ETs petits i verds?

És possible que la vida, si existeix, en altres planetes diferents de la Terra es basi en una mateixa química: aigua, carboni, polímers, .... Però no hi ha cap motiu per pensar que se sembli a organismes familiars. Considerem l’enorme diversitat d’éssers vius sobre la Terra, i tots ells comparteixen una mateixa química i un mateix planeta. Els animals i les plantes, o d’altres formes de vida, a d’altres móns és probable que sigui radicalment diferents dels models d’organismes coneguts. Podria haver-se produït una evolució convergent, perquè potser només hi ha una solució òptima per a un determinat problema ambiental: per exemple un parell d’ull per tenir visió binocular en les freqüències òptiques de l’energia solar. Però, en general, el caràcter aleatori del procés evolutiu hauria de crear sers extraterrestres molt diferents de tot el que coneixem.
És difícil predir l’aspecte d’un extraterrestre, estem molt limitats pels nostres coneixements i experiències: només coneixem un tipus de vida, la vida a la Terra. Tot organisme és com és com a resultat d’una sèrie de passos, tots ells improbables. Per això la vida extraterrestre és difícil que se sembli a un rèptil o a un insecte o a un humà, tot i que se li apliquin retocs estètics com una pell verda, orelles punxegudes o un cap boterut. Perquè una simetria bilateral, perquè un procés de cefalització en ambients ben diferents al terrestres? Podem especular sobre quelcom viu un xic diferent.
En un planeta gegant, semblant a Júpiter, amb una atmosfera rica en hidrogen, heli, metà, aigua i amoníac, no hi ha una superfície sòlida accessible, sinó una atmosfera densa i nebulosa on les molècules orgàniques poden caure del cel com el bíblic manà. Però hi ha un obstacle a la vida en un planeta així si l’atmosfera és turbulenta i al seu fons la temperatura és alta: un organisme hauria d’anar amb molt de compte per no ser arrossegat cap al fons i quedar fregit.
Una solució per viure en aquestes condicions passa per reproduir-se ràpidament, abans de fregir-se, confiant que la convecció atmosfèrica salvarà alguns descendents en arrossegar-los cap amunt a les capes més fredes. Aquests organismes que podrien ser petits, els anomenarem “enfonsants”. Però també podria haver “flotants” una mena de gran globus d’hidrogen, o bé d’aire calent que es mantinguessin en suspensió conservant calent el seu interior i utilitzant l’energia de l’aliment que capten. Un “flotant” podria incorporar molècules orgàniques que es formessin espontàniament en l’atmosfera o bé fabricar-se els seus propis nutrients a partir de la llum solar i de l’aire, de forma similar a les plantes de la Terra. De fet quan més gran sigui un “flotant”, major serà la seva eficàcia. Per això podem imaginar “flotants” de quilòmetres de diàmetre, molt més gran que cap ésser viu conegut, de la mida de les ciutats terrestres. Els “flotants” es podrien impulsar a si mateixes gràcies a ràfegues de gas, com el reactor d’un coet. Els podríem imaginar en manades ocupant immensos volums atmosfèrics.
També podem pensar en “caçadors”, ràpids i de maniobres hàbils. Es mengen als “flotants” i no n’hi poden haver molts: si es mengen tots els “flotants” es posarien en perill ells mateixos.

La física i la química permeten formes de vida com aquestes que hem descrit. Però la naturalesa no té perquè seguir les nostres especulacions. Però si hi ha mils de milions de móns habitats a la nostra galàxia, potser hi haurà alguns poblats de “enfonsants”, “flotants” i “caçadors” (i d’altres formes que la nostra limitada imaginació no és capaç de representar). La biologia se sembla més a la història que a la física. Cal conèixer el passat per a comprendre el present. I cal tenir un coneixement exquisit. No existeix una teoria predictiva de la biologia, com tampoc existeix una teoria predictiva de la història. Els motius són els mateixos: ambdues matèries són massa complicades per a nosaltres.

Carl Sagan. Cosmos. Planeta.