Xarxes Microsoft

Conceptes
  • Recurs: És cada un dels elements, com una impressora o un directori, que permet i facilita un treball determinat.
  • Servei: Un servei és un procés que realitza una funció dins d'una xarxa. Exemple: el servei de gestió d'arxius, d'impressores o d'identificació per poder accedir als recursos.
  • Xarxa: És un conjunt d'ordinadors i d'altres dispositius que es connecten entre si per compartir informació, recursos i serveis. Per fer-ho es necessiten targetes de xarxa, cables i programari.
    • Xarxa igualitària
      • La primera incorporació dins del sistema operatiu MS-DOS de programari per gestionar una xarxa va ser a la versió de Windows 3.11 (Trabajo en grupo), ha continuat amb Windows 9x/ME i amb Windows 2000 Professional i XP. Aquest programari permet gestionar una xarxa anomenada igualitària.
      • En aquestes xarxes, ordinador i usuari/ària són conceptes molt pròxims.
      • Un grup de treball és una agrupació d'usuaris/àries d'ordinadors amb unes necessitats d'informació i amb activitats relacionades, que decideixen compartir els recursos entre ells. Són fàcils d'instal•lar i de mantenir. Cada usuari/ària decideix i administra els recursos que des del seu ordinador ofereix als altres.
      • Les dificultats d'aquest tipus de xarxa sorgeixen quan el nombre d'usuaris/àries és molt gran o quan el nivell d'accés dels usuaris/àries als recursos ha de ser diferent.
    • Xarxa centralitzada
      • Una xarxa centralitzada o d'arquitectura client/servidor és aquella on els recursos que es comparteixen i els serveis que s'ofereixen són configurats i gestionats per un administrador de forma global.
      • Els usuaris/àries accedeixen a un ordinador qualsevol per utilitzar els recursos i els serveis de la xarxa.
      • Un servidor és un ordinador on s'executa un sistema operatiu de xarxa i ofereix recursos i/o serveis.
      • Un client és un ordinador que utilitza els recursos i serveis de la xarxa.
La comunicació
  • El llenguatge: protocol
    • Un protocol és un conjunt de normes i convencions que utilitza una xarxa per comunicar-se entre si tots els elements que la integren. És el llenguatge que fan servir.
    • Els protocols es diferencien per la forma d'enviar la informació, pot ser per difusió a tots els elements de la xarxa (broadcasting) o dirigida a un únic element (routable). També es poden diferenciar per la forma i la facilitat de la configuració. La xarxa de Windows suporta diferents protocols:
      • NetBEUI (NetBIOS Extended User Interface o Interfaz de Usuario para NetBIOS)
        • Desenvolupat per IBM als anys 80, va ser l'utilitzat per Microsoft Lan Manager i Windows for groups.
        • Dissenyat per a una xarxa local petita.
        • No necessita paràmetres i és ràpid, però funciona per difusió i, per tant, genera molt tràfic.
        • Actualment en retrocés.
        • Ès una versió millorada de NetBIOS (Network Basic Input/Output System) que si permet el format de la informació en una transmissió de dades.
          • Desenvolupat per IBM i adoptat per Microsoft.
          • S'usa en topologies Ethernet i Token Ring.
          • No permet enrutament i per tant no podrà utilitzar-se un una xarxa MAN o WAN en les que s'usarà un altre protocol per al transport de dades com TCP.
          • Pot actuar com orientat a connexió (mode sessió: dos ordinadors estableixen una connexió per realitzar una conversació) o no (mode datagrama: cada missatge s'envia independentment).
          • No disposa d'un format de dades per la transmissió.
      • TCP/IP
        • Procedeix de les xarxes d'Internet, és el protocol preferible per a xarxes grans.
        • És dirigit i per tant genera menys tràfic.
        • Utilitza més memòria i més recursos que els anteriors i requereix més configuració.
        • Té l'avantatge que és públic i no depèn de cap fabricant.
Un ordinador a la xarxa en Windows
  • La identificació
    • Perquè arribi el missatge d'un ordinador a un altre, tots dos han de tenir un identificatiu.
    • Cada element que es connecta a una xarxa (ordinador, router, jetdirect... ) s'ha de poder identificar per la resta d'elements d'aquesta.
    • Aquesta identificació pot ser per:
      • Una adreça MAC que és el nom que porten de fàbrica (hexadecfimal) un router o un Jetdirect. Exemple: 02-14-AD-03-29-F3
      • Una adreça TCP/IP associada a una targeta de xarxa. Exemple: 192.168.0.61
      • Un nom amb el qual s'identifica un ordinador. Sobre noms encara coexisteixen diferents convenis, els més significatius són l'anomenat conveni de noms NetBIOS com per exemple: EASI101 i el conveni DNS com per exemple: EASI101.IESMVM.CAT.
  • Connexió física: NIC
    • La NIC (Network Interface Card) és una placa de circuit imprès que resideix en un slot d'expansió d'un bus en la motherboard, integrada en ella o com dispositiu perifèric que proporciona una interfície de connexió als mitjans de xarxa.
    • Identificador hardware:
      • Cada NIC disposa d'un codi únic, anomenat adreça de control d'accés al medi (MAC).
      • Aquesta adreça s'utilitza per a controlar la comunicació de dades per al host de la xarxa.
      • És un número hexadecimal format per 6 parells de dígits.
      • A través de l'intèrpret del DOS amb el comandament ipconfig coneixerem la informació completa.
  • Connexió lògica: protocols.
    • Identificador TCP/IP
      • Adreça IP
        • Cada element de la xarxa amb el protocol TCP/IP té un número IP únic, que és la seva referència dins de la xarxa.
        • Serveix per identificar el host (la màquina) i per identificar la xarxa.
        • Una adreça IP es representa mitjançant un número binari de 32 bits.
        • La notació habitual seran 4 números en decimal separats per punts.
      • La màscara
        • És una combinació de bits que serveix per delimitar l'àmbit d'una xarxa de computadores.
        • Serveix per a que un ordinador sàpiga si ha d'enviar les dades dins o fora de la xarxa.
        • La seva funció és indicar als dispositius quina part de l'adreça IP correspon al identificador de la xarxa, incloent-hi la subxarxa i quina part correspon al host.
        • Aquesta operació la realitzen els dispositius aplicant l'operació AND a IP i màscara.
      • La passarel•la (gateway)
        • La forma de comunicar-se els hosts de dues xarxes diferents és a través d'una passarel•la.
        • La passarel•la pot ser un servidor (amb una segona targeta i una IP diferent) o un router.
        • Una passarel•la també comunica dues xarxes amb protocols diferents.
    • Identificador NetBIOS: el fitxer LMHOSTS
      • El nom de l'ordinador pot seguir la convenció anomenada NetBIOS, associada tradicionalment al protocol NetBEUI.
      • Aquesta s'anomena de noms plans.
      • Cada element de la xarxa té un nom d'identificació NetBIOS associat al protocol TCP/IP.
      • Aquest nom és al fitxer LMHOST i serveix per associar l'adreça TCP/IP amb el nom NetBIOS de la màquina.
      • Si el protocol definit és el TCP/IP, la xarxa Windows utilitza el protocol NetBIOS sobre TCP/IP anomenat NetBT.
    • Identificador DNS: el fitxer HOSTS
      • El nom de l'ordinador que segueix el criteri DNS (Domain Names System) s'anomena nom jeràrquic.
      • A l'igual que el protocol TCP o l'adreça IP, va lligat al desenvolupament de la xarxa Internet.
      • Consisteix en el nom del host seguit del nom del domini.
      • El fitxer HOSTS associa l'adreça IP amb el nom que segueix la convenció DNS.
  • Informació de xarxa: identificació i entorn de treball
    • Feu clic amb el botó dret del ratolí sobre Mi PC i accediu a Propiedades del sistema.
    • Premeu sobre la pestanya Identificador de Red, des d'on es pot accedir a Id de red o Propiedades amb la informació de l'equip i el domini o el grup de treball.
    • El nom de l'equip, el grup de treball o el domini es pot canviar, sempre que no sigui controlador principal del domini.
    • Feu clic en el botó Mas.
    • Aquí apareix el sufix que se li assignarà al nom de l'equip si utilitza resolució DNS i el nom NetBIOS de l'equip.

Configuració de la LAN

  • Feu clic amb el botó dret del ratolí sobre la icona Mis sitios de red accediu a Propiedades.
  • Torneu a fer clic amb el botó dret del ratolí sobre la icona Conexión de area local.
  • A la pestanya general trobarem els components instal•lats i els que podem instal•lar i són:
    • Client
    • Servei
    • Protocol
  • Des d'aquesta finestra podeu accedir i modificar la informació dels components i dels paràmetres instal•lats.
Recursos compartits
  • El SO Windows, en una xarxa Microsoft, permet compartir impressores, directoris i recursos.
  • Feu clic amb el botó dret del ratolí sobre una carpeta i accediu a Propiedades.
  • Premeu sobre la pestanya Compartir.
  • Des d'aquí podrem compartir la carpeta i assignar-li les següents opcions:
    • Recurso compartido: nom púbic que tindrà el recurs compartit que pot no coincidir amb el nom en local.
    • Comentario: afegir un comentari descriptiu a la carpeta.
    • Límite usuarios: indicar el nombre màxim d'usuaris que podran accedir al recurs compartit.
    • Permisos: establir els permisos d'accés.
    • Caché: per configurar l'accés a la carpeta sense connexió.
  • Una mà oferint és el símbol de compartir
Eines
  • ipconfig: Mostra la informació de les connexions de xarxa:
    • Configuració IP de Windows
      • Nom de host
      • Sufix DNS principal
      • Tipus de node
      • Enrutament IP habilitat o no
      • Proxy WINS habilitat o no
    • Per a cada adaptador:
      • Sufix DNS específic de la connexió
      • Descripció
      • Adreça física
      • DHCP habilitat o no
      • Configuració automàtica habilitada o no
      • Adreça IPv6
      • Adreça IPv4
      • Máscara de subxarxa
      • Data i hora de la concessió
      • Data i hora de la finalizació de la concessió
      • Porta d'enllaç predeterminada
      • Servidor DHCP
      • Servidor DNS
      • NetBIOS sobre TCP/IP
  • ping: s'usa per a provar la transmissió/recepció de paquets de la NIC, la configuració TCP/IP i la connexió de xarxa.
    • Exemples:
      • ping 127.0.0.1
      • ping adreça IP del propi host
      • ping adreça IP del gateway per defecte
      • ping adreça IP d'un destí remot
      • ping adreça IP servidor DNS o DHCP
      • ping nom host d'un altre ordinador
      • ping a una pàgina web
  • tracert: s'usa per comprova conectivitat informant de quants routers atravessa per arribar al destí
    • La primera línia del resultat mostra el nom FQDN seguit de l'adreça IP.
  • arp: s'usa per edita o modificar les taules arp.
Altres Protocols
  • A banda dels protocols ja vistos: NetBEUI, TCP/IP i NetBT, amb windows es subministren tres protocols més compatibles amb l'estándar NDIS:
    • DLC (Data Link Control)
      • No dissenyat per a la comunicació entre PCs.
      • No es usat pel redirector de NT.
      • S'usa principalment per a:
        • Accés a mainframes IBM i AS/400
        • Imprimir en impresores HP connectades directament a la xarxa.
    • NWLink
      • Protocol compatible amb IPX per a Windows per a donar servei a Xarxes NetWare
    • AppleTalk
      • Protocol per a donar servei a xarxes Apple
« Anterior | Següent »