La tècnica dels instruments de placa

Els instruments de placa, aquells que diem de so determinat (carillons, xil·lòfons, metal·lòfons), s'han de tocar tenint en compte unes observacions bàsiques pel que fa a la tècnica d'interpretació.

• Primerament s'ha de tenir en compte que cada instruments s'ha de tocar amb la baqueta apropiada (veure figura).
• Les baquetes s'han d'agafar de la forma més apropiada per tal de mantenir la flexibilitat de les mans, canells i, en definitiva, en tot el braç, de manera que els cops siguin sempre suaus i que les baquetes "rebotin" per no ensordir el so produït i que aquest tingui tota la ressonància de l'instrument (veure figura).
• S'han de fer servir totes dues mans malgrat que això sigui difícil al principi. S'ha de saber alternar els cops quan això sigui necessari i s'ha de saber copejar amb les dues mans a l'hora i que sonin amb la mateixa intensitat i equilibri.
• El cop s'ha de donar sempre a la part central de la placa ja que és aquí a on produeix el màxim de ressonància (veure figura).
• Quan s'hagin de treure plaques pera interpretar una cançó determinada, s'ha d'anar amb compte per no fer malbé i mirar d'extreure-les per l'extrem contrari a on està el nom de la nota, ja que així farem sortir la placa del clau que la manté fixada al seu lloc sense deformar-lo (veure figura).
• S'ha de procurar no tocar mai fort. L'instrument no produirà més so i l'única cosa que aconseguirem serà, a més a més de produir un soroll insuportable, fer saltar les plaques del seu lloc.