La regulació del colesterol en sang

Tot i que el colestrol exerceix funcions importants en el cos dels animals, també és un dels principals responsables de les malalties cardiobvasculars. Les acumulacions de colesterol poden fer més estretes les artèries que trasnporten la sang al múscul cardíac, la qual cosa posa en risc de patir un atac de cor a aquelles persones amb un alt contingut de colesterol en sang. Com regula el cos els nivells de colesterol? Quina disfunció provoca un elevat nivell de colesterol? Com es relaciona el colesteriol amb els atacs de cor? Com les malalties cardíaques són una de les principals causes de mort en el món desenvolupat aquestes peguntes no tenen només valor biològic, sinó que també són d’interés per a tots els ciutadans.
La clau de la regulació del colesterol està al fetge, que no únicament sintetitza el colesterol necessari a partir dels àcids grassos saturats, sinó que també en destrueix l’excés present a la sang com a conseqüència, per exemple, d’una dieta rica en carn, formatge o rovells d’ou.
El colesterol es transporta pel cos humà per via sanguínia. Com altres lípids el colesterol és insoluble al plasma, la part líquida de la sang. Per això viatja formant part d’unes partícules i envoltat per altres lípids que porten adherides a la seva superfície proteïnes hidrofíl·liques. Aquests complexos macromoleculars es troben en dues formes:
- les lipoproteïnes de baixa densitat (LDL),
- les lipoproteïnes d’alta densitat (HDL).
Les LDL funcionen com camions de repartiment, conduint el colesterol ingerit amb el menjar i el que s’ha fabricat al fetge a diverses parts del cos, incloent el fetge i els òrgans que sintetitzen hormones (el colesterol és precursor d’un grup d’hormones anomenades esteroides). Les HDL actuem com camions d’escombriaires, transportant l’excés de colesterol, en un viatge sense retorn, cap al fetge per a la seva degradació i excreció.
Normalment el sistema està en equilibri i el fetge sintetitza i/o degrada el colesterol segons les necessitats del cos i la concentració que en detecti a la sang. Però aquest equilibri pot trencar-se per varis motius. Per exemple si la ingestió de colesterol és molt gran per la dieta; llavors el fetge es satura i no en pot degradar tot l’excés. Per altra banda si la ingestió de grasses saturades és molt alta, tot i no contenir colesterol, el fetge n’augmenta la síntesi.
Les dades actuals indiquen que el fetge controla el nivell de colesterol en sang per captació de LDL. Si la quantitat de partícules LDL absorbides pel fetge és petita –senyal que la quantitat de colesterol en sang és baixa- les cèl·lules hepàtiques n’augmenten la síntesi i exporten colesterol. Quan les quantitats de LDL que capta són elevades –senyal que el nivell de colesterol en sang és alt- les cèl·lules n’aturen la fabricació.
Quan les quantitats de LDL són superiors a la capacitat d’absorció del fetge i de les glàndules secretores d’hormones, són absorbides per les cèl·lules que fan de tapís interior de les artèries que irriguen el cor. Això pot arribar a causar un colapse o bloqueig de la circulació de sang en direcció el cor i per tant un atac de cor.
Les malalties del cor es manifesten freqüentment en famílies, indicant la intervenció de factors hereditaris. Les cèl·lules hepàtiques normals tenen receptors especialitzats a la seva superfície que participen en el transport de les LDL a l’interior cel·lular. Hi ha una malaltia hereditària deguda a l’absència d’aquests receptors. Les LDL nom poden ser absorbides per les cèl·lules del fetge i de forma contínua es fabrica i exporta colesterol. Les persones amb aquesta malaltia tenen de sis a vuit vegades més colesterol en sang que les persones normals; generalment pateixen atacs de cor prematurs i moren de fallida cardíaca. En canvi altres famílies semblen protegides contra les malalties cardíaques, i el seu cos sintetitza gran quantitat de partícules HDL que asseguren l’eliminació de l’excés de colesterol.
Per a la major part de nosaltres, el risc que representa el colesterol deriva del nostre estil de vida: si fer exercici regularment augmenten els nivells de HDL i, per tant, ens protegim contra l’excés de colesterol; si fumem, sembla que afavorim la disminució de les HDL. Evidentment un dels factors més importants se centra en la dieta, en el consum de productes que contenen colesterol i grasses saturades.

Helena Curtis i N. Sue Barnes. Invitación a la Biología. Ed. Panamericana.