<Ree al la tabelo Elementa kurso de esperanto

 

LECIONO 11

 

PLANOJ PRI VETURADO

.

FIKSIGAJ EKZERCOJ:

B- Li estas malsana. li estas en la lito.
> Se li estus sana, li ne estus en la lito.

1. Li ne havas monon. Li ne povas trinki bonan vinon.
2. Ili laboras. Ili ne povas viziti lian patrinon.
3. Ili ne havas veturilon. Ili ne povas iri Italien.
4. Ana ne havas tempon. Ana ne povas piediradi ekster la urbo.
6. La knabino ne lernadas. La knabino ne scias la lecionon.
7. Li malfruas. La gelernantoj ridetas al li.

ATENTU!

Sense acusatiu (perquè són subjectes):

# KiO mankas? > Mankas laborO.

# KiO okazas? > Okazas neniO.

# KiO necesas? > Necesas amO.

# KiU aperis? > Aperis neniU.

El sufix -ad-: Indica acció continuada: rigardi (mirar) > rigardadi (contemplar); instruo (instrucció) > instruado (ensenyament); paroli (parlar) > parolado (discurs).

El sufix -ar-: Indica la reunió o el conjunt: vorto (paraula) > vortaro (diccionari); arbo (arbre) > arbaro (bosc); vagono (vagó) > vagonaro (tren); homo (persona) > homaro (la humanitat).
Aro = conjunt

El sufix -um-: És un sufix comodí, sense cap significat definit: plena (ple/na) > plenumi (acomplir); proksime (a prop) > proksimume (aproximadament); suno (sol) > sunumi (prendre el sol); malvarmo (fred) > malvarmumi (refredar-se, encostipar-se).
Kion vi umas? = Què fots?

 

GRAMATIKO:

EL PRONOM SI
En esperanto, el pronom reflexiu és si. S'usa només a la tercera persona, tan en singular com en plural:
> mi lavas min = jo em rento
> vi lavas vin = tu et rentes
> li lavas sin = ell es renta
> Maria lavas sin = Maria es renta
> ni lavas nin = nosaltres ens rentem
> Marko kaj Ana lavas sin = Marko i Ana es renten
Compareu:
> Li lavas sin = Ell es renta (a si mateix)
> Li lavas lin = Ell el renta (a un altre)
Del pronom si es deriva regularment l'adjectiu possessiu sia:
> Li parolas al sia amiko = Ell parla al seu amic
Compareu:
> Li amas sian edzinon = Ell estima la seva dona (la pròpia)
> Li amas lian edzinon = Ell estima la seva dona (la d'un altre)
Si o sia mai no es poden trobar en el subjecte d'una oració (ni tan sols subordinada) ja que són reflexius (reflecteixen el subjecte):
> Li diras, ke lia amiko mankas al li = Ell diu que el seu amic li manca

CONDICIONAL
Tots els verbs en totes les persones es conjuguen en temps condicional afegint la terminació us al radical del verb:
> mi parolus = jo parlaria; vi parolus = tu parlaries...

L'ORDRE ALFABÈTIC
Als diccionaris d'esperanto les paraules estan ordenades per arrels, sense tenir en compte les terminacions, ja que el nombre de terminacions possibles és molt alt. Així, amo va davant de amiko; la paraula mano la trobarem abans de manki; i mono sortirà abans de monato i de mondo.

DATES
Les dates, de forma anàloga a les hores, es construeixen amb numerals:
> La 15a de septembro estas la unua lerneja tago
En els encapçalaments de les cartes cal utilitzar la forma en acusatiu de temps:
> Merkredon, la 27an de februaro 1991
Habitualment, quan s'utilitzen xifres, les dates s'escriuen a l'inrevés del que nosaltres estem acostumats. Així la data anterior seria: 1991-02-27 (les xifres més significatives van al davant).

 

EKZERCOJ:

A- Kompletigu la frazojn:

1. Se mi havus tiom __ mono kiom __ ideoj, mi ir___us tra la mondo.
2. En tiu vort__o mankas kelkaj vortoj.
3. Li restos malsata: li longe rakont__as kaj ne venas al la tablo.
4. Li devis atenti kaj ne rajtis longe resti sur la strato en pluvo. Tial li malvarm__is.

B- Kompletigu la vortojn per afiksoj:

1. Ni somer__os dum junio.
2. La infano skrib__is tute nekompren___e.
3. Mia patro vetur__is nin per trajno.
4. Junie ni __veturos por long__a ekskurso al la Pireneoj.
5. Li koler__is kaj ___iris.

C- Trovu la vorton:

1. Malridi.
2. Viro / virino.
3. Senvivigi.
4. Per tio oni trinkas.
5. Iri per vagonaro, aviadilo...
6. Senmanka.

  • En leciono 11 estas multaj ekzercoj, vidu: korekteblaj ekzercoj (dekstre) kaj pliaj ekzercoj (sube). Bonan laboron!

PLIAJ EKZERCOJ:

A- Traduku:

nekredebla, libervole, klariginda, restado, vagonaro, parolrajto, malliberulo, planlingvo, rajtigi, atentegi, malliberejo, diversmaniere, junularo.

B- Traduku kaj respondu:

1. Què podria avui alegrar més la vista dels seus pares?
2. Voldries almenys després de l'estudi anar amb mi al centre de la ciutat?
3. A on desitjaries viatjar demà mateix si tinguessis prou diners i temps?
4. Encara que projectes viatjar a Itàlia amb auto, no et sembla millor anar amb tren?
5. Perquè les mateixes idees, persones diverses les aclareixen de manera diferent?
6. Voldries viatjar amb el seu cotxàs com si fossis tan ric com ell?
7. Què t'ha començat a explicar en Marc sobre la seva petita agenda secreta?
8. Et sembla creïble aquest conte sobre el Pere, la Maria i el seu cotxe?
9. T'agradaria viatjar llargament al voltant del món?
10. Podrien venir ells amb el seu cotxe davant de casa nostra?

C- Derivu vortojn el la jenaj kaj traduku ilin:

nova, urbo, lavi, unu, ebl-

  • Kaj nun vi povas ripozi iomete.