|
|
|
L'any
2000, al món van morir 55,7 milions de persones a causa d'una àmplia
gamma de malalties i afeccions. Les malalties cardiovasculars, incloent-hi
les diferents afeccions cardíaques cròniques, en van ser
la causa principal: van acabar amb la vida de 16,7 milions de persones.
Les malalties infeccioses i parasitàries, entre les quals podem
citar la sida, la tuberculosi i les infeccions respiratòries. La
malària i les malalties diarreiques es van situar en segon lloc,
com a causa de la mort de 14,4 milions de persones. I en tercer lloc hi
va haver els càncers, que van provocar 6,9 milions de morts.
En una escala més àmplia, els dos grups de població
situats a un i altre extrem de l'escala d'ingressos -els benestants i
els empobrits- moren de malalties molt diferents. Les malalties infeccioses
assolen bàsicament el món en via de desenvolupament, sobretot
el sector de la població que no arriba a guanyar 2 dòlars
al dia, que no disposa d'aigua potable, de serveis higiènics ni
d'alimentació prou nutritiva. La població d'Àfrica
i del sud-est d'Àsia és la que en resulta més afectada:
enregistren un 75 % de les morts per malalties infeccioses i representen
només el 36 % de la població mundial. En contraposició,
les malalties cardiovasculars i els càncers afecten bàsicament
els qui consumeixen un excés d'aliments no saludables, tabac, alcohol
i drogues, i els qui porten un estil de vida sedentari, que són
sobretot els europeus i els nord-americans. Aquests enregistren un 42
% de les malalties cardiovasculars i els cáncers representen només
un 28 % de la població mundial.
Al fons d'aquestes clares causes, com son les infeccions i les malalties
cardiovasculars, hi ha un nombre de factors de risc. El 2002, l'Organització
Mundial de la Salut va determinar uns quants perills importants i valorà
la contribució de cadascun en la mortalitat al món. És
evident que els factors de risc no actuen de manera exclusiva: les malalties
diarreiques, per exemple, poden ser causades per la conjuminació
de la manca d'higiene i la mala nutrició. D'aquesta manera, si
s'hi afegeixen els factors de risc, s'obtenen estimacions molt més
elevades. Tot i així, l'anàlisi de l'OMS demostra les importants
conseqüències que té el consum en la mortalitat. En
efecte, l'any 2000, el consum de recursos exagerat va desencadenar cap
al 46 % de les morts, mentre que s'atribuïen a la manca d'accés
als recursos cap a un 23 % d'aquestes, i aproximadament un 99 % en el
món en via de desenvolupament.
En els països en via de desenvolupament, on la població sovint
no accedeix als combustibles nets ni disposa d'habitatges ben ventilats,
el consum de combustibles sòlids, com el carbó la llenya
i els fems per cuinar i escalfar-se, va provocar 1,6 milions de morts
per infeccions respiratòries i malalties pulmonars. Les relacions
sexuals sense protecció van ser la causa, per mitjà de la
difusió del VIH o la manca de mitjans anticonceptius, de la mort
de 3 milions de persones el 2000, un 75 % de les quals vivien Àfrica.
Per la manca d'accés a l'educació, als preservatius i a
l'atenció sanitària, el VIH s'escampa sense control per
tot aquest continent, on el 2002 hi va haver més de 3,5 milions
de persones infectades de nou.
Les deficiències alimentàries, entre les quals hi ha la
manca de calories, proteïnes, ferro, zinc i vitamina A, van causar
més de 6,2 milions de morts, sobretot entre la població
infantil i les dones en edat de reproducció, i bàsicament
pel fet d'afeblir-los el sistema immunològic i augmentar així
la seva susceptibilitat de contraure malalties infeccioses. La manca d'accés
a l'aigua potable i a unes instal·lacions higièniques va
provocar 1,7 milions de morts el 2000, l'àmplia majoria de les
quals va tenir com a causa les malalties diarreiques. Un 99,8 % d'aquestes
morts es van enregistrar en el món en via de desenvolupament, i
un 90 % de les víctimes eren infants.
La millora en la distribució dels recursos sanitaris i d'higiene
reduiria de manera espectacular el nombre de morts per malalties infeccioses.
Actualment, dels 130 milions d'infants que neixen cada any, 30 milions
es vacunen. Si s'immunitzessin totes les criatures, s'evitarien milions
de morts cada any i s'haurien d'invertir tan sols 1.300 milions de dòlars
més dels que es gasta avui el món cada any en vacunes: quantitat
molt inferior a la dels costos dels tractaments a llarg termini i de les
discapacitats. Si es proporcionés accés als serveis higiènics
a tan sols la meitat dels 3.000 milions de persones que viuen sense, es
reduiria en 30 milions el nombre d'anys de vida perduda, i a un cost de
tan sols 37.500 milions de dòlars en 10 anys.
En el món industrialitzat, les morts a causa de la manca d'accés
als recursos representaven tan sols un 1 % del total. En aquests països,
la població patia sobretot malalties relacionades amb una alimentació
i un estil de vida inadequats.
La hipertensió, els alts nivells de colesterol, l'excés
de pes i l'alimentació amb un baix contingut en fruita i verdura
han estat els causants de fins a 7,6 milions de morts en els països
industrialitzats, per l'increment del risc de contraure una sèrie
de malalties, com ara l'apoplexia (causada principalment per embòlies),
les cardíaques, el càncer i la diabetis. Es tracta d’unes
malalties generades sobretot per una dieta massa rica en sal, en sucre,
en greixos i calories; en augmentar aquests components en l’alimentació
-sovint en forma de menjars preparats- es van desplaçant els aliments
més saludables i menys pràctics, com ara la fruita i la
verdura.
La inactivitat física acaba d'intensificar l'estil de vida deficient
i va contribuir en 855.000 morts en els països industrialitzats,
en augmentar els índexs de malalties cardíaques, càncers
i diabetis. El consum de substàncies additives posa el colofó
al problema general per la mala alimentació i la manca d'exercici.
El consum de tabac i d'alcohol provoca malalties cardíaques, apoplexia
i càncers, i ha estat la causa de 3 milions de morís en
el món industrialitzat.
Estem parlant d'uns problemes que no només afecten el món
industrialitzat. Hi ha més persones que moren a causa de l'excés
de consum en els països en via de desenvolupament (fins a 14,3 milions)
que en els industrialitzats. A més, fins i tot en els països
en via de desenvolupament on s’enregistren alts índexs de
mortalitat i les deficiències en higiene i en alimentació
porten a un 42 % de morts, el consum excessiu ja representa avui fins
a un 27 % de les causes de mortalitat. En anar millorant les condicions
en el món en via de desenvolupament, els seus habitants sovint
pateixen una «transició arriscada»: els augments d'ingressos,
a més de proporcionar més accés als aliments i l'aigua
potable, porten també al consum d’aliments preparats, de
tabac, d'alcohol i drogues; així, el gruix de la malaltia passa
de les infeccioses a les cròniques. En els països en via de
desenvolupament amb baixos índexs de mortalitat, on la manca d'higiene
i la mala nutrició no representen un problema tan gran, el consum
excessiu és la causa actualment d'un 45 % de les morís.
Hi ha alguns països que han estat capaços de contrarestar
els efectes negatius sobre la salut que venen de l’augment del consum
de productes poc saludables que duu aparellat l’increment de la
riquesa. A Corea del Sud, per exemple, han aturat l'augment de l’obesitat
amb la promoció de la dieta tradicional -amb un alt contingut d'arrós
i verdures i baix en greixos, sal i sucre-, combinant una sèrie
de campanyes educatives, de suport a l’agricultura local i de mitjans
de comunicació.
Finlàndia, després de 20 anys d'haver fel la transició
alimentària a la dècada de 1950, va enregistrar un dels
índexs més alts en malalties cardiovasculars del món.
Durant la dècada de 1970, el govern va posar fil a l'agulla amb
els professionals de la salut, la indústria alimentària
i les comunitats locals per canviar radicalment aquella tendència
i, el 1995, amb el programa havien aconseguit reduir en un 65 % el nombre
de morts per malalties cardíaques.
Tanmateix, Corea del Sud i Finlàndia constitueixen uns casos excepcionals.
El gruix dels governs no fa front a 1'epidèmia de l'excés
de consum que pateixen les seves societats i haurà de treballar
amb molta empenta si vol evitar l’accelerat augment de la mortalitat
en les pròximes dècades.
Erik Assadourian. Signes
vitals 2003. Centre Unesco de Catalunya.
|
|