RECURSOS

Per donar vida als dibuixos, l'autor d'un còmic no es limita a dibuixar un objecte, un paisatge, o un personatge quiet. De vegades ha de semblar que aquest personatge es mou, que plou, que algun objecte es crema... El còmic utilitza una sèrie de recursos, tant en la imatge com en el text, que faciliten una comprensió ràpida de la historieta i la fan més atractiva al lector/a. Si volem llegir bé un còmic hem de saber interpretar aquests recursos.

SÍMBOLS

A vegades un dibuixant necessita representar un personatge molt enfadat que s'ha quedat sense paraules, o potser no vol escriure les paraulotes que diu... En els còmics és un recurs molt usat representar aquestes situacions i moltes altres amb uns signes especials: bombes, ganivets, espirals, estrelles, lletres xineses, núvols que exploten, calaveres...

Un interrogant representa una frase interrogativa i una exclamació tota una frase exclamativa.

Per indicar que hi ha moviment, cops, o xocs, els dibuixants de còmics es valen de ratlletes, núvols o altres elements...

En fi, cadascú utilitza el recurs que més li convé...

En els dibuixos cal indicar més o menys clarament l'estat d'ànim i el temperament dels personatges. El temperament s'indica sobretot amb la configuració de la cara. L'estat d'ànim s'indica amb l'expressió de la cara i amb el moviment del cos. Jugar amb el color i amb la llum, amb les ombres, pot ajudar a donar una millor expressivitat als personatges.

Els recursos per representar les expressions de la cara s'estableixen seguint uns criteris acceptats per tothom. Per exemple:

ALEGRIA - Direcció ascendent dels trets de la cara.
POR / PÀNIC - Ulls desorbitats. Boca molt oberta. Celles aixecades.
SORPRESA - Trets arrodonits: ulls i boca oberts. Celles arquejades.
TRISTESA - Direcció descendent dels trets de la cara.
SUPERIORITAT - Els ulls tendeixen a tancar-se. Els trets de la cara es corben en sentit descendent.
SERENITAT - Trets amb tendència a l'horitzontalitat. Expressió neutra.

La intensitat de les expressions es pot accentuar amb determinats signes visuals: gotes de suor (por, fatiga,calor...), línies tremoloses (fred, temor...), llamps (còlera, ràbia...), llàgrimes (plor, riure...) i altres.

Això, però, és orientatiu. Cada autor ho recrea a la seva manera. A més, combinant els trets d'aquestes expressions se n'obtenen d'altres.

ONOMATOPEIES

Són representacions de sons o sorolls mitjançant lletres. Els còmics s'han vist obligats a incorporar gran nombre d'onomatopeies per explicar un univers acústic que en el dibuix és inaudible. Per augmentar-ne l'expressivitat, les onomatopeies han rebut un tractament gràfic privilegiat, de gran vistositat i tamany. És un recurs molt utilitzat per la seva força visual, i sovint omplen per sí mateixes una vinyeta.


	RECURSOS Per donar vida als dibuixos, l'autor d'un còmic no es limita a dibuixar un objecte, un paisatge, o un personatge quiet. De vegades ha de semblar que aquest personatge es mou, que plou, que algun objecte es crema... El còmic utilitza una sèrie de recursos, tant en la imatge com en el text, que faciliten una comprensió ràpida de la historieta i la fan més atractiva al lector/a. Si volem llegir bé un còmic hem de saber interpretar aquests recursos. SÍMBOLS A vegades un dibuixant necessita representar un personatge molt enfadat que s'ha quedat sense paraules, o potser no vol escriure les paraulotes que diu... En els còmics és un recurs molt usat representar aquestes situacions i moltes altres amb uns signes especials: bombes, ganivets, espirals, estrelles, lletres xineses, núvols que exploten, calaveres... De vegades es dibuixa la traducció "literal" d'una frase feta. Per exemple, "veure les estrelles" representa dolor. Un interrogant representa una frase interrogativa i una exclamació tota una frase exclamativa. Per indicar que hi ha moviment, cops, o xocs, els dibuixants de còmics es valen de ratlletes, núvols o altres elements... En fi, cadascú utilitza el recurs que més li convé... EXPRESSIVITAT En els dibuixos cal indicar més o menys clarament l'estat d'ànim i el temperament dels personatges. El temperament s'indica sobretot amb la configuració de la cara. L'estat d'ànim s'indica amb l'expressió de la cara i amb el moviment del cos. Jugar amb el color i amb la llum, amb les ombres, pot ajudar a donar una millor expressivitat als personatges. Els recursos per representar les expressions de la cara s'estableixen seguint uns criteris acceptats per tothom. Per exemple: ALEGRIA - Direcció ascendent dels trets de la cara. POR / PÀNIC - Ulls desorbitats. Boca molt oberta. Celles aixecades. SORPRESA - Trets arrodonits: ulls i boca oberts. Celles arquejades. TRISTESA - Direcció descendent dels trets de la cara. SUPERIORITAT - Els ulls tendeixen a tancar-se. Els trets de la cara es corben en sentit descendent. SERENITAT - Trets amb tendència a l'horitzontalitat. Expressió neutra. La intensitat de les expressions es pot accentuar amb determinats signes visuals: gotes de suor (por, fatiga,calor...), línies tremoloses (fred, temor...), llamps (còlera, ràbia...), llàgrimes (plor, riure...) i altres. Això, però, és orientatiu. Cada autor ho recrea a la seva manera. A més, combinant els trets d'aquestes expressions se n'obtenen d'altres. ACOSTA EL RATOLÍ A LES IMATGES ONOMATOPEIES Són representacions de sons o sorolls mitjançant lletres. Els còmics s'han vist obligats a incorporar gran nombre d'onomatopeies per explicar un univers acústic que en el dibuix és inaudible. Per augmentar-ne l'expressivitat, les onomatopeies han rebut un tractament gràfic privilegiat, de gran vistositat i tamany. És un recurs molt utilitzat per la seva força visual, i sovint omplen per sí mateixes una vinyeta.