L'asma avança a passos de gegant

S'estima que, a tot el món, hi ha entre 100 i 150 milions de persones que pateixen asma. Com a mitjana, els índexs d'implantació de la malaltia han augmenta! un 50 % cada 10 anys. Es tracta d'una de les malalties cròniques més corrents que cada dia es considera més com un problema sanitari internacional. Tot i que la mortalitat arran de l'asma (218.000 persones el 2000) és molt més baixa que la causada per altres malalties, com ara la tuberculosi (1,7 milions), el problema genera uns costos socials i econòmics importants. Les estimacions sobre els ingressos familiars invertits en tractament mèdic oscil·len entre el 5,5-14,5 %als EUA i el 9 % a l'índia. La malaltia constitueix també una important causa d'absentisme escolar i laboral. El 2000, ais EUA, els seus costos directes (hospitalització, atenció medica i d'infermeria i medicació) i els indirectes (pèrdua de jornades laborals en els adults i d'ingressos de tota una vida a causa de la mortalitat), en conjunt s'estimaven en 12.700 milions de dólars.
L’asma és una malaltia pulmonar inflamatòria crònica que fa que qui la pateix sigui més sensible a una sèrie d'elements irritants i al·lergènics. En l’exposició a aquests, les vies respiratòries es constrenyen, i provoquen dificultat respiratòria, opressió al pit i panteix. Els símptomes, la freqüència i la gravetat d'aquests atacs poden ser lleus o fins i lo! posar en perill la vida, segons cada persona.
L’asma acostuma a aparèixer durant la infantesa, quan els sistemes immunitaris encara s'estan desenvolupant i són més vulnerables. Si bé un de cada quatre infants amb el temps deixa enrere la malaltia, els brots dels primers estadis indiquen que la persona pot tornar a viure aquests episodis d'adulta.
En casos lleus, els atacs es poden produir un cop per setmana, i en alguns casos arriben a limitar l’activitat física i les pautes de son del qui els pateix. Quan l’asma és greu, debilita molt el pacient, ja que els símptomes són continus, els atacs, freqüents i la limitació de l'activitat diària és important, fins a arribar a incapacitar-lo, per exemple, a l'hora de pujar una escala. Entre els factors capaços d’exacerbar l'asma cal citar les infeccions víriques, com ara la grip, l'exercici físic, respirar aire fred, riure o plorar molt, certs medicaments (en cas d’asmàtics sensibles a l’aspirina) i l’al·lèrgia al pol·len a l'estiu.
S’està duent a terme el primer estudi mundial sobre l'asma infantil en 56 països. Fins avui, I'International Study of Asthma and Allergies in Chíldhood (ISAAC) ha descobert el percentatge més alt d'infants afectats per la malaltia a Austràlia, Nova Zelanda, Gran Bretanya i els EUA. Trobem també en aquests països el nombre més alt d'adults d'entre 20 i 44 anys asmàtics.
Ais EUA, la incidència de la malaltia es va duplicar amb escreix tan sols en 16 anys: de 6,8 milions de persones el 1980 a 17,3 milions el 1998, i les morts també es van duplicar, fins a assolir la xifra de 5.637 el 1995.1166 El nombre d’asmàtics d'Europa també s'ha doblat en els últims f O anys.
Tot i que aquesta malaltia es considera un problema sobretot dels països industrialitzats, a l'índia la pateixen uns 15-20 milions de persones. Les criatures en resulten especialment afectades, ja que, a la Índia, entre un 10 i un 15 % dels casos corresponen a infants de 5 a 11 anys. A Kenya, s'estima que un 20 % de la població infantil pateix asma, i el percentatge oscil·la entre un 20 i un 30 % al Brasil, Costa Rica, Panamà, el Perú i l’Uruguai.
La pujada de l'asma al món constitueix «un dels misteris més grans de la medicina moderna», en paraules de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Les causes que generen la malaltia són complexes. De moment, els científics coincideixen en el fet que l'asma prové d'una combinació de factors genètics, ambientals i d'altres. Hi ha proves que demostren que algunes persones estan predisposades a patir la malaltia perquè el seu pare o la mare la pateixen. El que no coneixen els investigadors encara és quin gen fa més probable que un infant desenvolupi la malaltia.Un dels factors de risc més importants, sobretot en el cas de les criatures, és l'exposició repetida als al·lèrgens d'interior, com els àcars de la pols, els animals domèstics peluts, els escarabats i la floridura. També poden constituir un problema els al·lèrgens de l'exterior, com ara el pol·len i els fongs. Aquests i altres elements sensibilitzen les vies respiratòries cap a la irritació i poden provocar asma.
Els elements químics irritants i els al·lèrgens del lloc de treball constitueixen importants factors de risc per ais adults. Podem comptar entre els agents perillosos des de la farina per als flequers fins als desinfectants per als treballadors d'un hospital. L’exposició al fum del tabac en el lloc de treball també pot contribuir-hi, i en molts casos s'ha demostrat que intensifica l'asma. Aquest és també el cas en les criatures de pare o mare fumadors, sobretot la mare, ja que els seus filis solen tenir els pulmons més petits, fet que incrementa el risc de patir asma.
La contaminació atmosfèrica, d'altra banda, no s'ha establert encara com a factor causal de la malaltia, tot i que segons l'ISAAC, hi contribueix. En zones on s'enregistra contaminació amb alts nivells de diòxid de sofre i partícules (emeses principalment amb la combustió de carbó per generar electricitat i per a calefacció), com a la Xina i l'Europa oriental, l'ISAAC descobria uns índexs baixos d'asma entre la població infantil (malgrat que la incidència general d'altres malalties respiratòries, com les pulmonars obstructives, i la mortalitat resultant d'aquestes era molí més alta). En canvi, els índexs més alts apareixien en països com Nova Zelanda, on s'enregistren uns nivells de contaminació atmosfèrica relativament baixos.
L’OMS estima que hi ha entre un 30 i un 40 % dels casos d'asma relacionats amb la contaminació atmosfèrica en determinades poblacions. Tanmateix, no s'ha precisat quina és la intervenció concreta dels diferents tipus de contaminants. Alguns estudis demostren que els alts nivells de contaminació per ozó i òxids de nitrogen poden exacerbar l'asma ja existent, mentre que no deixen tan clara la relació de la contaminació per diòxid de sofre i l'asma. Les investigacions tampoc no han controla! altres factors de risc, com el de l'exposició ais al·lèrgens d'interior, fet que no ens dona la mida de fins a quin punt la contaminació de l’aire afecta la incidència de l'asma. Fa poc, els resultats d'un estudi dut a terme durant 10 anys en infants del sud de Califòrnia apuntaven que la contaminació amb ozó, a més d'intensificar l'asma, podia ser causa d’aquesta malaltia en la població infantil.
S'associen així mateix a la incidència de l'asma altres factors, com ara la situació socioeconòmica inferior. Trobem els índexs més alts d’incidència des de les zones urbanes deprimides dels EUA ais suburbis de Nairobi, Lagos i Kinshasa, a Àfrica. La incidència en els adults d'aquestes 3 ciutats africanes, per exemple, se situa entre el 7 i el 10 %, i en els seus suburbis, entre el 15 i el 20 %. Intervenen també en aquesta situació factors com l’abocament inadequat de residus, el deteriorament dels habitatges i la manca d'accés a una atenció mèdica adient.
Afortunadament, s'estima que, amb atenció mèdica, poden controlar-se fins a un 95 % dels casos d'asma. El 1999, l'OMS va afegir un medicament antiinflamatori, el beclometasone, a la llista de medecines essencials (que orienta els països sobre els millors tractaments per a les malalties que afecten bona part del món). De totes maneres, molts països en via de desenvolupament no tenen a l'abast o be no és poden permetre d'adquirir els medicaments més bàsics.
Les mesures preventives, com la de no fumar, prescindir de moquetes i animals domèstics o mirar d'evitar el contacte amb fumadors poden millorar la salut respiratòria global. A North Lanarkshire (Gran Bretanya) es va fer fa poc un seguiment que va demostrar que disminuïen en dues terceres parts les visites al metge dels pacients que havien solucionat a casa els problemes dels àcars de la pols, netejant amb vapor les estores, canviant sovint la roba del llit i ventilant millor l'habitatge. Encara que no tinguem prou clares les conseqüències dels diferents contaminants atmosfèrics en aquest sentit, el plantejament preventiu apunta cap a l'aplicació de les normatives sobre neteja de l’aire i a mantenir els infants a casa en dies d'augment de la contaminació.

Uta Saoshiro. Signes Vitals 2002. Centre Unesco de Catalunya