1.- Dret Laboral
1.1.- El dret: nocions generals
El dret es pot definir com el conjunt de normes, regles i principis que regulen les relacions socials que la convivència humana, en cada moment històric, ha fet necessàries.
Si en les societats primitives n'hi havia prou amb unes poques i senzilles normes, a mesura que les societats han anat evolucionant ha estat necessari anar creant noves regles que regulessin els nous interessos i conflictes que anaven apareixent.
El Dret intenta cobrir, amb les seves normes, els diferents camps en els quals es desenvolupa l'activitat humana. Així, segons les parcel·les que abasta, es pot classificar en:
Dret Públic:
El Dret Públic el constitueixen les normes que regulen l'activitat de l'Estat i dels Ens públics -Ministeris, Ajuntaments, Comunitats Autònomes...- entre ells, i les activitats que realitzen amb els particulars quan actuen de forma oficial (per exemple, les normes penals, les tributàries, la normativa d'oposicions per ingressar a l'Administració Pública).
Segons les especialitats que regula es subdivideix en: Dret Constitucional, Dret Fiscal, Dret Internacional Públic, Dret Administratiu, Dret Penal i Dret Processal.
Dret Privat:
El Dret Privat està constituït per les normes que regulen les activitats dels particulars entre si -relacions familiars, laborals, mercantils...- i les d'aquests amb l'Estat i Ens públics quan actuen de forma privada (per exemple, un contracte laboral de l'INSALUD amb un metge). El model consta de dos elements bàsics:
El Dret Privat, segons les especialitats que regula, es subdivideix en: Dret Civil, Dret Mercantil, Dret Internacional Privat i Dret Laboral, que és el que estudiarem.
Per aconseguir que es reconeguin els drets o que s'estableixin les obligacions que regulen les diferents especialitats del Dret es necessiten, quan no s'ha recorregut a sistemes de Conciliació, Mediació o Arbitratge o aquests no han servit, normes que regulin els procediments judicials per fer efectius aquests drets i obligacions: és el que constitueix el Dret Processal. És un dret públic, perquè intervé un òrgan de l'Estat: el Poder Judicial.
La llei processal que regula els diferents procediments perquè els treballadors i empresaris puguin defensar els seus drets i interessos legítims davant els jutges i tribunals és la Llei de Procediment Laboral, l'actual s'ha aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril (BOE de l'11).
1.2.- El Dret del treballÉs l'especialitat del Dret que regula les relacions laborals, individuals i col·lectives que es donen en el treball dependent i per compte aliè.
1.2.1.- Concepte de Dret del treballÉs el conjunt de normes i principis que regulen les relacions que es creen en ocasió del treball lliure i voluntari prestat en condicions de dependència i per compte aliè.
1.2.2.- Evolució històricaHan existit històricament tant règims de treball per compte aliè com sistemes de producció econòmica. Així, recordareu que el sistema de producció esclavista es basava en el dret de propietat sobre l'esclau; el sistema de producció gremial es corresponia amb les relacions establertes a les ordenances dels gremis, on es fixaven des de les tècniques de treball fins al nombre d'empleats i les seves categories: aprenents, oficials i mestres.
Amb les revolucions burgeses de finals del segle XVIII i principis del XIX i la consegüent aparició de les societats capitalistes es produeix un canvi en les relacions de producció i s'estableixen les bases perquè l'intercanvi de treball per salari es fonamenti, en teoria, en les notes de voluntarietat i llibertat.
El Codi Civil creat a Espanya el 1889, basa les relacions entre particulars en la igualtat de les parts, manifestada al contracte com acord lliure de voluntats.
En els inicis del sistema econòmic capitalista no hi havia el Dret del treball com a disciplina autònoma reguladora de les relacions laborals, sinó que aquestes es regulaven a través del contracte civil d'arrendaments d'obra o serveis (art. 1544 Codi Civil: a l'arrendament d'obres i serveis, una de les parts s'obliga a executar una obra o aprestar a l'altra un servei per un preu cert).
Era, doncs, en aquest contracte civil on es fixaven els drets i obligacions de les parts sense que l'Estat intervingués per a res en la regulació de la prestació del treball.
Però el contracte d'arrendament de serveis, en aquella època, es manifestava fals en quant acord fixat entre parts iguals. Els treballadors i empresaris es trobaven en condicions d'absoluta desigualtat; els primers, no podien associar-se per defensar els seus interessos i, si volien treballar, es veien obligats a acceptar les condicions de treball imposades de manera total i absoluta per l'empresari.
El Dret del treball sorgeix per compensar la desigualtat existent en la relació laboral, limitant els llavors poders omnímodes de l'empresari, i sent la seva finalitat la tutela del treballador com a part més feble en la relació contractual.
La seva aparició obeeix a la confluència històrica de tres causes:
· La revolució industrial.
· La reacció obrera davant la mateixa.
· La intervenció de l'Estat en les relacions laborals.
Les primeres normes estatals (la revolució industrial i l'aparició del moviment obrer les has estudiat en altres matèries) són per protegir els grups socials més febles: les dones i els menors, i els aspectes en els quals més s'havia abusat: la jornada laboral i els treballs penosos i perillosos.
El 1973 es dicten per primera vegada a Espanya normes prohibint el treball dels menors de 10 anys i establint en 8 hores la jornada laboral dels treballadors menors de 15 anys. El 1904 s'estableix el descans dominical i el 1912 es prohibeix el treball nocturn a les dones.
La creació en el Tractat de Versalles de l'Organització Internacional del Treball (d'ara endavant OIT) i l'entrada d'Espanya a la mateixa, va suposar que entre 1920 i 1930 el Govern espanyol rectifiqués nombrosos convenis sobre: maternitat, desocupació, descans setmanal a la indústria, indemnització per accidents de treball, etc. El 1919 s'estableix la jornada laboral de 8 hores diàries i el 1920 es crea el Ministeri de treball com a administració especialitzada en l'ordenació i vigilància del compliment de les noves normes laborals.
La intervenció estatal, amb el temps, anirà abastant noves matèries, com ara salaris, seguretat i higiene en el treball. Al seu torn, de considerar-se il·legals els Sindicats, seran primer tolerats i després reconeguts legalment, com també el dret de vaga.
Amb l'acabament de la Guerra Civil s'inicia una nova etapa en el Dret del treball espanyol. El fur del Treball estableix un nou model de relacions laborals, atribuint l'Estat de manera absoluta la fixació de les condicions de treball. Es prohibeixen els sindicats i s'elimina la negociació col·lectiva, establint-se un sindicat únic, l'anomenat sindicat vertical, al qual havien d'estar afiliats obligatòriament tots els treballadors i empresaris. Des del 1492 el Ministeri de treball regularia, a través de les Ordenances o Reglamentacions de Treball, les condicions mínimes dels diferents sectors o activitats productives.
La Constitució de 1978 acabaria amb el model laboral anterior, establint les bases de l'actual sistema de relacions laborals, un dels eixos fonamentals de les quals és la negociació col·lectiva.
La primera norma de desenvolupament constitucional en matèria laboral és l'Estatut dels Treballadors de 10 de març de 1980. Aquest ha sofert nombroses modificacions, sent la més important la reforma laboral anomenada de 1994. El Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de març, aprova el Text Refós de la llei de l'Estatut dels Treballadors (B.O.E del 29), entrant en vigor el dia 1 de maig de 1995.
1.2.3.- Situació actual del Dret del treballLa crisi econòmica, la internacionalització de l'economia i la pertinença d'Espanya a la Comunitat Europea són factors determinants de les importants modificacions esdevingudes en el Dret del treball.
La nova normativa laboral té com a finalitats, així declarades, millorar la competitivitat de les empreses i possibilitar la creació d'ocupació. Per això, es flexibilitzen les relacions laborals amb una nova regularització de les modalitats de contractació laboral i de la mobilitat geogràfica i funcional.
D'altra banda, la negociació col·lectiva passa a ordenar matèries que abans estaven regulades per les normes estatals, perquè els convenis col·lectius s'adapten millor a les canviants circumstàncies del mercat.
La reforma laboral introdueix, també per primera vegada al nostre país, les empreses de treball temporal. Tots aquests temes els estudiarem a les següents Unitats Didàctiques.
1.2.4.- Una altra visió històricaLa relació que lliga a amo amb esclau als pobles primitius subsisteix a Roma i això últim és considerat com a cosa que pertany al patrimoni del senyor. L'amo podia donar la llibertat a l'esclau a través de la manumissió.
És en aquest acte de lliurar la llibertat on es troba el primer origen del contracte de treball. L'amo indicava a l'esclau el seu desig de donar-li la llibertat i aquest, al seu torn, prometia que, una vegada lliure, efectuaria una sèrie de treballs a favor del seu amo. Una vegada alliberat l'esclau, s'obligava a complir el que havia promès. Paulatinament, aquests esclaus alliberats, anomenats lliberts, van anar adquirint més independència fins al punt de realitzar treballs per compte d'altres persones, a part del senyor.
Al poble jueu el treball no era considerat indigne, d'acord amb la doctrina del Gènesi, on s'estableix l'obligació de guanyar el pa amb el treball i es pren com a exemple el fet que Jesucrist naixés en un ambient d'ocupació manual artesana.
Sant Pau va establir l'obligatorietat del treball, la qual cosa, unida al fet que el cristianisme prediqués la igualtat i fraternitat de tots els homes, permet arribar a la sublimació del concepte treball.
A l'Edat Mitjana, la societat es preocupa de les relacions laborals i es comencen a trobar principis de legislació sobre la matèria.
El feudalisme crea un llaç indissoluble entre el treballador agrícola i la terra que conrea. Però per estimular la repoblació dels territoris reconquerits als àrabs, a Espanya es concedeixen terres als homes lliures, amb obligació, si les cedeixen a un altre, de donar-ne la meitat al senyor. A Aragó i Catalunya la situació dels pagesos de remença va ser molt dura, contràriament al que succeïa a Castella, on els serfs de la gleva podien abandonar les terres emportant-se els béns i fruits de la seva propietat.
Apareixen les anomenades Ordenances Menestrals que estableixen les retribucions dels treballadors industrials i comencen a intervenir en matèria els òrgans del poder.
Els municipis i els gremis ordenen el règim dels salaris i la forma d'efectuar el treball, com també el referent a la jornada laboral i a les festivitats.
Al principi de l'Edat Moderna es continua en el règim anterior i apareixen els treballadors dits jornalers, perquè lloguen els seus serveis per un dia de treball, els quals tenen obligació de presentar-se diàriament a la plaça dels pobles per ser contractats.
Els gremis adquireixen una importància extraordinària i es converteixen en un instrument polític del cual serveix el Rei per orientar la vida econòmica.
En el segle XVIII s'inicia el declivi dels gremis i apareix la llibertat de treball, establint-se el lliure exercici de les indústries sense necessitat d'examen al gremi, quedant a les mans dels municipis la facultat de controlar la capacitació professional.
Però aquest règim de llibertat no va donar els resultats esperats, la qual cosa va provocar l'aparició del socialisme a mitjans del segle XIX, com a reacció brutal contra la situació existent. Des de llavors, tant al camp legislatiu com al de la realitat quotidiana, hi ha dues concepcions del treball, la individual i la liberal, d'una banda; i el socialisme, per l'altra.
Davant els abusos dels liberalismes, els treballadors procuren agrupar-se per poder lluitar amb avantatge i aconseguir l'elevació de les condicions de vida. El dret d'associació es recull ja a Espanya en les Constitucions de 1869 i 1876.
No podem ometre en aquest capítol el fer menció als esforços de l'Església Catòlica per posar pau en aquesta lluita, concretament a través de les encícliques dels últims pontífexs.
En elles s'esmenten els punts concrets de la doctrina social de l'església, aplicant-los als problemes existents en cada moment, a fi de millorar la situació dels treballadors, i es proposen mesures tendents a millorar i consolidar les relacions i condicions del món del treball.
1.3.- Les fonts del Dret LaboralLes fonts del Dret laboral són les normes de l'ordenament jurídic laboral que regulen les relacions entre treballadors i empresaris. Aquestes normes procedeixen de diferents "poders normatius".
· Interns: l'Estat, les parts que intervenen en les relacions laborals i les col·lectivitats laborals.
· Dels Organismes Internacionals i del poder que té l'estat per a firmar amb un altre o altres Estats acords internacionals en matèria laboral.
1.4.- Les fonts internesSón les elaborades pel poder legislatiu o executiu de cada país, pels treballadors i empresaris o els seus representants, i per les col·lectivitats laborals. Les fonts internes de la relació laboral de conformitat amb l'article 3 de l'ET són les següents, i per aquest ordre:
1.4.1.- Les lleis i reglaments· La CONSTITUCIÓ ESPANYOLA de 1978. És la norma fonamental i suprema del nostre ordenament jurídic; cap altra norma no pot contradir-la.
La Constitució conté els drets i llibertats fonamentals de les persones, entre ells la llibertat d'afiliació als sindicats o el dret a la vaga.
· Les lleis orgàniques. Són lleis que desenvolupen els drets i llibertats fonamentals continguts en la Constitució, com, per exemple, la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (LOLS). Per a la seva aprovació, modificació o derogació s'exigeix una majoria absoluta del Congrés.
· Les lleis ordinàries. Són lleis que regulen altres matèries que no siguin drets i llibertats fonamentals, com, per exemple, la llei de l'Estatut dels Treballadors (ET). Promulgades en l'activitat ordinària del poder legislatiu, requereixen per a la seva aprovació la majoria simple de les Cambres.
· Els decrets-llei i decrets legislatius. Són normes amb rang de llei elaborades pel Govern, amb autorització de la Constitució.
Els decrets-llei es dicten en cas d'extraordinària i urgent necessitat, que posteriorment i immediatament han de ser debatuts i aprovats pel Congrés. El decrets legislatius són elaborats pel Govern, prèvia delegació de les Corts.
· Els reglaments. Són normes elaborades per l'Administració de l'Estat en desenvolupament de lleis aprovades pel Congrés.
També són reglaments autonòmics els que elaboren les administracions autonòmiques en desenvolupament de les normes promulgades per les cambres autonòmiques.
1.4.2.- Convenis col·lectiusSón pactes entre treballadors i empresaris per fixar les condicions de treball
1.4.3.- Contractes de treballSón acords entre treballadors i empresaris que contenen la voluntat d'ambdues parts.
1.4.4.- Costums locals i professionalsEl costum és una norma no escrita que sorgeix de la pròpia col·lectivitat, per repetició d'una determinada conducta i que es compleix amb el convenciment del seu caràcter obligatori.
Existeixen altres normes (lleis, convenis col·lectius) que es remeten expressament al costum. Per exemple, l'Estatut dels Treballadors diu que el pagament del salari s'ha de fer de forma puntual i en el lloc i data pactats i, a falta de pacte, es farà conforme el costum del lloc.
1.5.- Les fonts internacionals de la relació laboralLes fonts internacionals són normes que són procedents d'organismes internacionals o que neixen dels acords que l'Estat espanyol subscriu amb altres Estats. Aquestes normes s'apliquen a Espanya només després que siguin aprovades pel Congrés i el Senat, cas en què es converteixen en normes del Dret espanyol i tenen preponderància, fins i tot sobre les normes nacionals.
Les fonts internacionals són les següents:
· Els reglaments i directives de la Unió Europea. La Unió Europea elabora reglaments, que s'apliquen directament a cada un dels Estats membres sense necessitat que s'aprovin prèviament en els seus parlaments, i directives, que obliguen als Estats membres a dictar normes o modificar les seves lleis en consonància amb el que s'ha disposat en elles.
La finalitat bàsica del Dret comunitari laboral es refereix a la lliure circulació dels treballadors dins de la Unió Europea i a l'equiparació de tota la normativa laboral al territori.
· Els convenis i recomanacions de l'Organització Internacional del Treball. L'organització Internacional del Treball (OIT) és un organisme dependent de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), format per representants dels governs, sindicats i de les organitzacions d'empresaris dels Estats membres. Dicta convenis i recomanacions per millorar les condicions de vida laboral dels treballadors.
· Els tractats o convenis internacionals. L'Estat espanyol firma tractats o convenis amb un altre Estat (conveni bilateral) o amb diversos Estats al mateix temps (conveni multilateral), la majoria de les vegades a fi de protegir els interessos dels treballadors espanyols emigrants als països corresponents.
1.6.- Principis d'aplicació de les normes laboralsEn el Dret del treball hi ha una sèrie de principis que inspiren tota la normativa laboral i indiquen quina norma s'ha d'aplicar a cada cas concret.
A més del principi de jerarquia ja explicat, a continuació es detallen altres principis d'aplicació de les normes laborals.