Les pautes de consum afecten la mortalitat
 
 

L'any 2000, al món van morir 55,7 milions de persones a causa d'una àmplia gamma de malalties i afeccions. Les malalties cardiovasculars, incloent-hi les diferents afeccions cardíaques cròniques, en van ser la causa principal: van acabar amb la vida de 16,7 milions de persones. Les malalties infeccioses i parasitàries, entre les quals podem citar la sida, la tuberculosi i les infeccions respiratòries. La malària i les malalties diarreiques es van situar en segon lloc, com a causa de la mort de 14,4 milions de persones. I en tercer lloc hi va haver els càncers, que van provocar 6,9 milions de morts.
En una escala més àmplia, els dos grups de població situats a un i altre extrem de l'escala d'ingressos -els benestants i els empobrits- moren de malalties molt diferents. Les malalties infeccioses assolen bàsicament el món en via de desenvolupament, sobretot el sector de la població que no arriba a guanyar 2 dòlars al dia, que no disposa d'aigua potable, de serveis higiènics ni d'alimentació prou nutritiva. La població d'Àfrica i del sud-est d'Àsia és la que en resulta més afectada: enregistren un 75 % de les morts per malalties infeccioses i representen només el 36 % de la població mundial. En contraposició, les malalties cardiovasculars i els càncers afecten bàsicament els qui consumeixen un excés d'aliments no saludables, tabac, alcohol i drogues, i els qui porten un estil de vida sedentari, que són sobretot els europeus i els nord-americans. Aquests enregistren un 42 % de les malalties cardiovasculars i els cáncers representen només un 28 % de la població mundial.
Al fons d'aquestes clares causes, com son les infeccions i les malalties cardiovasculars, hi ha un nombre de factors de risc. El 2002, l'Organització Mundial de la Salut va determinar uns quants perills importants i valorà la contribució de cadascun en la mortalitat al món. És evident que els factors de risc no actuen de manera exclusiva: les malalties diarreiques, per exemple, poden ser causades per la conjuminació de la manca d'higiene i la mala nutrició. D'aquesta manera, si s'hi afegeixen els factors de risc, s'obtenen estimacions molt més elevades. Tot i així, l'anàlisi de l'OMS demostra les importants conseqüències que té el consum en la mortalitat. En efecte, l'any 2000, el consum de recursos exagerat va desencadenar cap al 46 % de les morts, mentre que s'atribuïen a la manca d'accés als recursos cap a un 23 % d'aquestes, i aproximadament un 99 % en el món en via de desenvolupament.
En els països en via de desenvolupament, on la població sovint no accedeix als combustibles nets ni disposa d'habitatges ben ventilats, el consum de combustibles sòlids, com el carbó la llenya i els fems per cuinar i escalfar-se, va provocar 1,6 milions de morts per infeccions respiratòries i malalties pulmonars. Les relacions sexuals sense protecció van ser la causa, per mitjà de la difusió del VIH o la manca de mitjans anticonceptius, de la mort de 3 milions de persones el 2000, un 75 % de les quals vivien Àfrica. Per la manca d'accés a l'educació, als preservatius i a l'atenció sanitària, el VIH s'escampa sense control per tot aquest continent, on el 2002 hi va haver més de 3,5 milions de persones infectades de nou.
Les deficiències alimentàries, entre les quals hi ha la manca de calories, proteïnes, ferro, zinc i vitamina A, van causar més de 6,2 milions de morts, sobretot entre la població infantil i les dones en edat de reproducció, i bàsicament pel fet d'afeblir-los el sistema immunològic i augmentar així la seva susceptibilitat de contraure malalties infeccioses. La manca d'accés a l'aigua potable i a unes instal·lacions higièniques va provocar 1,7 milions de morts el 2000, l'àmplia majoria de les quals va tenir com a causa les malalties diarreiques. Un 99,8 % d'aquestes morts es van enregistrar en el món en via de desenvolupament, i un 90 % de les víctimes eren infants.
La millora en la distribució dels recursos sanitaris i d'higiene reduiria de manera espectacular el nombre de morts per malalties infeccioses. Actualment, dels 130 milions d'infants que neixen cada any, 30 milions es vacunen. Si s'immunitzessin totes les criatures, s'evitarien milions de morts cada any i s'haurien d'invertir tan sols 1.300 milions de dòlars més dels que es gasta avui el món cada any en vacunes: quantitat molt inferior a la dels costos dels tractaments a llarg termini i de les discapacitats. Si es proporcionés accés als serveis higiènics a tan sols la meitat dels 3.000 milions de persones que viuen sense, es reduiria en 30 milions el nombre d'anys de vida perduda, i a un cost de tan sols 37.500 milions de dòlars en 10 anys.
En el món industrialitzat, les morts a causa de la manca d'accés als recursos representaven tan sols un 1 % del total. En aquests països, la població patia sobretot malalties relacionades amb una alimentació i un estil de vida inadequats.
La hipertensió, els alts nivells de colesterol, l'excés de pes i l'alimentació amb un baix contingut en fruita i verdura han estat els causants de fins a 7,6 milions de morts en els països industrialitzats, per l'increment del risc de contraure una sèrie de malalties, com ara l'apoplexia (causada principalment per embòlies), les cardíaques, el càncer i la diabetis. Es tracta d’unes malalties generades sobretot per una dieta massa rica en sal, en sucre, en greixos i calories; en augmentar aquests components en l’alimentació -sovint en forma de menjars preparats- es van desplaçant els aliments més saludables i menys pràctics, com ara la fruita i la verdura.
La inactivitat física acaba d'intensificar l'estil de vida deficient i va contribuir en 855.000 morts en els països industrialitzats, en augmentar els índexs de malalties cardíaques, càncers i diabetis. El consum de substàncies additives posa el colofó al problema general per la mala alimentació i la manca d'exercici. El consum de tabac i d'alcohol provoca malalties cardíaques, apoplexia i càncers, i ha estat la causa de 3 milions de morís en el món industrialitzat.
Estem parlant d'uns problemes que no només afecten el món industrialitzat. Hi ha més persones que moren a causa de l'excés de consum en els països en via de desenvolupament (fins a 14,3 milions) que en els industrialitzats. A més, fins i tot en els països en via de desenvolupament on s’enregistren alts índexs de mortalitat i les deficiències en higiene i en alimentació porten a un 42 % de morts, el consum excessiu ja representa avui fins a un 27 % de les causes de mortalitat. En anar millorant les condicions en el món en via de desenvolupament, els seus habitants sovint pateixen una «transició arriscada»: els augments d'ingressos, a més de proporcionar més accés als aliments i l'aigua potable, porten també al consum d’aliments preparats, de tabac, d'alcohol i drogues; així, el gruix de la malaltia passa de les infeccioses a les cròniques. En els països en via de desenvolupament amb baixos índexs de mortalitat, on la manca d'higiene i la mala nutrició no representen un problema tan gran, el consum excessiu és la causa actualment d'un 45 % de les morís.
Hi ha alguns països que han estat capaços de contrarestar els efectes negatius sobre la salut que venen de l’augment del consum de productes poc saludables que duu aparellat l’increment de la riquesa. A Corea del Sud, per exemple, han aturat l'augment de l’obesitat amb la promoció de la dieta tradicional -amb un alt contingut d'arrós i verdures i baix en greixos, sal i sucre-, combinant una sèrie de campanyes educatives, de suport a l’agricultura local i de mitjans de comunicació.
Finlàndia, després de 20 anys d'haver fel la transició alimentària a la dècada de 1950, va enregistrar un dels índexs més alts en malalties cardiovasculars del món. Durant la dècada de 1970, el govern va posar fil a l'agulla amb els professionals de la salut, la indústria alimentària i les comunitats locals per canviar radicalment aquella tendència i, el 1995, amb el programa havien aconseguit reduir en un 65 % el nombre de morts per malalties cardíaques.
Tanmateix, Corea del Sud i Finlàndia constitueixen uns casos excepcionals. El gruix dels governs no fa front a 1'epidèmia de l'excés de consum que pateixen les seves societats i haurà de treballar amb molta empenta si vol evitar l’accelerat augment de la mortalitat en les pròximes dècades.

Erik Assadourian. Signes vitals 2003. Centre Unesco de Catalunya.