La respiració del cantor

Com que la respiració és la base del cant, s'ha d'atendre amb especial cura la tècnica que ensenya a respirar correctament.

Durant la respiració podem distingir les següents fases:

1. Inspiració: És l'entrada d'aire als nostres pulmons.
2. Retenció-bloqueig: Retenim l'aire dintre per facilitar l'intercanvi d'oxigen i de CO2 amb la sang.
3. Expiració: És la sortida de l'aire cap a l'exterior. És en aquesta fase quan podem produir la veu per a parlar o cantar
4. Retenció-bloqueig: Aquesta fase es dona quan estem relaxat i és la preparació tranquil·la per a iniciar un nova inspiració.

Si analitzem el procés de la respiració, podem trobar que existeixen tres tipus de sistemes respiratoris:

1. La respiració toràcica superior, o clavicular: en aquest sistema s'enfonsa l'abdomen i el diafragma no funciona. Es dilata la part superior del tòrax i les clavícules pugen considerablement
2. La respiració toràcica inferior o costal: En aquesta, els costats del tòrax s'eixamplen i el diafragma funciona poc. Les espatlles i la part superior del tòrax queden immòbils i l'abdomen s'enfonsa en la seva part més baixa.
3. La respiració diafragmàtica o abdominal: En aquest sistema, el diafragma s'aplana i s'abaixa en aspirar, baixen les vísceres abdominals deixant d'aquesta manera lloc lliure per l'eixamplament dels pulmons que s'omplen d'aire fins a la seva base. I en la espiració, sortida de l'aire, fa el moviment contrari, és a dir, puja pressionant la base dels pulmons fent que aquests es buidin d'aire.

Si diem que la respiració normal és una respiració que impliqui aquests tres sistemes, per a el cantaire ha de ser l'últim sistema el més important. És a dir, bàsicament ha de fer una respiració diafragmàtica ben conscient i controlada per aprofitar al màxim la seva capacitat pulmonar.