LLIÇÓ 3

El prefix mal-: Indica la idea contrària (no necessàriament dolenta):amiko (amic)-malamiko (enemic); bona (bo)-malbona (dolent); mala (contrari); la malo (el contrari).

Aquest prefix té molta vida en la llengua col.loquial juvenil esperantista. Exemple: ino (noia, "tia")-malino (noi,"tio").

PETRO KAJ MARIA

FIKSIGA EKZERCO:

A- La domo de Petro estas bela
> KIA estas LIA domo?

1. La labortablo de Marko estas longa
2. La patrino de Ana estas juna
3. La edzino de Georgo estas amika
4. La libroj de Johano estas malnovaj
5. La iro de la afero estas malbona
6. La povo de la scio estas tre granda
7. La respondo de la gepatroj estas malbona

El prefix ge-: Indica la reunió d'ambdós sexes: amikoj (amics); amikinoj (amigues); geamikoj (amics i amigues); patro (pare); patrino (mare); gepatroj (pare i mare); gea (mixte).

De totes maneres, a l'esperanto com a moltes altres llengües, normalment es fa servir el plural del masculí de forma general i el prefix ge- s'emplea sobretot en casos en què pugui haver confusió, i principalment amb el vocabulari de família.

Un cop hagis estudiat la gramàtica de la lliçó, fes els exercicis següents. Després corregeix-los consultant la clau.

ATENTU!

GRAMATIKO:

ADJECTIUS
Tots els adjectius acaben en -a: bela, bona, facila, granda, juna, nova.
Tot i que l'ordre és lliure s'acostumen a posar davant dels substantius: granda tablo.
No concorden en gènere amb el substantiu (a l'esperanto no hi ha gènere gramatical):
-bona amiko: bon amic; bona amikino: bona amiga; bonaj amikoj: bons amics:
-li estas bela: ell és maco; ili estas belaj: ells són macos / elles són maques

KIA
Pronom o adjectiu interrogatiu que demana per una qualitat o atribut:
-Kia estas via hejmo?: Com és la teva casa?
-Kiaj estas liaj libroj?: Com són els seus llibres?

PASSAT
En temps passat, tots els verbs en totes les persones es conjuguen afegint la terminació -is al radical del verb:
-mi parolis: jo vaig parlar / jo he parlat / jo parlava
-vi parolis: tu vas parlar / tu has parlat / tu parlaves

DE
La preposició de en esperanto introdueix també complements de lloc o de temps, com en català des de:
-de la alia tago li estas en nova domo: des de l'altre dia és a una casa nova
-ili iris de mia domo al la hotelo: van anar des de casa meva a l'hotel