<Tornar a l'índex | Curs elemental d'esperanto |
LECIONO 5
EN KAFEJO |
FIKSIGAJ EKZERCOJ:
A- Kio estas bonulo?
> Bonulo estas homo, kiu estas bona.
1. Kio estas belulo?
2. Kio estas junulo?
3. Kio estas fortulo?
4. Kio estas rapidulo?
5. Kio estas malvarmulo?
ATENTU!
#KIU vidas MarkoN? > Ana vidas MarkoN
#KIUN vidas Marko? > AnaN vidas Marko
#KIO okazas? > KurO okazas
#KIEL vi dormis? > Mi dormis tre bonE
#KIA estis via dormO? > Tre bonA
.
El sufix -ul-: Forma la paraula per a una persona caracteritzada per alguna qualitat: grandulo (una persona gran de tamany); malbonulo una persona dolenta); belulino (una dona bonica ); ulo (en argot: "tio")
El sufix -ej-:
Forma la paraula per al local o lloc: lerni (aprendre) > lernejo
(escola); kuiri (cuinar) > kuirejo (cuina); hundo
(gos) > hundejo (gossera).
Ejo = local
El sufix -ebl-:
Denota la possibilitat, com en català -able, -ible: trinkebla
= potable (que pot ser begut); kompreneble =
comprensiblement,és clar (que pot ser entès); ebla =
possible; eble = potser/possiblement:
tio estas ebla = tio
eblas
Eble li venos = Potser
vindrà
GRAMATIKO:
INDETERMINATS
Els indeterminats es formen, com
els demostratius, a partir dels mots interrogatius:
> kio => io (alguna
cosa, quelcom)
> kiu => iu (algun
(-a), algú)
> kia => ia (alguna
mena de)
> kie => ie (en
algun lloc; tie = aquí, allà)
> kiel => iel (d'alguna manera; tiel
= així)
> Mi vidas ion = Veig alguna
cosa
> Kunportu iun amikon! = Porta
amb tu algun amic!
> Li devas esti ie = Ha de ser
en algun lloc
> Ni iel komprenos nin = Ens
entendrem d'alguna manera
ADVERBIS
Els adverbis derivats poden formar-se
afegint una e al final del mot: bele, fine, longe,
malmulte, poste.
Hi ha adverbis, anomenats primitius, que no
acaben en e: nun, nur, tre.
Així com l'adjectiu s'anteposa al
substantiu, normalment l'adverbi es posa davant del verb:
> bele skribi = escriure bé
(bellament)
> bone paroli = parlar bé
ADVERBIS DERIVATS DE PREPOSICIONS
> La patro venas post la laboro =>
La patro venas poste
> La kurso okazas en la domo => La
kurso okazas ene
> Marko lernas kun Ana => Ili
lernas kune
IMPERATIU
Tots els verbs en totes les persones es
conjuguen en imperatiu afegint la terminació u al
radical del verb, aquesta terminació indica en general
obligació:
> ni iru = anem
> li iru = li devas iri = ha
d'anar
A la segona persona, el més normal és
el·lidir el pronom vi:
> iru - ves, aneu
Després d'una petició amb bonvolu
segueix un verb en infinitiu:
> bonvolu legi = llegeix/llegiu,
si us plau
> bonvolu veni = vine/veniu, si
us plau
KIEL I KIA
Kiel és un pronom interrogatiu que
significa com. Al contrari que kia mai no s'utilitza com
a adjectiu:
> Kian amikon vi havas?
Kiel demana sempre per un adverbi o
un complement del verb; kia sempre per un adjectiu:
> Kiel vi dormas? => Mi
dormas malbone
> Kia li estas? => Li estas bona
> Kiajn librojn vi legas? => Mi
legas nur bonajn librojn
ATRIBUT
Normalment l'atribut que segueix el verb esti
té terminació adjectiva:
> Li estas forta = Ell és fort
Però si manca el subjecte o el subjecte és
una frase (o un verb en infinitiu), la terminació de l'atribut
és adverbial:
> Nun estas varme = Ara fa calor
> Instrui estas bele = Ensenyar
és bonic
> Estas bone, ke vi lernas = És
bo que estudieu