Després de la desaparició dels carrilets l’any 1969 es va començar a desballestar tot el material mòbil i a desmuntar la via i totes les instal·lacions aprofitables.
Les estacions es conserven totes a excepció de la de La Cellera. Cada ajuntament ha actuat de la manera diferent. Molts les han comprat a FEVE tot i que algun encara no ho ha pogut fer (Sant Feliu de Pallerols). S’hi ha donat usos diversos, però cap s’ha destinat a explicar la història del carrilet.
Un cop desmuntada la via, es van treure els ponts metàl·lics per poder aprofitar el ferro. El traçat que va quedar es va fer servir en algun lloc com a camí per accedir als camps o a les masies.
A començaments dels anys 80 el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes de Barcelona va editar un llibre on s’exposaven diferents propostes d’ús per aquest espai.

N’hi havia que volien instal·lar-hi un tren elevat que anés d’Olot a Sant Feliu de Guíxols, altres deien que podia servir com a camí per vianants i bicicletes, però la veritat és que els terrenys encara eren de FEVE i no tenien cap ús específic.
Hi va haver indrets on aquest espai es va convertir en un carrer o avinguda (A la zona entre Salt i Girona); a d’altres llocs va servir per construir variants per les carreteres (Anglès, Amer, zona de túnel) i la veritat és que no tenia un tractament conjunt. També hi va haver antics propietaris que van recomprar el terrenys i el van tornar a ajuntar amb els seus camps, de manera que el lloc per on passava el tren es va perdre.

A començaments dels anys 90 la bicicleta va renéixer com a mitjà de transport i com a forma de practicar l’esport. Es va veure que aquest espai era molt adient per utilitzar-lo com a camí de bicicletes, perquè tenia poc pendent i estava separat del trànsit de les carreteres. Així va sorgir la proposta, pionera a l’estat espanyol, de rehabilitar el traçat d’aquest antic carrilet com a carril-bici, tal i com ja s’havia indicat en l’estudi de l’any 1982.

Diferents ajuntaments s’hi van engrescar i es va crear el Consorci de la ruta del Carrilet . Es van aconseguir subvencions per poder adequar per a l’ús ciclista i de vianants el lloc per on abans circulaven els trens. Es van haver de refer els ponts, retirar les travesses i el balast, posar-hi sauló, adequar els vorals, posar-hi senyalització i fer un munt d’actuacions. Al final el traçat del carril-bici d'Olot a Girona es va inaugurar el 25 d’octubre del 1997, si bé ja feia temps que es podia utilitzar.

                  

El carril-bici a la zona de Sant Miquel de Pineda     Les Serres vistes des de la Via Verda al Pasteral

En el tram de Girona a Sant Feliu de Guíxols les actuacions van ser força similars. Es va constituir el Consorci de la Via del Tren i es van fer les actuacions necessàries per poder recòrrer els 40 kilòmetres del traçat. La inauguració es va fer el juliol del 2000.

A hores d'ara es treballa en una proposta conjunta que arribi des de la Vall de Núria, al Ripollès, fins a Sant Feliu de Guíxols, tot recorrent les dues vies verdes ja esmentades i la que hi ha entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses -la Ruta del Ferro-. La connexió entre els diferents carrils-bici s'està acabant de dissenyar i s'integraran dins dels Camins de la Natura que promou el Ministeri de Medi Ambient.