<Ree al la tabelo | Elementa kurso de esperanto |
LECIONO 11
PLANOJ PRI
VETURADO
.
|
|
ATENTU! Sense acusatiu (perquè són subjectes): # KiO mankas? > Mankas laborO. # KiO okazas? > Okazas neniO. # KiO necesas? > Necesas amO. # KiU aperis? > Aperis neniU.
El sufix -ad-: Indica acció continuada: rigardi (mirar) > rigardadi (contemplar); instruo (instrucció) > instruado (ensenyament); paroli (parlar) > parolado (discurs). El sufix -ar-:
Indica la reunió o el conjunt: vorto (paraula)
> vortaro (diccionari); arbo (arbre)
> arbaro (bosc); vagono (vagó) >
vagonaro (tren); homo (persona) > homaro
(la humanitat). |
El sufix -um-:
És un sufix comodí, sense cap significat definit: plena (ple/na)
> plenumi (acomplir); proksime (a prop) >
proksimume (aproximadament); suno (sol) > sunumi
(prendre el sol); malvarmo (fred) > malvarmumi
(refredar-se, encostipar-se).
Kion vi umas? = Què fots?
GRAMATIKO:
EL PRONOM SI
En esperanto, el pronom reflexiu és si. S'usa
només a la tercera persona, tan en singular com en plural:
> mi lavas min = jo em rento
> vi lavas vin = tu et rentes
> li lavas sin = ell es renta
> Maria lavas sin = Maria es renta
> ni lavas nin = nosaltres ens rentem
> Marko kaj Ana lavas sin = Marko i Ana es renten
Compareu:
> Li lavas sin = Ell es renta (a si mateix)
> Li lavas lin = Ell el renta (a un altre)
Del pronom si es deriva regularment l'adjectiu possessiu
sia:
> Li parolas al sia amiko = Ell parla al seu amic
Compareu:
> Li amas sian edzinon = Ell estima la seva dona (la
pròpia)
> Li amas lian edzinon = Ell estima la seva dona (la
d'un altre)
Si o sia mai no es poden trobar en el subjecte
d'una oració (ni tan sols subordinada) ja que són reflexius
(reflecteixen el subjecte):
> Li diras, ke lia amiko mankas al li = Ell diu que
el seu amic li manca
CONDICIONAL
Tots els verbs en totes les persones es conjuguen en temps
condicional afegint la terminació us al radical del
verb:
> mi parolus = jo parlaria; vi parolus = tu
parlaries...
L'ORDRE ALFABÈTIC
Als diccionaris d'esperanto les paraules
estan ordenades per arrels, sense tenir en compte les
terminacions, ja que el nombre de terminacions possibles és molt
alt. Així, amo va davant de amiko;
la paraula mano la trobarem abans de manki;
i mono sortirà abans de monato
i de mondo.
DATES
Les dates, de forma anàloga a les hores, es
construeixen amb numerals:
> La 15a de septembro estas la unua
lerneja tago
En els encapçalaments de les cartes cal
utilitzar la forma en acusatiu de temps:
> Merkredon, la 27an de februaro 1991
Habitualment, quan s'utilitzen xifres, les
dates s'escriuen a l'inrevés del que nosaltres estem acostumats.
Així la data anterior seria: 1991-02-27 (les xifres
més significatives van al davant).