Algunes idees equivocades sobre l'evolució

L'evolució sí que ha estat observada.
L'evolució, definida com el canvi de la composició genètica d'una població a través del temps, ha estat sovint observada, tant al laboratori com en sistemes naturals. El desenvolupament de la resistència als pesticides en poblacions de diferents espècies, tant de plantes com d'insectes, o bé l'aparició de noves espècies vegetals per fenòmens de poliploïdia o d'hibridació entre espècies parentals, són exemples prou clars de fenòmens evolutius.
Però també estan prou documentats els orígens, a partir d'espècies ancestrals ja desaparegudes, de múltiples organismes actuals. En aquest cas, la pròpia naturalesa del procés evolutiu, que es produeix a una escala de temps molt més extensa que la vida humana, ens impedeix de poder observar directament els canvis que es produeixen per originar noves espècies, tot i això l'origen dels elefants (en la figura adjunta), dels óssos, dels cavalls, dels mateixos humans, és, a grans trets, prou evident quan s'analitza el registre fòssil.

L'evolució de les espècies no es produeix a causa de l'atzar
Prioritzar la funció de l’atzar en l’evolució vol dir ignorar el paper fonamental de la selecció natural, i selecció és el concepte contrari a atzar. L'atzar, en la forma de mutacions, proporciona variació genètica, que és el material bàsic amb què la selecció natural treballa. A partir d'aquí, la selecció natural afavoreix certes variacions: aquelles que proporcionen un major èxit reproductor als seus posseïdors es mantenen, mentre que les variacions amb menys èxit desapareixen. Quan canvia l’ambient, o quan els organismes es traslladen a un entorn diferent, se seleccionen d’altres variacions que resulten més favorables en el nou ambient. L’acumulació d’aquestes diferències condueix a l’aparició de noves espècies.
L'espècie humana no és el cim de l'evolució
L'evolució no significa progrés. La visió popular que l'evolució es pot representar per una sèrie de millores des dels organismes unicel•lulars, passant per formes de vida més complexes, fins als humans és incorrecta. No hi ha arbre evolutiu, amb branques superiors triomfants. Una forma més adient de representar l'evolució de les espècies és la d'un arbust ben ramificat. Els extrems de cada branca representen les espècies que viuen en l'actualitat. Enmig de la capçada, o en un racó d’aquesta, envoltada d'altres branques, hi ha l'espècie humana. Cap espècie actual és un avantpassat nostre i totes les espècies actuals tenen una història evolutiva igual de complexa que història de l’espècie humana.

L'espècie humana no prové del mico.
No venim del mico, al menys dels micos actuals. Nobstant això, humans, goril•les, orangutans i ximpanzés tenim un origen comú. Però aquesta espècie ancestral, que era diferent dels humans i també dels micos, va evolucionar i es va diversificar donant pas a noves espècies. Si no fos per la pròpia vanitat, els humans es podrien classificar amb els micos. L'organisme que ens és més proper és el ximpanzé, seguit del goril•la.

Ramon Grau, Jordi de Manuel, Joaquin Molina. Biologia 2. Editorial Teide.