LECIONO 4

• Com sempre llegeix primer el text amb l'ajut del vocabulari.

. Fes ara els Exercicis de Fixació.

LA AMIKINO DE MARKO

C- La lernanto havas libron ....Mi vidas LIAN libron 1. La lernanto havas amikinon 2. Ana havas monon 3. Maria havas belajn okulojn 4. La gepatroj havas legolibrojn 5. Petro havas novan skribotablon 6. La instruistino havas bonajn lernantojn 7. Malvarman kafon ni havas

ATENTU! # MalmultA monO = PocS dinerS # Bonvolu veni = Sisplau, vine SALUTACIONS / SALUTOJ: BONVOLU = sisplau DANKON = gràcies SALUTON = hola El sufix -em: Indica tendència, inclinació: paroli (parlar) > parolema (xerraire) lerni (estudiar) > lernema (estudiós) Kion vi ne emas fari? -Mi tre malemas labori

• I ara és el moment de passar a la gramàtica.

GRAMATIKO:

COMPLEMENT DIRECTE
En esperanto, la persona o objecte afectat per l'acció del verb (complement directe) s'indica mitjançant la terminació -n (anomenada acusatiu):
> Ells l'estimen = Ili liN amas
> Ell estima l'Anna = Li amas AnaN
> Ells els tenen = Ili havas iliN
> Tenen bons llibres = Ili havas bonajN librojN
Aquesta terminació també s'afegeix als interrogatius kio, kiu(j) i kia(j) quan demanen pel complement directe:
> KiajN amikojN vi havas? -Mi havas bonajN amikojN
> KiuN libroN vi legas? -Mi legas la lernolibroN de esperanto

KIO I KION
El nostre pronom interrogatiu que es tradueix a l'esperanto com a kio o kion, depenent de si es demana pel complement directe o no:
> Kio estas sur la tablo? -Libro estas sur la tablo
> Kion li trinkis? -Li trinkis kafon
> Kion li faras? -Li faras bonan kafon

ORDRE EN L'ORACIÓ
L'ordre usual de les paraules dins de la frase és subjecte-verb-objecte, com en català. Tanmateix. degut a la terminació -n que identifica l'objecte, l'ordre de les paraules pot variar per posar en relleu algun element. Això es fa amb molta més prestesa que en català:
> Mi legas libron = Estic llegint un llibre
> Libron mi legas = Un llibre és el que estic llegint
> Legas libron mi = Estic llegint un llibre jo

FUTUR
En temps futur, tots els verbs en totes les persones es conjuguen afegint la terminació -os al radical del verb:
> mi parolos = (jo) parlaré; vi parolos = (tu) parlaràs; ...

KIA (CONTINUACIÓ)
Kia demana sempre per un adjectiu:
> KiA estas la kafo? -La kafo estas varmA
> KiAN kafoN vi trinkas? -Mi trinkas varmAN kafoN
> KiAJN gefratojN vi havas? -Mi havas junAJN gefratojN

KE
La conjunció ke introdueix una proposició subordinada lligada al verb:
> Li diras, ke li venos = Diu que vindrà
> Vi vidas, ke mi legas = Veus que estic menjant
Normalment en esperanto les proposicions subordinades s'escriuen entre comes.

ADJECTIVACIÓ
L'adjectivació és una fòrmula molt corrent en esperanto:
> patra kompreno = comprensió paternal (del pare)
> geedza hejmo = casa conjugal
> mona afero = assumpte de diners
> kursa lernolibro = llibre de text del curs
> skriba demando = pregunta escrita
> parola respondo = resposta oral
> kuira instruo = ensenyament culinari

DEMOSTRATIUS
Els demostratius es formen amb la mateixa estructura que els mots interrogatius:
> kio => tio (això, allò)
> kiu => tiu (aquest, aquell)
> kia => tia (d'aquesta mena, d'aquella mena)
> Kio estas tio? -Tio estas tablo
> Kiu estas tiu? -Tiu estas mia amiko Marko
> Kia estas via amiko? -Li estas tre bona, mi preferas tiajn amikojn
La diferència entre tiu i tia és equivalent a la de kiu i kia.

KIA I KIU
Kia i kiu tenen sentits lleugerament diferents:
Kia demana per una característica de l'objecte:
> Kian instruiston vi havas? -Mi havas bonan instruiston
Kiu demana per l'objecte mateix:
> Kiun instruiston vi havas? -Georgon
Compareu:
> Kiu libro tiu estas? -Tiu estas la lernolibro de esperanto (específic)
> Kia libro tiu estas? -Tiu estas bona libro (genèric)

• I finalment els exercicis. No t'oblidis de corregir-los consultant les solucions un cop fets (els de la clau).

EKZERCOJ: B- Completeu amb un interrogatiu: Kompletigu per ki-vorto: 1. _____ eniras? (Ana) 2. _____ domon vi havas? (belan) 3. _____ respondas al la instruisto? (ni) 4. _____ nur vi trinkas? (la kafon) 5. Pri _____ ili parolas? (pri amo) 6. _____ okulojn vi havas? (grandajn)

Fes també aquests exercicis complementaris i si t'has matriculat al curs envia'ls al professor perquè els corregeixi. Si no t'has matriculat, què esperes per fer-ho? De totes maneres fes-los encara que només sigui per practicar. PLIAJ EKZERCOJ: A- Traduïu / Traduku: malfacila, trinkema, parola, gefratoj, bonvena, malamo, malfari, monema, neesperantisto, belparola, varmo, rigardo, demando, varmema, laborloko, kuna, nura, ena B- Traduïu i contesteu / Traduku kaj rerspondu: 1. Quins llibres de text vas llegir? Com eren? 2. Què faran ara l'Anna i en Marc a la petita habitació d'en Marc? 3. Qui anirà amb tu a casa teva? 4. Com són els ulls de la teva germana? 5. Qunia mena de cafè vols beure? 6. Però encara dius que ella vindrà? 7. Vols venir a casa meva? 8. Pots parlar als meus pares sobre nosaltres? 9. T'agrada veure uns ulls bonics? 10. Vols preguntar ara sobre el curs d'esperanto?