<Ree al la tabelo Elementa kurso de esperanto

 

LECIONO 9

 

.

ATENTU!

SALUTACIONS I FRASES ÚTILS
SALUTOJ KAJ UTILAJ FRAZOJ
     
BONAN MATENON!   bon dia!
BONAN TAGON!   bon dia!
    bona tarda!
BONAN VESPERON!   bona tarda!
    bona nit!
BONAN NOKTON!   bona nit!
SALUTON!   hola!
DANKON!   gràcies!
NE DANKINDE   de res
MI PETAS   sisplau
BONVOLU   sisplau
PARDONU   perdona
BONAN APETITON!   bon profit!
JE VIA SANO!   salut!

El prefix ek- : Indica el començament d'una acció, o bé que aquesta és sobtada i de curta durada:
ekparoli = començar a parlar
eksidi = asseure's (començar a seure)
ekridi = esclatar a riure
ekiri = posar-se en marxa
Ek! = Au!, Anem!

.

  • Jen la gramatiko de la leciono. Kaj ne forgesu la Fiksigajn Ekzercojn apude!

GRAMATIKO:

POR KE
Denota finalitat, per això sempre introdueix una proposició en volitiu:
> La patrino vokas la infanon, por ke li lernU.

MEM
Significa mateix. S'utilitza per enfatitzar el nom o pronom que el precedeix:
> Mi mem vidis la diablon = Jo mateix vaig veure el dimoni
> Mi vidis la diablon mem = Vaig veure el dimoni mateix

TUTA
En esperanto, l'article precedeix l'adjectiu i tuta no és cap excepció:
> Dum la tuta tago mi atendas vin = Durant tot el dia t'estic esperant

ELS NUMERALS
Els numerals a partir de deu es formen de la següent manera:
> dek unu = onze
> dek du = dotze
> dudek = vint
> tridek = trenta
> okdek kvar = vuitanta-quatre
> tricent sepdek kvin = tres-cents setanta-cinc
Els numerals són invariables:
> Marko havas dek kvar geamikojn
La suma: ses plus kvin estas dek unu (6 + 5 = 11)
La resta: dek minus kvar estas ses (10 - 4 = 6)
Els ordinals es formen regularment afegint la terminació a:
> kvardek-sesa = 46è (-ena)
> cent-kvindek-oka = 158è (-ena)

FIKSIGAJ EKZERCOJ:

A- La patro deziras, ke Marko fermu la fenestron.
> LI vokas LIN, por ke li fermu la fenestron.

1. La patro deziras, ke Georgo venu.
2. La patro deziras, ke Ana helpu sian fratinon.
3. La patrino deziras, ke Maria kunportu la libron.
5. La patro deziras, ke Antono iru al la lernejo.
5. La patro deziras, ke Tomaso iru porti la panon.
6. La patrino deziras, ke Elsa iru viziti malsanan amikon.

COMPLEMENT DE TEMPS - SINTAXI DE LA FRASE
En esperanto tots els complements porten algun tipus d'indicador (acusatiu, preposició), excepte el subjecte:
> La patrino vokas la infanojN AL la domo
El subjecte mai no porta indicador. El complement directe sempre porta la marca de l'acusatiu (sense cap preposició). Els altres complements van sempre precedits, en principi, d'una preposició, si no són ja adverbis:
> DUM tri tagoj ili ne venis hejmEN
El complement de temps sovint s'expressa, tanmateix, sense preposició. Cal llavors posar alguna marca per diferenciar-lo del subjecte: una terminació d'adverbi o d'acusatiu.
> Trinku tion matenE kaj vesperE (dum mateno kaj vespero)
> Mi venos lundE (en lundo) = Mi venos lundON
> SemajnfinON ni iras al la kinejo = SemajnfinE ni iras al la kinejo

 

EKZERCOJ:

A- Kompletigu la frazojn:

1. Li rapidege trinkis la matena__ trink___ por frue ven_ al la lernejo.
2. Mi ne legis nov____.
3. En tiu momento Marko __kriis.
4. Li ne amas la aliajn geknabojn. Tial li havas ___ amiko__ ___ malamiko__.

B- Kompletigu la vortojn per afiksoj:

1. Tiu nova libro estas leg___a.
2. Vintre mi trinkas varm__ajn trink__ojn.
3. Kiam vi ricevis mian send__on?
4. Li facile amik__as kun aliaj homoj.

C- Traduku:

rideti, knabineto, ekscii, senutila, ekami, nokta, akvofalo, kriegi, frumatene, ekkompreni, deko, cento, senhoma.

PLIAJ EKZERCOJ:

A- Traduku kaj respondu:

1. Fins i tot al teu carreró obriran aviat una nova oficina de correus?
2. Quant temps esperen els alumnes per cridar, saltar i apretar a córrer quan és l'hora?
3. Pots no recordar més sempre aquella nit esbojarrada?
4. On vas comprar aquest pijama (vestit de dormir)?
5. A on marxaràs d'hora demà si fa un dia assolellat?
6. El teu germà està trist o enfadat (estar enfadat = koleri)?
7. Tu mateix portaràs tota l'aigua?
8. On has deixat totes les begudes?

B- Trovu la vorton:

1. Sep tagoj.
2. Patro, patrino, infanoj kaj aliaj.
3. La tago post merkredo.
4. Ne plu memori.
5. Rapide piediri.