Elegia de Figos

Deman de tornar encara
a les mies sacres joies.
El demana també la terra.
De la son encerclada
s’aixecaran Antoni i Pere
amb les mans obertes
a un’altra vida.
Se sentiran els grans arados
I les altes espigues
dretes com vestals
en l’Olimp de l’or.
De nou m'és concedit
de treballar la terra de Figos
on perdura la bellesa

i el somni de aturar el temps
que camina sense repòs
vers aquell petit tancat
sobre la muntanya de vent clar.
Entorn, perfurm se mançanella
i el so de les campanes
de Santa Llúcia :

l'Altre Món i l'Advenir.
(Antoni Canu )


   PORTADA                            IMATGES                   CULTURA                  ENLLAÇOS