Disminueix la producció de cereals
         

El 2002, la producció mundial de cereals va baixar per tercera vegada en quatre anys, sobretot a causa de la sequera de l’Amèrica del Nord i d'Australia. Situada en 1.833 milions de tones, aquesta collita va ser un 3 % inferior a la de l'any anterior i també la més reduïda d’ençà del 1995.
Des del 1961, la producció de cereals al món s'ha multiplica! per més de dos, bàsicament pel fet que els agricultors cullen més cereals de cada hectàrea, ja que actualment sembren en molt poc més terreny: 671 milions d'hectàrees el 2002, quan el 1967 eren 648 milions. La producció mitjana de cereals en una hectàrea concreta s'ha duplicat amb escreix arreu, i ha passat d'1,24 tones el 1961 a 2,82 tones el 2002.
Tot i així, el 2002 va baixar la producció dels tres cereals principals. La producció mundial de blat va passar a 652 milions de tones, un descens del 3 %; la de blat de moro es va situar en 598 milions de tones, un descens del 2 %; i la d'arròs va ser de 391 milions de tones, un 2 % per sota de la collita del 2001. Aquests cereals representen el 85 % de la producció de cereals al món.
La producció mundial de cereals es concentra geogràficament. Tan sols la Xina, l'índia i els EUA representen el 46 % de la collita mundial. Europa, incloent-hi els ex-estats soviètics, en conrea un 21 %.
Pel que fa a les principals regions productores de cereals, la collita de tot Àsia va augmentar, la d'Europa es va estancar i ais cinturons del blat i del blat de moro de l’Amèrica del Nord, la producció es va ressentir de la sequera i de les altes temperatures d'estiu. Una temporada monsònica feble i irregular va provocar la reducció de la collita d’arròs a l'índia i, a un nivell inferior, a la Xina, el segon i primer productors d’arròs del món, respectivament. La producció de blat va baixar lleugerament a la Xina (el principal productor del món) però va pujar a la Índia (el segon).
Ais EUA, país al qual correspon com a mínim una tercera part de la producció mundial de blat de moro, una important sequera al centre en va provocar un descens del 8 %. La collita de blat, també ais EUA, va baixar un 14 % amb la sequera. A Austràlia, la forta sequera va portar a una reducció de gairebé el 40 % en la producció de cereals.
Tot i que s'està enregistrant un canvi cap a un augment del consum de carn i una diversitat alimentaria més gran a tot el món, la població continua alimentant-se bàsicament de productes procedents dels cereals. Com a mitjana, el món obté prop d'un 48 % de les calories dels cereals, proporció que ha baixat lleugerament respecte dels últims 40 anys, que se situava en el 50 %. Els cereals, sobretot el blat de moro, constitueixen així mateix la base alimentaria de la producció industrial de bestiar.
La producció mundial de cereals per càpita va baixar fins a 294 quilograms el 2002, el nivell més baix d'ençà del 1970. Ara bé, la producció per càpita varia molt segons la regió. Se situa, per exemple, en 1.046 quilograms a l’Amèrica del Nord, i bona part d'aquests passen a l'alimentació del bestiar, mentre que la xifra de la Xina és de 316 quilograms i la de l’Àfrica subsahariana, de tan sols 120 quilograms.
Si bé la tendència a la baixa en la producció mundial per càpita a la llarga podria resultar problemàtica per al proveïment alimentari, si ens centréssim en la xifra, podria enganyar-nos, ja que la població passa gana sobretot perquè és massa pobre per adquirir aliments i no pas perquè existeixi una clara escassesa d'aliments. La FAO de les Nacions Unides calcula que al món hi ha com a mínim 815 milions de persones que passen fam, és a dir, que s'ha produït un modest descens a partir dels 956 milions que es calculaven el 1970.
La major part d'aquesta població que passa gana es concentra a l'índia i Àsia, però l’increment més seriós el 2002 es va produir a l’Àfrica subsahariana, on viuen prop de 40 milions de persones que necessiten urgentment ajuda alimentaria. Aquí, després de dos anys consecutius de males collites —exacerbades per la sequera, els conflictes i la sida—, els preus dels cereals i la farina han augmentat fins a situar-se fora de l'abast de bona part de la població, i tant les importacions com l’ajuda internacional han estat insuficients.
La producció de cereals al món va superar-ne el consum entre el 1996 i el 1998, però la collita ha baixat per sota de la demanda en els últims quatre anys, i ha fet reduir els estocs de cereals de les reserves privades i publiques. Els estocs mundials van baixar, fins a uns 466 milions de tones, a final del 2002: una reducció d'un 20 % en tan sols un any i el nivell més baix en 40 anys de registres. La proporció entre estocs de cereals i consum anual també va arribar a un mínim històric.

 Brian Halweil. Signes vitals 2003. Centre Unesco de Catalunya.