L'enigma del panda gegant

Des de 1869, quan el missioner francés pare David va descobrir panda gegant de la Xina, la identitat d’aquest animal ha estat un enigma. Es va classificar inicialment com un membre de la família dels ossos, però els biòlegs immediatament van començar a discutir si no estaria millor col·locat en el grup d’un altre mamífer estrany de la Xina, el panda menor.
El panda menor és un membre de la família dels mapatxes, l’únic representant viu de la família a tota Euràsia. Els dos pandas comparteixen moltes característiques anatòmiques i de comportament, però el panda gegant se sembla als ossos en algunes característiques i se’n diferencia en altres. Amb el pas del temps els biòlegs es van anar dividint: uns situaven el panda gegant en l’opció dels ossos i altres en el grup dels mapatxes. La resposta semblava definitiva quan un estudi profund sobre la seva anatomia demostraven que el panda gegant era un os i que les característiques que l’acostaven al panda menor eren adaptacions drivades de la seva forma d’alimentar-se, a base de canya de bambú.
Actualment s’ha confirmat aquesta conclusió amb quatre tècniques diferents:
- la hibridació del DNA-DNA,
- la comparació per electroforesi de les proteïnes homòlogues,
- l’anàlisi de les propietats immunològiques,
- l’estudi detallat de les bandes dels cromosomes.
Cada anàlisi per separat dóna la mateixa resposta: el panda gegant és un os de veritat, tal com els nens i nenes de tot el món han sabut des de fa molt temps.

Helena Curtis i N. Sue Barnes. Invitación a la Biología. Ed. Panamericana.