LLIÇÓ 7

A- La domo estas alta, sed la monto estas pli alta.
> La monto estas pli alta ol la domo.

1. Marko estas juna, sed Ana estas pli juna.
2. Biciklo estas multekosta, sed domo estas pli multekosta.
3. Pano estas kosta, sed kuko estas pli kosta.
4. Ana estas bela, sed Marta estas pli bela.
5. La sinjoro parolas rapide, sed la vendisto parolas pli rapide.
6. Johano kuras rapide, sed Eva kuras pli rapide.

El sufix -ind: Indica quan algú o quelcom és digne de o val la pena de.
leginda = digne de ser llegit
nedankinde = de res (no és digne d'agraïment)
Li parolis tre inde = Va parlar molt dignament

COMPARATIUS I SUPERLATIUS
El comparatiu de superioritat es forma amb pli... ol (més... que):
> pli kosta ol la tempo = més car que el temps
> Petro pli dormas ol Johano = Petro pli multe dormas ol Johano
El comparatiu d'inferioritat es forma amb malpli... ol (menys... que):
> malpli forta ol vi = menys fort que tu
El comparatiu d'igualtat es forma amb tiel... kiel (així... com, tan... com):
> tiel juna kiel li = tan jove com ell
El superlatiu de superioritat es forma amb plej... el (més de):
> la plej maljuna el la sinjoroj = el més vell dels senyors
> plej rapide = el més ràpidament (possible)
> Li plej legas el ciuj = Li plej multe legas el æiuj
El superlatiu d'inferioritat es forma amb malplej... el (menys... de):
> la malplej juna el la sinjorinoj = la menys jove de les senyores
> malplej rapide = el menys ràpidament (possible)
Després dels comparatius i superlatius cal posar, si s'escau, la marca de l'acusatiu:
> Li pli profitas la okazon ol vi
> Ni iru pli foren
> Mi havas la plej belan edzinon
Compareu:
> Li pli amas min ol vi = Ell m'estima més que tu
> Li pli amas min ol vin = Ell m'estima més que a tu

TAULA DE MOTS CORRELATIUS
Ja hem anat veient gairebé tots els elements d'aquesta taula en anteriors lliçons: verticalment, els indefinits, interrogatius/relatius, demostratius i negatius; horitzontalment, falten els possesius, molt poc emprats i que no es tractaran en aquest curs. Així doncs, la novetat són únicament els col·lectius.

PLI I PLU
L'adverbi plu només té significat temporal:
> Mi prenos plu la libron = Prendré més temps el llibre
> Mi ne koleros plu = No m'enfadaré més (temps)
> Mi ne plu punos lin = No el castigaré més (temps)
En canvi pli indica únicament quantitat. Compareu:
> Mi laboros pli = Treballaré més (m'esforçaré més, faré més feina)
> Mi laboros plu = Treballaré més (continuaré treballant una estona més)

DUM
Dum equival tan a durant, com a mentre:
> Li sidas dum la manøo = Ell seu durant el menjar
> Li sidas dum mi legas = Ell seu mentre jo llegeixo
> Li sidas. Dume mi legas = Ell seu. Mentretant jo llegeixo.

EKZERCOJ:

A- Completeu les frases: Kompletigu la frazojn:

1. Dankon, sinjoro. Nedank ___.
2. Horo estas mallonga; tago estas ___ longa; monato estas ___ longa ___ tago; jaro estas __ ____ longa.
3. Mi legas pli multaj_ libroj_ __ mia amiko.
4. Mi sendis al mia amiko longaj_ leteroj_, ____ li estis en Tokio.

C- Trobeu la paraula:
Trovu la vorton:

1. Ni iras per ili.
2. Se oni donas ion al vi, vi _______ tion.
3. Dum la tago se vi ne sidas, vi ______.
4. Multjara sinjorino.
5. Per ili oni prenas kaj donas la aferojn.

I finalment uns quants exercicis per posar en pràctica la gramàtica. Com de costum, dels del requadre a l'esquerra sí tens les solucions (fes clic damunt la clau per accedir-hi), dels complementaris només si t'has matriculat al curs.

PLIAJ EKZERCOJ:

A- Traduïu / Traduku:

sinjora, malmultekosta, nepardoninde, malhelpi, vendejo, edzino, trimonate, nuntempe, viva, forgesindulo, vivinda, jarcento, sentempi.

B- Traduïu i contesteu:
Traduku kaj respondu:

1. Pots estudiar tranquil·lament mentre algú altre canta alegrament?
2. Perquè ja no tens temps d'escoltar-me més estona?
3. Estàs segur que no ens costarà més?
4. Tots els venedors d'autos ja saben que vols comprar un cotxe nou?
5. Quant costa ara el millor menjar en aquell restaurant?
6. Quan viatjaràs a Rotterdam?
7. Perquè creus que comprar un cotxe ara és millor que fer-ho després?