Es pot trobar informació sobre d'un itinerari entre el port d'Àger i Santa Linya, passant per les torres de Cas, Sant Marc i Sant Urbà a: El Montsec i les muntanyes veïnes: CEC, secció de Muntanya, abril 1989.

La petita ermita de Sant Pere rep, molt apropiadament, el nom de Sant Pere de Queralt, situada com es troba en la punta d'una pedra i dominant la vall. És una església romànica, de entre els segles XI i XII, d'un 4 m d'amplada i 8 de llargada. orientada a sol naixent, amb ornamentació rudimentària. Té un sol absis. Al voltant hi ha petits replans, que devien servir d'hort de l'ermità. De Queralt ja se'n tenen notícies de l'any 1072.
El barranc de Sant Pere té un tram que els barranquistes el fan, tot i que generalment no té aigua, i per tant han de fer barranc sec.
L'any 2003 el C. Exc. Lleida va fer una excursió de Santa Linya a Sant Pere de Queralt i va posar algunes marques. Podeu trobar la descripció al web http://www.caminsdemuntanya.com/rutes/noguera/cami1.htm

Santa Linya és una població ja documentada el 1036, pero avui amb pocs habitants i fa pocs anys les cases estaven en mal estat. Actualment s'estan reformant. Pertany al municipi de les Avellanes-Santa Linya. A l'extrem sud del poble, al peu de la roca i del castell, té una grossa església, que crida l'atenció. A la part alta hi ha l'ermita de Sant Salvador, entre dos magatzem.

El castell de Santa Linya era originàriament islàmic i formava part de la frontera establerta en aquesta zona entre els segles X i XI. Durant la segona meitat d'aquest segle va ser un enclavament important per a les forces cristianes.

El nom de Santa Linya no té res a veure amb cap santa. Segons el pare Pascual, del monestir de les Avellanes, el nom prové de saltus Liciniae, però J. Coromines no troba gens fonamentat el nom de Liciniae, només perquè existia una família d'aquest cognom a Isona. Segons ell, ve de saltus ilicineae, en què saltus significa 'bosc' i ilicineae, 'd'alzines', que a la zona n'hi ha moltes. Hi va haver canvi de saltus en saltes, i la necessitat popular de donar sentit a un nom el va convertir en santa, que va evolucionar cap al nom actual. De fet ja al 1085 un text parla de Salta Lizenia.

Les torres de Cas, i el castell que s'hi va anar formant al voltant, formaven part, junt amb els castells de Montclús, Santa Linya, Queralt, i d'altres, del sistema fronterer al voltant de la Noguera Pallaresa poc més enllà del segle X. En èpoques més modernes, encara hi ha restes de fortificacions de l'exèrcit republicà i del facciós a ambdós costats d'aquest riu just en aquesta zona.
Al costat hi ha l'ermita de Sant Jaume de Cas, dels segles XI-XII, romànica, amb un interior molt bonic. A l'exterior té dues portes laterals, a la paret sud, un absis, i una creu ornamental, oberta a la paret oest. Aquesta creu és molt semblant a la que hi ha a Sant Urbà, encara que més ben treballada.