Torna el còlera

A 1991, una epidèmia de còlera va afectar la costa oest de Sud-Amèrica - el primer brot d'aquestes característiques des de feia més de 100 anys-. Entre 1991 i 1995 aquesta malaltia, que es considerava eradicada a Amèrica, havia infectat un milió de persones i matat a més d'onze mil. Àfrica va experimentar una irrupció similar de còlera que va quadruplicar el nombre de casos en un sol any (de 38.683 l'any 1990 a 153.367 l'any 1991) arribant als 14.000 morts. Tres anys més tard l'epidèmia va arribar a Rússia on de 23 casos van passa a 1.048 l'any següent.
Perquè torna el còlera després de 100 anys d'haver pràcticament desaparegut? La resposta es relaciona en com poden afectar els canvis de les condicions ambientals -tant per causes naturals com per impactes de l'activitat humana- a la propagació d'una malaltia infecciosa.
El còlera es propaga per contacte amb aigua o aliments contaminats amb residus humans que continguin els bacteris que causen la malaltia. Per això la malaltia s'ha associat des de sempre a condicions insalubres de vida, pròpies de suburbis urbans, o en connexió amb la guerra o els desastres naturals. A la naturalesa l'organisme del còlera (Vibrio cholerae) es desenvolupa millor en aigües moderadament salades que en estuaris costaners. Generalment només viu als rius i altres fonts d'aigües dolces si els nivells de nutrients procedents de la contaminació orgànica per femtes humanes són suficientment alts. Aquestes dues connexions ambientals -amb el mar i amb les condicions insalubres- contribueixen en gran mesura a explicar la pauta de les epidèmies de còlera al llarg de la història. Les epidèmies globals, pandèmies, de còlera ataquen sovint ciutats costaneres i s'associen sens dubte a condicions antihigièniques.
L'augment dels casos de còlera a Sud-Amèrica i Àfrica recau en causes òbvies: deteriorament del servei d'aigua i dels serveis de sanejament, males condicions de vida, desnutrició i amuntegament

Leslie Roberts. Recursos Mundiales, 2000. Ecoespaña.