ÚS COLOR
El color és un element important en molts còmics. Ara bé, no tots els còmics tenen color: de vegades el dibuix ja és prou expressiu i ens diu tot el que els autors volen comunicar-nos. Aleshores parlem de còmics sense color. La freqüència d'aparició del còmic pot influir en aquesta qüestió: un dibuixant que cada dia ha de publicar la seva historieta en un diari potser no pot entretenir-se massa amb el color. Altres, en canvi, prefereixen treballar en blanc i negre. En fi, en bona part és només una qüestió de preferències.
En general, podem parlar de tres aspectes a tenir en compte: el color com a LLUM, el color com a TRET D'IDENTITAT de certs personatges i el color com a SENTIMENT.
Amb la llum i amb les ombres aconseguim donar consistència al dibuix, li afegim el volum necessari per trencar l'efecte pla del paper. Podem jugar amb el color, doncs, per estructurar el dibuix i donar-li volum.
També, amb un ús intencionat de la llum, farem destacar els colors que ens permetin mostrar la profunditat d'una imatge. O ens ajudarà a posar un accent expressiu als personatges segons l'angle d'on provingui el focus lluminós.
En la vida real, amb els noms dels colors expressem sentiments i emocions, els fem servir per indicar el que sent una persona, o la seva manera de ser. Per exemple, amb "es posa vermell com un tomàquet" manifestem vergonya o ràbia, i amb "té el cor molt negre" representem la maldat.
Els dibuixants han aconseguit traslladar això als seus treballs, i expressen amb colors els sentiments i les reaccions emocionals dels personatges. D'aquesta manera, per subratllar o exagerar determinats aspectes d'aquests personatges es poden canviar alguns colors per accentuar allò que simbolitzen.
Sovint, per mitjà del color, o precisament per la seva absència, se'ns vol comunicar alguna cosa especial: un somni, un record, un diàleg interior, la presencia d'un mort, d'un fantasma...
Quan un dibuixant crea un personatge ha d'aturar-se, per força, a donar-li una personalitat ben concreta: manera d'actuar, de vestir, entorn... Si no fos així, correria el risc de crear un ésser canviant, un camaleó que varia capítol a capítol o, encara pitjor, vinyeta a vinyeta. Això no faria altra cosa que desorientar el públic.
És per aquesta raó que molts autors identifiquen els personatges per la roba, per exemple, o per determinada coloració de la pell o del cabell... Si canviem aquests trets estem canviant els personatges. Moltes vegades aquest color és el seu senyal d'identitat, la manera de poder-lo reconèixer. Algú s'imagina la "Pantera Rosa" de color groc? O en "Superman" vestit amb una granota de mecànic?
Aquí tenim una petita galeria de personatges que es poden identificar per algún detall que els individualitza. Sabries identificar aquest detall?
