Si ens trobem el símbol "G" davant una unitat vol dir
1. 10 ⁶
2. 10 ^-6
3. 10 ⁹
4. 10 ^-9
Si ens trobem el símbol "M" davant una unitat vol dir
1. 10 ⁶
2. 10 ^-6
3. 10 ⁹
4. 10 ^-9
Si ens trobem el símbol "µ" davant una unitat vol dir
1. 10 ^-3
2. 10 ^-6
3. 10 ^-9
4. 10 ^-12
Si ens trobem el símbol "n" davant una unitat vol dir
1. 10 ^-3
2. 10 ^-6
3. 10 ^-9
4. 10 ^-12
Si ens trobem el símbol "p" davant una unitat vol dir
1. 10 ^-3
2. 10 ^-6
3. 10 ^-9
4. 10 ^-12
Quina és la unitat en que mesurem l’energia elèctrica?
1. W
2. V
3. kWh
4. kW/h
El kilowatt-hora (kWh) és una unitat de mesura de:
1. La potència elèctrica.
2. El treball elèctric.
3. La potència reactiva.
4. Cap de les anteriors.
El kW/h és una unitat de mesura de:
1. La potència elèctrica.
2. El treball elèctric.
3. La potència reactiva.
4. No és cap unitat de mesura.
Quin és els símbol de la unitat en que mesurem la potencia elèctrica?
1. W
2. V
3. kWh
4. kW/h
Quin és els símbol de la unitat en que mesurem la tensió elèctrica?
1. W
2. V
3. kWh
4. A
Quin és els símbol de la unitat en que mesurem la intensitat elèctrica?
1. W
2. V
3. kWh
4. A
La unitat de pressió expressada d’acord amb les unitats bàsiques del sistema internacional (SI) és:
1. N m^–2
2. kg m^–1 s^–2
3. kg m^–2
4. bar
La unitat de tensió (força/superfície) expressada d’acord amb les unitats bàsiques del sistema internacional (SI) és:
1. Pa
2. kg m^–2
3. N m s^–2
4. kg m^–1 s^–2
La unitat d’energia potencial expressada d’acord amb les unitats bàsiques del sistema internacional (SI) és:
1. J
2. kg m
3. N m
4. kg m² s^–2
De les unitats següents, quina representa un treball?
1. Kilowatt / hora
2. Kilowatt • hora.
3. Kilowatt.
4. Newton • metre.
El joule és la unitat:
1. Inversa de la resistivitat d’un material.
2. De mesura de la radioactivitat.
3. De mesura de la força.
4. De mesura del treball.
El kg és una unitat de mesura de:
1. El pes.
2. La força.
3. La massa inercial.
4. La densitat material.
La resistència que ofereix un fil conductor d’un metre de longitud i d’un mil•límetre quadrat de secció s’anomena:
1. Conductància
2. Permeància.
3. Resistivitat.
4. Permeabilitat.
La resistència elèctrica d’un conductor és:
1. Proporcional a la seva secció.
2. Proporcional a la seva longitud.
3. Inversament proporcional a la resistivitat.
4. Inversament proporcional a la longitud.
La densitat d’un acer és ρ = 7800 kg/m3. Quin és el pes d’una barra de secció quadrada de 100 mm² i llargada 1,2 m? (Preneu g = 10 m/s²)
1. 9,36 N
2. 93,6 N
3. 9360 N
4. 93600 N
Una resistència d’un material de coeficient tèrmic 0,002 K^-1 té un valor de 10 Ω a la temperatura de 20 ºC. Quin serà el seu valor si treballa a 120 ºC?
1. 8 Ω
2. 10 Ω
3. 12 Ω
4. 14 Ω
La resistivitat d’un acer inoxidable és ρ_inox= 0,78 μΩ•m i la del coure és ρ_Cu = 0,017 μΩ La relació entre les resistències R_inox i R_Cu de dos conductors de la mateixa llargada i secció, però un d’acer inoxidable i l’altre de coure, és:
1. R_inox = 0,02179 R_Cu
2. R_inox = 0,1476 R_Cu
3. R_inox = 6,777 R_Cu
4. R_inox = 45,88 R_Cu
El coeficient lineal de dilatació tèrmica del llautó (70 % Cu, 30 % Zn) és α = 20•10^-6 K ^-1. Quin és l’increment de llargada d’una barra d’1 m si la temperatura s’incrementa 100 ºC
1. 0,02 mm
2. 0,2 mm
3. 2 mm
4. 20 mm
Per mantenir sensiblement constant la temperatura d’un producte durant el transport, s’embala en un contenidor de poliestirè expandit (EPS o porexpan) de densitat ρ= 0,05 kg/dm³. Aquest contenidor és cúbic d’aresta exterior l^ext = 400 mm i, centrat a l’interior, deixa un volum també cúbic d’aresta l^int = 200 mm. El seu pes és:
1. 0,4 kg
2. 2,8 N
3. 28 N
4. 3,2 kg
En una solució solida intersticial els àtoms de solut:
1. Tenen una grandària i forma de cristal•litzar semblant al dissolvent.
2. S’allotgen als nusos de la xarxa cristal•lina
3. Son molt més petits que els del dissolvent.
4. Estan units amb un enllaç covalent.
En una solució solida de substitució els àtoms de solut:
1. Tenen una grandària i forma de cristal•litzar semblant al dissolvent.
2. S’allotgen als intersticis de la xarxa cristal•lina
3. Son molt més petits que els del dissolvent.
4. Estan units amb un enllaç covalent.
L’alumini és un material:
1. Emprat per obtenir acer inoxidable.
2. Que es corroeix fàcilment.
3. Conductor tèrmic.
4. Amb una densitat molt elevada.
El millor metall per construir l’estructura d’un far i reduir l’acció dels agents externs és:
1. El ferro.
2. L’acer inoxidable.
3. L’acer.
4. El ferro colat.
Entre els metalls lleugers més importants hi ha:
1. El ferro.
2. L’estany.
3. El platí.
4. L’alumini.
L’acer inoxidable és un aliatge de:
1. Ferro i alumini.
2. Ferro i carboni.
3. Ferro i manganès.
4. Ferro, níquel i crom.
Els acers inoxidables estan formats per un aliatge de:
1. Ferro i carboni.
2. Ferro, alumini i carboni.
3. Ferro, níquel i crom.
4. Alumini, níquel i crom.
Un aliatge de ferro que conté una quantitat de carboni entre el 0,03% i l’1,76% aproximadament, es coneix amb el nom de:
1. Acer.
2. Fosa.
3. Ferro colat.
4. Acer inoxidable.
Un aliatge de ferro que conté una quantitat de carboni entre el 3% i un 5% aproximadament, es coneix amb el nom de:
1. Acer.
2. Fosa.
3. Acer al carboni.
4. Acer inoxidable.
Un acer inoxidable d’ús general és un aliatge que conté: 18% Cr (crom), 8% Ni (níquel), 3% altres components (Mn, Si, C...) i la resta Fe (ferro). Quant ferro hi ha en 500 kg d’aquest acer inoxidable?
1. 370 kg
2. 365 kg
3. 355 kg
4. 340 kg
El Zamak-5 és un aliatge de zinc que té una tensió de ruptura per tracció σ_r = 330 MPa. Quina força de tracció màxima suporta un eix massís de diàmetre d = 12 mm abans de trencar-se?
1. 47,52 kN
2. 37,32 kN
3. 6,22 kN
4. 3,96 kN
La composició d’un llautó de forja és: 59% de Cu (coure), 1,8% de Pb (plom), 38,5% de Zn (zinc) i 0,7% d’altres elements. En l’obtenció d’aquest llautó, quant coure cal per aliar-lo amb 125 kg de zinc?
1. 59 kg
2. 81,57 kg
3. 18,17 kg
4. 191,6 kg
El Zamak-5 és un aliatge de zinc que conté: 4% Al (alumini), 1% Cu (coure) i la resta de Zn (zinc). Quant zinc hi ha en 500 kg de Zamak-5?
1. 494 kg
2. 475 kg
3. 450 kg
4. 425 kg
La composició d’un bronze és: 88% Cu (coure), 2% Zn (zinc) i 10% Sn (estany). En l’obtenció d’aquest bronze, quant zinc cal per aliar-lo amb 100 kg de coure?
1. 2 kg
2. 1,76 kg
3. 2,273 kg
4. 12 kg
El Nitinol és un aliatge que conté un 56% de Ni (níquel), percentatges negligibles de carboni, oxigen i hidrogen i la resta de Ti (titani). Quina quantitat de níquel i de titani hi ha en 2 kg de Nitinol?
1. Ni 1,56 kg Ti 0,44 kg
2. Ni 1,12 kg Ti 0,88 kg
3. Ni 0,88 kg Ti 1,12 kg
4. Ni 0,56 kg Ti 1,44 kg
El Monel K-500 és un aliatge de composició: 64% Ni (níquel), 30% Cu (coure) i 6% altres components (Ti, Al, Fe...). Quant níquel es necessita per aliar-lo amb 240 kg de coure?
1. 112,5 kg
2. 375 kg
3. 512 kg
4. 800 kg
L’Invar és un aliatge que conté 64% de Fe (ferro) i 36% de Ni (níquel). Quina quantitat d’Invar es pot obtenir amb 180 kg de níquel?
1. 320 kg
2. 500 kg
3. 900 kg
4. 281,3 kg
Un aliatge d’alumini conté un 2,5 % de Mg (magnesi) i un 0,25 % de Cr (crom). Quina quantitat d’alumini pur (Al) cal per fer 1000 kg d’aliatge?
1. 957,5kg
2. 975 kg
3. 972,5 kg
4. 977,5 kg
La nitruració
1. És un tractament tèrmic per provocar l’enduriment del material.
2. És un tractament termoquímic per provocar l’enduriment superficial del material.
3. És un tractament químic per evitar l’oxidació.
4. És un tractament d’electrodeposició per provocar l’enduriment superficial del material.
La cianuració
1. És un tractament tèrmic per provocar l’enduriment del material.
2. És un tractament termoquímic per provocar l’enduriment superficial del material.
3. És un tractament químic per evitar l’oxidació.
4. És un tractament d’electrodeposició per provocar l’enduriment superficial del material.
El tremp és una tècnica siderúrgica emprada per obtenir acers:
1. És un tractament tèrmic per provocar l’enduriment del material.
2. És un tractament termoquímic per provocar l’enduriment superficial del material.
3. És un tractament químic per evitar l’oxidació.
4. És un tractament d’electrodeposició per provocar l’enduriment superficial del material.
El tremp és una tècnica siderúrgica emprada per obtenir acers:
1. Molt mal·leables.
2. Molt durs.
3. Molt dúctils
4. Poc oxidats
El galvanitzat és un procés que s’aplica a:
1. L’alumini, per augmentar la seva resistència mecànica.
2. El coure, per evitar la formació de sulfat de coure.
3. El ferro i l’acer, per evitar l’oxidació.
4. El plàstic, perquè sigui més flexible.
La corrosió és un procés electroquímic que degrada els materials:
1. Plàstics.
2. Compòsits.
3. Metàl•lics.
4. Cel•lulòsics.
La duresa és una propietat dels materials sòlids que indica:
1. La resistència a trencar-se
2. La resistència als cops.
3. La resistència a ser ratllats.
4. La resistència a deformar-se
En un assaig de duresa Brinell utilitzem per fer la prova:
1. Una piràmide quadrangular de diamant.
2. Una punta cònica de diamant.
3. Una bola d’acer extradur.
4. Una proveta cilíndrica calibrada.
En un assaig de duresa Rockwell utilitzem per fer la prova:
1. Una piràmide quadrangular de diamant.
2. Una punta cònica de diamant.
3. Una bola d’acer extradur.
4. Una proveta cilíndrica calibrada.
En un assaig de tracció utilitzem per fer la prova:
1. Una piràmide quadrangular de diamant.
2. Una punta cònica de diamant.
3. Una bola d’acer extradur.
4. Una proveta cilíndrica calibrada.
Quan un material és sotmès a una força que supera el límit elàstic, es diu que s’ha produït una deformació:
1. Plàstica
2. Elàstica
3. Transitòria
4. Instantània
El comportament d’un material sota del seu límit de fluència és:
1. Elàstic.
2. Plàstic.
3. Proporcional.
4. De ròtula.
El punt d’estricció en un gràfic de tracció és:
1. L'1 on deixa de ser elàstic
2. El 2 on deixa de comportar-se elasticoplàstic
3. El 3 a partir d’on el material s’allarga més per tensions més petites i es redueix la secció
4. El 4 on el material es trenca
La resistència a la tracció del titani (Ti) comercial sense aliar és σ_trac. = 75 MPa. Quina força axial cal per provocar la ruptura d’un eix de 10 mm² de secció?
1. 7,5 N
2. 75 N
3. 750 N
4. 7500 N
La llei de Hooke estableix que les deformacions d’un material:
1. Són proporcionals als esforços que les originen en la seva zona elàstica.
2. Són proporcionals al quadrat dels esforços aplicats.
3. Són directament proporcionals als esforços aplicats i inversament proporcionals a la secció.
4. En els materials ceràmics no es produeixen deformacions elàstiques.
Si estirem una molla i retorna a la posició inicial, diem que ha experimentat una deformació:
1. Plàstica.
2. Elàstica.
3. De ròtula.
4. Mecànica.
Si estirem una molla i no retorna a la posició inicial, diem que ha experimentat una deformació:
1. Plàstica.
2. Elàstica.
3. De ròtula.
4. Mecànica.
En el diagrama de tracció del ferro-carboni, la zona on s'acaba la proporcionalitat entre les tensions i les deformacions es denomina:
1. Límit de ròtula.
2. Límit de fatiga.
3. Límit elàstic.
4. Límit de tracció.
En un motor de cicle Dièsel, l’inici de la combustió del combustible es produeix:
1. Per l’espurna de la bugia.
2. Per la incandescència de la resistència calefactora.
3. Per inflamació aleatòria.
4. Per l’increment de temperatura.
En un motor de cicle Otto, l’inici de la combustió del combustible es produeix:
1. Per l'espurna de la bugia.
2. Per la incandescència de la resistència calefactora.
3. Per inflamació aleatòria.
4. Per l’increment de temperatura.
En un motor tèrmic alternatiu, l’arbre de sortida que transmet l’energia del cilindre cap al sistema de transmissió té per nom:
1. Biela.
2. Cigonyal.
3. Retenidor.
4. Balancí.
La relació de compressió d’un motor tèrmic és:
1. La relació entre la pressió d’entrada i la pressió de sortida.
2. La relació entre el volum del cilindre amb l’èmbol al punt mort superior i el volum del cilindre amb l’èmbol al punt mort inferior.
3. La relació entre la cambra de combustió i la mescla aspirada.
4. La relació entre el punt mort superior i el punt mort inferior.
Les màquines de vapor són motors:
1. Rotatius de combustió interna.
2. Rotatius de combustió externa.
3. Alternatius de combustió externa.
4. Alternatius de combustió interna.
Les turbines de vapor són motors:
1. Rotatius de combustió interna.
2. Rotatius de combustió externa.
3. Alternatius de combustió externa.
4. Alternatius de combustió interna.
Un motor Dièsel és un motor:
1. Rotatiu de combustió interna.
2. Alternatiu de combustió interna.
3. Rotatiu de combustió externa.
4. Alternatiu de combustió externa.
Un motor Wankel és un motor:
1. Rotatiu de combustió interna.
2. Alternatiu de combustió interna.
3. Rotatiu de combustió externa.
4. Alternatiu de combustió externa.
Un motor Otto és un motor:
1. Rotatiu de combustió interna.
2. Alternatiu de combustió interna.
3. Rotatiu de combustió externa.
4. Alternatiu de combustió externa.
La unitat amb què s’expressa la relació de compressió d’un motor tèrmic és:
1. cm³
2. psi
3. No té unitats
4. cc
Indiqueu quina és la velocitat de rotació d’una màquina que té una freqüència de rotació de 50 Hz.
1. 50 • 10 = 500 rpm.
2. 50 • 3,14 = 147 rad/s.
3. 50 · 2π = 314,15 rad/s
4. 50 / π = 15,91 rad/s
Una màquina té un eix que triga 0,1 segons a fer una volta. Quina és la seva velocitat de rotació?
1. 2π / 0,1 = 62,83 rad/s
2. 2π · 0,1 = 0,6283 rad • s.
3. 2π · 0,1 = 0,6283 rad/s.
4. 2π / 0,1 = 62,83 rad • s.
L’eix d’un motor gira a 500 min^–1 (rpm), que equival a una velocitat angular en rad/s de:
1. 500 · (2π · 60) = 52,36 rad/s
2. 500 / 60 = 8,33 rad/s
3. 500 · 2π = 3141,6
4. Cap de les anteriors.
Quina de les respostes següents pot ser un contaminant de les centrals tèrmiques de carbó?
1. La pluja àcida.
2. La contaminació per carbó dels rius.
3. Els residus sòlids procedents de la combustió.
4. El vapor d’aigua que surt per la torre de refrigeració.
La pluja àcida és conseqüència de:
1. Les centrals elèctriques alimentades amb gas natural.
2. Les centrals elèctriques nuclears.
3. Les minicentrals hidroelèctriques.
4. Les centrals tèrmiques alimentades amb carbó.
L’augment aquestes últimes dècades de la concentració de CO₂, provinent en gran part de la crema de combustibles fòssils, es pot considerar que és el causant de:
1. El forat de la capa d’ozó (O₃).
2. La pluja àcida.
3. Les boires hivernals en llocs freds.
4. El canvi climàtic causat per l’efecte hivernacle.
Si el poder calorífic d’una certa biomassa (matèria orgànica d’origen vegetal o animal) és p_b = 10 kJ/kg i el del petroli és p_p = 35 kJ/kg,
1. No té cap sentit aprofitar aquesta biomassa com a combustible, ja que dóna un rendiment molt baix.
2. Pot ser interessant aprofitar-la i energèticament 1 kg d’aquesta biomassa equival a 3,5 kg de petroli.
3. Pot ser interessant aprofitar-la i energèticament 1 kg d’aquesta biomassa equival a 0,2857 kg de petroli.
4. Pot ser interessant aprofitar-la i energèticament 1 kg d’aquesta biomassa equival a 0,35 kg de petroli.
Una planta de tractament integral de residus és un equipament destinat al seu aprofitament. Aquests tipus d’equipaments són:
1. Inútils perquè els residus són elements que cal arraconar perquè molesten.
2. Inútils perquè entre els productes finals de la planta hi ha material de rebuig.
3. Inútils perquè els productes finals de la planta quasi no s’aprofiten.
4. Útils perquè converteixen part dels residus en productes aprofitables.
La recollida selectiva de residus sòlids urbans és:
1. Útil pels grans beneficis industrials que se’n deriven.
2. Útil, ja que facilita el procés d’eliminació i reciclatge.
3. Inútil, ja que encareix el procés i no produeix cap mena de benefici.
4. Inútil, ja que tots els residus acaben, a la llarga, al mateix lloc.
El projecte d’una nova línia ferroviària ha d’incloure un estudi de l’impacta que generarà la seva construcció i de com minimitzar-lo?
1. Sí, només si la línia és exclusivament per a mercaderies.
2. Sí, només si la línia és exclusivament per a passatgers.
3. Sí.
4. No, si la línia és una obra d’interès públic.
En el projecte d’un producte, cal fer atenció a l’impacta mediambiental que genera:
1. Només si es tracta d’un producte de luxe.
2. Només si es tracta d’un producte per a ús industrial.
3. Només si es tracta d’un producte per a ús domèstic.
4. Sempre.
El concepte de desenvolupament sostenible és:
1. Una utopia, ja que tot desenvolupament requereix malmetre recursos no renovables.
2. L’explicació de l’avanç de la societat durant el segle XX.
3. Imprescindible per garantir que no es destrueixin recursos irrecuperables.
4. Imprescindible per mantenir els guanys del sistema financer.
El disseny de productes tenint en compte el reciclatge de components al final de la vida útil és necessari per
1. augmentar el consum.
2. augmentar la producció.
3. reduir l’impacta ambiental.
4. estabilitzar l’economia.
L’eslògan (lema) “Reparar, reutilitzar, reciclar” descriu la idea que cal valorar, i aplicar, la possibilitat de reparar i utilitzar un producte abans de reciclar-lo. Sobre aquesta idea es pot dir que:
1. És absurda; actualment sempre surt més a compte comprar un producte nou.
2. No es pot desestimar; reciclar no sempre és possible i no és necessàriament barat i, per tant, cal aprofitar al màxim la vida útil d’un producte.
3. Cal bandejar-la; la seva aplicació alentiria el progrés.
4. No es pot desestimar; és la millor manera de fer arribar el progrés als països pobres.
El projecte d’una nova línia d’alta tensió hauria d’incloure l’estudi de l’impacte ambiental que genera?
1. Només si va destinada a alimentar zones industrials.
2. Només si va destinada a alimentar zones urbanes.
3. Només si va destinada a alimentar zones residencials o de serveis.
4. Sempre.
A una placa fotovoltaica d’un metre quadrat li arriba una energia del sol de 500 W/m². Si el seu rendiment és del 10%, proporcionarà una potència elèctrica de:
1. 500 · 10 = 5000 W
2. 500 · 0,1 = 50 W
3. 500 · 2 ·0,1 = 100 W
4. 500 · 1 = 500 W
El rendiment d’una central tèrmica de producció d’electricitat és la relació entre:
1. L’energia fabricada i l’energia produïda.
2. L’energia elèctrica produïda i l’energia calorífica aportada.
3. L’energia elèctrica consumida i la produïda.
4. Cap de les anteriors.
Si obrim la porta de una nevera que està en funcionament dins d’una habitació en la que suposem no hi ha intercanvi de calor amb l’exterior, la temperatura de l’habitació
1. Augmentarà
2. Disminuirà
3. Es mantindrà constant
4. La nevera no té res a veure amb la temperatura de l’habitació.
El COP és
1. La relació de compressió d’un motor Wankel
2. El coeficient d’eficàcia d’una bomba de calor
3. El coeficient de calor latent d’una matèria
4. El coeficient de pressió d’un gas
Quin dels següents material no es pot reciclar
1. Els envasos de vidre de color
2. La ferralla d’alumini
3. Els plàstics termostables
4. El paper imprès amb color
En un motor sèrie de corrent continu:
1. Les bobines de l’induït estan en sèrie amb les bobines inductores.
2. Les bobines de l’induït estan en sèrie amb les bobines auxiliars.
3. Les bobines de l’induït estan en paral•lel amb les bobines inductores.
4. Les bobines de l’induït estan en paral•lel amb les bobines auxiliars.
En un motor xunt o derivació de corrent continu:
1. Les bobines de l’induït estan en sèrie amb les bobines inductores.
2. Les bobines de l’induït estan en sèrie amb les bobines auxiliars.
3. Les bobines de l’induït estan en paral•lel amb les bobines inductores.
4. Les bobines de l’induït estan en paral•lel amb les bobines auxiliars.
Un motor de corrent continu connexió sèrie té.
1. Un parell d’engegada molt alt i la velocitat pràcticament constant
2. Un parell d’engegada baix i la velocitat pràcticament constant
3. Un parell d’engegada molt alt i la velocitat molt elevada en treballar en buit.
4. Un parell d’engegada baix i la velocitat molt elevada en treballar en buit.
5. Un parell d’engegada intermedi i la velocitat pràcticament constant.
Un motor de corrent continu connexió xunt o paral·le té.
1. Un parell d’engegada molt alt i la velocitat pràcticament constant
2. Un parell d’engegada baix i la velocitat pràcticament constant
3. Un parell d’engegada molt alt i la velocitat molt elevada en treballar en buit.
4. Un parell d’engegada baix i la velocitat molt elevada en treballar en buit.
5. Un parell d’engegada no molt alt i la velocitat pràcticament constant.
Per canvia el sentit de rotació d’un motor sèrie de corrent continu:
1. Hem de canviar el polaritat de la bobina inductora i la induïda
2. Hem de canviar el polaritat de la bobina inductora o de la induïda
3. Hem de canviar el polaritat de la bobina auxiliar
4. No podem canviar el sentit de gir, depèn de la construcció.
Per canvia el sentit de rotació d’un motor paral•lel de corrent continu:
1. Hem de canviar el polaritat de la bobina inductora i la induïda
2. Hem de canviar el polaritat de la bobina inductora o de la induïda
3. Hem de canviar el polaritat de la bobina auxiliar
4. No podem canviar el sentit de gir, depèn de la construcció.
Un motor de corrent continu amb rotor de gàbia d’esquirol
1. No té escombretes ni col•lector
2. És un motor síncron.
3. Hem de limitar-li el corrent d’engegada.
4. Utilitza un bobinat auxiliar per engegar.
5. Aquest tipus de motor no existeix.
Un motor de corrent altern amb rotor de gàbia d’esquirol
1. No té escombretes ni col•lector
2. És un motor síncron.
3. Aquest tipus de motor no existeix.
4. Utilitza un bobinat auxiliar per engegar.
L’eix d’un motor gira a 500 min^–1 (rpm), que equival a una velocitat angular en rad/s de:
1. 500 · (2π / 60) = 52,36 rad /s
2. 500 / 60 = 8,33 rad /s
3. 500 · 2π = 3141,6 rad /s
4. Cap de les anteriors.
Una màquina té un eix que triga 0,1 segons a fer una volta. Quina és la seva velocitat de rotació?
1. 2 · π / 0,1 = 62,83 rad /s
2. 2 · π · 0,1 = 0,6283 rad ·s
3. 2 · π · 0,1 = 0,6283 rad /s
4. 2 · π / 0,1 = 62,83 rad ·s
Indiqueu quina és la velocitat de rotació d’una màquina que té una freqüència de rotació de 50 Hz.
1. 50 · 10 = 500 rpm.
2. 50 · 3,14 = 147 rad/s.
3. 50 ·2 · π = 314,15 rad /s
4. 50 /· π = 15,91 rad /s
En un motor elèctric la velocitat síncrona és:
1. La velocitat del rotor.
2. La velocitat del corrent elèctric.
3. La velocitat de l’estator.
4. La velocitat dels electrons en el rotor.
Quina de les següents velocitats d’un motor conectat a 50 Hz és síncrona?
1. 1500 min^-1
2. 1420 min^-1
3. 1580 min^-1
4. 1600 min^-1
Quina de les següents velocitats d’un motor conectat a 60 Hz és síncrona?
1. 1500 min^-1
2. 1420 min^-1
3. 1880 min^-1
4. 1800 min^-1
Quina de les següents velocitats d’un motor conectat a 50 Hz és asíncrona?
1. 1500 min^-1
2. 1420 min^-1
3. 1580 min^-1
4. 1600 min^-1
Un circuit elèctric alimentat a 220 V absorbeix una intensitat d’1 A, amb un factor de potència de 0,5. La potència aparent consumida pel circuit és de:
1. P = 220 • 1 = 220 VA
2. P = 220 • 1 • 0,5 = 110 W
3. P = 220 • 1 / 0,5 = 440 W
4. Cap de les anteriors és correcte
Per invertir el sentit de gir d’un motor trifàsic cal:
1. Col·locar un relè en les tres fases.
2. Canviar la tensió d’alimentació.
3. Invertir dues fases.
4. Col·locar un arrencador estrella-triangle.
Per evitar que un motor trifàsic sobrepassi la intensitat d’arrencada limitada per el Reglament de Baixa Tensió cal:
1. Col·locar un relè en les tres fases.
2. Connectar-lo a corrent continu.
3. Invertir dues fases.
4. Col·locar un arrencador estrella-triangle.
Per canviar el sentit de gir d’un motor trifàsic cal:
1. Canviar el fil d’1 fase.
2. Canviar els fils de 2 fases.
3. Canviar els fils de 3 fases.
4. Canviar d’estrella a triangle.
Un motor universal:
1. És un motor elèctric amb bobinat en sèrie que pot funcionar indistintament amb corrent continu i amb corrent altern.
2. És un motor elèctric amb bobinat compound que pot funcionar amb corrent continu.
3. És un motor elèctric amb el rotor en curtcircuit que funciona amb corrent altern.
4. És un motor de combustió interna.
Un motor monofàsic:
1. És el que té tres bobines a l’estator.
2. És el que necessita tres fases en la posada en funcionament
3. És el que necessita un condensador entre fases
4. És el que porta un condensador en un bobinat secundari per arrencar
En un motor trifàsic es verifica que la potència absorbida de la xarxa:
1. És més gran que l’útil del motor.
2. Depèn del motor i pot ser més petita que l’útil.
3. És igual que l’útil del motor.
4. No verifica cap de les afirmacions anteriors.
La tensió màxima d’un corrent altern sinusoïdal és de 311,13 volts. Quina és la seva tensió eficaç?
1. 311,13 · √2= 440 V.
2. 311,13 / √3= 179,63 V.
3. 311,13 · √3= 538,9 V.
4. 311,13 / √2= 220 V.
Una resistència de 100 Ω alimentada per un voltatge de corrent continu de 10 V dissipa una potència de:
1. P = 100 · 10² = 10.000 Wh
2. P = 100 / 10 = 10 A
3. P = 100 · 10 = 1.000 W
4. P = 10² / 100 = 1 W
Un termoescalfador elèctric amb termòstat és un sistema de control:
1. En llaç obert.
2. En llaç tancat.
3. Distribuït.
4. Numèric.
En un automatisme de llaç obert:
1. El senyal de sortida no té efecte en la resposta de l'automatisme.
2. El senyal de sortida té efecte en la resposta de l'automatisme.
3. El senyal de sortida és igual al d'entrada.
4. El senyal de sortida és més petit que el d'entrada.
En un automatisme de llaç tancat:
1. El senyal de sortida no té efecte en la resposta de l'automatisme.
2. El senyal de sortida té efecte en la resposta de l'automatisme.
3. El senyal de sortida és igual al d'entrada.
4. El senyal de sortida és més petit que el d'entrada.
El principal inconvenient d’un automatisme en llaç obert és que:
1. Té problemes de connexió.
2. El senyal de sortida no té efecte sobre el d’entrada.
3. És més car que un de llaç tancat.
4. Es controlen adequadament els paràmetres de control.
Un rentaplats porta un sistema de control:
1. En llaç obert.
2. En llaç tancat.
3. Distribuït.
4. Proporcional
Un termòmetre en un sistema de control és:
1. Un regulador.
2. Un captador.
3. Un detector d’error.
4. Cap dels anteriors.
Amb un detector de proximitat inductiu podem detectar objectes:
1. Metàl·lics
2. No metàl·lics
3. Metàl·lics i no metàl·lics
4. Ni metàl·lics ni no metàl·lics
Amb un detector de proximitat capacitatiu podem detectar objectes:
1. Metàl·lics
2. No metàl·lics
3. Metàl·lics i no metàl·lics
4. Ni metàl·lics ni no metàl·lics
Quin transductor utilitzarem per mesurar la posició d’un eix.
1. Un tacòmetre
2. Un termistor
3. Un encoder
4. Un motor pas a pas
Un termoparell és un transductor de temperatura constituït per:
1. Un resistor de platí.
2. Un òxid metàl·lic.
3. Dos metalls units per una soldadura.
4. Semiconductors
Les resistències PTC són:
1. Resistències variables en raó inversa a la temperatura
2. Resistències variables en raó directa a la temperatura
3. Resistències variables a la llum
4. Resistències variables depenent del camp magnètic.
Les resistències NTC són:
1. Resistències variables en raó inversa a la temperatura
2. Resistències variables en raó directa a la temperatura
3. Resistències variables a la llum
4. Resistències variables depenent del camp magnètic.
En una resistència PTC el seu valor resistiu depèn:
1. de la intensitat lluminosa que li arriba.
2. de la temperatura.
3. de la pressió.
4. del camp magnètic.
En un sistema de control en llaç obert.
1. Les variables de sortida actuen al sistema.
2. Les pertorbacions no són contrarestades.
3. El comparador dona una senyal al controlador perquè modifiqui les variables d’entrada.
4. És un sistema realimentat amb una funció de transferència normalment negativa.
El offset és.
1. El valor de la senyal de sortida.
2. La diferència entre el punt de referència i la resposta del sistema.
3. El període del regim transitori.
4. El valor de la funció de transferència.
Un motor pas a pas és:
1. Un regulador
2. Un sensor.
3. Un actuador
4. Un captador
Un encoder és:
1. Un regulador
2. Un sensor.
3. Un actuador
4. Un captador
Un final de cursa és:
1. Un regulador
2. Un sensor.
3. Un actuador
4. Un captador
Un cilindre pneumàtic és:
1. Un regulador
2. Un sensor.
3. Un actuador
4. Un captador
Una vàlvula de quatre vies i tres posicions:
1. Té tres connexions d’accés.
2. Té dos conductes d’accés i un de tancat.
3. Es pot situar de tres formes diferents i té un conducte d’entrada de pressió, un d’escapament i dos de sortida d’aire.
4. Es pot situar de dues formes diferents i té dos conductes d’entrada de pressió i dues entrades als èmbols.
Una vàlvula de quatre vies i dues posicions compleix que:
1. Té tres connexions d’accés.
2. Té dos conductes d’accés i un de tancat.
3. Es pot situar de tres formes diferents i té un conducte d’entrada de pressió, un d’escapament i dos de sortida d’aire.
4. Es pot situar de dues formes diferents i té dos conductes d’entrada de pressió i dues de sortida per als èmbols.
Què és un cilindre de doble efecte?
1. Un èmbol d'un motor.
2. Un actuador pneumàtic que fa força en els dos sentits.
3. Un actuador pneumàtic que fa força en un sentit.
4. Un regulador de pressió.
Una bomba centrífuga és una màquina que transforma:
1. L’energia cinètica d’un fluid en energia mecànica de rotació.
2. L’energia cinètica d’un fluid en energia potencial.
3. L’energia mecànica en energia cinètica d’un fluid.
4. L’energia química en energia mecànica.
En un cilindre de doble efecte amb l’èmbol a la meitat de recorregut. Hi connecten aire a la mateixa pressió en les dos entrades. La tija...
1. És queda en la posició que està ja que té la mateixa pressió en les dos cares de l’èmbol.
2. Retrocedeix per efecte de la molla
3. Retrocedeix per efecte de la diferencia de superfícies de l’èmbol
4. Surt per efecte de la diferencia de superfícies de l’èmbol
5. Depèn de la posició inicial.
La vàlvula del dibuix és....
1. Pheumatica 4/2
2. Pheumatica 2/4
3. Oleohidraulica 4/2
4. Oleohidraulica 2/4
La vàlvula del dibuix té l’accionament:
1. Mecànic
2. Elèctric
3. Pneumàtic
4. Manual
En un plànol s’han acotat les mides L1, L2 i L3 i s’hi indica que la tolerància general és ±50 μm. La tolerància del graó central és:
1. ±50 μm
2. ±150 μm
3. ±100 μm
4. ±200 μm
En un plànol s’ha acotat la peça amb les mides L1 = 125 ± 0,5 mm, L2 = 130 ± 0,5 mm i L3 = 325 ± 0,5 mm. La mínima alçada del graó central és:
1. 68,5 mm
2. 69,5 mm
3. 70,5 mm
4. 71,5 mm
En el plànol de la secció d'un monyo esgraonat s'han acotat les distàncies L₁, L₂ i L₃ i s'indica que la tolerància general és ( ⁺¹⁰⁰_-50) µm. La tolerància del grao central, s, és:
1. ( ⁺³⁰⁰_-150) µm
2. ( ⁺¹⁰⁰_-50) µm
3. ( ⁺⁵⁰_-100) µm
4. ( ⁺²⁰⁰_-250) µm
En un plànol s'han acotat dos forats tal com s'indica a la figura. La distancia lliure entre forats és:
1. (15 ^+0,1_-0,2) mm
2. (15 ^+0,1_-0,2) mm
3. (15 ^+0,1_-0,2) mm
4. (15 ^+0,1_-0,2) mm
En el plànol d'una secció s'han acotat les mides L₁, L₂ i L₃ i s'indica que la tolerància general és ±100 µm. La tolerància de l'amplada, s, del rebaix és:
1. ±100 µm
2. ±200 µm
3. ±300 µm
4. ±400 µm
Determineu el tipus d'ajust que correspon a l'ajust 115 K6/m6, on la tolerancia K6 del forat és ( ⁺⁴_-18) µm i la tolerancia del forat és ( ⁺³⁵₊₁₃) µm
1. Joc
2. Serratge
3. Indeterminat
4. Lleuger
En el plànol d’una xapa s’han acotat els centres de dos forats tal com s’indica a la figura i s’hi indica que la tolerància general és ±0,2 mm. La distància nominal entre ells és de
1. 87,5 mm
2. 90,14 mm
3. 125,0 mm
4. 160,1 mm
En un plànol s’ha acotat una peça tal com s’indica a la figura. La distància L₃ és:
1. (20 ^+0,3_-0,2) mm
2. (20 ^+0,1_-0,2) mm
3. (20 ±0,3) mm
4. (20 ^+0,2_-0,3) mm
Per raons funcionals, en el plànol s'ha acotat una peça com s'indica a la figura. La seva llargada total, s, és:
1. 35 ± 0,1 mm
2. 35 ± 0,17 mm
3. 35 ± 0,2 mm
4. 35 ± 0,3 mm
En l’ajust 60N7/h6 la tolerància N7 del forat és ( ^-9_-39) μm i la tolerància h6 de l’eix és ( ^-0_-19) μm. Determineu el joc i el serratge màxims. Joc màxim Serratge màxim
1. 20 μm 9 μm
2. 30 μm 19 μm
3. 10 μm 39 μm
4. 9 μm 20 μm
En l’ajust amb serratge 35K6/m6, la tolerància K6 del forat és ( ⁺³_-13) μm i la tolerància m6 de l’eix és ( ⁺²⁵₊₉) μm. Determineu el serratge màxim i mínim.
1. Serratge màxim 22 μm, mínim 4 μm
2. Serratge màxim 38 μm, mínim 6 μm
3. Serratge màxim 28 μm, mínim 22 μm
4. Serratge màxim 12 μm, mínim 6 μm
En l’ajust fix 28 H7/r6, la tolerància H7 del forat és ( ⁺²¹_-0) μmi la tolerància r6 de l’eix és ( ⁺⁴¹₊₂₈) μm. Determineu-ne els serratges màxim i mínim.
1. Serratge màxim 21 μm, mínim 13 μm
2. Serratge màxim 28 μm, mínim 20 μm
3. Serratge màxim 41 μm, mínim 0 μm
4. Serratge màxim 41 μm, mínim 7 μm
En l’ajust indeterminat 25 H7/k6, la tolerància H7 del forat és ( ⁺²¹_-0) μm i la tolerància k6 de l’eix és ( ⁺¹⁵₊₂) μm. Determineu el joc i el serratge màxims:
1. Joc màxim 6 μm, Serratge màxim 2 μm
2. Joc màxim 19 μm, Serratge màxim 15 μm
3. Joc màxim 2 μm, Serratge màxim 6 μm
4. Joc màxim 15 μm, Serratge màxim 19 μm
En l’ajust 25 J6 / z3, l’eix té:
1. Tolerància gran i posició centrada
2. Tolerància gran i posició descentrada
3. Tolerància petita i posició centrada
4. Tolerància petita i posició descentrada
5. Tolerància mitjana i posició centrada
6. Tolerància mitjana i posició descentrada
Es mesura 5 vegades un bloc patró que fa 50 mm ±0,5 μm i s’obté: 51,01 mm, 51,03 mm, 51,02 mm, 51,03 mm i 51,05 mm. L’instrument i el procediment emprats fan que el mesurament sigui:
1. Exacte i força precís.
2. Exacte i poc precís.
3. No exacte amb un error de biaix superior a 1 mm.
4. No exacte amb un error de biaix inferior a 0,1 mm.
Una balança disposa de quatre dígits per fer la lectura en g. Les característiques de la balança indiquen que la precisió és ±1g±1% de la lectura. L’error absolut màxim en una lectura de 120 g és:
1. ±1,2 g
2. ±1,1 g
3. ±2,2 g
4. ±3,2 g
Es pesa cinc vegades el mateix objecte i s’obté: 356,2 g, 332,6 g, 345,2 g, 367,4 g i 328,6 g. Es pot prendre com a resultat de la pesada 346 g?
1. Sí, ja que està dins dels marges dels valors obtinguts.
2. No, ja que només es donen 3 xifres.
3. No és aconsellable a causa de la disparitat dels valors obtinguts.
4. Sí, ja que és molt proper al tercer valor obtingut.
Una resistència elèctrica normalitzada de 470 Ω el valor de la qual pot estar comprès entre 460,6 Ω i 479,4 Ω té una tolerància del
1. ±1 %
2. ±2 %
3. ±5 %
4. ±10 %
Un amperímetre disposa d’una escala en la qual la pantalla dóna la lectura en mA. El full de característiques de l’amperímetre indica que per a aquesta escala la precisió és (±2 mA ± 1 %) de la lectura. L’error relatiu màxim en una lectura de 250 mA és:
1. ±4,5%
2. ±3,0%
3. ±2,5%
4. ±1,8%
En un circuit elèctric es connecten en sèrie dues resistències iguals de valor nominal 100 Ω i tolerància ± 2%. La seva resistència equivalent és:
1. (50 ± 1%) Ω
2. (50 ± 1%) Ω
3. (200 ± 4%) Ω
4. (200 ± 2%) Ω
En un circuit elèctric es posen en sèrie dues resistències de 6,8 kΩ de ± 5 % de tolerància. La seva resistència equivalent és:
1. (13,6 ± 0,68) kΩ
2. (13,6 ± 0,34) kΩ
3. (13,6 ± 1,36) kΩ
4. (13,6 ± 0,17) kΩ
En un circuit elèctric es posen en sèrie dues resistències de ± 5 % de tolerància, una de 2,2 kΩ i una de 3,3 kΩ. La seva resistència equivalent és:
1. (1,32 ± 0,066) kΩ
2. (1,32 ± 0,132) kΩ
3. (5,5 ± 0,055) kΩ
4. (5,5 ± 0,275) kΩ
La taula de la veritat adjunta, d’entrades e1 i e2 i sortida s correspon a una funció
e1 e2 s
0 0 0
1 0 0
0 1 0
1 1 1
1. AND
2. OR
3. NAND
4. NOR
La taula de la veritat adjunta, d’entrades e1 i e2 i sortida s correspon a una funció
e1 e2 s
0 0 0
1 0 1
0 1 1
1 1 1
1. AND
2. OR
3. NAND
4. XOR
La taula de la veritat adjunta, d’entrades e1 i e2 i sortida s correspon a una funció
e1 e2 s
0 0 1
1 0 1
0 1 1
1 1 0
1. AND
2. OR
3. NAND
4. NOR
La taula de la veritat adjunta, d’entrades e1 i e2 i sortida s correspon a una funció
e1 e2 s
0 0 0
1 0 1
0 1 1
1 1 0
1. XNOR
2. OR
3. NAND
4. XOR
La taula de la veritat adjunta, d’entrades e1 i e2 i sortida s correspon a una funció
e1 e2 s
0 0 1
1 0 0
0 1 0
1 1 1
1. XNOR
2. OR
3. NAND
4. XOR
La taula de la veritat adjunta, d’entrades e1 i e2 i sortida s correspon a una funciós
e1 e2 s
0 0 1
1 0 0
0 1 0
1 1 0
1. AND
2. OR
3. NAND
4. NOR
La funció lògica s representada en la taula de veritat següent és
a b s
0 0 0
1 0 0
0 1 1
1 1 0
1. a · b
2. _ _
  a · b
3. _
  a · b
4. _
  a + b
Quin nombre de línies de selecció té un multiplexor de 16 entrades i una sortida?
1. 2
2. 3
3. 4
4. 5
La representació hexadecimal del número decimal 172 és:
1. AC
2. CC
3. CA
4. CB
La codificació binària del número decimal 146 és:
1. 10010010
2. 01001010
3. 10000100
4. 10001000
La codificació binària del número decimal 194 és:
1. 10010010
2. 11000010
3. 10000100
4. 10001000
La codificació binària del número decimal 136 és:
1. 10010010
2. 01001010
3. 10000100
4. 10001000
El número binar 10101010 en decimal és:
1. 154
2. 148
3. 170
4. 140
El número binar 10001100 en decimal és:
1. 154
2. 148
3. 170
4. 140
El número binar 10011010 en decimal és:
1. 154
2. 148
3. 170
4. 140
La sortida d’una porta NOR de dues entrades, A i B, implementa la funció lògica:
1. _ _
  A · B + A · B
2. _ _
  A · B + A · B
3. _ _
  A + B
4. ____
  A + B
A quina funció correspon la següent representació:
1. AND
2. OR
3. NAND
4. NOR
A quina funció correspon la següent representació:
1. NAND
2. OR
3. XNOR
4. NOR
A quina funció correspon la següent representació:
1. XOR
2. OR
3. XNOR
4. NOR
A quina funció correspon la següent representació:
1. OR
2. XOR
3. XAND
4. XNOR
A quina funció correspon la següent representació:
1. OR
2. XOR
3. XAND
4. XNOR
La funció F = a • (a + b) val:
1. a
2. a • b
3. a + b
4. b
La funció F = a + (a • b) val:
1. a
2. a • b
3. a + b
4. b
La funció F = a + (b • c) val:
1. a • b • c
2. (a • b) + (a • c)
3. (a + b) • (a + c)
4. a + b + c
La funció F = a • (b + c) val:
1. a • b • c
2. (a • b) + (a • c)
3. (a + b) • (a + c)
4. a + b + c
La suma dels números binaris 10101011 i 00110111 val:
1. 11100001
2. 11100110
3. 11100010
4. 11010010
Quantes sortides té un descodificador de 4 entrades?
1. 4
2. 64
3. 16
4. 32
Quantes entrades té un descodificador BCD/7 segments?
1. 4
2. 3
3. 8
4. 7
Quantes sortides té un descodificador BCD/7 segments?
1. 4
2. 3
3. 10
4. 7
En un biestable RS, si posem a les entrades R i S un 0, la sortida Q valdrà:
1. No varia
2. 0
3. 1
4. No està permesa la combinació
En un biestable RS, si posem a les entrades R i S un 1, la sortida Q valdrà:
1. No varia
2. 0
3. 1
4. No està permesa la combinació
En un biestable JK, si posem a les entrades J i K un 0, la sortida Q valdrà:
1. No varia
2. 0
3. 1
4. Es produeix canvi d'estat
En un biestable JK, si posem a les entrades J i K un 1, la sortida Q valdrà:
1. No varia
2. 0
3. 1
4. Es produeix canvi d'estat
Per comptar fins a 3600 precisem un comptador de
1. 10 bits
2. 11 bits
3. 12 bits
4. 13 bits
La informació volàtil d’un ordinador es guarda en una memòria
1. RAM
2. ROM
3. EPROM
4. ERAM
Per guardar un programa d’una màquina que no ha d’esborrar-se en parar-la i que precisarem fer modificacions futures per actualitzar-la. Utilitzarem una memòria
1. RAM
2. ROM
3. EPROM
4. ERAM
La primera aplicació de les targetes perforades a la programació d’un teler és deguda a:
1. James Watt.
2. Joseph Marie Jacquard.
3. Von Braun.
4. Hermann Hollerith.
La primera aplicació de regulació automàtica d'una màquina de vapor és deguda a:
1. James Watt.
2. Joseph Marie Jacquard.
3. Von Braun.
4. Hermann Hollerith.
La lògica Fuzzy o difusa és basa en
1. variables binaries
2. variables qualitatives
3. variables quantitatives
4. variables quantitatives i qualitatives
La funció F = a • 1 val:
1. a
2. 0
3. 1
4. No a
La funció F = a + 0 val:
1. a
2. 0
3. 1
4. No a
Un sumador de 2 bit té
1. 2 entrades i 1 sortida
2. 2 entrades i 2 sortides
3. 3 entrades i 2 sortides
4. 3 entrades i 1 sortida
Un semisumador de 2 bit té
1. 2 entrades i 1 sortida
2. 2 entrades i 2 sortides
3. 3 entrades i 2 sortides
4. 3 entrades i 1 sortida
Un convertidor analògic/digital de 8 bitsté una resolució de
1. 256 nivells
2. 255 nivells
3. 128 nivells
4. 512 nivells
Un artesà ha fet 120 penjolls per vendre en una fira. El material i les altres despeses associades a la realització d’aquests penjolls li ha representat una despesa total de 1080 €. Al preu que els pot vendre, si en ven 60 només cobreix les despeses. Si els ven tots quin guany obtindrà?
1. 540 €
2. 1080 €
3. 1620 €
4. 2160 €
Un fuster ha fet 100 cavallets de fusta per vendre en una fira. El material i les altres despeses associades a la construcció d’aquesta sèrie li han representat un cost de 1180 €. Si vol cobrir les despeses amb la venda de 70 unitats, a quin preu ha de vendre cada cavallet?
1. 6,94 €
2. 11,80 €
3. 16,86 €
4. 39,33 €
Un fuster decideix fer un lot de 150 jocs de bitlles, la qual cosa li representa una inversió total de 1600 €. Amb la venda de 80 jocs recupera la inversió. Si aconsegueix vendre’ls tots al preu dels 80 primers, quin benefici total obtindrà?
1. 3000 €
2. 1400 €
3. 853,3 €
4. 746,7 €
Un fuster pot fabricar tamborets amb una inversió inicial de 2400 € i un cost addicional de 2,3 € per unitat fabricada. Quants n’haurà de vendre a un preu unitari de 3,5 € per cobrir la inversió inicial?
1. 1043 tamborets
2. 686 tamborets
3. 353 tamborets
4. 2000 tamborets
Un forjador ha fet una sèrie de 50 llums de forja. El material i altres despeses associades a la construcció d’aquests llums li han representat un cost de 1400 €. A quin preu unitari els ha de vendre per obtenir un benefici total de 3000 €?
1. 32 €
2. 52 €
3. 88 €
4. 60 €
El procés de fabricació d’un producte consta de 3 operacions successives; la taxa de qualitat de cadascuna, mesurada com el percentatge de peces obtingudes sense defecte, és del 95% i les peces que surten defectuoses en una operació es retiren del procés. La taxa de qualitat total de la fabricació és:
1. 98,75%
2. 95%
3. 85,75%
4. 85%
Per fabricar un model de cistell, un cisteller necessita fer una inversió en material de 245 € i el procés de fabricació li suposa unes despeses addicionals de 45 €. Si decideix vendre cada cistell a un preu de 40 €, quants n’ha de vendre per tenir un benefici de 150 €?
1. 9
2. 10
3. 11
4. 12
Els tramvies d’una línia de transports públics estan formats per dos cotxes, cadascun d’una capacitat nominal de 90 passatgers. Si la freqüència de pas per la línia és d’un tramvia cada 5 min, la capacitat nominal horària de transport és de:
1. 1080 passatgers
2. 900 passatgers
3. 2160 passatgers
4. 450 passatgers
En una línia de producció hi ha 3 estacions i les operacions que s’hi realitzen sobre una unitat de producció requereixen 25 s, 30 s, 45 s i es poden realitzar en qualsevol seqüència. En règim estacionari entra una unitat cada 45 s a la línia. Quin és el mínim temps d’una unitat dins de la línia?
1. 75 s
2. 135 s
3. 120 s
4. 100 s
En una cadena de muntatge hi ha 2 estacions i entre ambdues han de realitzar sobre cada unitat 3 operacions no simultànies de durades t1 = 24 s, t2 = 36 s i t3 = 48 s. Si les operacions es poden fer en qualsevol ordre, però cada una sempre a la mateixa estació, quin és el màxim nombre d’unitats que es pot muntar per hora?
1. 150
2. 75
3. 60
4. 33
En una màquina eina de control numèric es realitzen sobre cada peça dues operacions simultànies. La durada d’aquestes operacions és t1 = 25 s i t2 = 40 s, i tant el temps per posar la peça a la màquina com per treure-la és t3 = 2,5 s. Quin és el nombre màxim de peces que es poden mecanitzar per hora?
1. 51
2. 55
3. 120
4. 80
En una línia de producció hi ha dues estacions i les operacions que es realitzen sobre cada unitat de producció requereixen 20 s i 40 s, respectivament. En règim estacionari i màxima producció, quantes unitats produeix per hora?
1. 60 unitats
2. 180 unitats
3. 120 unitats
4. 90 unitats
En una línia de producció hi ha tres estacions i les operacions que s’hi realitzen sobre una unitat de producció requereixen, respectivament, 15 s, 30 s i 25 s. En règim estacionari, i amb la línia funcionant al màxim rendiment, cada quant surt una unitat de la línia?
1. 25 s
2. 70 s
3. 30 s
4. El temps de sortida segueix la seqüència 15 s, 30 s, 25 s.
En cadascuna de les estacions d’una cadena de muntatge la unitat de producció s’hi està com a mínim 20 s. En règim estacionari i amb la cadena al màxim rendiment, quantes unitats es munten en una hora?
1. Depèn del nombre d’estacions de la cadena.
2. 180 unitats.
3. 480 unitats.
4. 1200 unitats.
La fiabilitat (probabilitat de funcionar sense fallades durant un cert temps) d’un model de màquina és del 80% per a 1000 hores. D’un lot de 60 d’aquestes màquines, quantes és previsible que continuïn funcionant després de 1000 hores?
1. 12
2. 32
3. 48
4. 56
La fiabilitat (probabilitat de funcionar sense avaries durant un cert temps) d’un artefacte és del 90% per a 3600 h. D’un lot inicial de 640 unitats, quantes se n’han avariat abans de funcionar 3600 h?
1. 54
2. 64
3. 550
4. 576
Un representant constata que, de les 480 màquines d’un model que ha venut, només 450 continuen funcionant correctament després de 1200 hores de funcionament. La fiabilitat (probabilitat de funcionar correctament durant un cert temps) d’aquest model per a 1200 hores és del:
1. 37,50%
2. 40%
3. 40%
4. 93,75%
La fiabilitat és la probabilitat que una màquina funcioni sense fallades, amb el manteniment previst, durant un cert temps. Si d’un lot de 240 màquines, 180 continuen en funcionament després de 2000 hores, la fiabilitat d’aquestes màquines per a 2000 hores es pot estimar que és del
1. 75 %
2. 66 %
3. 33 %
4. 25 %
El cost de la producció de n unitats d’un producte és c = (360 + 0,24n) € i el preu de venda és pv = 0,36 €/unitat. A partir de quantes unitats venudes la fabricació d’aquest producte comença a donar beneficis?
1. A partir de 1000 unitats.
2. A partir de 1500 unitats.
3. A partir de 3000 unitats.
4. A partir de 600 unitats.
El cost de producció de n unitats d’un producte és c = (80000 + 120 n) €. ¿Quin ha de ser el preu de venda perquè a partir de 200 unitats venudes la producció comenci a produir beneficis?
1. 280 €
2. 400 €
3. 666,7 €
4. 520 €
El cost variable de producció d’un producte és pcv = 1,50 €/unitat i es ven a pv = 2,50 €/unitat. Si la fabricació comença a donar beneficis a partir de les 800 unitats venudes, el cost fix de producció és:
1. 200 €
2. 534 €
3. 320 €
4. 800 €
El cost fix de producció d’un objecte és cf = 420 €. Si es ven a pv = 1,5 € /unitat i a partir de 400 unitats venudes la fabricació comença a donar beneficis, el cost de producció d’una unitat és:
1. 1,05 €
2. 0,45 €
3. 0,72 €
4. 0,90 €
En un torn que està realitzant una operació d’escairament, la velocitat de rotació del capçal és n = 120 min^–1 i la velocitat de translació del carro perpendicular a les guies és v = 0,2 mm/s. La punta de l’eina traça sobre la peça una corba espiral de pas (avanç per volta):
1. 0,4 mm
2. 10 mm
3. 0,1 mm
4. Que disminueix amb el radi
Una escala mecànica es mou a 0,5 m/s i la seva ocupació nominal és de 3 passatgers per metre. La capacitat nominal de transport de l’escala, en passatgers per hora, és:
1. 600
2. 1800
3. 2400
4. 5400
En un procés continu d’assecatge, les peces passen per un forn situades sobre una cinta transportadora que es mou a velocitat constant. Si el forn té 24 m de llarg i les peces han d’estar-hi 10 min, la velocitat de la cinta ha de ser:
1. 40 mm/s
2. 25 mm/s
3. 2,4 mm/s
4. 144 mm/s
Un trepant amb avanç automàtic es programa de manera que la velocitat de rotació de la broca sigui n = 900 min^–1 i el pas (avanç per volta) p = 0,1 mm. La velocitat d’avanç de la broca és:
1. 90 mm/s
2. 1,5 mm/s
3. 9,425 mm/s
4. Depèn del diàmetre de la broca.
En un torn que està realitzant una operació de cilindratge, la velocitat de rotació del capçal és n = 120 min^–1 i la velocitat de translació del carro al llarg de les guies és v = 1 mm/s. La punta de l’eina traça sobre la peça una corba helicoïdal de pas (avanç per volta) de:
1. 0,5 mm
2. 2 mm
3. 3,142 mm
4. Depèn del radi de la peça.
El pas d’un cargol M10x1,25 normalitzat és 1,25 mm. Si es rosca aquest cargol en una femella fixa, quantes voltes ha de donar per avançar 5 mm?
1. 2 voltes
2. 4 voltes
3. 8π voltes
4. 4π voltes
A la placa que indica la capacitat de càrrega d’un vehicle de transport es pot llegir «MMA (massa màxima autoritzada): 14500 kg; Tara: 10200 kg». La unitat de càrrega (càrrega indivisible que es transporta) és un contenidor de 1700 kg. Fent atenció només a la massa, quants contenidors pot portar el vehicle?
1. 8
2. 6
3. 3
4. 2
Una empresa utilitza per servir els seus productes contenidors estàndard de 20 peus de tara 2500 kg i càrrega neta màxima 17800 kg. Si ha de servir 32 t de producte i el reparteix uniformement en dos contenidors, quina és la massa bruta (massa total) de cada contenidor?
1. 20300 kg
2. 18500 kg
3. 17800 kg
4. 16000 kg
Cal transportar 50 bidons de 280 kg cadascun i es disposa d’un vehicle en la placa que indica la capacitat de càrrega del qual es pot llegir: «PMA: 14500 kg. Tara: 10200 kg». Quants viatges haurà de fer el vehicle? (Feu atenció només a la massa.)
1. 1
2. 2
3. 3
4. 4
A la placa que indica la capacitat de càrrega d’un muntacàrregues es pot llegir «MMA (massa màxima autoritzada): 1400 kg». Fent atenció únicament a la massa, quants viatges haurà de fer per pujar 10 paquets de 380 kg cadascun?
1. 2
2. 3
3. 4
4. 5
La fabricació d’un producte consta de dues operacions. La taxa de qualitat de cadascuna d’aquestes, mesurada com el percentatge de peces obtingudes sense defectes, és del 95 % i el 98 %. Si només passen a l’operació següent les peces sense defectes, d’un lot de 1000 peces, quantes se n’obtindran sense defectes?
1. 950
2. 931
3. 980
4. 965
La fabricació d’un producte consta de tres operacions. La taxa de qualitat de cadascuna d’aquestes, mesurada com el percentatge de peces obtingudes sense defectes, és del 89 %, el 95 % i el 97 %. Si només passen a l’operació següent les peces sense defectes, la taxa de qualitat global de la fabricació és:
1. Del 89 %
2. Del 81 %
3. Del 93,67 %
4. Del 82,01 %
La fabricació d’un producte consta de dues operacions. La taxa de qualitat de cadascuna d’aquestes, mesurada com el percentatge de peces obtingudes sense defectes, és del 95 % i del 98 %. Si només passen a l’operació següent les peces sense defectes, d’un lot de 1000 peces, quantes seran rebutjades per defectuoses?
1. 35
2. 0
3. 50
4. 69
Per controlar l’estat d’un magatzem s’ha de mantenir al dia:
1. La facturació.
2. L’inventari.
3. Les lletres de pagament.
4. El màrqueting.
La qualitat d’un producte es fixa en funció de:
1. El seu preu en el mercat.
2. La seva escassetat en el mercat.
3. La seva adequació a les prestacions requerides.
4. La campanya de màrqueting que acompanya el seu llançament.
Es comparen dos productes de preus diferents per a una certa aplicació i tots dos compleixen les especificacions que se’ls demanen. A quin producte se li ha d’atribuir més qualitat en la comparació?
1. Al més barat.
2. Al més car.
3. Cal atribuir la mateixa qualitat a tots dos.
4. En ser de preus diferents no té sentit comparar qualitats.
La utilitat d’un producte depèn:
1. Del seu preu de mercat.
2. De les seves prestacions.
3. Del procés de fabricació emprat en la seva producció.
4. De les matèries primeres emprades en la seva producció.
En els sistemes moderns de control de qualitat en la fabricació, el control s’aplica:
1. Al principi del procés.
2. Al final del procés.
3. Abans, durant i al final del procés.
4. En el moment de la comercialització.
S’anomena sistema de producció d’un bé o producte:
1. El control de qualitat del procés.
2. El nombre d’objectes fabricats.
3. El conjunt de processos per a l’elaboració d’un objecte.
4. L’estructura de l’empresa que el fabrica.
Qui ha de subvencionar el projecte d’una màquina que en el seu funcionament previst viola manifestament el principi de conservació de l’energia?
1. Les institucions públiques, pel seu interès social.
2. Les institucions privades, pel seu interès econòmic.
3. Ningú, ja que no és viable.
4. Les universitats, pel seu interès científic.
La dita popular “És més net aquell que no embruta que aquell que neteja”, es pot relacionar, avui en dia, amb la gestió de recursos?
1. No, com tantes dites ha perdut vigència en la societat actual.
2. Sí, ja que no embrutar porta a dedicar menys recursos per netejar.
3. Sí, ja que embrutar sempre porta a un estalvi de recursos.
4. No. Les dites són de l’àmbit de les lletres i els recursos són de l’àmbit de la tecnologia.
Es pot aprovar un projecte municipal d’una instal•lació en la justificació del qual apareixen errors conceptuals?
1. Sí. De fet, en els projectes d’organismes públics democràtics no cal cap justificació.
2. Sí, sempre que la instal•lació satisfaci necessitats socials.
3. Sí. Els errors conceptuals són temes acadèmics dels quals en la realitat es pot prescindir.
4. No. Els errors conceptuals són inadmissibles en qualsevol projecte i cal esmenar-los.

Test de Tecnologia Industrial. Hot Potatoes by Pere Garcia Janeras