LLIÇÓ 8

ATENTU!

# Oni BEZONAS akvon = Akvo estas NECESA
# Oni BEZONAS tempon = Tempo estas NECESA

# Akvo ESTAS necesa = Akvo necesAS
# Tempo ESTAS necesa = Tempo necesAS

# Kiam oni ne scias ion, oni DEMANDAS

# Kiam oni deziras ion, oni PETAS

...

El sufix -et-: expressa el diminutiu:
libreto = llibret; beleta = boniquet (-a); iomete = una miqueta

També es pot fer servir amb la terminació a com a adjectiu: eta infano = infaneto = nen petit

El sufix -eg-: expressa l'augmentatiu:
librego = llibràs; belega = bellíssim (-a); treege = multíssim

També es pot fer servir amb la terminació a com a adjectiu: ega urbo = urbego = ciutat enorme; o amb la terminació e com a adverbi: ege labori = laboregi = treballar molt

-U EN FRASES SUBORDINADES
Quan una frase subordinada introduïda per la conjunció ke expressa un desig o una imposició, agafa la mateixa terminació u de l'imperatiu:
> Mi deziras, ke vi lernu
> Lia patrino volas, ke ili restu
> Mia edzino petas, ke mi ne laboru malproksime
> Li bezonas, ke ni estu trankvilaj
Compareu:
> La instruisto diras, ke la lernantoj ne parolu (ordre)
> La instruisto diras, ke la lernantoj ne parolas (explicació)
En aquest ús, l'imperatiu de l'esperanto, anomenat pròpiament volitiu per subratllar la idea de voluntat, equival molt sovint al subjuntiu del català.

ELS NUMERALS ORDINALS
Com els demés adjectius, els ordinals es formen afegint una a als numerals:
> unua = primer (-a); dua = segon (-a); tria = tercer (-a)....
L'hora s'indica mitjançant numerals ordinals:
> Estas la sesa (horo) = Són les sis

KIOMA
Així com kiom demana per una quantitat, kioma demana per un adjectiu ordinal:
> KiomA horo estas? -Estas la triA horo.

LA PREPOSICIÓ JE
La proposició je és una mena de comodí. No té un significat precís, pel que s'utilitza quan cap altra preposició cobreix el significat exacte que es vol donar.
> Hebreoj, kristanoj kaj muzulmanoj kredas je unu sola dio.
Entre altres expressions, s'utilitza per indicar l'hora:
> Je kioma horo vi venos? -Mi venos je la oka horo.

EL VERB FARTI
Indica estar, trobar-se de salut:
> Kiel vi fartas? -Mi fartas bone, dankon. Kaj vi?

EKZERCOJ:

A- Kompletigu la frazojn:

1. La gepatroj deziras, ke ni mult__ lern__.
2. Mia amiko deziras, ke mi ir__ kant__ kun li.
3. La patro deziras, ke lia infano trink__ la lakton sur la tabl__.
4. Mi dormas __ malgranda lit__.
5. La knabinoj rimarkis, ke li est__ bel__a.

B- Kompletigu la frazojn per prepozicioj:

1. Niaj gepatroj zorgas ___ ni.
2. La lernantoj venas vespere ___ la oka.
3. Mi rimarkis, ke la libroj estas nekompreneble ___ la tablo.
4. ___ la vespero venas la nokto.

PLIAJ EKZERCOJ:

A- Traduku:

leterportisto, hejmlando, altlernejo, iomete, bonege, espereble, altkvalita, dufoje, multfoje, necesi, senzorga, moketi, rimarkinda, semajnfino, jardeko, malsanulejo.

B- Traduku kaj respondu:

1- Vols que t'ensenyi avui el llibre més nou sobre malalties infantils?
2- Què voldríes demà per esmorzar?
3- Saps quan vindrà en Marc: a les cinc o a les vuit?
4- Et van ser útils tots els meus llibres?
5- Què vols enviar al teu amic d'un altre país?
6- Per què dius que és millor que no l'escoltem més?
7- Què necessita molt ara la família d'aquell nen?
8- Penses que avui en dia és desitjable i útil una llengua fàcil per a tothom?
9- Quan esperes que es tranquil·litzarà i es curarà aquell nen?

C- Derivu vortojn el la jenaj kaj traduku ilin:

alta, mateno, pensi, cent, sub

TAGO-PARTOJ PARTS DEL DIA
MATENO TAGMEZO POSTTAGMEZO VESPERO NOKTO	matí migdia tarda vespre nit