<Ree al la tabelo Elementa kurso de esperanto

 

LECIONO 12

 

.......

B- Aperis malmultaj vortoj en tiu leciono.
> Oni aperigis malmultajn vortojn en tiu leciono.

1. Kunvenos multaj homoj.
2. Ili opinios.
3. La tempo pasas.
4. Certe la kunveno sukcesos.
5. Li tre atentos.
6. Li bone decidis.
7. Ili finfine ekagis.
FAMILIANOJ KUNVENAS

.

  • En leciono 12 ni atentas nenion, do nun lernu la afiksojn. Jen ili:

El sufix -an-: Significa membre, habitant, partidari: klubano (membre d'un club); samlandano (habitant del mateix país); samideano (partidari de la mateixa idea; en particular, de l'esperanto)

El sufix -uj-: Indica recipient. A vegades, sobretot antigament, es fa servir també per a país: paperujo (paperera); Bulgarujo (Bulgària; ara normalment: Bulgario)

El sufix -i-: Sufix internacional, àmpliament usat, per derivar el nom d'una nació Katalunio (Catalunya); Hispanio (Espanya); Francio (França). En alguns països, per la força del costum, es tendeix a utilitzar més el radical -land-: Pollando = Polio (Polònia); Finnlando = Finnio (Finlàndia)

El sufix -ec-: Indica una qualitat abstracta: beleco (bellesa); varmeco (calor); simpleco (simplicitat)

Inter com a prefix: La preposició inter indica, com a prefix, entre, mutu, un amb l'altre. Equival sovint en català al prefix inter-: interhoma (interpersonal); internacia (internacional)

Kun com a prefix: La preposició kun s'utilitza com a prefix amb el significat de conjuntament, plegats: iri (anar) > kuniri (anar plegats); labori (treballar) > kunlabori (col·laborar).

 

GRAMATIKO:

NOMS DE NACIONS I NACIONALITATS
En esperanto el nom de les nacions i nacionalitats no està unificat. Existeixen dues formes bàsiques.
En la primera, que s'aplica més aviat a nacions històriques (des d'un punt de vista molt europeu), es deriva el nom del país a partir dels habitants:
> kataluno (català) => Katalunio (Catalunya)
> dano (danès) => Danio (Dinamarca)
> kebeko (quebequès) => Kebekio (El Quebec)
> koreo (coreà) => Koreio (Corea)
En el segon cas, menys corrent, es deriva el nom dels habitants a partir del país:
> Nederlando (Holanda) => nederlandano (holandès)
> Maroko (Marroc) => marokano (marroquí)
> Usono (Estats Units) => usonano (americà)
> Kanado (Canadà) => kanadano (canadenc)
Per als noms de les llengües s'utilitza la forma adjectiva precedida de l'article:
> la araba = l'àrab
> la hungara = l'hongarès
> la germana = l'alemany
Les llengües planificades, en canvi, en ser noms propis tenen terminació substantiva:
> esperanto
> volapuko
> ido
 

  • Kaj finfine la ekzercoj. Ne tro laboru!
EKZERCOJ:

A- Kompletigu la frazojn:

1. Dum jun__o oni havas bel__on.
2. Malsimplajn laborojn instruistojn devus plisimpl__i.
3. En tiu tempo li jam estis klub__o de sporta klubo.
4. Monon oni metas en mon__on.
5. En longaj kunvenoj homoj _____parolas kaj ___trinkas.
6. Geedzoj ___vivas en sama domo.

B- Kompletigu per prepozicioj:

1. ___ lia opinio ni ne devas plu rilati ___ li.
2. Ni ne scios ___ sabato ___ ni gajnos la loterion.
3. ___ la tago oni laboras; ___ la nokto oni dormas.
4. Silenton oni povas trovi nur ____ la urboj.
PLIAJ EKZERCOJ:

A- Traduku kaj respondu:

1. Et fa més feliç l'amistat que l'amor?
2. Amb quina freqüència escrius cartes a les teves amigues a Itàlia i Polònia?
3. Ha canviat la relació entre tu i el teu mestre durant el curs o ha quedat la mateixa?
4. Ja saps prou esperanto per a usar-lo tu mateix durant juliol i agost?
5. Vols que anem a l'estiu d'excursió plegats a algun lloc allunyat?
6. Amb una persona de quina nacionalitat voldries relacionar-te?
7. Qui va proposar que seguíssim l'exemple i beguéssim llet i mengéssim pomes enlloc d'engreixar-nos amb dolços?

B- Traduku:

tiurilate, partopreni, plejparte, samtempe, internacia, kuiristino, varmeco, samnaciano, pomsuko, pasigi, interhelpo, kunlernanto, realigi, tutsimple, kunlaborado, intertempe, pomkuko, kunigi, respondeco, lernejano.