Experimentar
per avaluar hipòtesis forma part del repertori de la Ciència, però no
és l’únic mètode de la Ciència. De vegades, fent una interpretació simplista
i equivocada de la Ciència es confonen les coses i es redueix l’activitat
de les persones científiques al fet d’experimentar. Fins i tot, i anant
més enllà en la confusió, s’arriba a creure que les idees científiques,
les teories, sorgeixen dels resultats de l’experiment, quan, en realitat,
succeeix a la inversa.
Les
teories neixen en la ment de les persones, són models imaginats del funcionament
de la naturalesa. Les teories científiques serveixen per explicar els
fenòmens observats però també per avançar o predir altres que es poden
donar. Explicar i predir, aquestes són les funcions de les teories científiques.Els
experiments s’utilitzen per a validar les prediccions que fan les diferents
teories científiques que s’originen en la ment de les persones. Les teories
difícilment neixen dels experiments, la correspondència es dóna més bé
al contrari : una teoria permet dissenyar i predir els resultats d’un
experiment.
És
veritat que la ciència moderna es fonamenta en gran part en el resultat
d’investigacions, siguin observacions o experiments. El mètode experimental
s’ha associat a la pràctica científica, però no ho és tot. La ciència
no és sinònim d’experiments, a no ser que es vulgui donar una visió incompleta
de la naturalesa de la ciència. Mentre que en diverses àrees de la Física,
de la Química i de la Biologia és possible dur a terme les proves experimentals
que desitgem, això no sempre es pot fer en camps com la Geologia,
l’Astronomia i resulta encara més difícil en Paleontologia (l’estudi
dels fòssils). Altres àrees de la Ciència són més descriptives i pretenen
aconseguir una representació d’allò que estudien a partir de la observació
i posterior interpretació. És el cas de la Zoologia i de la Botànica.
Quan
es fa un experiment, la persona que investiga introdueix modificacions
en el funcionament d’un determinat fenomen. Intervé modificant les condicions
naturals en què es realitza un determinat procés. Louis Pasteur volia
demostrar les seves idees de que els microorganismes eren els responsables
de la descomposició dels aliments i de la matèria orgànica en general.
La seva predicció era que si una substància no era contaminada per microorganismes,
no es podriria. Per demostrar-ho va fer un experiment. Va col·locar
en diversos matrassos diferents substàncies que es descomponen amb molta
facilitat. Després va allargar el coll dels matrassos de forma que es
poguessin fer diferents corbatures. Així evitava que els microorganismes
poguessin penetrar des de l’exterior.
Després va fer bullir els líquids durant varis minuts, per eliminar
els microorganismes vius que hi havia a l’interior dels recipients.
Va
deixar refredar els matrassos. Les diverses substàncies que contenien
els recipients no es feien malbé, ni mostraven cap símptoma de descomposició.
En part havia demostrat la seva predicció. Va completar el seu experiment
trencant el coll d’alguns matrassos i permeten així l’entrada de microorganismes.
Les substàncies que hi havia en aquests matrassos no van tardar en podrir-se.
L’experiment havia servit per validar la seva predicció.
A les unitats anteriors hem introduït diversos conceptes
propis de les investigacions científiques. Problemes, hipòtesis, deducció,
variables, control, tractament .... són elements que, conjuntament apareixen
quan una persona es planteja una investigació.
Hem
dividit l’estudi en diferents fases, però ho hem fet per facilitar la
seva comprensió. Separar el procés d’investigació en diferents etapes
pot ajudar a aprendre, però cal entendre que les investigacions són activitats
globals. No es poden separar unes fases d’altres. Les persones científiques
no s’aixequen cada dia pensant
"Vegem, quin és el problema
que investigaré avui ?"
o, "Quines
són les hipòtesi que formularé aquest matí ?".
Els problemes apareixen a la seva ment a partir de la lectura d’un
article escrit per una altra persona, de la conversa amb altres persones
científiques o bé dels resultats inesperats d’un experiment. I el mateix
podem dir de les hipòtesis que formulen.
