|
|
|
El
sistema energètic basat en els combustibles fòssils, a més
d'haver concentrat la riquesa i el poder, ha generat grans desequilibris
en el consum d'energia i en el benestar social. Uns 2.000 milions de persones
—un terç de la població mundial— no s'han vist
beneficiades; continuen usant llenya per cuinar i no tenen accés
a l'electricitat. Avui, la cinquena part més rica de la humanitat
consumeix el 58% de l'energia del món, mentre que la cinquena part
més pobra no arriba al 4%. Els EUA, amb un 5% de la població
mundial, consumeix prop d'un 25% de l'energia mundial; un habitant dels
Estats Units consumeix, per terme mig, el doble que un del Japó
i 12 vegades més que un de la Xina.
Un sistema energètic mes descentralitzat, que no depengui de grans
centrals elèctriques sinó de petits generadors basats en
recursos renovables, pot arribar a més societats. En efecte, el
fet de satisfer les necessitats de 2.000 milions de persones que no disposen
de combustibles moderns o d'electricitat i de 2.000 milions més
que disposen d'un mal servei ha de convertir-se en un nou objectiu. El
proveïment de serveis energètics nets i avançats estimularà
el desenvolupament de les regions més pobres del món, proporcionarà
ocupació a les zones rurals i alleujarà la càrrega
de la recollida diària de llenya que afecta a centenars de milions
de dones i d'infants avui en dia. El Banc Mundial, que ha destinat desenes
de milers de milions de dòlars a electrificar les ciutats amb centrals
elèctriques durant les darreres dècades, fa poc que ha iniciat
una sèrie d'accions encaminades a proporcionar energia renovable
i descentralitzada a centenars de milions d'habitants de les zones rurals.
Tanmateix, malgrat el canvi cap a unes tecnologies més eficients
basades en recursos renovables, les societats s'hauran de plantejar les
pautes bàsiques de consum a fi de fer sostenible l'ús de
l'energia. L'augment de la conducció, els vehicles esportius, els
habitatges grans i les cuines amb aparells àvids d'energia són
algunes de les tendències que han creat una necessitat energètica
creixent.
La cultura de consum massiu del segle XX a Amèrica del Nord —així
com a Europa i el Japó— s'ha basat en una "societat
guiada pel gran consum d'energia", que ha considerat l'energia abundant
i barata com una mena de dret inqüestionable. Ara bé, aquests
estils de vida, intensius en energia, així com la tendència
del darrer segle —liderada pels EUA— cap a un major consum
energètic mundial, s'ha multiplicat per deu, i d'ençà
1950 s'ha quadruplicat. No és un model sostenible per a una població
de més de 9.000 milions d'habitants com la que s'assolirà
al segle XXI.
Resultarà molt més senzill satisfer les necessitats energètiques
del món durant els pròxims anys si substituïm el malbaratament
per la suficiència. Això comportarà un pas decisiu,
no tant en ciència o tecnologia com en els valors i els estils
de vida. Uns canvis modestos, com ara l'adquisició de cotxes i
habitatges més petits, o bé la substitució del transport
privat pel públic o la bicicleta, no alteraran un estil de vida,
però el faran més compatible amb un sistema energètic
sostenible.
L’estat del món
(1999). Lester R. Brown i al. Centre Unesco. |
|