Un bon trencaclosques: Els grups sangunis humans

Els grups sanguinis A, B, AB i O representen els cas de polimorfisme humà més estudiat. Aparentment els tres al·lels associats a aquests grups sanguinis són una part de la nostra herència més ancestral, ja que els mateixos grups es troben en altres primats. Hi ha nombrosa informació sobre la distribució mundial dels grups sanguinis i sobre les freqüències de cada al·lel en diferents poblacions. No obstant desconeixem la raó de ser d’aquest polimorfisme.
Alguns estudiosos de les poblacions consideren que els grups sanguinis no tenen valor selectiu, o que el seu valor selectiu és neutre. Altres mantenen que aquest polimorfisme és resultat de la selecció. Per exemple, entre homes caucàsics, l’esperança de vida és major per als tipus O i menor pels del grup B; que és justament el contrari de les dones caucàsiques amb aquests grups. La gent amb grup A té un risc lleugerament superior de contraure càncer d’estómac i anèmia perniciosa. En canvi, la gent del grup O mostra major tendència a estar afectada d’úlceres duodenals i de patir la grip. No obstant, excepte en el cas de la grip, la majoria d’aquests riscos no afecten a la taxa de reproducció dels individus –i per tant no poden actuar com forces selectives- ja que normalment es manifesten en individus que han superat l’edat reproductora.
També s’ha considerat que podria existir algun tipus de relació entre els grups sanguinis i la predisposició a contraure la pesta, lepra, tuberculosi i verola (malalties infeccioses que han castigat, i encara ho fan en algunes regions del món, a la humanitat). Aquestes malalties tenen i han tingut un paper selectiu molt important. Estudis realitzats en pobles i ciutats petites de la Índia en la dècada dels seixanta, van demostrar que els individus portadors de l’al·lel A tenien un risc casi set vegades superior de contraure la verola que els individus nom portadors. A més a més quan estaven malalts, aquests individus tendien a presentar una sintomatologia més greu i, entre ells, la taxa de mortalitat era superior. Segons aquestes dades l’al·lel A hauria d’haver tendit a desaparèixer de la població molt abans de l’eradicació de la verola, al finals dels 70. No obstant aquests individus resulten ser més resistents al còlera, una malaltia mortal que encara causa gran mortalitat a la Índia i altres parts del món.
La distribució geogràfica dels grups A, B, AB i O és molt irregular. Per exemple, hi ha una gran preponderància del tipus O a l’hemisferi occidental, i l’al·lel B augmenta la seva freqüència a mida que es viatja des d’Europa cap a l’Àsia Central. L’al·lel B està completament absent en els indígenes d’Amèrica i Austràlia que no s’han barrejat reproductivament amb descendents europeus. Tot i que la majoria dels indis americans són del grup O, la tribu dels Peus Negres té la major freqüència del grup sanguini A de tot el món (un 55% són d’aquest grup sanguini). Fins i tot en petites àrees com Espanya o les Illes Britàniques, hi ha variacions significatives en les freqüències dels al·lels de nord a sud i d’est a oest. Aquestes diferències poden reflectir diferents forces selectives que afavoreixen tipus específics de grups sanguinis en condicions concretes, o també poden ser el resultat de migracions de la població i deriva genètica o una combinació d’ambdós factors. Pel moment ho desconeixem amb exactitud.

Helena Curtis i N. Sue Barnes. Invitación a la Biología. Ed. Panamericana.