Les desigualtats del canvi climàtic

 Els països i les comunitats pobres es troben desprotegits d'una manera desproporcionada davant de les repercussions del canvi climàtic. La temperatura mitjana del planeta va pujar a 14,52 graus el 2002, i va substituir així el 2001 com a segon any més càlid d’ençà que es van establir els registres, a final del segle xix. Els 9 anys més càlids es van enregistrar a partir del 1990. Els científics calculen que el rècord de temperatura establert el 1998 quedarà superat amb una nova pujada el 2003.
Els científics preveuen així mateix que unes temperatures més altes en el planeta comportaran un nombre mes elevat de fenòmens meteorològics extrems. En els últims anys ha augmentat la freqüència i la durada de les pautes d'El Niño, fenomen que altera el temps arreu. El 2002, les catàstrofes relacionades amb El Niño van contribuir a accelerar l'augment del 93 % en pèrdues de béns assegurats en relació amb l'any anterior.
Les catàstrofes relacionades amb les pertorbacions meteorològiques provoquen el nombre més alt de pèrdues de vides humanes en els països en via de desenvolupament. El 2002, un erràtic monsó d'estiu va colpejar l’est de la Índia, el Nepal i Bangla Desh amb intenses pluges i inundacions, mentre altres zones de la Índia patien la pitjor sequera enregistrada en molts anys, quan una onada de calor sense precedents va provocar la xifra més alta de morts en una setmana de la història d'aquest país. Alhora, unes pluges que van batre tots els rècords i van portar inundacions i esllavissades van ferir més de 80.000 persones a la Xina.
El fet que el món s'escalfi provoca també la pujada del nivell del mar, amb la subsegüent amenaça per a l’existència d'alguns països illencs. El Pannell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic calcula que l'augment del nivell del mar s’accelerarà a tot el planeta durant el segle vinent. En la pitjor perspectiva, podrien desaparèixer països com ara les Illes Marshall, Tuvalu i Kiribati.
Si bé el gruix de les catàstrofes relacionades amb el clima recau principalment en els països en via de desenvolupament amb menys possibilitats d’adaptar-s’hi, la principal responsabilitat correspon als països industrialitzats, els quals, al llarg de la història, han contribuït ambla major part de les emissions de carboni a través dels combustibles fòssils. Els EUA, amb menys del 5 % de la població mundial, són els principals consumidors de petroli, carbó i gas natural.
Així dones, els EUA són els qui més han contribuït en el canvi climàtic, en produir el 24 % de les emissions mundials de carboni procedents dels combustibles fòssils. Tan sols el parc automobilístic de transport de passatgers dels EUA, que representa una quarta part del total del món, produeix el mateix volum de carboni que tota l'economia japonesa. En termes per càpita, les emissions de carboni d’aquest país son aproximadament el doble de les dels altres importants països industrialitzats, i 17 vegades superiors a les de la Índia.
La Xina, país on viu una cinquena part de la població del món, se situa en un distant segon lloc respecte dels EUA en el total d'emissions, amb tan sols el 12 % del total mundial.

 Michael Renner, Molly O. Sheehan. Signes vitals 2003. Centre Unesco de Catalunya.