. Resistors variables a la tensió positiva
4. Resistors variables a la tensió negativa
En una resistència LDR:
1. El seu valor resistiu depèn de la intensitat lluminosa que li arriba.
2. El seu valor resistiu depèn de la temperatura.
3. El seu valor resistiu depèn de la pressió.
4. El seu valor resistiu depèn del camp magnètic.
Una resistència NTC:
1. Augmenta el seu valor resistiu si augmenta la intensitat lluminosa que li arriba.
2. Disminueix el seu valor resistiu si augmenta la intensitat lluminosa que li arriba.
3. Disminueix el seu valor resistiu si disminueix la temperatura.
4. Augmenta el seu valor resistiu si disminueix la temperatura.
Per protegir un circuit contra les sobretensions utilitzarem un
1. VDR
2. LDR
3. NTC
4. PTC
Indiqueu quina de les afirmacions següents sobre condensadors és falsa:
1. Un condensador ceràmic pot connectar-se a la tensió sense tenir en compte la seva polaritat.
2. Un condensador electrolític pot connectar-se a la tensió sense tenir en compte la seva polaritat.
3. La capacitat equivalent de dos condensadors connectats en paral·lel és més gran que la de qualsevol dels dos condensadors per separat.
4. La capacitat equivalent de dos condensadors connectats en sèrie és més petita que la de qualsevol dels dos condensadors per separat.
Quina de les següents formules utilitzarem per calcular la carrega elèctrica?
1. Q = ΔI • Δt
2. Q = W • ε
3. Q = C • V
4. Totes són certes
Tres condensadors en sèrie, dos de 100 µF i un de 50 µF, equivalen a un de sol de:
1. 250 µF
2. 200 µF
3. 25 µF
4. 50 µF
Cinc condensadors en sèrie, tres de 100 µF i dos de 50 µF, equivalen a un de sol de:
1. 400 µF
2. 20 µF
3. 100 µF
4. 50 µF
Cinc condensadors en sèrie, tres de 150 nF i dos de 100 nF, equivalen a un de sol de:
1. 650 nF
2. 250 nF
3. 100 nF
4. 25 nF
Tres condensadors en paral·lel de 800 nF, 600 nF i 400 nF, equivalen a un de sol de:
1. 1,8 µF
2. 18 µF
3. 185 nF
4. 600 nF
Tres condensadors en paral·lel, dos de 100 pF i un de 22 pF, equivalen a un sol de:
1. 15,28 pF
2. 72 pF
3. 122 pF
4. 222 pF
Dues capacitats de 100 nF i 63 nF connectades en sèrie equivalen a una de
1. 31,5 nF
2. 38,65 nF
3. 50 nF
4. 163 nF
Dos condensadors de 10 µF i 20 µF amb una tolerància de fabricació del 10%, quan es connecten en paral·lel tenen una capacitat equivalent compresa entre:
1. 10 µF i 20 µF
2. 20 µF i 30 µF
3. 9 µF i 22 µF
4. 27 µF i 33 µF
Dos condensadors de 10 nF es connecten en paral·lel. Si la seva tolerància de fabricació és del ±10%, entre quins valors es trobarà la seva capacitat equivalent?
1. 19 nF i 21 nF
2. 18 nF i 20 nF
3. 20 nF i 22 nF
4. 18 nF i 22 nF
Dues inductàncies, de valors respectius 20 Ω i 40 Ω, amb una tolerància de fabricació del ±10%, estan connectades en sèrie. La seva inductància equivalent està compresa entre:
1. 20 Ω i 40 Ω
2. 12 Ω i 14,7 Ω
3. 54 Ω i 66 Ω
4. 50 Ω i 70 Ω
Dues inductàncies de valor 1 mH i 0,25 mH connectades en paral·lel equivalen a una inductància de valor:
1. 0,2 mH
2. 0,25 mH
3. 1 mH
4. 1,25 mH
La inductància equivalent de dues inductàncies de 10 mH i 30 mH, connectades en paral·lel, és:
1. 7,5 mH
2. 10 mH
3. 20 mH
4. 40 mH
Un condensador electrolític pot treballar amb tensions (respecte a la polaritat marcada de fàbrica):
1. positives o negatives indistintament
2. només positives
3. només negatives
4. positives o negatives però de freqüència menor que 100 Hz
Un condensador ceràmic:
1. Funciona correctament tant en corrent altern com en corrent continu.
2. Només funciona correctament en corrent continu.
3. Només funciona correctament en corrent continu i amb una determinada polaritat.
4. Només funciona correctament en corrent altern.
Un condensador de paper:
1. Funciona correctament tant en corrent altern com en corrent continu.
2. Només funciona correctament en corrent continu.
3. Només funciona correctament en corrent continu i amb una determinada polaritat.
4. Només funciona correctament en corrent altern.
Un condensador electrolític:
1. Funciona correctament tant en corrent altern com en corrent continu.
2. Només funciona correctament en corrent continu independentment de la polaritat.
3. Només funciona correctament si no hi ha canvi de la polaritat en la tensió entre els seus extrems.
4. Només funciona correctament en corrent altern.
Un condensador de plàstic:
1. Funciona correctament tant en corrent altern com en corrent continu.
2. Només funciona correctament en corrent continu.
3. Només funciona correctament en corrent continu i amb una determinada polaritat.
4. Només funciona correctament en corrent altern.
Un condensador de tàntal:
1. Funciona correctament tant en corrent altern com en corrent continu.
2. Només funciona correctament en corrent continu.
3. Només funciona correctament si no hi ha canvi de polaritat en la tensió entre els seus extrems.
4. Només funciona correctament en corrent altern.
S’ha d’instal·lar un condensador de 20 µF per treballar en una xarxa de corrent altern de 250 V i 50 Hz. Per reduir l’espai ocupat algú proposa que sigui de tàntal. Quina de les següents afirmacions és certa?
1. L’elecció és correcta.
2. L’elecció és incorrecta perquè la freqüència de treball és massa baixa.
3. L’elecció és incorrecta perquè el tàntal no pot treballar en corrent altern.
4. L’elecció és incorrecta perquè la freqüència de treball és massa alta.
A traves d’una font de tensió continua de 10 V alimentem un circuit format per una resistència d’1 Ω en sèrie amb un condensador de 50 µF. En el moment just de connectar la font d’alimentació, el corrent que circularà pel circuit serà de:
1. 0 A
2. 5 A
3. 10 A
4. 20 A
A traves d’una font de tensió continua de 10 V alimentem un circuit format per una resistència d’1 Ω en sèrie amb una bobina d’1 H. En el moment just de connectar la font d’alimentació, el corrent que circularà pel circuit serà de:
1. 0 A
2. 5 A
3. 10 A
4. 20 A
Un condensador de 220 µF, inicialment carregat a una tensió de 10 V, es descarrega a través d’una resistència de 100 kΩ. Quan passi un temps igual a la seva constant de temps , la tensió al condensador valdrà:
1. 6,32 V
2. 10 V
3. 0 V
4. 3,68 V
Un condensador de 47 µF, inicialment descarregat, es carrega a través d’una resistència de 1MΩ amb pila de 10 V. Quan passi un temps igual a la seva constant de temps Ω, la tensió al condensador valdrà:
1. 0 V
2. 3,68 V
3. 6,32 V
4. 10 V
Un condensador de 100 μF es descarrega a través d’una resistència de 10 kΩ. La constant de temps t de la descàrrega és:
1. 10 ms
2. 100 ms
3. 1 s
4. 10 s
Un condensador de 100 µF es carrega a través d’una resistència de 100 kΩ. La seva constant de temps t és de:
1. 10 000s
2. 100 s
3. 10 s
4. 1 s
Si el corrent per una inductància de 10 mH creix a una taxa constant de 1000 A/s, la tensió de la inductància val:
1. 1 V
2. 10 V
3. 100 V
4. 1000 V
La tensió en borns d’una inductància de 10 mH que té una taxa de variació de corrent de 10 A/ms és:
1. 1 V
2. 10 V
3. 100V
4. 1000V
Per un condensador de 10 µF circula un corrent constant de 10 A. La taxa de variació de la seva tensió és de:
1. 1 V/µs
2. 10 V/µs
3. 20 V/µs
4. 100 V/µs
Una inductància de valor 10 mH es connecta a una tensió constant de 10 V. Quina taxa de creixement té el corrent que hi circula?
1. 10⁶ A/s
2. 10⁵ A/s
3. 10⁴ A/s
4. 10³ A/s
Per un condensador de 100 µF circula un corrent de 10 A. Quina taxa de creixement té la tensió del condensador?
1. 10⁶ V/s
2. 10⁵ V/s
3. 10⁴ V/s
4. 10³ V/s
En una inductància per la qual circula un corrent no nul,
1. S’emmagatzema energia en forma de camp magnètic.
2. S’emmagatzema energia en forma de camp elèctric.
3. Dissipa sempre energia.
4. No hi ha cap relació entre el corrent i la tensió.
En un condensador que es carrega amb un corrent no nul,
1. S’emmagatzema energia en forma de camp magnètic.
2. S’emmagatzema energia en forma de camp elèctric.
3. Dissipa sempre energia.
4. No hi ha cap relació entre el corrent i la tensió.
En un circuit amb dos condensadors de 100nF i 200 nF connectats en sèrie i alimentats per un generador de 100 V de continua. Quina diferència de potencial tindrà el condensador de 100 nF?
1. 100 V
2. 50 V
3. 66,6 V
4. 33,3 V
En un circuit amb dos condensadors de 100nF i 200 nF connectats en paral·lel i alimentats per un generador de 100 V de continua. Quina carrega tindrà el condensador de 100 nF?
1. 10 µC
2. 20 µC
3. 10 mC
4. 20 mC
En tot circuit RC.
1. El corrent s’endarrereix sempre 90º respecte a la tensió.
2. El corrent i la tensió estan en fase.
3. El corrent va avançat respecte a la tensió.
4. El corrent va endarrerit respecte a la tensió
En tot circuit RL.
1. El corrent s’endarrereix sempre 90º respecte a la tensió.
2. El corrent i la tensió estan en fase.
3. El corrent va avançat respecte a la tensió.
4. El corrent va endarrerit respecte a la tensió
En un circuit inductiu, la intensitat està:
1. Avançada respecte a la tensió
2. En fase amb la tensió.
3. Endarrerida respecte a la tensió.
4. Cap de les anteriors.
En un circuit capacitatiu, la intensitat està:
1. Avançada respecte a la tensió
2. En fase amb la tensió.
3. Endarrerida respecte a la tensió.
4. Cap de les anteriors.
Quin valor té la tensió màxima en el nostre habitatge?
1. 220 V
2. 127 V
3. 311 V
4. 380 V
Quin valor té la tensió mitjana en el nostre habitatge?
1. 220 V
2. 127 V
3. 110 V
4. 0 V
Quin valor té la tensió eficaç en el nostre habitatge?
1. 220 V
2. 0 V
3. 311 V
4. 110 V
En mesurar amb un voltímetre de CA les tensions d’un circuit alimentat amb corrent altern sinusoïdal, el valor llegit correspon al valor:
1. Mitjà.
2. Màxim.
3. De forma.
4. Eficaç.
En un circuit RLC en sèrie connectat a una xarxa de 50 Hz, si L = 30 mH, el valor de C que fa la impedància mínima per al conjunt és:
1. 337,7 µF
2. 33,7 µF
3. 337,7 mF
4. 337,7 mF
Una bobina de 470 mH connectada a 220 V 50 Hz te una reactància inductiva de:
1. 147,6 Ω
2. 177,2 Ω
3. 324,8 Ω
4. 649,7 Ω
Un condensador de 4700 nF connectat a 220 V 50 Hz té una reactància capacitativa de:
1. 677,2 Ω
2. 564,4 Ω
3. 1,354 kΩ
4. 69,11 kΩ
Una bobina de 470 mH connectada a 125 V 60 Hz te una reactància inductiva de:
1. 147,6 Ω
2. 177,2 Ω
3. 324,8 Ω
4. 649,7 Ω
Un condensador de 4700 nF connectat a 125 V 60 Hz té una reactància capacitativa de:
1. 677,2 Ω
2. 564,4 Ω
3. 1,354 kΩ
4. 69,11 kΩ
El valor instantani d’un senyal sinusoïdal per un instant t pot ser trobat a partir de l’expressió Vi = 100 • sin (314,16 • t)
1. El període del senyal és de 20 ms.
2. El valor eficaç del senyal és de 100 V.
3. La freqüència del senyal és de 314,16 Hz.
4. Quan el temps valgui 0, el valor instantani del senyal serà de 100 V.
La reactància capacitativa d’un condensador:
1. Augmenta si disminueix la freqüència.
2. És independent de la freqüència, és constant.
3. Disminueix si disminueix la freqüència.
4. En un circuit en ressonància val 0.
La reactància inductiva d’una bobina:
1. Augmenta si disminueix la freqüència.
2. És independent de la freqüència, és constant.
3. Disminueix si disminueix la freqüència.
4. En un circuit en ressonància val 0.
Una impedància està formada per una resistència i una inductància connectades en sèrie. Quan es connecta a una xarxa de corrent altern,
1. El corrent va avançat respecte a la tensió.
2. La tensió i el corrent estan en fase.
3. La tensió i el corrent estan en contrafase.
4. El corrent va retardat respecte a la tensió.
Una impedància està formada per una resistència en sèrie amb una inductància. La impedància es connecta a una font de tensió constant i freqüència variable. A mesura que la freqüència augmenta, el corrent
1. augmenta.
2. disminueix.
3. és constant.
4. és constant i nul.
Per compensar l’excés d’energia reactiva inductiva consumida per una instal·lació s’utilitzen:
1. Condensadors.
2. Bobines.
3. Resistències.
4. Díodes.
Un circuit de corrent altern té un factor de potència de 0,8 inductiu. Es vol connectar una impedància en paral·lel per tal de millorar el factor de potència sense incrementar el consum de potència activa. Com ha de ser aquesta impedància?
1. Inductiva pura.
2. Resistiva pura.
3. Capacitiva pura.
4. Resistiva i inductiva.
En un circuit de corrent altern, la potència instantània absorbida per una inductància
1. Sempre és positiva.
2. Sempre és negativa.
3. Pot ser positiva o negativa.
4. Sempre és nul·la.
En un circuit de corrent altern, la potència instantània absorbida per un condensador
1. Sempre és positiva.
2. Sempre és negativa.
3. Pot ser positiva o negativa.
4. Sempre és nul·la.
En un circuit de corrent altern, la potència mitjana absorbida per un condensador
1. Sempre és positiva.
2. Sempre és negativa.
3. Pot ser positiva o negativa.
4. Sempre és nul·la.
En un circuit de corrent altern, la potència reactiva absorbida per una resistències
1. Sempre és positiva o nul·la
2. Sempre és negativa o nul·la
3. Pot ser positiva o negativa o nul·la
4. Sempre és nul·la.
Tres resistències iguals de 10 Ω estan connectades en estrella a una xarxa trifàsica de 220 V de tensió de línia. El corrent de línia en aquesta instal·lació serà de:
1. 66 A
2. 12,7 A
3. 38,1 A
4. 22 A
Tres resistències iguals connectades en triangle a una xarxa trifàsica de 220 V de tensió de línia, reben cadascuna:
1. 127 V
2. 660 V
3. 220 V
4. 381 V
Un consum trifàsic simètric està connectat en estrella. Es mesuren els corrents de línia, que són de 15 A. Quant val el corrent que circula per cada impedància de l’estrella?
1. 25,98 A
2. 15 A
3. 8,66 A
4. 10,6 A
Una instal•lació absorbeix 100 kW de potència activa i 100 kVAr de potència reactiva.
1. El seu factor de potència és 1.
2. La seva potència aparent és de 100 kVA.
3. La seva potència aparent és de 200 kVA.
4. El seu factor de potència és 0,707.
Quan un circuit RLC en sèrie està en ressonància:
1. El corrent que circula pel circuit és el mínim possible.
2. La seva potència activa és igual a la seva potència reactiva.
3. El corrent que circula pel circuit va avançat 90º respecte a la tensió.
4. El factor de potència del circuit és 1.
Un circuit RLC en sèrie està en ressonància a una freqüència de 50 Hz. Si la tensió a la bobina val 200 V, la tensió al condensador valdrà:
1. 50 Hz
2. 66,66 V
3. 200 V
4. No es pot saber, ja que no ens han donat els valors dels components del circuit ni la tensió d’alimentació.
Un circuit sèrie RLC amb els valors següents: R = 100 Ω, L = 100 mH, C = 1 µF, alimentat per un generador de 10 V, a la freqüència de ressonància, dissipa una potència de:
1. 100 mW
2. 1 W
3. 10 mW
4. 10 W
En un circuit sèrie RLC que està en ressonància amb un voltatge 100 V i una freqüència de 100 Hz, i dissipa una potència de 100 W, R té un valor de:
1. 100 Ω
2. 1Ω
3. 10 kΩ
4. 10 Ω
Una instal·lació elèctrica està consumint una potència activa determinada.
1. Com més petita sigui la potència reactiva que consumeixi, més gran serà el corrent que circuli pel circuit.
2. Si la potència reactiva que consumeix és 0, el factor de potència de la instal·lació serà també 0.
3. Com més petita sigui la potència reactiva que consumeixi, menor serà el corrent que circuli pel circuit.
4. Si les potències activa i reactiva que consumeix són iguals, el factor de potència de la instal·lació serà 1.
Un circuit està consumint una potència aparent de 500 kVA.
1. La potència activa pot ser de 400 kW i la reactiva, de 300 kVAr.
2. La potència activa ha de valer 500 kW i la reactiva pot valer el que sigui.
3. La potència reactiva ha de valer 500 kVAr i l’activa pot valer el que sigui.
4. Les potències activa i reactiva han de valer 500 kW i 500 kVAr, respectivament.
El factor de potència (cos φ) d’una instal·lació:
1. Ha de ser més gran d’1.
2. És la relació entre la potència útil i la potència total.
3. És la relació entre la potència activa i la potència reactiva.
4. És la relació entre la potència activa i la potència aparent.
A les instal·lacions amb corrent reactiu, corregim el factor de potencia fins a 0,8
1. el valor ha de ser cos φ = 45º
2. no fa falta corregir-ho mai
3. perquè els condensadors no permeten corregir més
4. perquè la companyia elèctrica no permet consumir més reactiva sense comptador d'energia reactiva.
La resistència equivalent de dues resistències, de 100 Ω amb una tolerància de fabricació del 10%, connectades en paral·lel, està compresa entre els valors:
1. 45 Ω i 55 Ω
2. 40 Ω i 60 Ω
3. 180 Ω i 220 Ω
4. 90 Ω i 110 Ω
Dues capacitats de 470 nF i 680 nF connectades en sèrie equivalen a una de:
1. 115 nF
2. 27,79 nF
3. 278 nF
4. 1,15 µF
S’ha d’instal·lar un condensador de 10 µF per treballar en una xarxa de corrent altern de 250 V i 50 Hz. Es proposa que sigui electrolític. Quina de les següents afirmacions és certa?
1. L’elecció és correcta
2. L’elecció és incorrecta perquè la freqüència de treball és massa baixa.
3. L’elecció és incorrecta perquè els electrolítics no poden treballar en corrent altern.
4. L’elecció és incorrecta perquè la freqüència de treball és massa alta.
Una impedància està formada per una resistència en sèrie amb una reactància capacitativa que està connecta a una font de tensió constant i freqüència variable. A mesura que la freqüència augmenta, el corrent:
1. augmenta.
2. disminueix.
3. és constant.
4. és constant i nul.
Una inductància de 10 mH està feta amb N espires sobre un nucli de ferro (sense entreferro) d’una certa permeabilitat magnètica. Si se substitueix el ferro per un altre material que tingui el doble de permeabilitat que l’original, la inductància tindrà un valor de:
1. 5 mH
2. 10 mH
3. 20 mH
4. 40 mH
Un circuit magnètic té un flux de 100 µWb. En una secció perpendicular al camp i de superfície 200 mm², la densitat de camp o inducció mitjana val:
1. 0,5 T
2. 2 T
3. 1 T
4. 0,2 T
En una bobina es produeix una força electromotriu induïda quan:
1. Està exposada a un flux magnètic constant.
2. És a prop d’un material ferromagnètic.
3. És a prop d’un material diamagnètic.
4. Està exposada a un flux magnètic variable.
La intensitat del camp magnètic al voltant d’un conductor rectilini és:
1. Inversament proporcional a la seva secció.
2. Directament proporcional a la resistivitat del material.
3. Directament proporcional al seu corrent.
4. Totes les respostes anteriors són falses.
Una espira circular de 50 cm de radi està situada en un pla perpendicular al vector camp magnètic que té un valor de 100 · 10^-3 Wb/m². Quin és el flux magnètic que travessa
l’espira?
1. 127,32 · 10^-3 Wb
2. 78,54 · 10^-3 Wb
3. 785,4 · 10^-3 Wb
4. Totes les altres respostes són falses.
Un material ferromagnètic
1. Concentra fortament les línies de camp magnètic.
2. Concentra lleugerament les línies de camp magnètic.
3. Dispersa fortament les línies de camp magnètic.
4. Dispersa lleugerament les línies de camp magnètic.
Un material diamagnètic
1. Concentra fortament les línies de camp magnètic.
2. Concentra lleugerament les línies de camp magnètic.
3. Dispersa fortament les línies de camp magnètic.
4. Dispersa lleugerament les línies de camp magnètic.
Un material paramagnètic
1. Concentra fortament les línies de camp magnètic.
2. Concentra lleugerament les línies de camp magnètic.
3. Dispersa fortament les línies de camp magnètic.
4. Dispersa lleugerament les línies de camp magnètic.
Volem variar la velocitat de gir d’un motor de corrent continu d’imants permanents.
1. Només ho podem fer variant la tensió d’alimentació.
2. Només ho podem fer variant el flux magnètic del motor.
3. Ho podem fer variant el flux magnètic del motor o la tensió d’alimentació.
4. No es pot variar la velocitat en un motor d’aquest tipus.
Un motor de corrent continu d’imants permanents té la següent placa de característiques:
P = 540 W; U = 60 V; I = 10 A; n = 1200 min^-1
Treballant en condicions nominals, el seu rendiment és:
1. 70%
2. 80%
3. 90%
4. 100%
En un motor de corrent continu d’imants permanents connectat a una font de tensió constant, si el parell de la càrrega es redueix a la meitat, el corrent
1. baixa a la meitat
2. no varia
3. augmenta al doble
4. augmenta quatre vegades
En un motor de corrent continu d’imants permanents connectat a una font de tensió constant, si el parell de la càrrega augmenta al doble, el corrent:
1. baixa a la meitat
2. no varia
3. augmenta al doble
4. augmenta quatre vegades
En un motor de corrent continu amb imants permanents es pot considerar negligible la resistència de d’induït i la caiguda de tensió a les escombretes. Quan la tensió que s’aplica al motor és V, la velocitat del motor és ω . Si es redueix la tensió a V/2, quina serà la velocitat del motor?
1. ω
2. ω/2
3. 2ω
4. ω/4
Un motor de corrent continu d’excitació independent amb imants permanents acciona un eix amb un parell resistent que es pot considerar constant. Quan la tensió que s’aplica al motor és V i el corrent d’induït és I, la velocitat de l’eix és ω. Si es redueix la tensió a 0,5 V, quin serà ara el corrent del motor?
1. I
2. 0,5 I
3. 2 I
4. 1,5 I
En un motor de corrent continu d’excitació independent considerem negligibles la resistència de l’induït i les caigudes de tensió a les escombretes. Si es manté l’excitació constant, la velocitat és:
1. proporcional al parell
2. proporcional a la tensió
3. proporcional al corrent de l’induït
4. independent de la tensió i del corrent
Un motor de corrent continu d’excitació independent està funcionant amb unes condicions determinades. Si en un moment donat es redueix el seu parell resistent a la meitat:
1. El seu corrent de l’induït roman constant.
2. El seu flux magnètic roman constant.
3. La seva força contraelectromotriu roman constant.
4. Totes les respostes anteriors són falses.
En una dinamo o generador de corrent continu d’excitació independent si es duplica la intensitat d’excitació:
1. Es dobla la velocitat de gir.
2. Augmenta la tensió o força electromotriu induïda sense arribar a doblar-se.
3. Es dobla exactament la tensió o força electromotriu induïda.
4. La velocitat de gir es redueix pràcticament a la meitat
En un motor d’excitació en sèrie:
1. La força contraelectromotriu als borns del motor sempre és constant.
2. El corrent d’excitació és independent del corrent de l’induït.
3. Disminuint el corrent de l’induït, també disminuirà el flux magnètic al motor.
4. Com més gran sigui el corrent de l’induït, menor serà el corrent d’excitació.
En un motor de corrent continu paral·lel
1. Corrent de la resistència d’induït = corrent de la resistència d’excitació
2. Corrent de la resistència d’induït > corrent de la resistència d’excitació
3. Força contraelectromotriu > Tensió d’alimentació
4. Força contraelectromotriu = Tensió d’alimentació
Un motor de corrent continu d’imants permanents arrossega una càrrega de parell constant. Si la tensió d’alimentació s’incrementa, la velocitat del motor
1. s’incrementa
2. disminueix
3. no varia
4. canvia de signe (sentit)
Un motor de corrent continu d’imants permanents té la següent placa de característiques:
P = 2400 W; U = 200 V; I = 10 A; n = 1200 min^-1
Si treballa a tensió nominal i amb un corrent de 5 A, la seva velocitat serà
1. tan alta que es trencarà
2. superior a 1200 min^-1
3. inferior a 1200 min^-1
4. igual a 1200 min^-1
Un motor de corrent continu d’imants permanents té la següent placa de característiques:
P = 2400 W; U = 200 V; I = 10 A; n = 1200 min^–1
Si treballa a tensió nominal i amb un corrent de 15 A, la seva velocitat serà
1. tan alta que es trencarà
2. superior a 1200 min^-1
3. inferior a 1200 min^-1
4. igual a 1200 min^-1
La força electromotriu d’un generador de corrent continu
1. És menor que la tensió de sortida del generador
2. És igual a la tensió de sortida del generador
3. És més gran que la tensió de sortida del generador
4. Depèn de que la connexió sigui sèrie, paral·lel o mixta
La força electromotriu d’un generador de corrent continu augmenta si
1. Augmenta el lliscament
2. Disminueix la velocitat
3. Augmenta el flux magnètic
4. Disminueix el flux magnètic
5. Augmenta la freqüència
Una màquina síncrona de 4 parells de pols connectada a una xarxa de 60 Hz gira a una velocitat de:
1. 900 min^-1
2. 1200 min^-1
3. 1800 min^-1
4. 3600 min^-1
Una màquina síncrona de 4 parells de pols connectada a una xarxa de 50 Hz gira a una velocitat de:
1. 750 min^-1
2. 1000 min^-1
3. 1500 min^-1
4. 3000 min^-1
Una màquina síncrona de 2 parells de pols connectada a una xarxa de 60 Hz gira a una velocitat de:
1. 900 min^-1
2. 1200 min^-1
3. 1800 min^-1
4. 3600 min^-1
Una màquina síncrona de dos parells de pols connectada a una xarxa de 50 Hz gira a una velocitat de:
1. 750 min^-1
2. 1000 min^-1
3. 1500 min^-1
4. 3000 min^-1
Una màquina síncrona de tres parells de pols connectada a una xarxa de 50 Hz gira a una velocitat de:
1. 750 min^-1
2. 1000 min^-1
3. 1500 min^-1
4. 3000 min^-1
La velocitat nominal d’un motor d’inducció trifàsic és 728 min^-1. El nombre de parells de pols p del motor és:
1. p = 1
2. p = 2
3. p = 3
4. p = 4
La velocitat de sincronisme en una màquina de corrent altern de quatre parells de pols (p = 4) connectada a una xarxa de 50 Hz és:
1. 1000 min^-1
2. 750 min^-1
3. 1200 min^-1
4. 900 min^-1
Una màquina síncrona de 3 parells de pols connectada a una xarxa de 50 Hz gira a una velocitat de
1. 314,16 rad/s
2. 157,08 rad/s
3. 104,72 rad/s
4. 78,54 rad/s
Una màquina síncrona de 4 parells de pols connectada a una xarxa de 50 Hz gira a una velocitat de
1. 314,16 rad/s
2. 157,08 rad/s
3. 104,72 rad/s
4. 78,54 rad/s
Una màquina síncrona de 2 parells de pols connectada a una xarxa de 50 Hz gira a una velocitat de
1. 314,16 rad/s
2. 157,08 rad/s
3. 104,72 rad/s
4. 78,54 rad/s
Quin d’aquests motors té una velocitat de gir totalment independent del parell de funcionament?
1. Motor de corrent continu d’excitació independent.
2. Motor d’inducció.
3. Motor síncron.
4. Motor universal.
Per augmentar la velocitat de gir d’un motor d’inducció
1. hem disminuir la freqüència d’alimentació
2. hem d’augmentar el nombre de parells de pols
3. només ho podem fer quan el lliscament val 0
4. hem d'augmentar la freqüència d’alimentació
Per canviar el sentit de gir d’un motor monofàsic de fase partida amb condensador és necessari:
1. Modificar les connexions del condensador.
2. Commutar les dues fases de l’alimentació.
3. Permutar les tres fases de l’alimentació.
4. Eliminar el condensador.
Quina és l’única opció que no modifica significativament la velocitat de gir d’un motor de corrent altern:
1. Canviar la tensió de l’alimentació.
2. Canviar la freqüència de l’alimentació.
3. Canviar el nombre de pols del debanat estatòric.
4. Usar dos debanats estatòrics diferents.
Un motor de corrent altern connectat a una xarxa de 400 V i 50 Hz ha perdut la placa de característiques. Primer es fa treballar a un determinat parell i la velocitat a la qual gira és 1000 min^–1. Després es fa treballar al doble de parell i la velocitat segueix sent de 1000 min^–1. Quin tipus de motor és?
1. D’inducció.
2. Síncron.
3. No pot ser de corrent altern.
4. No hi ha cap motor que tingui aquest comportament.
Un motor d’inducció té la placa de característiques adjunta.
P = 22 kW; U = 400V; I = 42 A; n = 720 min^-1; cos φ = 0,85 f = 50 Hz
El parell nominal és:
1. 70 N·m
2. 280,1 N·m
3. 291,8 N·m
4. 583,6 N·m
Un motor d’inducció trifàsic té la placa de característiques adjunta.
P = 22 kW; U = 400V; I = 42 A; n = 720 min^-1; cos φ = 0,85; f = 50 Hz
El rendiment en condicions nominals és:
1. 68,9%
2. 78,9%
3. 88,9%
4. 98,9%
Un motor d’inducció té la placa de característiques adjunta.
P = 2,2 kW; U = 400V; I = 4,2 A; n = 1449 min^-1; cos φ = 0,85; f = 50 Hz
El parell nominal és:
1. 1,52 Nm
2. 9,54 Nm
3. 14,5 Nm
4. 29,4 Nm
Un motor d’inducció trifàsic té la placa de característiques adjunta.
P = 10 kW; U = 400 V; I = 21 A; n = 720 min_-1; cosφ = 0,85; f = 50 Hz
El parell nominal és:
1. 44,2 N·m
2. 76,6 N·m
3. 132,7 N·m
4. 229,7 N·m
Un alternador trifàsic absorbeix una potència mecànica de 700 kW. La tensió als borns és de 5 kV i el corrent de línia que subministra és de 100 A. El consum que alimenta té un factor de potència de 0,8. Determineu el rendiment de l’alternador
1. 98,97 %
2. No és possible que absorbeixi aquesta potència.
3. 71,43 %
4. 100 %
La placa de característiques d’un motor d’inducció trifàsic té les dades següents:
P = 4,6 kW; U = 380/220 V; I = 10/17,27 A; f = 50 Hz; cos φ = 0,78; n = 1.450 min^-1
Si el motor està treballant en el seu punt nominal de funcionament connectat a una xarxa de tensió i freqüència nominals, determineu el parell útil que desenvolupa el motor.
Nota: recordeu que la potència de la placa de característiques fa referència a la potència mecànica útil.
1. 58,39 Nm
2. 74,86 Nm
3. 43,22 Nm
4. 30,29 Nm
La finalitat d’un sistema d’arrencada estrella/triangle és:
1. Obtenir un parell d’arrencada més alt.
2. Obtenir una acceleració més alta.
3. Reduir el valor de la intensitat de corrent en l’arrencada.
4. Reduir el valor del corrent nominal en règim permanent.
En un motor trifàsic d’inducció estrella/triangle 220 V / 380 V, per disminuir els efectes de l’arrencada, s’ha d’engegar:
1. En estrella a 220 V.
2. En estrella a 380 V.
3. En triangle a 220 V.
4. En triangle a 380 V.
El corrent d’arrencada directa d’un motor d’inducció:
1. És sempre el doble del corrent nominal.
2. És igual al corrent nominal.
3. És la meitat del corrent de curtcircuit.
4. És igual al corrent de curtcircuit.
Un motor universal pot funcionar:
1. Amb corrent altern i corrent continu.
2. Només amb corrent altern.
3. Només amb corrent continu.
4. No es tracta d’un motor.
Quin és el motor més adequat per a un rentadora domèstica?
1. Motor pas a pas.
2. Motor síncron.
3. Motor universal.
4. Motor d’inducció monofàsic.
Per l’arrencada d’un motor síncron hem de fer:
1. augmentar la velocitat del camp magnètic de l’estator
2. ajudar-nos en el primer moment d’un motor extern
3. disminuir la tensió d’alimentació
4. augmentar la tensió d’alimentació
La commutació en els generadors consisteix en:
1. connectar dos circuits diferents
2. transformar el corrent altern del rotor en continu
3. transformar el corrent continu del rotor en altern
4. connectar un circuit o un altre
El Rotor en gàbia d’esquirol s’utilitza en
1. motors de corrent continu
2. motors de corrent altern síncrons
3. motors de corrent altern asíncrons
4. alternadors
5. dinamos
En un transformador que té 100 espires en el primari i 200 en el secundari, es connecten 125 V de corrent continu en el primari. En el secundari obtindrem:
1. 0 V
2. 62,5 V
3. 125 V
4. 220V
5. 250V
En un transformador, la relació entre les freqüències del primari i del secundari és de la manera següent:
1. Tenen la mateixa freqüència.
2. El primari té el doble de freqüència que el secundari.
3. El primari té la meitat de freqüència que el secundari.
4. No es pot parlar que hi hagi freqüència perquè tots dos treballen amb corrent continu.
Un transformador ideal alimenta un consum pel qual circulen 10 A a 220 V. El transformador està connectat a una xarxa de 380 V. Quin corrent absorbeix el transformador de la xarxa?
1. 5,789 A
2. 10 A
3. 17,32 A
4. 30 A
Tenim un transformador ideal de 220 V/44 V, el secundari del qual està connectat a una resistència d’1 Ω.
1. El corrent del primari és cinc vegades més gran que el del secundari.
2. El corrent del primari és cinc vegades més petit que el del secundari.
3. La potència del primari és cinc vegades més gran que la del secundari.
4. La potència del primari és cinc vegades més petita que la del secundari.
Tenim un transformador ideal de 220 V/22 V pel primari del qual circulen 5 A.
1. Pel secundari circula un corrent de 0,5 A.
2. La potència aparent del transformador és de 110 VA.
3. La relació de transformació és de 44.
4. La potència aparent del transformador és d’1,1 kVA.
Un transformador monofàsic, que es pot considerar ideal, té un debanat de 24 espires. Es mesuren les tensions en els debanats i s’obté una tensió de 24 V en el de 24 espires i de 230 V a l’altre debanat. El nombre d’espires de l’altre debanat és
1. 24
2. 230
3. 206
4. 254
Un transformador monofàsic, que es pot considerar ideal, té els debanats de 600 i 60 espires respectivament. Si el debanat de 60 espires es connecta a una font de tensió de 220 V, la tensió a l’altre debanat serà:
1. 60 V
2. 220 V
3. 2200 V
4. 6000 V
Un transformador monofàsic 220/22 és alimentat per un voltatge continu de 100 V. La tensió en el seu secundari és de:
1. 0 V.
2. 10 V.
3. 22 V.
4. 100 V.
Quina és la intensitat del primari d’un transformador monofàsic ideal de relació 200 V / 100 V alimentat el seu primari a 200 V 50 Hz si té connectada al seu secundari una resistència de càrrega de 20Ω?
1. 10 A
2. 2,5 A
3. 5 A
4. 20 A
En un transformador monofàsic, ideal, de 220/22 V, la intensitat del corrent del secundari (Is) en funció de la del primari (Ip) és:
1. Is = Ip · 220/22.
2. Is = Ip · 22/220.
3. Is = Ip / 22.
4. Is = Ip / 220.
Un transformador trifàsic té els debanats de primari i de secundari amb el mateix nombre d’espires. Si el primari es connecta en estrella i el secundari en triangle, la relació de tensions primari/secundari és:
1. 1 / √3
2. 1
3. √3
4. 2
Un transformador trifàsic té els debanats de primari i de secundari del mateix nombre d’espires. Si tant el primari com el secundari es connecten en triangle, la relació de tensions primari/secundari és:
1. 1 / √3
2. 1
3. √3
4. 2
Un transformador trifàsic de columnes té els debanats de primari de Np = 1200 voltes i els de secundari de Ns = 300 voltes. Si la connexió dels debanats és en triangle tant en el primari com en el secundari, quant val la relació de transformació r_tt del transformador trifàsic?
1. r_tt = 6,93
2. r_tt = 2,91
3. r_tt = 4
4. r_tt = 1,33
Un transformador trifàsic connectat en triangle/estrella té tres bobinats primaris amb 100 espires cadascun i tres de secundaris amb 200 espires cadascun. Si la tensió de línia és de 400 V 50 Hz, quina serà la tensió de línia en el secundari?
1. U_2L = 800 V
2. U_2L = 200 V
3. U_2L = 800 V / √3 = 462 V.
4. U_2L = 800 V · √3 = 1 385 V.
En un transformador ideal, la potència que absorbeix el primari és:
1. Superior a la del secundari.
2. Inferior a la del secundari.
3. Igual a la del secundari.
4. El doble de la del secundari.
Amb l’assaig de buit d’un transformador podem determinar.
1. La potencia del transformador.
2. Les pèrdues en el coure
3. Les pèrdues magnètiques
4. Les pèrdues totals
Amb l’assaig de curtcircuit d’un transformador podem determinar.
1. La potencia del transformador.
2. Les pèrdues en el coure
3. Les pèrdues magnètiques
4. Les pèrdues totals
Un transformador monofàsic, que es pot considerar ideal, té un debanat de 460 espires. Es mesuren les tensions en els debanats i s’obté una tensió de 230 V en aquest debanat i de 100 V en l’altre debanat. El nombre d’espires de l’altre debanat és:
1. 25 V
2. 50 V
3. 150 V
4. 200 V
Un transformador trifàsic té els debanats del primari connectats en triangle. Cada debanat del primari té un nombre de voltes Np = 100. Els debanats del secundari també estan connectats en triangle i tenen un nombre de voltes Ns = 10. Si la tensió (composta) en el primari és 25 kV, la tensió (composta) del secundari és:
1. 1,44 kV
2. 2,5 kV
3. 4,33 kV
4. 7,5 kV
Un díode condueix un corrent continu de 10 A. Si la seva caiguda de tensió és de 0,8 V, la potència que dissipa és:
1. 0 W
2. 4 W
3. 8 W
4. 10 W
Un díode pel qual circula una intensitat de I = 1,6 A té una caiguda de tensió de U = 0,8 V. La potència que dissipa és:
1. Nul·la, ja que un díode no és un component actiu.
2. 1,28 W
3. 2 W
4. 0,5W
Un rectificador de mitja ona està alimentat per un transformador de 220 V/22 V, on el senyal al secundari d’aquest té una freqüència de 50 Hz.
1. La freqüència del senyal a la càrrega coincideix amb la freqüència del senyal al secundari del transformador.
2. La freqüència del senyal a la càrrega és la meitat de la freqüència del senyal al secundari del transformador.
3. La freqüència del senyal a la càrrega és el doble de la freqüència del senyal al secundari del transformador.
4. Totes les respostes anteriors són falses
Un rectificador de doble ona està alimentat per un transformador de 220 V/22 V, on el senyal al secundari d’aquest té una freqüència de 50 Hz.
1. La freqüència del senyal a la càrrega coincideix amb la freqüència del senyal al secundari del transformador.
2. La freqüència del senyal a la càrrega és la meitat de la freqüència del senyal al secundari del transformador.
3. La freqüència del senyal a la càrrega és el doble de la freqüència del senyal al secundari del transformador.
4. Totes les respostes anteriors són falses
En un rectificador en pont de Graetz sense filtre, quan un dels 4 díodes queda en circuit obert, la tensió mitjana de sortida passa a ser:
1. La meitat.
2. 0 V.
3. Una quarta part.
4. No canvia.
Un rectificador de mitja ona alimentat per un transformador de 220/12 V disposa d’un condensador de 100 µF. La tensió a la sortida, en circuit obert, serà de:
1. 12 V.
2. 17 V
3. 20,7 V
4. 8,4 V
Les impureses que s’afegeixen en un semiconductor de tipus P, en la seva capa de valència tenen:
1. 3 electrons
2. 4 electrons
3. 5 electrons
4. 8 electrons
Les impureses que s’afegeixen en un semiconductor de tipus N, en la seva capa de valència tenen:
1. 3 electrons
2. 4 electrons
3. 5 electrons
4. 8 electrons
Un diode zener polaritzat directament
1. condueix con qualsevol díode a partir de la tensió de llindar
2. condueix a partir de la tensió zener
3. no condueix
4. no es pot connectar directament
Un diode zener polaritzat invesament
1. condueix con qualsevol díode a partir de la tensió de llindar
2. condueix a partir de la tensió zener
3. no condueix
4. no es pot connectar inversament
En un transistor
1. I_C és exactament I_E
2. I_C és molt superior a I_E
3. I_C és molt inferior a I_E
4. I_C és semblant a I_E
En un transistor
1. I_C és exactament I_B
2. I_C és molt superior a I_B
3. I_C és molt inferior a I_B
4. I_C és semblant a I_B
En un transistor en commutació, quan està en saturació
1. V_CE és exactament V_BE
2. V_CE és superior a V_BE
3. V_CE és inferior a V_BE
4. V_CE és completament diferent a V_BE
En un transistor en commutació, quan està en tall
1. V_CE és exactament V_BE
2. V_CE és superior a V_BE
3. V_CE és inferior a V_BE
4. V_CE és semblant a V_BE
Un transistor en saturació,
1. Actua com un interruptor tancat.
2. Té la tensió col·lector-emissor alta.
3. Té la intensitat de col·lector Ic pràcticament nul·la.
4. Actua com un interruptor obert.
La taula de la veritat adjunta, d’entrades e1 i e2 i sortida s correspon a una funció
e1 e2 s
0 0 0
1 0 0
0 1 0
1 1 1
1. AND
2. OR
3. NAND
4. NOR
La taula de la veritat adjunta, d’entrades e1 i e2 i sortida s correspon a una funció
e1 e2 s
0 0 0
1 0 1
0 1 1
1 1 1
1. AND
2. OR
3. NAND
4. XOR
La taula de la veritat adjunta, d’entrades e1 i e2 i sortida s correspon a una funció
e1 e2 s
0 0 1
1 0 1
0 1 1
1 1 0
1. AND
2. OR
3. NAND
4. NOR
La taula de la veritat adjunta, d’entrades e1 i e2 i sortida s correspon a una funció
e1 e2 s
0 0 0
1 0 1
0 1 1
1 1 0
1. XNOR
2. OR
3. NAND
4. XOR
La taula de la veritat adjunta, d’entrades e1 i e2 i sortida s correspon a una funció
e1 e2 s
0 0 1
1 0 0
0 1 0
1 1 1
1. XNOR
2. OR
3. NAND
4. XOR
La taula de la veritat adjunta, d’entrades e1 i e2 i sortida s correspon a una funció
e1 e2 s
0 0 1
1 0 0
0 1 0
1 1 0
1. AND
2. OR
3. NAND
4. NOR
La funció lògica s representada en la taula de veritat següent és
a b s
0 0 0
1 0 0
0 1 1
1 1 0
1. a · b
2. _ _
  a · b
3. _
  a · b
4. _
  a + b
Quin nombre de línies de selecció té un multiplexor de 16 entrades i una sortida?
1. 2
2. 3
3. 4
4. 5
La representació hexadecimal del número decimal 203 és:
1. AC
2. CC
3. CA
4. CB
La codificació binària del número decimal 146 és:
1. 10010010
2. 01001010
3. 10000100
4. 10001000
La codificació binària del número decimal 136 és:
1. 10010010
2. 01001010
3. 10000100
4. 10001000
El número binar 10101010 en decimal és:
1. 154
2. 148
3. 170
4. 140
El número binar 10001100 en decimal és:
1. 154
2. 148
3. 170
4. 140
El número binar 10011010 en decimal és:
1. 154
2. 148
3. 170
4. 140
La sortida d’una porta NOR de dues entrades, A i B, implementa la funció lògica:
1. _ _
  A · B + A · B
2. _ _
  A · B + A · B
3. _ _
  A + B
4. ____
  A + B
La funció lògica corresponent al diagrama de portes de la figura és:
1. s = a + b
2. s = a + b + c
3. s = b + c
4. _
  s = b + c
La funció lògica corresponent al diagrama de portes de la figura és:
1. s = a + b
2. s = a + b + c
3. s = b + c
4. _
  s = b + c
Una resistència es connecta a una xarxa de corrent altern i consumeix 200 W. La mateixa resistència es connecta a la mateixa xarxa a través d’un rectificador ideal d’ona completa. La potència consumida en aquest cas és
1. 100 W
2. 141 W
3. 200 W
4. 400 W
Una resistència es connecta a una xarxa de corrent altern i consumeix 200 W. La mateixa resistència es connecta a la mateixa xarxa a través d’un rectificador ideal de mitja ona. La potència consumida en aquest cas és
1. 100 W
2. 141 W
3. 200 W
4. 400 W
Si en una instal•lació domèstica es produeix una subtensió, quina o quines proteccions han d’actuar?
1. Només l’interruptor automàtic
2. Només l’interruptor diferencial
3. Tant l’interruptor automàtic com l’interruptor diferencial
4. Ni l’interruptor automàtic ni l’interruptor diferencial
Si en una instal·lació es dispara l’interruptor diferencial, la causa del disparament és
1. un curtcircuit
2. una sobrecàrrega
3. una derivació (o fuita)
4. una subtensió
Un petit interruptor automàtic protegeix una línia d’alimentació trifàsica d’una màquina de potència 10 kW i factor de potència 0,8 a una tensió composta de 400 V. Quin és el menor calibre que es pot instal•lar?
1. 15 A
2. 20 A
3. 35 A
4. 63 A
La relació entre les potències dissipades per una resistència quan es connecta directament a una xarxa de corrent altern (Pca) o a la mateixa xarxa a través d’un rectificador de mitja ona (Pcc) ideal és
1. Pca / Pcc = 1/2
2. Pca / Pcc = 1
3. Pca / Pcc = √2
4. Pca / Pcc = 2
En una instal·lació, la densitat de corrent màxima admesa és de σ = 6 A/mm². Si es vol alimentar un consum monofàsic de potència aparent S = 3 kVA a una tensió U = 230 V, la mínima secció normalitzada a instal·lar és:
1. 1,5 mm²
2. 2,5 mm²
3. 4 mm²
4. 6 mm²
En una instal·lació, la densitat de corrent màxima admesa és de σ = 6 A/mm². Si es vol alimentar un consum monofàsic de potència aparent S = 20 kVA a una tensió U = 400 V, la mínima secció normalitzada a instal·lar és:
1. 1,5 mm²
2. 2,5 mm²
3. 4 mm²
4. 6 mm²
Una línia monofàsica de tensió nominal Un = 220 V s’alimenta a aquesta tensió en capçalera. La tensió al final de la línia és de U = 205 V. Quina és la caiguda de tensió en tant per cent de la línia?
1. 3,41 %
2. 6,82 %
3. 4,23 %
4. 2,34 %
Si en una instal·lació domèstica s’ha disparat l’interruptor magnetotèrmic i no ho ha fet el diferencial, es pot afirmar que:
1. Hi ha hagut una pèrdua d’aïllament i, com a conseqüència, una fuita de corrent.
2. Hi ha hagut un curtcircuit o una sobrecàrrega.
3. Hi ha hagut una disminució de freqüència.
4. Hi ha hagut un increment de freqüència.
Si en una instal·lació domèstica s’ha disparat l’interruptor diferencial i no ho ha fet el magnetotèrmic, es pot afirmar que:
1. Hi ha hagut una pèrdua d’aïllament i, com a conseqüència, una fuita de corrent.
2. Hi ha hagut un curtcircuit o una sobrecàrrega.
3. Hi ha hagut un curtcircuit.
4. Hi ha hagut un increment de freqüència.
Un interruptor automàtic pot desconnectar un circuit en cas de:
1. Sobrecàrrega o curtcircuit.
2. Contacte directe amb persones.
3. Contacte indirecte amb persones.
4. Fuita de corrent a terra.
Un interruptor diferencial protegeix la instal·lació on s’instal·la de:
1. Sobrecàrregues.
2. Curtcircuits.
3. No té funcions de protecció.
4. Fuita de corrent.
En el sistema elèctric format per un conjunt de centrals elèctriques i la seva xarxa de distribució s’ha de complir que:
1. La potència generada sigui igual a la potència consumida.
2. Les tensions en els consums siguin estrictament constants.
3. Els corrents en els consums siguin estrictament constants.
4. La potència consumida total sigui constant.
Els sistemes de gran potència treballen amb corrent altern perquè:
1. En ser més complicat que el continu, hi ha menys competència entre els instal·ladors.
2. Les funcions sinusoïdals tenen més complexitat matemàtica.
3. En ser variable, permet l’ús de transformadors.
4. Els ordinadors el necessiten.
Un fusible protegeix de:
1. Sobretensions de curta durada.
2. Curtcircuits.
3. Subtensions.
4. Fuites de corrent.
L’aparell que mesura l’energia elèctrica consumida en una instal·lació és el:
1. Fasímetre
2. Potenciòmetre
3. Wattímetre
4. Comptador
En una instal·lació domèstica tenim un interruptor de control de potència d’efecte magnetotèrmic (ICPM), un interruptor diferencial (ID) i un petit interruptor automàtic d’efecte magnetotèrmic (PIA). Si en un moment donat toquem accidentalment un punt de la instal·lació sotmès a tensió, l’element o els elements que saltarien per tal de protegir-nos en el cas que circulés a través nostre la intensitat suficient serien:
1. L’ICPM.
2. L’ID.
3. El PIA.
4. Saltarien tots.
En una instal•lació protegida per un interruptor diferencial i un petit interruptor automàtic (PIA), en cas de sobrecàrrega, quin dels dos es desconnectarà?
1. cap dels dos
2. només el diferencial
3. només l’automàtic (PIA)
4. tots dos
Un interruptor de control de potència magnetotèrmic (ICPM) té per funció:
1. Protegir de sobreintensitats molt intenses de curta durada i de les poc intenses de llarga durada.
2. Evitar les caigudes de potència a la instal·lació.
3. Interrompre la potència.
4. Protegir únicament de les sobreintensitats de curta durada.
Els transformadors de potència que hi ha després del generador d’una central d’energia elèctrica tenen com a missió:
1. Separar les tensions.
2. Augmentar la potència generada.
3. Protegir els usuaris disminuint la intensitat del corrent de la línia.
4. Disminuir les pèrdues d’energia en el transport del corrent.

Test d'Electrotècnia. Hot Patatoes by Pere Garcia Janeras