|
|
|
Cada cop és més important! comprendre les múltiples
i complexes connexions que caracteritzen el món modern. L’energia
acompleix un paper especialment important. L'economia mundial ha depès
des de fa molt de la disponibilitat d'un abundant subministrament d'energia
barata, sobretot procedent de la regió del golf Pèrsic,
tan inestable políticament. Les polítiques econòmiques
i militars dels països industrialitzats occidentals han tingut com
a principi bàsic el manteniment de l'accés al petroli, costi
el que costi. Tanmateix, aquesta política ha contribuït a
generar constants agitacions a l'Orient Mitjà. La situació
de l'energia, a més de comportar la continua inestabilitat en l'economia
mundial, té també unes nefastes conseqüències
per a l'estabilitat de l’atmosfera del planeta.
El consum de combustibles fòssils i les emissions de carboni van
augmentar cadascun més d'un 1 % el 2001, bo i assolint nous rècords.
Les temperatures del planeta han anat en augment durant la segona meitat
del segle passat i els mesuraments en terra ferma i al mar demostren que
el 2001 va ser el segon any més càlid enregistrat d'ençà
de final del segle XIX. No ens ha de sorprendre, doncs, que el 2001 ens
portes una sèrie d'episodis fruit d'un temps anòmal, com
ara un nombre d'huracans i tempestes tropicals superior a la mitjana a
la conca del nord de l’Atlàntic; severes inundacions al Vietnam,
a Sibèria i a diferents parts d’Àfrica; i sequeres
devastadores a l’Iran, l'Afganistan, el Pakistan, el Corn d’Àfrica,
el Brasil, el nord de la Xina, el nord de Corea i el Japó. Per
fer front a l'afany de combustibles fòssils del món industrialitzat,
els petrolers transporten uns 107 milions de tones de petroli cada dia.
Aquests constitueixen la principal font dels vessaments de petroli, si
be els oleoductes, els pous de producció, les instal·lacions
d'emmagatzemament i les refineries també en generen molts. Resulta
esperançador, tot i així, que s'hagin imposat una sèrie
de mesures de seguretat que han contribuït a reduir els vessaments
de petroli en les operacions comercials. El volum de petroli que es va
perdre el 2000, prop de 50.000 tones, representava el mes baix d'ençà
que es van començar els enregistraments, el 1968. De totes maneres,
fins i tot les quantitats reduïdes de petroli poden provocar importants
perjudicis quan l’accident és produeix en un ecosistema fràgil
o al seu voltant. El sistema de transport basat en l’automòbil
té un paper importantíssim en la voracitat del món
respecte dels combustibles fòssils. Ho constaten en especial a
les zones urbanes en expansió, on les llargues distancies pràcticament
impossibiliten la utilització de la bicicleta i del transport públic
i fan inevitable l'ús diari del cotxe particular. Durant la dècada
de 1990, el transport per carretera va constituir la font d'emissions
de carboni procedent dels combustibles que va experimentar un creixement
mes ràpid. Avui dia hi ha 555 milions de vehicles particulars a
les carreteres del món i les fabriques d’automòbils
en treuen al carrer uns 40 milions mes cada any. Tot i que l'economia
del combustible de l’automòbil hagi tornat a experimentar
una millora després d'haver-se estancat durant uns anys, continua
quedant curta pel que fa a possibilitats tècniques. Altrament,
als EUA, on trobem una mica més del 25 % dels automòbils
del món, hi ha poques perspectives perquè es produeixi una
millora significativa en els pròxims 10 anys.
Els quilometres-passatger recorreguts amb ferrocarril també han
experimentat un estancament de final de la dècada de 1980 ença
i aquest mitjà continua perdent terreny davant dels desplaçaments
amb automòbil i avió. Entretant, la producció mundial
de bicicletes s'ha recuperat de la crisi, i el 2000 va ultrapassar els
100 milions d’unitats, per primera vegada des del 1995. A Europa,
en concret, ha sorgit un plantejament alternatiu que cada dia té
mes partidaris. La pràctica de compartir el cotxe atrau cada cop
mes persones que no veuen la necessitat de tenir cotxe particular. Aquest
tipus de pràctica reporta avantatges tant socials com ambientals
a les ciutats.
S’està avançant també en altres vies per reduir
el consum d'energia. Les bombetes fluorescents compactes tenen una llarga
durada i, de bon tros, són molt més estalviadores d'energia
que les bombetes incandescents convencionals. Les vendes de BFC al món
van augmentar un 15 % tan sols l'any 2001 i d’ençà
del 1988 s'han multiplicat per més de tretze. S'han iniciat els
estàndards d’eficiència en electrodomèstics
a 43 països, fet que ha contribuït a eliminar del mercat els
models que consumien més energia. Els consumidors són capaços
de prendre decisions de compra més responsables en confiar en l'ecoetiquetatge
que els guia cap a uns béns i serveis més eficients i menys
perjudicials per l’entorn.
Això no obstant, l’ús més eficient dels combustibles
fòssils és només una part de l’equació.
Queda la tasca igualment important de promoure unes fonts d’energia
alternativa. Durant els últims anys l’energia eòlica
i la solar han experimentat un creixement ràpid i la seva utilització
ha augmentat més d’un 30% tan sols el 2001.
Michael Renner.
Signes vitals 2002. Centre Unesco de Catalunya.
|
|