Malalties de la pobresa i de la riquesa

Uns ingressos baixos solen traduir-se en menys atenció sanitària, més mortalitat i una esperança de vida més reduïda per als desposseïts. L'índex de mortalitat infantil dels països amb una renda per càpita baixa és 13 vegades superior que el dels països de renda alta. La mortalitat materna deixa palesa també una clara divisió entre els rics i els pobres: en els països en via de desenvolupament s'enregistren prop d'un 99 % de les morts relacionades amb l’embaràs, i és justament en aquests països on les dones s'enfronten a un risc de mort en la maternitat 40 vegades superior al de les que viuen en països industrialitzats. En els 49 països menys desenvolupats del món, les dones tenen una probabilitat 150 vegades superior de morir durant l’embaràs o en el moment del part.
Molts habitants del món en via de desenvolupament —en especial els que enregistren uns ingressos inferiors a 2 dòlars al dia—, pateixen el martiri de les malalties infeccioses. Aquestes amenaces contra la salut pública son conseqüència de la pobresa dominant: la manca d'aigua potable, de clavegueram, de medecines a l'abast i d'aliments nutritius. Àfrica i el sud-est d’Àsia, amb tan sols el 36 % de la població mundial, enregistren el 75 % de les morts a causa d’aquestes malalties .
La sida és una de les malalties infeccioses que, en proporció, mata més persones pobres. Des de l'any 1996, els medicaments antiretrovirals han aconseguit una reducció espectacular de les morts a causa de la sida en els països benestants. Ara be, ni tan sols amb una forta reducció del valor anual d'aquestes medecines (350 dòlars per persona), solament un 4 % del infectats amb sida dels països amb renda per càpita baixa i mitjana hi té accés.
Les desigualtats econòmiques han accelerat la ràpida difusió del VIH entre les dones, sector que per primer cop a la historia constitueix la meitat de la població que viu amb el virus. Si be les diferencies biològiques fan que la dona sigui més susceptible que l'home de contraure el VIH, els problemes econòmics a que ella ha de fer front a la major part de societats intensifiquen la seva vulnerabilitat, pel fet que la que depèn econòmicament del marit o la parella difícilment pot controlar les relacions sexuals o la utilització dels preservatius.
A banda que la població pobra suma el gruix de les víctimes de la sida, aquesta malaltia també intensifica la pobresa, pel fet que hi solen sucumbir els qui estan a la flor de la vida: els pares i els qui treballen. Sense la sida, baixaria el nombre d'infants orfes al món; en canvi, cada dia va en augment. El 2010 hi haurà uns 25 milions d'infants que hauran perdut el pare, la mare o tots dos a causa d'aquesta malaltia.
Entre altres riscs que genera la pobresa cal citar les deficiències alimentaries, que augmenten la desprotecció davant de les malalties infeccioses i son la causa de més de 6 milions de morts cada any. Hi ha uns 815 milions d'habitants al món que passen fam constantment perquè no disposen de diners per comprar aliments. La manca d'aigua potable o de clavegueram mata 1,7 milions de persones cada any —el 90 % de les quals son infants— i els fums d'interior procedents dels combustibles que s'utilitzen per escalfar i cuinar causen 1,6 milions de morts.
Mentre l'«infraconsum» d'aigua potable, d’aliments, d'educació o medecines comporta més del 23 % de les morts enregistrades al món, l'Organització Mundial de la Salut calcula que el «sobreconsum» d'aliments, tabac, alcohol i medecines comporta més del 46 % de la mortalitat. Les zones més benestants del món enregistren un nombre desproporcionat de morts en aquest sentit. Els europeus i els habitants dels EUA constitueixen tan sols el 28 % de la població mundial i, en canvi, els correspon el 42 % de les morts a causa de malalties cardiovasculars i càncers: malalties de la riquesa.
Les malalties relacionades amb les opcions alimentàries poc saludables, amb les substàncies que creen addicció i l'estil de vida sedentari, també constitueixen una amenaça en molts països en via de desenvolupament, on els sistemes de sanitat pública ja estan saturats. Fins i tot en països pobres que presenten uns alts índexs de mortalitat, on els sistemes de clavegueram deficients i la mala alimentació provoquen fins a un 42 % de les morts enregistrades, el consum excessiu és ja la causa d'un 27 % del total de morts. Prop d'un 82 % dels 1.100 milions de fumadors del món viu avui en els països en via de desenvolupament; els experts preveuen que el 2030, dels 10 milions de morts relacionades amb el tabac, 7 milions s'enregistraran en el món en via de desenvolupament.

Michael Renner, Molly O. Sheehan. Signes vitals 2003. Centre Unesco de Catalunya.