<Tornar a l'índex Curs elemental d'esperanto

 

LECIONO 5

 

EN KAFEJO

FIKSIGAJ EKZERCOJ:

A- Kio estas bonulo?
> Bonulo estas homo, kiu estas bona.

1. Kio estas belulo?
2. Kio estas junulo?
3. Kio estas fortulo?
4. Kio estas rapidulo?
5. Kio estas malvarmulo?

ATENTU!

#KIU vidas MarkoN? > Ana vidas MarkoN

#KIUN vidas Marko? > AnaN vidas Marko

#KIO okazas? > KurO okazas

#KIEL vi dormis? > Mi dormis tre bonE

#KIA estis via dormO? > Tre bonA

.

El sufix -ul-: Forma la paraula per a una persona caracteritzada per alguna qualitat: grandulo (una persona gran de tamany); malbonulo una persona dolenta); belulino (una dona bonica ); ulo (en argot: "tio")

El sufix -ej-: Forma la paraula per al local o lloc: lerni (aprendre) > lernejo (escola); kuiri (cuinar) > kuirejo (cuina); hundo (gos) > hundejo (gossera).
Ejo = local

El sufix -ebl-: Denota la possibilitat, com en català -able, -ible: trinkebla = potable (que pot ser begut); kompreneble = comprensiblement,és clar (que pot ser entès); ebla = possible; eble = potser/possiblement:
tio estas ebla = tio eblas
Eble li venos = Potser vindrà

GRAMATIKO:

INDETERMINATS
Els indeterminats es formen, com els demostratius, a partir dels mots interrogatius:
> kio => io (alguna cosa, quelcom)
> kiu => iu (algun (-a), algú)
> kia => ia (alguna mena de)
> kie => ie (en algun lloc; tie = aquí, allà)
> kiel => iel (d'alguna manera; tiel = així)
> Mi vidas ion = Veig alguna cosa
> Kunportu iun amikon! = Porta amb tu algun amic!
> Li devas esti ie = Ha de ser en algun lloc
> Ni iel komprenos nin = Ens entendrem d'alguna manera

ADVERBIS
Els adverbis derivats poden formar-se afegint una e al final del mot: bele, fine, longe, malmulte, poste.
Hi ha adverbis, anomenats primitius, que no acaben en e: nun, nur, tre.
Així com l'adjectiu s'anteposa al substantiu, normalment l'adverbi es posa davant del verb:
> bele skribi = escriure bé (bellament)
> bone paroli = parlar bé

ADVERBIS DERIVATS DE PREPOSICIONS
> La patro venas post la laboro => La patro venas poste
> La kurso okazas en la domo => La kurso okazas ene
> Marko lernas kun Ana => Ili lernas kune

IMPERATIU
Tots els verbs en totes les persones es conjuguen en imperatiu afegint la terminació u al radical del verb, aquesta terminació indica en general obligació:
> ni iru = anem
> li iru = li devas iri = ha d'anar
A la segona persona, el més normal és el·lidir el pronom vi:
> iru - ves, aneu
Després d'una petició amb bonvolu segueix un verb en infinitiu:
> bonvolu legi = llegeix/llegiu, si us plau
> bonvolu veni = vine/veniu, si us plau

KIEL I KIA
Kiel és un pronom interrogatiu que significa com. Al contrari que kia mai no s'utilitza com a adjectiu:
> Kian amikon vi havas?
Kiel demana sempre per un adverbi o un complement del verb; kia sempre per un adjectiu:
> Kiel vi dormas? => Mi dormas malbone
> Kia li estas? => Li estas bona
> Kiajn librojn vi legas? => Mi legas nur bonajn librojn

ATRIBUT
Normalment l'atribut que segueix el verb esti té terminació adjectiva:
> Li estas forta = Ell és fort
Però si manca el subjecte o el subjecte és una frase (o un verb en infinitiu), la terminació de l'atribut és adverbial:
> Nun estas varme = Ara fa calor
> Instrui estas bele = Ensenyar és bonic
> Estas bone, ke vi lernas = És bo que estudieu

EKZERCOJ:

A- Completeu amb un interrogatiu:
Kompletigu per ki-vorto:

1. _____ vi komprenas? (multon)
2. _____ estas la kuko? (bona)
3. _____ li kantas? (bone)
4. _____ ili vidis? (grandan hotelon)
5. _____ okazas? (kurso)
6. _____ kukojn portis la kelnero? (grandajn)

B- Completeu les frases:
Kompletigu la frazojn:

1. Mia amiko skribas mult__.
2. Bela kelnerino estas bel_____o.
3. Ni havas multa__ bela__ afero__.
4. Ni long__ lernas en lern___.
5. La akvo estas trink____a.

  • I per acabar uns quants Exercicis Complementaris. Fes-los encara que no puguis accedir a les solucions, és important practicar.

PLIAJ EKZERCOJ

A- Traduïu / Traduku:

maljunulino, malrapida, gejunuloj, belulo, trinkejo, malmulte, laborejo, rapidi, peri, peristo, malkune, tiea.

B- Traduïu i contesteu / Traduku kaj respondu:

1. Els cambrers als grans hotels entenen moltes llengües?
2. Saps si a l'Anna li agrada la nova cançó sobre un pobre i una noia bonica?
3. On vas veure un vell i un jove amb una gran taula? Els busco des de fa tres dies.
4. Com canten els cuiners a les cuines?
5. Com és el carrer de davant de la teva altra casa?
6. Pots amb el nou llibre de text aprendre esperanto prou ràpidament o t'és difícil?
7. És potable l'aigua?
8. Demana si la velleta pot fer-nos un pastís.

C- Deriveu paraules dels següents mots i traduïu-les:
Derivu vortojn el la jenaj kaj traduku ilin:

fino, kanti, in-