|
|
|
A
1991, una epidèmia de còlera va afectar la costa oest de
Sud-Amèrica - el primer brot d'aquestes característiques
des de feia més de 100 anys-. Entre 1991 i 1995 aquesta malaltia,
que es considerava eradicada a Amèrica, havia infectat un milió
de persones i matat a més d'onze mil. Àfrica va experimentar
una irrupció similar de còlera que va quadruplicar el nombre
de casos en un sol any (de 38.683 l'any 1990 a 153.367 l'any 1991) arribant
als 14.000 morts. Tres anys més tard l'epidèmia va arribar
a Rússia on de 23 casos van passa a 1.048 l'any següent.
Perquè torna el còlera després de 100 anys d'haver
pràcticament desaparegut? La resposta es relaciona en com poden
afectar els canvis de les condicions ambientals -tant per causes naturals
com per impactes de l'activitat humana- a la propagació d'una malaltia
infecciosa.
El còlera es propaga per contacte amb aigua o aliments contaminats
amb residus humans que continguin els bacteris que causen la malaltia.
Per això la malaltia s'ha associat des de sempre a condicions insalubres
de vida, pròpies de suburbis urbans, o en connexió amb la
guerra o els desastres naturals. A la naturalesa l'organisme del còlera
(Vibrio cholerae) es desenvolupa millor en aigües moderadament
salades que en estuaris costaners. Generalment només viu als rius
i altres fonts d'aigües dolces si els nivells de nutrients procedents
de la contaminació orgànica per femtes humanes són
suficientment alts. Aquestes dues connexions ambientals -amb el mar i
amb les condicions insalubres- contribueixen en gran mesura a explicar
la pauta de les epidèmies de còlera al llarg de la història.
Les epidèmies globals, pandèmies, de còlera ataquen
sovint ciutats costaneres i s'associen sens dubte a condicions antihigièniques.
L'augment dels casos de còlera a Sud-Amèrica i Àfrica
recau en causes òbvies: deteriorament del servei d'aigua i dels
serveis de sanejament, males condicions de vida, desnutrició i
amuntegament
Leslie Roberts. Recursos
Mundiales, 2000. Ecoespaña. |
|