La institució suprema de l’estructura
política de l’estat feudal català fou les Corts, que es configuraren de forma
definitiva en 1283, en temps de Pere el Gran, i anaren perfeccionant la seva
estructura i funcionament al llarg dels regnats dels seus successors.
Les Corts tenien els seus antecedents en la
cort comtal, els orígens de la qual és del segle XI. Formada pels grans magnats
assessorava al comte en el seu govern. Aquesta cort va anar desdoblant-se en el
segle XII en el consell comtal, amb caràcter consultiu polític, i la cúria, per
a l’administració de justícia. Un altre antecedent de les Corts es l’assemblea
que es va reunir a Lleida en 1214 per a jurar fidelitat a Jaume I.
Les Corts eren convocades pel rei i estaven
formades per tres braços: l’eclesiàstic, integrat pels bisbes, abats, ordres
militars, etc; el nobiliari, integrat
pels membres de la noblesa i finalment el braç reial formats pels representants
de les ciutat i viles reials (no les de jurisdicció senyorial).
El braços es reunien conjuntament al
començar les sessions de les Corts, per escoltar la proposició reial, un
parlament del rei en el qual exposava els motius pels que sol·licitava el servei, és a dir, la contribució
econòmica pel finançament dels seus afers polítics i expansionistes. Més tard
el tres braços presentaven les seves pròpies peticions, noves lleis o
modificacions de les existents i les seves queixes (capítol de greuges). Els
braços deliberaven per separat i es reunien conjuntament per a votar els acords
presos.
Aquest sistema es anomenat pactisme perquè limitava l’autoritat del
rei i si no accedia a les peticions dels braços aquests no votaven les
contribucions econòmiques. En aquesta negociació les Corts aconseguien retallar
el poder reial i introduir les seves demandes, d’aquesta forma el seu poder va
anar en augment i també la seva influència sobre la monarquia que cada vegada
necessitava més finançament. En el procés de crisi econòmica, el braços
procuraven traslladar les seves conseqüències sobre la resta de la població i
es preocupaven només de defendre els seus privilegis.
Cada regne tenia les seves pròpies Corts,
per a vegades es reunien les Corts Generals de la Corona d’Aragó, habitualment
a Fraga o Montsó.
Malgrat que tenien funcions legislatives,
administratives i econòmiques, no era una institució representativa del país,
en el seu conjunt, sinó el fòrum dels grups social més poderosos econòmica i políticament.
Per a recaptar els tributs pactats, va
sorgir una altra institució a les Corts de 1289: la Generalitat de Catalunya
que acabà convertint-se en una institució permanent i va configurar-se
definitivament en 1362, en el regnat de Pere el Cerimoniós. La Generalitat,
també anomenada Diputació del General de
Catalunya, fou inicialment, una delegació de les Corts i tenia com a tasca la
recaptació dels diners demanats pels reis i a més supervisava els pactes de les
Corts. La Generalitat estava formada per un diputat per cada braç, presidits
pel diputat del braç eclesiàstic. Més tard s’incorporà un oïdor de comptes per
cada braç. Des de 1364 va tenir la seu a la ciutat de Barcelona.
Amb el temps, també adquirí funcions polítiques
i es convertí en el principal instrument de l’oligarquia catalana per defendre
els seus privilegis davant de l’autoritarisme monàrquic.
(Adaptació de