Energia i desenvolupament

El sistema energètic basat en els combustibles fòssils, a més d'haver concentrat la riquesa i el poder, ha generat grans desequilibris en el consum d'energia i en el benestar social. Uns 2.000 milions de persones —un terç de la població mundial— no s'han vist beneficiades; continuen usant llenya per cuinar i no tenen accés a l'electricitat. Avui, la cinquena part més rica de la humanitat consumeix el 58% de l'energia del món, mentre que la cinquena part més pobra no arriba al 4%. Els EUA, amb un 5% de la població mundial, consumeix prop d'un 25% de l'energia mundial; un habitant dels Estats Units consumeix, per terme mig, el doble que un del Japó i 12 vegades més que un de la Xina.
Un sistema energètic mes descentralitzat, que no depengui de grans centrals elèctriques sinó de petits generadors basats en recursos renovables, pot arribar a més societats. En efecte, el fet de satisfer les necessitats de 2.000 milions de persones que no disposen de combustibles moderns o d'electricitat i de 2.000 milions més que disposen d'un mal servei ha de convertir-se en un nou objectiu. El proveïment de serveis energètics nets i avançats estimularà el desenvolupament de les regions més pobres del món, proporcionarà ocupació a les zones rurals i alleujarà la càrrega de la recollida diària de llenya que afecta a centenars de milions de dones i d'infants avui en dia. El Banc Mundial, que ha destinat desenes de milers de milions de dòlars a electrificar les ciutats amb centrals elèctriques durant les darreres dècades, fa poc que ha iniciat una sèrie d'accions encaminades a proporcionar energia renovable i descentralitzada a centenars de milions d'habitants de les zones rurals.
Tanmateix, malgrat el canvi cap a unes tecnologies més eficients basades en recursos renovables, les societats s'hauran de plantejar les pautes bàsiques de consum a fi de fer sostenible l'ús de l'energia. L'augment de la conducció, els vehicles esportius, els habitatges grans i les cuines amb aparells àvids d'energia són algunes de les tendències que han creat una necessitat energètica creixent.
La cultura de consum massiu del segle XX a Amèrica del Nord —així com a Europa i el Japó— s'ha basat en una "societat guiada pel gran consum d'energia", que ha considerat l'energia abundant i barata com una mena de dret inqüestionable. Ara bé, aquests estils de vida, intensius en energia, així com la tendència del darrer segle —liderada pels EUA— cap a un major consum energètic mundial, s'ha multiplicat per deu, i d'ençà 1950 s'ha quadruplicat. No és un model sostenible per a una població de més de 9.000 milions d'habitants com la que s'assolirà al segle XXI.
Resultarà molt més senzill satisfer les necessitats energètiques del món durant els pròxims anys si substituïm el malbaratament per la suficiència. Això comportarà un pas decisiu, no tant en ciència o tecnologia com en els valors i els estils de vida. Uns canvis modestos, com ara l'adquisició de cotxes i habitatges més petits, o bé la substitució del transport privat pel públic o la bicicleta, no alteraran un estil de vida, però el faran més compatible amb un sistema energètic sostenible.

L’estat del món (1999). Lester R. Brown i al. Centre Unesco.